Integral express per enllaçar dues de les crestes més exigents del Pirineu en el dia des de la Sarra
*Reportatge complet en breu
Detalls activitat
Punt de sortida i arribada: pàrking de la presa de la Sarra, passat el bar.
Altura màxima i mínima: 3145m (Pico Balaitous) i 1450m (pàrking la Sarra, Puente las Faxas).
Durada activitat: 11:45 hores.
Desnivell positiu: 2200m.
Distància: 33km aproximadament.
Dificultat: crestes llargues i exigents, sense gaires trams de caminar on relaxar-se. En general predomina l’ambient aeri i l’escalada i desgrimpada o ràpels constants. En general passos de III i IV, amb un 6A (o A0) no obligat (es pot esquivar per la dreta) a la cresta del Diablo just abans del Pic Solano i un IV+ (o A0) físic a la Torre de Costerillou.
Activitat de gran exigència per enllaçar dues de les crestes més cobejades del Pirineu: Diable i Costerillou, culminant amb un dels cims amb millors vistes, el Balaitús,
Unes 17:00 hores d’activitat sortint del pàrquing de la Sarra passades les 2:00 i arribant passades les 19:00.
*Dormint al refugi de Respomuso escurcem 8km i gairebé 700m+.
Els timmings aproximats van ser:
1:45h fins a refugi Respomuso
3:45 fins a inic de la Cresta Diable
8:15 fins a inici cresta Costerillou
*30′ parada tècnica
12:45 fins al Balaitús
*45′ descans al cim
17:15h fins al pàrquing de la Sarra
Activitat fil per randa
Arribem al pàrking de l’embassament de la Sarra passades la 1a.m.
Fem el ronsu durant 20′ fins que a les 2am sona el despertador. Esmorzar ràpid i a les 2:20 engeguem les màquines pel GR direcció al refugi de Respomuso.
8 km i gairebé 700m+ per terreny pedregós però fàcil i progressiu que cubrim amb 1:40h. Just abans del refugi, prenem el sender a l’esquerra que s’enfila direcció al Balaitús per la ruta normal de la Brecha Latour. Aquí trobem un dels últims punts d’aigua abans de la cresta. Una pujada força dreta que en el primer pla, deixa el sender a l’esquerra i inicia una diagonal amb petit descens direcció al torrent (a l’inici trobem aigua però ràpidament queda sec). Seguim un tros per dins el torrent fins a iniciar la pujada directa a la cresta.
Pujada fugaç sota un cel serè de fantasia. Totes les contel·lacions a vista i la silueta de la cresta marcant la direcció.
Albada espectacular després de superar els primers trams tècnics de la cresta del Diablo.
Direcció a la Torre de Costerillou, un tram molt aeri i afilat, plè de blocs en equilibri i pedra trencada on cal estar amb els 5 sentits posats.
Preciosa cresta a les altures de la Vall d’Eriste que culmina amb el Pic Posets entre colors i formes fruit de la roca metamòrfica
Detalls tècnics
Punt de sortida i arribada: poble d’Eriste.
Durada activitat: 11:45 hores.
Desnivell positiu: 2400m.
Distància: 32km aproximadament.
Dificultat: en general la Cresta d’Espadas es mou entre el III i el III+, amb algun pas aïllat que pot estar al IV. No obstant, hi ha trams aeris i roca trencada on l’exposició és alta.
Punts d’interès: Vall d’Eriste, cascada d’Espigantosa, refugi Angel Orús, ibón de Llardaneta, collado de Eriste, Tuca de Posets, Diente de Llardana, Canal Fonda.
Preciosa activitat en un entorn privilegiat del Pirineu. Combia una vall d’enorme bellesa, amb un circ muntanyosa de gran valor per les formes i els colors, culminant en una de les muntanyes més altes del Pirineu.
La ruta comença al poble d’Eriste. És estiu i la pista està tancada, per la qual cosa tenim un extra amb bicicleta fins al pàrquing. Allí amaguem les bicicletes i comencem l’activitat a peu. Recorrem la preciosa Vall d’Eriste, passant per la cascada d’Espigantosa i els salts d’aigua del riu Eriste per ràpidament guanyar alçada fins a deixar enrere la vegetació i arribar al refugi Angel Orús.
Pista entre el poble d’Eriste i el pàrking de la Vall d’Eriste. Llarga pujada que en el descens agraïrem haver agafat la bici.
Darrere del refugi segueix el sender del GR11 direcció al Posets, superant trams de granit en una diagonal ascendent. Creuem el pont i comencem la pujada fins a la part alta, on deixem a la dreta la Canal Fonda (ruta normal d’ascens al Posets) i seguim el riu amunt fins a l’espectacular ibon de Llardaneta. L’envoltem per la dreta i ens quedarà una curta però exigent pujada fins al coll d’Eriste o de la Forqueta (2862m). Aquí començarem la carena d’Espades fins al Pic Posets.
Panoràmica de la Cresta d’Espadas des del Diente de Llardana.
Creuar l’Ibón de Llardaneta pel seu flanc dret és un dels moments Top de la ruta. Aigua crsitalina i un entorn de postal.
Comença amb una grimpada de III mantinguda per superar el primer mur vertical, fins arribar a un petit coll i el primer cim, la Diente Royo (2943m). Des d’aquí ja tenim una bona perspectiva de gran part de la carena, especialment del tram més alt entre el Pic Espases i el Posets.
Primers metres de l’aresta, amb el Collado de Eriste i les Tuques de la Forqueta Norte i Sur al fons.
La cresta segueix a tot moment pel fil, sense cap pèrdua i esquivant els passos aeris i les grimpada pel més evident, sense gaires complicacions. Després de perdre uns metres ràpidament iniciem la segona pujada que ens deixa al Tucón Royo (3122m).
Deixant enrere el Tucón Royo, la cresta cada cop és més espectacular conforme s’aproxima al Pic d’Espadas.
Després d’uns 100 metres baixem a un coll per afrontar un llarg ascens fins al Pico Espases (3228m). Alguna grimpada interessant i un terreny molt divertit amb unes vistes precioses del Bachilama i la Vall d’Anyes.
La cresta manté altura per superar un tram aeri curt, al costat del clàssic Paso del Funambulista. Després del coll, petita pujada fins a coronar la Tuca de Llardaneta (3311m) per terreny fàcil. Aquí comença un descens exposat amb alguna destrepa fins arribar a un ample coll (sortida del corredor Jean Arlaud a la N del Posets).
Només ens queda l’exigent però fàcil pujada per tartera fins a la Tuca de Posets (3375m) seguint la part més marcada amb tendència al tall de l’aresta.
Arribant al pas del Funambulista, amb la Tuca de Llardaneta a tocar.
Com sempre, coronar el Posets és un autèntic privilegi. Vistes fantàstiques i molta tranquil·litat.
Temps just per reposar forces i iniciar el descens per l’aresta S, direcció al coll de la Dent de Llardana (3017m). Baixada tècnica amb molta pedra trencada. Arribats al coll, encarem la Dent de front, per després traçar una diagonal a l’esquerra. Per la vira bella es puja bé (trepada III) i per baix fent una diagonal entre la pastura alpí i la pedra encara millor. Hi ha fites que faciliten el camí. Una petita grimpada final fins a l’aresta somital que connecta l’última punta de la Dent de Llardana (3085m).
Des del Collado de Llardanete, la pujada la línia de pujada al Diente traça una diagonal d’esquerres seguint les vires.
Trobar Flors de neu (Edelweis) a les vires hervoses del Diente va ser la cirereta.
Desfem el camí de pujada fins al coll per continuar baixant per l’evident tartera que s’encaixona convertint-se en clàssica Canal Fonda. Llarg però fàcil descens fins a trobar el Torrent de Llardaneta i seguir el sender GR de la pujada, però en sentit descendent fins a arribar al refugi Angel Orus.
Descens per la Canal Fonda, amb vites a la Cresta de Forcau mb la característica enforcadura entre l’Alto i el Bajo.
Des d’aquí només ens queda penetrar la Vall d’Eriste i seguir el seu preciós torrent fins al pàrquing. En el descens, múltiples gorgs i zones idíl·liques per a un remull revitalitzant i recuperador alhora que fresquet.
Sens dubte una activitat ***** en una zona privilegiada del Pirineu.
Integral recorrent dues de les grans crestes del Pirineu francoaragonès en una jornada llarga i exigent
*Reportatge complet en breu
Dades d’interès
Punt de sortida i arribada: pàrquing d’entrada a la Vall de Remuñe (deixant a la dreta el trencall de Llanos de l’Hospital, final de la carretera A-139).
Distància total: 29 km aproximadament.
Desnivell positiu: 2450m.
Altura màxima i mínima: 3107m (Pic Lézat) i 1780m (entrada vall de Remuñe).
Durada: 18 hores (ritme normal).
Dificultat: Alta. A més de l’exigència física i mental que suposa una cresta al Pirineu, cal tenir en compte la longitud de l’activitat i els trams d’escalada obligada que ronden el IV+, V i s’han d’equipar.
La motivació, la curiositat i l’esperit de superació molts cops ens empenyen a buscar situacions incertes, projectes fruit de la imaginació i nous reptes sortint de la zona de confort i posant a prova totes les capacitats del cos humà. Sens dubte, aquesta n’ha estat una més. Creuavem Benasque i arribàvem al pàrking de Remuñe superada la mitjanit per descansar un parell d’hores i arrencar amb els frontals i la llum d’una lluna plena enteranyinada a les 4:00am.
Creuar tota la vall de Remuñe de nit mig groguis no va ser excessivament complicat, sabíem que la magnitud i l’exigència de l’activitat i les tindríem a la cresta de Lezat i sobretot en el llarg i feixuc retorn des del refugi de Portillón fins al pàrking.
Superant el mur final dela Vall de Remuñe amb el crepúscle marcant el ritme.
Albada estratosfèrica darrera el Pic Boom, des de la Forca de Remuñe.
Encarant la Cresta de Remuñe amb unes vistes cada cop més nítides i un relleu més definit.
Després de superar la Forca de Remuñe, seguint el sender que la rodeja per l’esquerra i l’encercla per darrera, ens enfilem a l’aresta que connecta la Forca amb la Tuse de Remuñe (3041m). Des d’aquí l’albada s’aixeca per damunt d’un mar de núvols i les siluetes de les muntanyes deixant entreveure els primers colors. Un veritable espectacle. Tres hores llargues per assolir la part alta de l’aresta. Un vent gèlid entrant de S i els núvols amenaçants no son un bon pressagi, però la meteo ha d’aguantar fins a la tarda així que gas i xampany.
Baixem uns metres fins al coll de Crabioules i comencem el cresteig. Ràpidament trobem el primer pas obligat de IV+ per arribar a l’Agulla Jean Garnier. La superem amb tendència a l’esquerra (S), buscant una fissura horitzontal i trobant en tot moment bones preses de mans i peus. L’ambient és de traca, això sí! Un cop a dalt, llaçem l’agulla per assegurar el pas i prosseguim la cresta ensamblats, posant flotants i llaçant blocs primer amb una desgrimpada força exposada i després amb una remuntada de IV que va perdent verticalitat fins arribar al Crabioules Oriental (3116m). D’aquí fins al Crabioules Oriental (3106) l’aresta baixa i torna a pujar, sent força còmode i sense trams tècnics, més enllà de l’ambient i els blocs inestables en alguns punts.
Baixant el Crabioules Oriental per encarar l’Occidental.
Vistes de la Cresta de Crabioules des del Crabioules Occidental.
Després d’una parada obligada per hidratar i reposar energia, iniciem el descens del Crabioules Occidental, comencem el descens cap a la Bretxa Mamy, ja amb el Lézat a vista, encara que amb molta feina per endavant. Després d’una desgrimpada còmode, arribem a un petit ràpel d’uns 15 metres (desgrimpable amb cura) per una canal rocosa que ens dexia a la Bretxa. És la sortida natural de la cresta de Crabioules, ja sigui per retornar o per continuar per la cresta de Literola fins al Perdiguero.
Anem bé de temps i molt motivats, de manera que descartem les dues anteriors opcions i seguim en la direcció de l’aresta principal. Una grimpada curta però exigent ens deixa a la Pointe Mamy (3041m). És el primer escull de la cresta de Lézat.
Superada la Bretxa Mami, pujada cap a la Punta Mami per retrobar el fil de l’aresta amb el Pic Lézat al fons.
Culminant la Punta Lacq, terreny exposat però de bon fer i amb unes visates excepcionals.
Ràpel obligat en el descens de la Punta Lacq.
Superant el flanquig exposat al Gendarme Blanco. Un dels trams més estètics de tota la cresta.
Darrers metres entre l’Aguja Superior de Lézat i el Pic Lézat, amb la tempesta trepitjant els talons.
Comando cima des del Pic Lézat, amb vistes a l’Spijoules.
Remuntada des del Lac du Portillon i el refuge du Portillon direcció al collado Inferior de Literola.
Baixant del collado Inferior de Literiola direcció al Portal de Remuñe.
Circular de gran bellesa en un entorn solitari: de les valls de Cregüeña i Coronas als glaciars de l’Aneto i la Maladeta
Dades d’interès
Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Besurta.
Distància total: 28 km aproximadament.
Desnivell positiu: 2200m.
Altura màxima i mínima: 3404m (Pico Aneto) i 1843m (Besurta).
Durada: 11:00 hores.
Dificultat: Mitja- alta, especialment per l’exigència física, la escalada / grimpada al Petit Black, i l’agulla Daviu. També l’exposició en el Pas de Mahoma.
Tour circular que recórrer els massissos de les Maladetas i l’Aneto.
Sortint del pàrquing de la Besurta, remuntem els dos-cents metres fins al refugi de la Renclusa. D’aquí pugem al Ibón de la Renclusa per buscar la pujada directa al coll d’Alba, aconseguint els últims metres en grampons.
Metres finals fins al collada de Alba.
Posem esquís i comencem un llarg descens fins a la part superior de l’ibón de Cregüeña. El primer tram envolta el pic Bondidier per la cara S, passant per un coll que forma aquest cim juntament amb un de petit.
Arribats a l’ibó, posem pells i comencem l’ascens que deixa enrere la impressionant paret S de la Maladeta i el Pico Abadías i ens porta fins al coll de Cregüeña, creuant tota la carena que enllaça del Pico Aragüells fins al Pico Maldito.
Baixem uns metres per la cara sud i ràpidament comencem un llarg flanqueig ascendent per la cara S de la Punta Astor, la carena del Mig i el coll de Corones fins a arribar a la cara O de l’Aneto, als peus del corredor Estasen.
Posem grampons i traiem el piolet per remuntar l’estètic corredor, prenent la variant Petit Black que ens deixa a l’Agulla Daviu (3364m) després d’una petita grimpada sortint del coll. D’aquí destrepem fins al coll Estasen per flanquejar i buscar la cara S que ens porta directament al cim de l’Aneto (3404m).
Baixada divertida i llarga fins a Cregüenya.
Guanyant altura des de l’ibón de Cregüeña, per darrera la S de la Maladeta i el Pico Abadías.
Deixant enrere l’Aragüells i la cresta del Medio direcció a l’Estasen.
Deixant enrere la canal Estasen i entrant de plè a l’estètic corredor Petit Black. Al fons el collado de Coronas.
Passat el coll de l’Estasen, flanqueig i grimpada per la cada E fins dalt l’Aneto.
Temps just per menjar alguna cosa i la foto de record ja que el cel gris pot empitjorar en qüestió de segons. Travessem el pas de Mahoma per posar esquís i esquiar tota la glacera direcció al Portillón Superior.
Traiem esquís per afrontar la petita grimpada i el posterior flanqueig fins al desviament de la glacera de la Maladeta. Baixada directa fins a la Renclusa amb una neu cremeta al punt. Carreguem esquís a la xepa per calçar les sabatilles i arribar al cotxe en mitja hora.
Desfent el pas de Mahoma, sortejant blocs i la pluja que començava a remullar.
Descens de l’Aneto cap al glaciar. Salvant un cel amanaçador.
Activitat llarga i solitària per terreny salvatge enllaçant colls i la pujada més emblemàtica del Pico Aneto.
Dificultat: mitja-alta. La major part de la ruta es desenvolupa per sobre els 3000m, amb trams de glaciar, ràpels obligats i trams on els grampons i el piolet son imprescindibles. A més a més, cal tenir en compte l’exigència física de l’activitat. Es recomana fer-ho amb 4 o 5 jornades si es vol anar més descansat.
1a Jornada: pàrking le Pas de l’Ane (Villar d’Arene) – Refuge Adèle Planchard (3169m)
21km, 1660m+/100m-, 6 hores
Arrenquem des del pàrking del final de la pista que porta a le Pas de l’Ane. Amb un any de gran innivació i fent la travessa abans es pot trobar neu, però aquest any a les parts baixes escasseja i ens toca portejar esquís tota la primera rampa, el posterior plà seguint el curs del riu la Romanche i fins al final de la vall, a l’alçada del refuge de l’Alpe Villar de l’Arene. Una hora i quart ben bona. Aquí la vall s’enva cap a la dreta, deixant a l’esquerra el Pic de Chamoissiere. Seguint el curs del riu, la dreta veiem la vall del Refuge du Pavé, per on baixarem el darrer dia.
Aproximació fins al Pas de l’Ane … pas de neige!
Al fons de la vall, iniciant la pujada fins al Refuge Adele Planchard
Nosaltres seguim per la part baixa de la vall principal, guanyant alçada de forma molt progressiva fins arribar pràcticament al final, on começa el Glacier de la Plate des Agneaux. En aquest punt, comença la pujada més exigent del dia fins arribar al refuge Adèle Planchard. Gairebé 700m+ directes per la vessant S de la vall fins al refugi.
Conforme anem agafant altura, la Barre d’Ecrins i el Dome comencen a treure el cap.
Suant la gota en el darrer tram direcció al refuge Adele Planchard.
La pujada és feixuga i sota un sol demolidor però es fa molt bé per una pendent progressiva que cada cop ens regala vistes més espectaculars. Amb la Barre i el Dome darrera, l’ambient alpí cada cop prèn més forma. Busquem el refu amb la mirada ansiosos d’arribar, però fins que no som a escassos cent metres no treu el cap. Una terrassa impagable, un entorn rústic en alçada com els de tota la vida i una posta de sol de traca i mocador son la recompensa.
Després d’una llarga pujada, veure un refu tant autèntic és una glopada d’aire fresc!
Darreres llums iluminant la Barre des Ecrins i el Dome de Neige
2a Jornada: Adèle Planchard – Pic La Grande Ruine – Col des Neiges – Col Deserte – Refuge Promontoire
24km, 1830m+/1907m-, 10h
Després d’una bona matinada i una albada bestial, afrontem la segona jornada amb el dilema de si sortir dora per tenir marge en una jornada que es presenta llarga i plena d’incògnites per un terreny alpí totalment desconegut o sortir més tard per assegurar que la neu a la cara S del Grande Ruine hagi transformat i estigui en condicions òptimes fins al Col des Neiges.
Finalment deixem pas a les primeres cordades i sortim al voltant de les 8:00, calculant amb la idea de superar els sis-cents metres de desnivell fins al cim amb meys de dues hores, podent estar de baixada a les 10:00 com a hora límit. La pujada en diagonal i la posterior remuntada fins a la base son realment ràpides.
Albada màgica des del Refuge Adele Planchard
Dexant enrere el refuge Adelle Planchard, guanyant metres direcció al Grande Ruine.
Veiem el corredor SE del Grande Ruine sense tracesperò aparentment en prou bones condicions, així que no ho dubtem i sortint de la ruta normal ens plantem a l’inici del couloir per canviar esquís i pals per grampons i piolet. Neu profunda i un primer pas en mixte de IV per trobar la llenga de neu. Incomprensiblement com més amunt som més fina i tova és la neu, sense una base sòlida. El flanqueig cap a l’esquerra per trobar l’aresta somital de la via noraml el veim molt exposat amb aquesta neu tan fràgil i decidim seguir en línia recta per afrontar una sortida de IV rocosa directe al cim. Una roca mediocre i blocs trencats ens posen realment a prova i acabem perdent molt temps fins a culminar la Pointe Brevoort (3765m), el punt més alt de la Grande Ruine. La idea de baixar el corredor esquiant queda descartada i resseguim la ruta normal en sentit descendent fins al coll S.
Obrint traça en plè corredor SE de la Pointe Brevoort (Grande Ruine).
Vistes privilegiades a tota la perifèria del Grande Ruine sota un dia radiant!
Calçem esquís i gaudim d’un descens de 400m molt bo flanquejant la paret rocosa fins a conectar amb el Col des Neiges (3348m). Treiem esquís per superar un flanqueig rocós i els tornem a posar per baixar els cent metres del coll fins al plató, direcció al Col de la Casse Desert (3440m). Baixar amb grampons i piolet és millor opció si està gaire gelat. Travessem l’esplenada amb els grampons i “ràpidament” ens plantem als peus del coll de Casse Desert. Decidim posar grampons des del primer moment i acaba sent un error, ja que la neu extremadament transformada ens enfonsa fins a la cintura, un desgast extra que amb pells de foca hauríem evitat. Dins el corredor la traça feta ens permet remuntar els gairebé 200 metres fins arribar al Casse Desert força ràpid.
Per accedir al Glacier de la Grande Ruine, ens cal desfer uns cinquanta metres de neu i gel per un corredor fins a trobar una reunió a la paret esquerra. Aquesta ens permet superar el ressalt rocós amb un ràpel de 30 metres. Al portar corda de 30 metres, tocava fer invents, tenint en compte que per la dreta hi ha la opció de desgrimpar un petit corredor mixte i fins i tot montar reunió en algun bloc encastat. Després de fixar la corda i fer un primer ràpel fins a baix aprofitant tota la longitud, estudiem bé la possibilitat que el segon desfaci el primer tram per la zona de neu i monti un ràpel de 10 metres a la dreta, aprofitant un ressalt de roca molt sòlid.
Arribant al Col des Neiges. Fantàstica baixada des del Grande Ruine.
Descens exposat i plè d’ambient al Casse Desert abans del ràpel per connectar amb el glaciar.
Un cop al glaciar, calcem esquís i toca navegar per un terreny alpí força complex, ja que el gel, els seracs i alguna esquerda t’obliguen a trobar el camí correcte. Uns primers girs amb cremeta i pols reciclada buscant la part dreta per ràpidament creuar en diagonal a l’esquerra on trobem un pas entre seracs que amb cura i molta punteria ens deixa a una pala de bon esquiar.
Superats els seracs, diagonal a dreta i anem encadenant girs buscant la millor orientació entre petites canals i evitant els ressalts rocosos del final per l’esquerra fins al refugi de Chatelleret. Una baixada boníssima de més de 1200m- que sembla no tenir fi. Entorn solitari i salvatge on cada gir és una pujada d’adrenalina!
Palpant la inmensitat del glaciar sobre els esquís, just en el tram obligat entre seracs i esquerdes.
Un cop a la vall i ja amb el refugi de Chatelleret davant, recuperem forces i carreguem aigua aprofitant els rius que baixen del glaciar. Les vistes de tota la integral de la Meije, des de l’occidental fins a l’Oriental son bestials. El refugi de Promointoire es un punt enmig de la paret rocosa que s’enfila cap a la Meije Occidental. Ens esperen 800 metres positius fins a donar per finalitzada una llarga i exigent jornada, però ara amb la certessa que arribarem amb la llum del dia i que el destí està a vista! La pujada va per l’esquerra, fins a trobar una zona elevada que guanya alçada directe a l’aresta S de la Meije, amb el refugi penjat. Just en arribar a l’aresta, l’esquivem per l’esquerra per acabar amb una diagonal directe al refugi de Promontoire (3092m).
Màxima tranquil·litat i un entorn idíl·lic per desconectar i respirar alpinisme. Compartim estància amb dos francesos i una parella d’alemans que el dia següent volen encadenar la integral de la Meije amb esquís a la xepa….ou mama! Unes besties!
Es confirmen els rumors que ens havien arribat i la ruta clàssica per la cara N del massís de la Meije no s’ha fet en tota la temporada per manca de bones condicions. L’entrada per la Breche de la Meije es veu bé, però el Passage du Serret du Savon està impracticable, així com el descens fins al pàrking pel Glacier de l’Homme que està molt obert.
Des del Refuge Chatelerete, tota l’aresta integral des de la Meije Occidental fins a la Meije Oriental.
Deixant enrere el refuge de Chatelerete i guanyant alçada cap al circ de la Meije. A l’esquerra el llarg descens que ens va deixar a peu de vall.
3a Jornada: Refuge Promontoire – Col du Pavé – Refuge du Pavé – Pointe des Chamois – pàrking Le Pas de l’Ane (Villar d’Arene)
28km, 1220m+/2652m-, 10h
Amb un dia que es presenta tranquil, ens llevem i esmorzem amb la calma, sense massa pressa. El plà B ens portarà a creuar el Col du Pavé i recórrer tota la vall du Clot des Cavales.
Sortim del refugi i desfem gairebé tres-cents metres de la ruta del dia anterior per anar a buscar el Glacier des Etançons i superar tota la cara S de l’aresta de la Meije. Guanyem alçada a bon ritme directes al gran serac que penja sota el Col du Pavé.
L’hora del crepúscle eclipsada per una lluna plena molt seductora!
Uns metres abans del serac treiem esquís i ens posem grampons per fer el flanqueig i remuntar el pas de gel de l’esquerra del serac. Posteriorment seguim amb tendència a la dreta, deixant enrere la Meije Orientale (3891m) i Le Pavé (3831m) fins a culminar el Col du Pavé (3554m), un excel·lent mirador amb ambient per tots costats.
Iniciant la pujada cap al col du Pave, als peus de la Meije Orientale
Flanqueig vorejant el serac per accedir al pas clau, als peus de la Meije Orientale.
Afrontant el pas clau abans del Col du Pave, on la pendent és més pronunciada i el gel més viu.
Ja amb el sol apretant de valent, atravessem una aresta mixte fins a trobar el pas que ens permet accedir a través d’un petit ràpel/desgrimpada a la pala de neu que porta al Lac i el refuge du Pavé. Queda força amagat eclipsat per la gran cornisa.
Desfem deu metres i ens posem esquís per gaudir de la baixada fins al refuge du Pavé amb una neu cremeta al punt!
Des del Col du Pavé, amb el Pic du Pavé a tocar i la Meije Oriental a continuació.
Aresta d’accés al descens cap al Refuge du Pavé. Al fons, Le Grande Ruine i la Barre d’Ecrins.
Petit ràpel del col du Pave al descens fins al refuge du Pavé.
Descens pels lloms de sobre el refuge du Pavé
Després d’un bon recovery al refu du Pavé i descartant l’opció d’intenar el Pic Gaspar (3882m) per la manca de neu en el primer flanqueig que porta al Glacier Claire, optem per la pujada directa que ens queda a davant, direcció a la Breche des Chamois (3250m), entre la Pointe Emma (3300m) i el Corne des Chamois (3305m). El sol crema de valent i la pujada amb les pells xopes com fregones es fa realment esgotadora. Després d’enfilar-nos a la Corne (sense coronar), comencem a baixada.
En un primer moment desfem les zetes de pujada, però ràpidament tirem una diagonal cap al Glacier du Clot des Cavales, passant per sota la Pointe Emma i el Pic Nord des Cavales.
Deixant enrere la Pointe Emma (3300m) abans d’arribar a la Pointe des Chamois (3315m). Al fons el Grande Ruine.
L’entorn és realment alpí i amb molt bones opcions per posar pells i encadenar vàries baixades. No obstant, és tard i donem per bona la línia entre els seracs de la part baixa, als pues del Col du Diable i el Roche Méane, per enllaçar amb el Torrent du Clot des Cavales fins la Romanche, on la vall connecta amb la pujada del primer dia.
Descens pel glacier du Clot dee Cavales
Ens espera una bona remada en direcció al refuge de l’Alpe de Villar d’Arene. La calor dels últims dos dies a fet mal i ens descalçem esquís força abans del punt on vamb posar-los el primer dia. Amb una hora de porteig arribem al pàrking del Pas de l’Ane.
Últim descens de la tercera etapa, des de la Brèche des Chamois fins al plà de la Romanche.
Retorn al Pas de l’Ane, amb vistes al Torrent de l’Homme i al Glacier de l’Homme, per on finalitza la ruta original.
Circular amb esquís de muntanya al Capcir, coronant el Puig de la Portella Gran i retornant per la solitària vall de la Galba
Punt de sortida i arribada: pàrking de l’estació d’esquí de Formigueres (1650m).
Distància recorreguda: 22km aproximadament.
Horari: 7:30 hores.
Desnivell positiu: 1600m.
Dificultat: mitja.
Llocs d’interès: Serra de Mauri, Petit Peric, Puig Peric, Estanys de Camporells, Refugi de Camporells, Puig de la Portella Gran, Mortiers, Vall de la Galba.
Recorrent el cor de les Valls del Ter i el Freser: d’Ulldeter a Coma de Vaca; del Tirapits al Bastiments
Detalls tècnics
Punt de sortida i arribada: pàrking inferior estació d’esquí de Vallter (Pastuira).
Distància recorreguda: 26km aproximadament.
Horari: 10 hores.
Desnivell positiu: 2220m.
Altura màxima i mínima: Pic de Bastiments o Pic del Gegant, 2.881 i pàrking de Pastuira (1900m).
Dificultat: mitja-alta tenint en compte la distància i desnivell. Múltiples opcions per retallar-la.
Llocs d’interès: refugi d’Ulldeter, coll de la marrana, refugi de Coma de Vaca, coll de Carançà, Balandrau, Pic Inferior de Vaca, coll de Tirapits, Pic de l’Infer, Pic de freser, Bastiments, coll de la Geganta.
Circular d’aventura que recórrer racons amagats de les Valls del Ter i el Freser.
Sortint del pàrking inferior de l’estació de Vallter, pugem pel rorrent directes al refugi d’Ulldeter. Seguim sempre per la pista de l’esquerra, superant el Gra de Fajol Petit i posteriorment el gran fins arribar al Coll de la Marrana. Aquí treiem pells i ens tirem per la vessant oposada, passant per la Jaça Grossa de freser, Emprius i el Planell de les Eugues, fins arribar al refugi de Coma de Vaca, amb el Balandrau a l’esquerra i el Torreneules a davant.
Descens per la Jaça Grossa de Freser cap al refugi de Coma de Vaca
Creuem el torrent i enfilem per la vall de Coma de Vaca, sempre per la part dreta-alta del torrent. La vall es va obrint mentre deixem a la dreta el Pic de la Duna fins que distingim a l’esquerra el Font Negre i el Puig d’Arques, el Coll de Carançà el Pic Inferior de Vaca, el Coll de Vaca o Tirapits i el Pic de Tirapits més a la dreta. Enfilem direcció al Pic Inferior de Vaca per una de les pales més evidents. Les vistes a la vall de Carançà son precioses.
Deixant enrere el refugi de Coma de Vaca, amb el Balandrau de rere fons.
Pic Inferior de Vaca amb vistes a l’Infern, el Freser i el Tirapits. A l’esquerra Carançà.
Descens del Tirapits amb el Freser cara a cara. Al fons el Bastiments.
Treiem pells per baixar la carena direcció al Pic de Tirapits i baixem per la cara NE, amb una neu pols exquisita. Seguim el torrent deixant a l’esquerra el Pic de l’Infern i el Freser i just quan trobem el Bastiments parem per posar pells.
Remuntem direcció al coll de Freser, però sense acabar-hi d’arribar enfilem per la cara Oest del Bastiments fins a l’aresta per acabar culminant tota la cresta somital.
Ascens al Bastiments, amb el Pic d’Orri, el Pastuira i el Balandrau al fons
Coronant el Bastiments amb el Freser i l’Infern de taló de fons
Treiem pells i esquiem tota la cara N del Batiments amb molt bona neu, enllaçant la zona acanalada inferior que ens deixa al Puig d’Ombriga, on comença el torrent direcció al refugi de Carançà. Posem pells i remuntem direcció al Coll de la Geganta, fins arribar a l’esquena d’Aze del Bastiments per esquiar la pala E.
Estudiant el millor drop in a la N del Bastiments.
Descens de la cara N del Bastiments
Crepúscle des del coll de la Geganta mirant la N del Bastiments
Arribem a la part alta de l’estació de Vallter i descendim per pistes cap al refugi d’Ulldeter i posteriorment fins al pàrking de Patuira.
Jornada llarga i molt profitosa en un entorn privilegiat del Pirineu Oriental. 10 hores, 26km i 2200m+.
Amagat a la dreta del corredor Gigoló i compartint entrada amb l’Eclair, el poc transitat Bougnagas és una joia.
Sortim del pàrking de Saint Pierre dels Forcats i remuntem les pistes fins a la part alta. Deixem enrere l’estació per l’esquerra fins a treure el cap alcirc de Cambre d’Aze. Una neverea plena de sucoses línies d’alpinisme molt agoserades.
Atravessem la pala de neu fina a la paret rocosa, on comença el clàssic corredor Gigoló. L’entrada de la Bougnagas és just a la dreta, compartint inici amb l’Eclair. Aquesta s’enva per un embut de neu a l’esquerra i la Bougnagas segueix recte fins a topar amb un mur mixte de 16 metres i IV, que es pot canviar per una estreta xemeneia al costat esquerra.
Blue bird i el circ de Cambre d’Aze excels després de la darrera nevada.
Deixant enrere la canal central i entrant de plè al con de sortida de la Gigoló.
El gel és pràcticament inexistent i trobem la neu justa per fer l’escalada realment complexe. Gran part de la roca està mig coberta i és difícil trobar cantos bons per agafar-se. Conforme fem neteja avancem amb tendència a la dreta i buscant les poques repises que permet el terreny. Els primers metres son molt psicològics, ja que les mans escassegen i cal confiar molt amb els peus. Més amunt, trobem millors mans i tot i que l’ambient augmenta la sensació de seguretat també ho fa. Un cop davant la pedra sortint, flanquegem el corredor de neu cap a l’esquerra per sortir del tram de roca i aparèixer a la canal de neu (dos pitons ens permeten muntar reunió i al baixar instal·lar el ràpel).
Tram més exposat i tècnic de tot el corredor. 15 metres de IV en condicions mixtes.
Passat el tram de mixte, el corredor és una línia directe de neu (150 metres aprox.) fins a dalt l’aresta. Destaca un pas estret primer i més amunt la sortida que cal sortejar-la per on la cornisa sigui més assequible. Nosaltres rodegem la gran roca per la dreta fins a sortir per sobre i encara els darrers metres cap a la cornisa on sembla que és menys perillosa. Després de trencar-la a cops de piolet, fem una petita escaleta per minimitzar la pendent i evitar que es pugui trencar l’espectacular visera que guarda tota l’entrada al couloir.
Pas estètic a la part mitja alta.
Cornisa de dimensions considerables a la sortida. Va tocar tirar de pala per rebaixar la vertical.
Entrem al corredor seguint la mateixa línia de sortida, vigilant molt l’estabilitat del mantell i mantenint-nos en llocs segurs per si la cornisa cedís o alguna placa es pogués desencadenar. Els primers girs son amb molta pendent i una neu molt bona. Ràpidament ens trobem el pas estret de poc més d’un metre d’amplada. La única opció és baixar de recta i a la sortida ràpidament girar a la dreta per frenar.
Arribant al pas clau del descens, l’embut.
Darrers girs abans d’arribar a la reunió de l’esquerra per montar ràpel.
Ens queden mitja dotzena de girs fins arribar al tallat de roques, on hem d’acostar-nos a la zona rocosa de l’esquerra per montar el ràpel. Aprofitem els dos pitons units per un cordino per fixar la corda i descendir el tram mixte sense treure esquís. Amb una corda de 30 metres si a la base hi ha força neu arriba clavat. Anys de poca neu millor portar algun metre de més.
Ràpel de 16 metres per superar el ressalt de mixte i trobar el con de sortida.
Ens acabem de regalar seguint el con de sortida fins a la part baixa, amb una neu pols compacte molt bona. Un luxe de dia amb unes condicions molt ben trobades! Una altra de les grans del circ ja és nostra!
Bona activitat i bona cordada per superar un dels grans descensos del circ en condicions excel·lents.
Ascens i descens d’una muntanya icònica del Prepirineu per la clàssica Tartera
Detalls tècnics
Punt de sortida i arribada: pàrking de l’àrea recreativa la Serra, zona barbacoes (1300m).
Distància recorreguda: 15km aproximadament.
Horari: 4 hores.
Desnivell positiu: 1135m.
Dificultat: mitja.
Llocs d’interès: àrea recreativa de la Serra, sender Pedraforca 360 (), sender refugi Lluís Estasen, Pollegó Inferior, Calderer, Enforcadura, Gòsol, vistes a la Serra d’Ensija, Serra del Verd, Port del Comte i Cadí.
Ascens i descens del Pedraforca des de l’àrea recreativa de la Serra, per la tartera fins a l’Enforcadura. Des d’aquí remuntada del Pollegó Superior per la cara SW.
Descens calçant esquís al mateix cim i seguint el mateix recorregut de pujada. Com més ens apropem a la cara N del Pollegó Inferior més quantitat i qualitat de neu trobarem.
Una circular completa d’esquí i alpinisme en plè Parc National des Pyrenees Occidentales
Detalls tècnics
Punt de sortida i arribada: pàrking de l’estació d’esquí de Piau Engaly (1840m).
Distància recorreguda: 15km aproximadament.
Horari: 8 hores.
Desnivell positiu: 1260m.
Dificultat: mitja-alta.
Llocs d’interès: Neste de Badet, Campbieil, Pic Lentille, Pic de la Géla (2851m), couloir String, Hourquette de Chermentas (2439m), Valle de la Géla, cresta de la Géla.
Sortim del pàrking de més el N de l’estació de Piau Engaly perdent uns metres al costat de la telecorde i anant a buscar el riu Badet que recórrer la vall per sota l’estació. Si no volem perdre massa altura, el primer tram el podem fer seguin la pista, fins a veure el pont i baixar uns metres per poder creuar el riu.
Remuntant el fons de vall, amb el Pic Lentille i el Campbieil de taló de fons.
Deixem a la dreta les parets allavoses dels Pics Campbieil i Lentille, per seguir el curs del Neste de Badet vall endins. El darrer tram de la vall, just quan superem el Pic du Piau a l’esquerra, tendim a la dreta, deixant un primer corredor i arribant a la paret rocosa on comença el couloir String. Estètic i molt evident, és un ascens d’uns 200 metres amb una pendent mantinguda de 45-50º, molt directe fins a la carena. Al mig i trobem un tram estret i una sortida força exposada, amb una espectacular cornisa que evitem per l’esquerra en una pendent de 55-60º on cal estar molt atents.
Deixant enrere el Pic de Piau i la Hourquette de Chermentas, arribant a peu del couloir String.
Superat el pas estret, queda una apretada final fins a treure el cap per dalt.
La sortida del couloir és realment tiessa tot i evitar la cornisa per l’esquerra. La recompensa no té preu!
Les vistes al coll de dalt son una meravella. El Perdut, el Cilindro, els Astazús, el Vignemale, …
Seguim la carena direcció S primer i SE després, en un tram tècnic pel fil de l’aresta, con cal grimpar algun pas aïllat de III i navegar en terreny mixte. Una aresta molt divertida d’uns dos-cents metres de llarg que ens porta directe al cim del Pic de la Géla (2851m).
Sortint del String, remuntem una pala que ens deixa a l’aresta final.
Aresta somital amb trams mixtes. Exposada i amb bona panoràmica per tots cantons.
Des del Pic de la Gela, amb la vall .. al fons. Gavarnie i el massís del Vignemale a continuació, darrera els núvols.
Desfem uns vint metres per trobar un petit collet que ens permet calçar esquís i iniciar el descens de la cara N del pic. Cal llegir una mica la baixada per trobar neu continua i a la vegada seguir la ruta més evident fins a la Hourquette de Chermentas. En general la baixada tendeix a la dreta, buscant la zona rocosa del camí d’estiu. Superant una petita canal i deixant a l’esquerra zones verticals de roca. Un cop al coll, baixem tota la vall del riu Badet que hem fet de pujada però pel costat dret, trobant una barreja entre neu primavera i pols reciclada.
Desfent els darrers metres del cim per calçar esquí i iniciar el descens.
Descens molt entretingut des de dalt fins a baix, amb molt bones condicions tot i algun tram rocallós.
Si no volem remar massa, és interessant anar resseguint el Pic du Piau sense perdre molt alçada.
Una ruta molt completa d’esquí i alpinisme en un entorn salvatge i plè d’opcions. Una gran font d’inspiració per a futurs projectes. El Pirineu francès sempre té quelcom d’especial!
Aprofitem les darreres llums del dia per fer una parada fanàtica a la boca N del túnel de Bielsa i treure la corda per encadenar una cascada de gel.
Track activitat
Comentaris recents