Publicat per & arxivat en General.

Circular cinc estrelles entrant per la Vall d’Areste i culminant les crestes de Canalbona i de la Punta Gabarró.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Molinassa.
  • Desnivell positiu: 1700m (aproximadament).
  • Altura màxima: 3143m (Pica d’Estats).
  • Altura mínima: 1179m (pàrquing Molinassa).
  • Distància: 20km.
  • Durada: 9 hores.
  • Dificultat: alta. Especialment per l’extensió del recorregut i les grimpades en les crestes dels Pics de Canalbona i de la Punta Gabarró a la Pica d’Estats.
  • Cartografia: Alpina Pica d’Estats Montroig.
  • Material utilitzat: casc, motxilla 20 litres, cantimplora, bota baixa, gps, ulleres de sol.

Una circular cinc estrelles que culmina amb el sostre de Catalunya, la Pica d’Estats. Sortint del pàrquing de la Molinassa, enfilem direcció al refugi de la Vallferrera. Comença l’exigent pujada que ens permet guanyar metres sobre el refugi fins a trobar un camí a mà dreta (marcada amb una creu vermella i blanca) que ens porta de dret a la salvatge vall d’Areste. El què trobarem d’aquí en endavant és la màxima expressió de natura i terrent salvatge, defugint de les rutes clàssiques i els entorns massificats. Seguim el torrent de pujada en tot moment fins a trobar el meravellós estany d’Areste. Les vistes de l’estany un cop sobrepassat, amb el Monteixo darrera són espectaculars. Aquí el terreny s’aplana fins al final de la vall, als peus dels pics de Canalbona. Pugem al coll de l’esquerra del cim per una zona d’herba i pedra suelta. Arribats aquí, les vistes de la vall, combinades amb les de l’estany Fondo a l’altre vesant creen una gran panoràmica.

Busquem el camí que puja directa a l’Agulla de Canalbona per una tartera primer i per la grimada després, per seguir crestejant fins a coronar també el Pic de Canalbona (2964m). La cresta continua ja direcció a la Pica, sobrepassant el Coll de Riufred i l’estany Gelat, passant pel Rodó de Canalbona (3004m), just abans d’afrontar una pujada per tartera cap a la Punta Gabarró (3115m). En aquest punt trobem el tram més tècnic de tota la ruta, la grimpada aèrea i amb algun gendarme que ens deixarà a dalt la Pica d’Estats (3152). Es supera de forma còmode, podent esquivar la part més exposada per una grimpada a l’esquerra.

A dalt, una panoràmica de 360º excepcional. Entrepà, fruita, un bon beure i cap avall. Aprofitem per coronar el Pic Verdaguer (3137). Seguim cap al coll del Motcalm i d’aquí per la llengua de neu rodegem el Verdaguer per darrera fins a trobar la pujada de pedra que ens permet arribar al coll del Sotllo.
A partir d’aquí, descens per la ruta clàssica de la Pica, passant per un llarg zigzag de pedra trenca cames inicial, superant l’estany d’Estats i el preciós estany del Sotllo i seguint el barranc de Sotllo fins a desviar-nos cap a les Pales d’Areste per retrobar el camí de sobre el refugi de la Vallferrera. 20km i 1800m+ repartits en una gran ruta (100% solitària) que combina bones vistes, valls salvatges, estanys idíl·lics, cims emblemàtics i dues crestes curtes però entretingudes.

Track activitat

Circular Pica d’Estats

Publicat per & arxivat en General.

Descobrint la vessant més vertical del Massís del Canigou. La via del Gran Diedre a la cara nord del Pic Barbet son 300m de pura escalada alpina!


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

 

Ascens al Pic Barbet, al massís de Canigou, per la via del Gran Diedre (Sala-Bobo), a la cara nord.
Sortint del pàrking d’Esquena d’Ase, pugem cap al refugi de Cortalets alternant pista amb corriol (1:30h aprox). Respostem aigua i ja amb el Canigou davant, entrem cap al circ de l’esquerra directes a la cara nord del Pic Barbet. Una paret imponent de 300 metres en un entorn àrid i fred, 100% alpí. Pugem per la via original del Gran Diedre (el GPS es torna boig a la paret).

    

Escalada preciosa i amb ambient, palpant una roca boníssima i amb una tranquil·litat impagable. El primer llarg només té un pitó, el segon no té res, el tercer pitons aleatoris, el quart bastants pitons, el cinquè el sisé un parell de pitons cada un, el seté tres pitons i el vuitè està nèt.

Arribats a dalt, coronem el cim del Pic Barbet (2733m) i seguim la cresta fins a trobar el corriol de baixada que ens porta directes al refugi de Cortalets.
Una via clàssica molte recomenable als amants de l’escalada alpina.

Track activitat

Esquena d’Ase-Refugi Cortalets-Gran Diedre Pic Barbet

Publicat per & arxivat en General.

Circular 5 estrelles en una de les zones més maques del Parc Nacional de Sant Maurici. Valls salvatges, estanys de postal i cims estètics units per una solitària cresta.


Detalls tècnics

Preciosa circular que recórrer un dels trams amb més encant del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Sortim del pàrking de Prat de Pierró direcció al refugi Ernest Mallafré, on enfilem per la vall de Monestero, fins a sobrepassar l’esbelt estany i pujar directes cap al coll.

Majestuós com sempre, l’estany de Monestero amb el pic de Peguera treient el cap.

Un hivern de gran innivació promet llarga vida a l’estany de Monestero.

Des del coll de Monestero, seguim la carena de la dreta que en permet arribar al Pic de Peguera (2950m) després d’un grimpada final. Continuem la ruta resseguint la cresta que ens fa baixar uns metres per travessar un coll i tot seguit pujar cap al Pic de Saburó (2912m). Des d’aquest punt seguim per la cresta de l’esquerra, que perd alçada fins a un gran coll i la torna a guanyar per acabar culminant amb el Pic de Saburó Inferior (2847m).

Des del Tuc de Saburó, un mirador ideal de l’estany Negre i la resta d’estanyets fins al refugi Josep Maria Blanc.

Continuem en la mateixa direcció fins que la cresta es converteix en una tartera direcció al refugi Josep Maria Blanc. Un cop creuada la ruta clàssica de la Carros de Foc, tornem a guanyar alçada just darrera el Pic de Monestero, passant l’estany de Riu i camí del coll de Fonguera o de Valleta Seca. Baixem per la canal de sorra fins adintrar-nos a la salvatge i soltària Valleta Seca, sempre amb la cresta de Monestero a l’esquerra.

A tocar de l’estany de la Coveta, un esstany màgic apartat de la ruta principal.

Estany de Riu i Estanys Escondits des del coll de la Valleta Seca o de Fonguera.

Descens de la Valleta Seca, amb la Serra de Monestero a l’esquerra.

Seguim les fites que, dibuixant un camí que de lluny sembla inviable, ens porten a l’estany inicial d’aigua cristalina. Superem uns blocs i resseguim el Gran Encantat per davant fins que, a l’alçada de la tartera que forma l’enforcadura, agafem un preciós corriol de baixada directe al refugi Ernest Mallafré. En aquest punt desfem pel corriol de pujada fins arribar de nou a Prat de Pierró.

Revitalitzant cos i ment des del millor spa de la zona!

* El track comença després de l’estany de Monestero, just en la bifurcació entre el coll de Monestero i el coll de Peguera.

Track activitat

Pic de Peguera i Tuc de Saburó

Publicat per & arxivat en General.

Vall solitària i cims estètics d’un calcari perfecte. Descobrint una gran via alpina al Parque Natural Valles Occidentales.


Detalls tècnics

Només baixar del port te n’adones que la vall d’Aisa és un lloc seductor i tranquil, però sobretot privilegiat. En el mateix poble d’Aisa agafem la pista asfaltada que ens permet arribar al pàrquing de la Cleta, a la zona del Rigüelo. A 1500m i ja amb vistes a les grans muntanyes de la vall comença l’activitat. Després duns primers metres de bosc i de deixar el refugi lliure Saleras a l’esquerra, creuem el riu (hi ha un salt d’aigua perfecte per una remullada post activitat) i enfilem directes a la muntanya.

La primera imatge a tocar del refugi és de postal

Entrant de plè als Barrancos de Mallos de Lecherín.

Amb el Pas de la Garganta de Aísa a la vista, ens desviem per la tartera de l’esquerra.

Inicialment seguim el GR que puja pel dret direcció a l’Aspe, però aviat ens desviem cap a la dreta per endinsar-nos a la vall que ressegueix l’Aspe per la cara est, deixant els estètics Mallos de Lecherin a la dreta. Uns metres abans d’arribar al coll (Paso de la Garganta de Aisa), remuntem cap a l’esquerra per una congesta de neu que haviat es converteix en tartera fins a trobar el Pilar Sur del Pico Aspe.

Metres i metres de calcari amb doble tonalitat i un espectacle de formacions ens dónen la benvinguda. Escalada de caire clàssic i alpí, que sempre segueix la línia més lògica entre diedres, fissures i xemeneies. Roca bona en general, però val la pena no refiar-se, ja que hi ha llastres sueltes i trams descompostos.

L’inici de la via està senyalitzat amb una fita i un pont de roca llaçat, així com una preciosa Flor de Neu (Edelweis). El primer llarg puja primer per una placa i després per dues canals hervoses, sempre amb tendència a l’esquerra. Muntem reunió després d’uns metres de pedra suelta, aprofitant l’entrada de la canal/xemeneia del segon llarg. Un segon llarg més exigent i vertical en el primer tram, que es culmina amb un llarg flanqueig de II fins al replà de l’esquerra, on trobem l’única escapatòria de la via i el punt de convivència amb la via Subterrànea.

Primer llarg, amb bon cantell i línia evident.

Segon llarg força aeri i vertical fins arribar al flanqueig on canvia la tonalitat de la paret.

Quart llarg amb l’espectacular xemeneia i el bloc a dalt.

El tercer llarg comença amb tendència a la dreta, superant un tram vertical amb blocs i bon cantell fins arribar a peu de la xemeneia més estètica de tot el recorregut. Aquí comença el quart llarg de 55 metres, segurament el més físic, variat i exigent de tota la via. La xemenia és espectacular i te l’has de treballar, èrpo amb ponts de roca i friends es pot protegir bé. Un cop superats els blocs de dalt, el segon tram és un diedre molt vertical amb passos físics que si busques bé sempre trobes un bon cantell on acomodar-te.

La reunió la muntem amb un conjunt de pitons vells (la única semiequipada). El cinquè llarg també ens regla una xemeneia d’entrada, més oberta i amb un pas clau a la sortida, per després progressar amb cantells fins i tram d’adherència fins a la R5.

El sisè i darrer llarg comença amb un tram vertical i tècnic que es pot superar escalant per la dreta o recolzant-se a la gran fissura que forma el diedra. Important un cop superat el diedre fer el flanqueig a l’esquerra, ja que la xemeneia que ve a continuació és molt estreta i inescalable. Després dels tres metres de flanqueig, trobem un tram vertical amb bona cantell que ens porta al final de la via. Es pot fer una reunió intermitja si es vol evitar el gran fregament que suporten les cordes.

Darrer llarg que comença exigent i acaba amb unes vistes brutals del Midi d’Ossau i el Anayet.

Des de la part alta, baixem un parell de metres per darrera i anem flanquejant la cresta per sota, seguint fites fins a poder enfilar-nos a la part alta i culminar el cim pel prat. La millor vista del dia la tenim des d’aquí dalt, amb la màgia del Midi d’Ossau, la roca volcànica de l’Anayet, la majestuositat del Pico Collarada (2883m) i un mar de núvols que comença a devorar la vessant francesa.

Posta de sol des del Pico Aspe, amb el mar de cotó fluix posant la cirereta.

Descens directe des del cim, amb alguna clapa de neu i un pedregà constant fins a trobar el GR.

Des del cim baixem per la ruta normal, que ens permet perdre alçada de la forma més directe, travessant algunes congestes de neu direcció al Paso de la Garganta de Aspe i posteriorment a Las Llanas, on deixem enrera els grans blocs de roca calcaria per trobar tartera i finalment prat que ens guia al mateig GR de pujada.

Ressenya de “Los Caracoles Majaras”.

Track activitat

Pico Aspe per la via original de los Navarros

Publicat per & arxivat en General.

Ruta cinc estrelles entre els cims Estaragne, Campbieil, Lentille, Maou, Badet i Maubic, que es pot extendre amb l’escalada al Pic Longue.


*Reportatge complet en breu

Dades d’interès

Després d’una nit estrellada i una albada espectacular a la presa de Cap de Long, desfem els primers dos quilòmetres de carretera fins a trobar l’entrada de la vall d’Estaragne. El primer tram segueix pel lateral del riu, entre el verd i algun tram rocós. Abans d’arribar al fons de la vall ens desviem cap a la dreta per un terreny de pedra suelta i enfilem fins arribar a l’espectacular circ de l’Estaragne. A l’esquerra ja trobem neu, però decidim seguir el camí normal d’estiu que va per la dreta i puja directa fins a superar les cascades. Un cop a dalt, fem una diagonal ascendent cap a l’esquerra per trobar la pala que ens deixa al coll d’Estaragne.

Després d’una darrera remontada a la vall d’Estaragne, el circ del propi cim ens saluda.

Des del Pic Estaragne, el menú del dia es presenta molt llaminer.

Ganes de festa des del Campbieil, amb tota la cresta del Pic Long cara a cara.

La cara nord de la Munia al fons, el Lentilla al centre i tota la cresta del Pic Long a la dreta, connectant amb el Nèouvielle.

Des del pic Badet, vistes de la primera part de la jornada.

Superat el Pic Badet, l’imponent Pic Long treu el cap. El dia es tòrcer i quedarà pendent.

Des del GR que ressegueix el Lac, girem i la darrera baixada cap a la vall es veu perfectament.

Descens cap al Lac de Cap de Long, amb la cresta del Pic Ramon fins al Nèouvielle a la dreta i la cresta dels Tres Consellers a l’esquerra.

Track activitat

Circular Massif Neouvielle

Publicat per & arxivat en General.

Ruta d’alta muntanya buscant tres dels millors descensos entre l’Aneto i la Maladeta.


Dades d’interès

Espectacular circular per als més exigents amb ganes d’emocions. Sortim de Llanos del Hospital en bicicleta i els esquís carregats direcció a la Besurta. Allà la deixem i pugem caminant fins a la Renclusa. Calcem esquís i comencem la ruta normal fins el pas dels Portillons. Vam baixar destrepant en terreny mixt i ens endinsem de ple a la glacera de l’Aneto. Ràpidament vam pujar amb tendència a la dreta, per darrere de la Maladeta fins a arribar al coll de l’Abadías. Fem el cim i vam iniciar el descens per la canal oest que ens deixa del estany de Cregüenya. Neu dura i una baixada amb força pendent: 50º mantinguts.

Corredo oest del Pico Abadías.

Flanqueig per darrera el Pico Abadías que ens permet saltar a la vall de Coronas.

Vistes de la vall de Coronas des del collado de Cregüeña o Aragüells.

Sense arribar a la part baixa de l’estany, voltem per darrere del Abadías per arribar al coll de Cregüeña sense treure esquís, remuntant uns pocs metres. Saltem als estanys de Coronas sense perdre alçada i amb la vista posada a l’Aneto, concretament al corredor Estasen. Quan el pendent pren protagonisme posem les pells fins a peu de corredor.

Pujada a l’Aneto pel corredor Estasen des de la vall de Coronas.

Vistes a l’Estasen des del Coll de Coronas.

Entrada a l’Estasen descomunal.

Allà canviem esquís per grampons i pugem l’ Estasen i després l’Aneto per darrere. Tornem a l’entrada del corredor per esquiarlo en una neu primavera exquisida. Sortint del corredor tracem diagonal a la dreta per arribar el més a prop del coll de Corones. El vam arribar amb una petita grimpada i tornem de nou a la glacera de l’Aneto. El recorrem sencer, seguint l’empremta de la ruta normal i amb la mirada fixada al corredor de la paret sud de la Maladeta. Aconseguim arribar a pocs metres i això ens permet posar directament grampons per completar-lo fins a la cresta est de la Maladeta (cresta de los Portillones). Una cresta exposada i aèria, amb algun pas de IV amb un bon pati fins a superar el gendarme i arribar al coll que separa les dues agulles.

Des de la glacera de l’Aneto, buscant la pujada pel corredor sud de la Maladeta, a la Cresta de los Portillones.

Des del coll baixa el preciós corredor nord de la Maladeta. Fem el cim per darrere i tornem a l’entrada del corredor per iniciar el descens. Un corredor molt tècnic i exposat, plens d’obstacles a la part mitjana i un ressalt final compromès (75º o IV, es pot saltar si hi ha prou neu a baix o destrepar). La baixada fins al ressalt és espectacular, amb neu primavera molt estable. Després de valorar-ho molt, la volada és d’uns 7-10m i sense la seguretat de sobrepassar la darrera pedra, així que decidim baixar el ressalt amb els dos piolets i l’ajuda d’alguna fissura en la roca de l’esquerra. Superat el ressalt, ens posem de nou els esquí i gaudim d’un gran descens fins a la Renclusa.

Cresta de los Portillones que recórrer la vessant est de la Maladeta i corredor nord de baixada.

D’allí en avall, desfem el camí de pujada caminant i en bicicleta. Jornada molt completa i exigent alhora: 36km, 2700m + i 14 hores d’activitat a la recerca de tres dels millors descens entre les glaceres de l’Aneto, Cregüeña, Corones i la Maladeta.

Track activitat

Abadías, Aneto i Maladeta

Publicat per & arxivat en General.

Indagant per la solitària i esbelta vall de Remuñe. De la gran aresta del Perdiguero (3219m) a l’estètica enforcadura de Remuñe (2945m).


Dades d’interès

Després de recórrer tota la vall de Benasque fins on acaba la carretera A-139, trobem l’amagada entrada cap a la Vall de Remuñe. Una pujada directa entre una densa vegetació i un ambient amb aromes de natura. Passada mitja hora ja entrem de plè a l’inici de la vall, molt peculiar per una zona tancada entre parets de roca que es va obrint i dóna pas a les grans cadenes muntanyoses del final. Calçem esquís des d’un primer moment per superar els ibons de Remuñe i guanyar alçada, sempre amb l’estètica Forca de Remuñe entre cella i cella.

Entrada de la vall de Remuñe amb les primeres llums del dia.

La Forca de Remuñe guardant la seva vall.

Des del Portal de Remuñe, la gran vall de Remuñe. D’esquerra a dreta: Forca de Remuñe, Tusse de Remuñe, Rabadà, Navarro, Pico de Malpas, Pico Bom i Pico de Remuñe.

El tram final de la vall agafa tendència a l’esquerra fins arribar a la part alta, al Portal de Remuñe (2831m), just a l’esquerra de la Forca. Davant nostra la gran aresta del Perdiguero. Una petita baixada cap a l’Ibon Blanco de Literiola que ens condueix als peus de la muntanya, per sumar uns metres verticals i arribar a la part alta, on comença la llarga travessa per sobre la paret nord camí del cim.

Pujada al Perdiguero des de l’Ibon Blanco de Literola amb tota l’aresta al fons.

Pujada al Perdiguero des de l’Ibon Blanco de Literola amb tota l’aresta al fons.

L’inacavable aresta final. Molt innivada i plena d’ambient.

Vistes des del cim del Perdiguero cap a les valls de Remuñe i Literola.

Coronem els 3219m del Perdiguero i gaudim d’una panoràmica de 360º excepcional. A tocar del Posets, de la cresta del Maupas, del Crabioules, al fons el Pico Alba i les Maladetes. Per allargar la baixada, provem sort baixant directes a la vall d’Estós, pensant en remontar uns metres a baix per creuar Literola i tornar de nou a Remuñe. La jugada no surt del tot bé i la falta de neu al tram final ens obliga a treure esquís i baixar per les roques, amb alguna desgrimpada vibrant. No obstant, un cop a baix si que podem traçar diagonal per travessar la Collada Gargallosa la Collada Ubaga i tornar als peus de la Forca de Remuñe per la cara oest sense haver de posar pells. Posem pells per arribar a l’enforcadura. Un lloc màgic. Després d’una petita grimpada coronem el cim més alt i retornem al coll.

Moments claus abans de fer el pas! Pulsacions al 200%!

Esquís als peus i material de supervivencia a ma. Sembla que venen emocions fortes. Sense informació de cap descens previ ni ressenyes del corredor, ens deixem anar amb uns primers girs de neu crema molt bons. El corredor agafa pendent i es va embutint fins arribar al ressalt de la part baixa. Cap reunió a la vista i els 10 metres de roca ens obliguen a improvisar un ràpel. Una petita fisura, un pitó i una baga son la salvació. Després del ressalt, una espectacular cova es dóna a conèixer a sota la roca. Màgica natura! Pleguem la corda, dos girs més i un darrer ressalt que el superem amb un salt fins a sortir del corredor amb una sobredósis d’adrenalina!

Entrada prometedora, sense complicacions a la vista. O això semblava …

Pendent mantinguda i baixada exposada en tot moment. Prohibit fallar!

Superant el ressalt amb la tècnica del tobogant!

Track activitat

Pico Perdiguero (3219m) i Forca de Remuñe (2945m)

Publicat per & arxivat en General.

Un clàssic amb esquís a la vall de Benasque. Directe, entretingut i amb un darrer tram més alpí per acabar amb un llarg descens directe al cotxe.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing de Llanos del Hospital (Pleta de la Sarra).
  • Distància total: 12.5 km aproximadament.
  • Desnivell positiu: 1400m.
  • Altura màxima i mínima: 3112m (Pico del Alba) i 1700m (Llanos del Hospital/Pleta de la Sarra).
  • Durada: 6:30 hores.
  • Dificultat: Mitja. La pujada és íntegrament amb esquís, excepte les dues rampes finals, on la pendent i la neu dura obliguen a posar grampons fins al cim. Si es vol fer la petita cresta del cim per coronar el punt més alt, l’exigència tècnica aumenta, per l’exposició i els trams mixtes.
  • Material: esquís, pells de foca, grampons, piolet, motxilla, pala, arva i sonda.
  • Cartografia: Alpina Aneto Maladeta.

Pujada al Pic d’Alba pels tubs de Paderna. (Si no hi ha molta neu, recomanable pujar el primer tram per la ruta de baixada, més directe).
Una clàssica de la vall de Benasc, que permet descobrir una zona molt interessant tant a l’hivern com a l’estiu. La pujada final amb grampons i l’aresta mixta li posen la cirereta a una activitat molt completa.

Track activitat

Pico del Alba 

Publicat per & arxivat en Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions.

Descobrint una de les meravelles alpínistiques del Pirineu, al Parque Natural de Posets-Maladeta.


Dades d’interès

Sortim de la pista del GR-11 sota el refugi de Viadós, per seguir-la uns metres i ràpidament baixar cap el riu, atravessar el pont de fusta i continuar la pista ample cap a l’esquerra. Comencem a guanyar alçada direcció a la preciosa cabana de la Basa i pugem pel mig del bosc (Pinar del Clot). Pujada exigent i llarga que ens permet guanyar molts metres de cop fins a superar la vegetació i tenir la Cresta de las Mardaneras i les pales del Posets davant fins a trobar el Glaciar de Llardana.

El verd primaveral es fa notar en el camí a la Cabana de la Basa.

Remuntem fins arribar al glaciar, ja amb la impressionant cara nord del Pic Posets davant i el corredor Jean Arlaud ben visible a la dreta. Flanquegem per sota la paret de roca i ràpidament ens plantem a l’entrada del corredor.

Flanqueig fins a l’entrada del Jean Arlaud.

Canviem esquís per grampons i bastons per piolets i fem la primera tirada de 50º molt ràpida fins arribar al primer ressalt de gel. Entre cuatre i cinc metres força verticals que demanen de piolet tracció. El corredor continua amb una pendent molt mantinguda i en la seva part més estrata fins a trobar el segon ressalt. Degut a la gran innivació d’aquesta temporada, la dificultat és menor que de costum. No obstant també el pugem amb piolet tracció. El darrer terç de corredor manté força graus però es va obrint progresivament, amb un darrer ressalt de gel d’un parell de metres. A dalt, una impressionant cornisa ens saluda. Es pot evitar per l’esquerra, tot i que decidim tirar pel dret i, després de pulir-la una mica amb el piolet, superar-la fins al coll.

Primers metres, encaixonat i amb un bon pati.

Segon ressalt de gel, el més gran del corredor.

Sortida apoteòsica per la cornisa final.

Des del coll, ens queden cent metres d’aresta fins al cim del Posets (3369m). Després d’una pujada nevant i amb un cel tapat, el dia s’obre i ens regala unes vistes bestials de les valls veïnes i totes les muntanyes de la zona.

Remuntada des del coll de sortida fins al cim.

Seguim l’espectacular i aèrea aresta nord fins a trobar neu continua de baixada, per poder calçar esquís i iniciar el descens per sota la Cresta de las Mardaneras. Una neu transformada al punt que ens permet gaudir de valent.

Aresta de tornada. Un espectacle d’alçada!

Neu exquisita en tot el descens, especialment a la part alta.

Apurem tant com podem i fem la diagonal per retrobar el camí de pujada pel mig dels pins. Trempejant una mica aconseguim baixar força metres amb els esquís. No obstant, ens queda una travessa en diagonal realment salvatge fins a la Cabana de la Basa. Aquí ja trobem la pista ample que ens porta a Viadós.

Track activitat

Posets pel corredor Jean Arlaud

Publicat per & arxivat en Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, General, General, General, General, General, General, General, General, General, General.

Navegant pels corredors NO i O del Pic de Xemeneies (2827m), a la vall de Gerber.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing del refugi de les Ares, unes curves abans del Port de la Bonaigua venint d’Esterri.
  • Distància total: 11 km.
  • Desnivell positiu: 1500m.
  • Altura màxima i mínima: 2827m (Pic de Xemeneies) i 1753m (refugi de les Ares).
  • Durada: 5 hores.
  • Dificultat: alta. La pujada pel corredor requereix progressió vertical (55º) amb piolet i grampons i el descens és força tècnic i exposat. Sempre es pot optar per la ruta normal (NE) tant de pujada com de baixada per fer-la més tranquil·la.
  • Material: esquís, pells de foca, grampons, piolet, pal piolet, bastons, motxilla, pala arva i sonda.
  • Cartografia: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Ascens i descens per la cara nord oest del Pic de Xemeneies (2827m), pujant per un corredor NO de la dreta i baixant amb esquís pel corredor O que surt directe del mateix cim.

Sortim del refugi de les Ares per superar la pala inicial i endinsar-nos a la vall de Gerber. A l’alçada del primer estany, enfilem per l’esquerra direcció al Pic de Xemeneies.

Només entrar a la vall de Gerber, el pic de Xemeneies prèn protagonisme al fons, amb la cara E ben visible.

El rodegem per sota la cara nord al mateix temps que agafem alçada fins arribar a l’entrada del corredor. Ample i molt evident, les parets de roca laterals ens dónen la benvinguda. Quan la pendent és massa agoserada, canviem esquí per grampon i seguim amunt. A la primera bifurcació, la pujada de l’esquerra és el corredor NO que puja directa al cim. Per la seva banda, la continuació de la dreta ens porta a la mateixa aresta del cim, però uns metres més avall i cent metres a la dreta. La cresta és mixta amb alguna grimpada entretinguda i algun flanqueig de neu.

Deixant enrera la bifurcació, el corredor de la dreta esdevé un con invertit cada cop més inclinat.

Arribant a la part alta, el terreny és alpí i exigent, però molt gratificant.

Un cop a l’aresta, el camí fins el cim és complex i amb algun pas delicat, però accessible sense necessitat d’assegurar.

 

Després d’una primera grimpada i un flanqueig, la darrera pujada mixte ens deixa a tocar del cim.

Culminant l’aresta després del tram mixte, direcció al cim.

La panoràmica des del cim s’extén cap a l’Aran i el Pirineu d’Osca, així com l’Ariege i l’Alt Pirineu. L’entrada al corredor és ben visible i sense cap complicació d’entrada. Només un tram exposat amb graus i zones rocoses que es troba a la part baixa ens posa a prova de veritat.

Des del Pic de Xemeneies, l’entrada al corredor NO és molt evident.

Superat el tram més exposat, en pocs metres s’arriba a la bifurcació que separa el corredor de pujada del de baixada.

Track activitat

Pic de Xemeneies