Publicat per & arxivat en General.

Activitat completa pels que valoren el binomi alpinisme-escalada. Una via curta però plaent en un entorn d’alta muntanya.


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

Track activitat

 

Publicat per & arxivat en General.

L’escalada de Pirineu en la seva màxima esplendor: altura, roca de qualitat i un entorn alpí


Detalls tècnics

Via de caire alpí en un entorn d’alta muntanya solitari, acollidor i tranquil com la Vall de Coma d’Orri, al Pirineu oriental.

Molt recomenable pels que més enllà de l’escalada valorin el conjunt de l’activitat, amb una aproximació llarga entre els estatges subalpí i alpí que ens regala el Pirineu.

Aproximació:

Deixem el cotxe a la primera curva tancada de dretes passat Setcases (Pla de la Molina), a l’entrada de la vall (també pas del GR direcció Ulldeter). Agafem la pista ampla que comparteixen els dos recorreguts i en pocs metres trobem el cartell de Coma de l’Orri a l’esquerra (marques blaves). Travessem el pont de fusta i seguim per la pista ample que acaba sent sender en arribar al torrent de la Coma de l’Orri. El creuem i seguim per un sender molt marcat i fitat que ens manté a l’esquerra del torrent en tot moment, superant la Jaça dels Marrans i la Jaça del Mig per anar guanyant alçada i sortint de la vegetació. Quan els bosc s’obre per complet i arribem al final de la vall, a l’esquerra ja visualitzem la Piràmide de Coma de l’Orri. Per arribar-i, el millor és seguir un torrent obert que queda a la dreta, esquivant la gran tartera. També és bon punt per carregar aigua i refrescar-nos (si és plè estiu o després de dies molt secs pot ser que no corri aigua, millor omplir al torrent de baix).

Ràpidament ens plantem a peu de paret, amb una petita cova característica que separa les dues vies típiques de la paret: 20 metres a l’esquerra la Bio-Desagradable (V, equipada el juliol de 2015 per Prats, Gutierrez i Crestas) i a la dreta la Escaladors Asimptomàtics (6A, equipada el 2021 per Soler, Cuesta i Bermudo).

Ressenya original.

La via:

El tipus de roca és gneis (origen metamòrfic), característica per l’alternança de bandes fosques i clares. En general és una via de molt bona roca i grans cantells, tant en passos atlètics com en progressions laterals i alguna bavaresa. Trobem un equipament generós i grau assequible, que caldrà reforçar amb alguns flotants.

El primer llarg (35m/V+) comença amb un pas explosiu per superar el mur vertical tendir a l’esquerra per sobre la cova. Un cop superat l’esperó seguim uns metres en vertical fins a trobar la R1.

El segon llarg (45m/V+) és provablement el menys evident i discontinu de la via. Després de dos metres i una primera xapa (queda una segona xapa visible més amunt que no és de la via), hem de girar a la dreta per superar l’anterior esperó i entrar a una canal tancada que la superem per la paret de l’esquerra, flanquejant i guanyant alçada (dues xapes i un pitó) fins a un últim flanqueig de dretes que va a buscar la zona hervosa i ens deixa a la R2.

Flanqueig final del segon llarg.

El tercer llarg (40m/6A –>segons ressenya original 45m) ja guanya verticalitat i continuïtat, amb un primer pas explosiu però protegit que tendeix a la dreta, segueix recta i torna a tendir un pèl a la dreta sense arribar a sortir de la l’inia evident per tornar a l’esquerra en una espècie de canal, trobant una xapa que ens marca la sortida (combinació de 6A / V+ / 6A / V) fins a la R3, on começa la feixa. Si col·loquem cintes llargues podem empalmar la R3 i la R3BIS, evitant un tram intermig de prat alpí encordats.

Encarant el segon tram de 6A al tercer llarg, abans de sortir a l’esquerra.

El quart llarg (45m/6A) és una delícia. Variat, amb ambient i molt bona roca. Comença per una placa sense massa complicació per anar a buscar el marcat diedre de l’esquerra. Es supera un petit sostre de bon protegir i continua el diedre una mica més tumbat per acabar sortint a l’esquerra de l’esperó, buscant l’ambient fins arribar al pas més exigent del llarg. Una fissura curta i molt marcada que ens tira enfora (xapa i pitó a sota i xapa sortint). Buscant l’esperó de la dreta se supera més bé que per dins. La R4 és la més incòmode de la via i queda uns metres per sobre el pas.

En plè diedre, després de superar el sostre, la via busca el morro de l’esquerra.

Sortint del pas de 6A al quart llarg.

El cinqué llarg (35m/6B o 6A-AE –> segons ressenya original 45m) és el més exigent de la via i a la vegada el més perillós pels blocs de roca en equilibri i les lloses afilades. Sortim per la placa amb tendència a dreta fins a trobar el pas de 6B. És exigent i pt costar posar-s’hi, però hi ha la mà en el moment clau i a dalt, un cop xapat es pot agafar aire bé. Just en el pas hi ha un espàrrec sense xapa ni femella que no queda clar si s’ha tret expressament per innecessari o ha volat. El llarg continua en flanqueig ascendent cap a la dreta, buscant cantells molt bons però en blocs inestables i roques que en qualsevol moment poden cedir. *Cal anar amb molt de compte! Tram final cap a l’esquerra amb roca més compacte i menor dificultat fins a la R5.

Superat el pas de 6B entrant al flanqueig de dreta.

El sisé llarg (30m/IV) no té massa història i es caminamés que s’ecala. Es supera un petit pas de grimpada per anar seguint l’aresta per l’esquerra, passant pel costat d’un pi fins a trobar la R6, just abans d’un collet rocós.

Últim llarg de la via, tram de III fins R6.

Retorn:

Sense espantar al personal, pot arribar a ser més complicat i delicat que l’escalada en sí. Tot i que es baixa sense corda, és realment relliscós, perdedor i exposat.

Sortint de la R6, trobem el petit coll rocó i la continuació de l’aresta. del coll seguim a l’esquerra fent un flanqueig per mantenir alçada, entre nerets i algun pí. Se’ns obre una pala de prat alpí i neret que desemboca en una pineda. Més a la dreta una paret rocos amb un torrent a la base. Acabat el flanqueig i quan baixar cara avall ja és assequible començem a perdre alçada entre els nerets i el prat. Nosaltres vam baixar amb tendència a la dreta, arribant gairebé al torrent rocós, que fa de bon baixar però quea baix és de ràpel obligat. De manera que la millor opció és entrar dins de la pineda i buscar el descens més accessible. A la part esquerra del torrent rocós en surt un de més petit que es pot desgrimpar i més a l’esquerra es va baixat entre els pins amb una petita desgrimpada final també. És força incòmode i caminar per sobre el neret acaba sent estressant, però es deixa fer i la clau és no pedre la paciència. Un petit ràpel de 10-15 metres des d’algun pí ns treurà les castanyes del foc en cas de no veure clares les desgrimpades.

Publicat per & arxivat en General.

Descobrint un racó amagat i molt proper a través d’una ruta de gran valor paisatgístic


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: carretera d Setcases a Vallter, trencall GR, abans de la carretera d’Espinavell Molló.
  • Distància total: 19.5 km aproximadament.
  • Desnivell positiu: 1500m.
  • Altura màxima i mínima: 2506m (Roc Colom) i 1310m (entrada GR/pàrking).
  • Durada: 5 hores (corrent).
  • Dificultat: mitja. Ruta assequible per a tots els públics. La podem dividir en dues etapes fent nit al refugi Jaume Ferré o el del Costabona
  • Punts d’interès: refugi Jaume Ferré, refugi Costabona, pic del Costabona, coll de Pal, Roc Colom, torrent de Concròs, collet dels Eugassers, Salt de Cossi, copa de cava.
  • Material: botes de muntanyamotxilla 20-30 litrescantimploragps, …
  • Cartografia: Mapa Alpina Costabona

Refugi Jaume Ferré, a tocar de la pista asfaltada d’Espinavell.

Deixant enrere el bosc frondós, les pastures i les vistes son un reclam!

Des del cim del Costabona, amb el Canigó al fons.

Un cim poc concorregut i sense encant, però amb una gran panoràmica.

Una de les fonts del Freser. Curiós veure com l’aigua apareix del no res com un manantial.

La clàssica “copa de cava”, un espectacle de la naturalesa en plè torrent de Concròs.

Track activitat

Circular al Costabona i al Roc Colom

Publicat per & arxivat en General.

Circular al Parc Natural i Reserva Nacional du Neouvielle enllaçant dos grans cims


Dades d’interès

Circular completa. (Foto extreta del blog Komando Kroketa)

Circular amb ambient alpí en un dels llocs més bells de Pirineu, el Parc Natural i Reserva Nacional du Néouvielle.
Sortint de l’aparcament del Lac d’Aubert, creuem la presa de l’esquerra i comencem a guanyar alçada direcció a al Pas du Gat. Això ens permet pujar per la zona més còmoda, evitant els pendents pronunciades i les zones acanalades més exposades. Abans del Pas, resseguim tota la Crete des Laquettes per sota, seguint les campes de neu que van direcció al Ramougn, visible en tot moment.


Si volem anar al Neouvielle directament per a una activitat més tranquil·la i completa sobre esquís, abans de pujar al Pas du Gat, anirem a la dreta per superar la Crete du Barris d’Aubert just en el seu inici. D’aquí la pujada al Neouvielle és molt franca, tant per l’esquerra (vessant NE, entre el Ramougn i el Neouvielle), com per la clàssica baixada de la dreta (vessant N, glacera de Neouvielle).
Nosaltres busquem un punt alpí a l’activitat i seguim directes fins arribar a la base de la cara SE del Ramougn. Optem per l’aresta esquerra, just on acaba la neu es comença a navegar per la paret, buscant sempre la línia més evident per superar els gairebé 150m que ens separen del cim. Hi ha infinitat d’opcions, però la més assequible puja directa a una instal·lació de ràpel i després tendeix a la dreta, fins arribar a l’aresta NE per culminar els últims metres. La roca és exquisida, molt adherent i amb la presa bona en els passos clau de III i IV. Hi ha alguna fita i la pujada es pot protegir bé.

En plena ascensió al Ramougn per l’escalada de la cara E

Des del cim del Ramougn (3011m), unes vistes increïbles de tot el Massif du Neouvielle. Una pujada d’alts volts i la baixada sembla mantenir la tònica. Segueix la ruta d’estiu per l’aresta SE, amb passos tècnics i de molt de tacte. Hi ha fites que ens ajuden a llegir el recorregut més assequible II / III. Amb una corda de 50m o 60m podem evitar la desgrimpada i arribar ràpidament a la part baixa de l’aresta.

Després de la desgrimpada del Ramougn, moment de calçar esquís amb el Lac de Cap de Long a la dreta.

La primera canal amb neu contínua és la que ens permet baixar fins a la base per afrontar l’última pujada al Neouvielle. Decidim pujar per l’estreta canal de neu directes a l’aresta cimera. Un cop a dalt, per coronar, enllacem l’últim tram de la mítica Cresta dels 3 Conseillers. Un tram aeri realment bonic que amb neu ens exigeix ​​molta concentració.
Arribar al Neouvielle (3091m) i resseguir els 360º que ens envolten és desfermar l’eufòria d’una gran jornada.

Des d’aquí, el Ramougn sembla poca cosa.

Des de l’aresta final del Neouvielle, bones vistes del que ja portem a les cames.

Línia d’ascens al Neouvielle. Fregant la clàssica cresta dels 3 Conseillers des de la Breche de Neouvielle.

Tram final de l’Aresta fins al Neouvielle. MÉs exigent i aèrea del que sembla.

Foto finish! Time to ski down!

Desgrimpem els primers 40m de l’aresta NW (molt fàcils) fins a trobar neu contínua i poder calçar esquís per encarar el descens de la glacera. La baixada és de pur plaer (happy ridding). De bon esquiar i molt jugietona. Després de superar la banda rocosa de la dreta, cal envoltar-la fins a tenir el Ramougn a tocar (la lògica ens faria baixar rectes fins al Lac d’Aubert, però és inviable pels murs rocosos i la falta de neu. Caldria anar pel camí d’estiu de l’esquerra i el porteig de tornada és molt llarg). És important seguir prop de la Crete de Barris d’Aubert per poder arribar al coll i baixar en diagonal fins a trobar la ruta de pujada.

Segon tram del descens del Neouvielle. Al fons, el Midi de Bigorre.

Track activitat

Circular entre el Ramoung i el Neouvielle

Publicat per & arxivat en General.

Línia estètica en una de les zones més alpines dera Val d’Aran. La boca N del túnel de Vielha.


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: Pàrkin Eth Pontet.
  • Alçada màxima i mínima: 2630m (Tuc de Sarrahèra) i 1450m (pàrkin Eth Pontet).
  • Desnivell positiu: 1200m (200m el corredor W).
  • Distància: 13km.
  • Durada activitat: 6 hores.
  • Dificultat: alta. Les principals dificultats les trobem en el corredor, amb pendents de fins a 55º amb un pas molt estret a part alta. Es pot esquivar agafant la variant de l’esquerra, que després d’un tram més ample gira a la dreta fins a conectar amb el corredor a la part central.
  • Material: esquíspells de focagramponspioletmotxillapala, arva i sondapalscasccantimplorapal pioletbotesbotiquínguants.
  • Cartografia: Alpina Val d’Aran.

Sortim del pàrking Deth Pontet o de la pista que flanqueja per sobre el túnel de Vielha a la boca Nord fins arribar al mirador, on comença el sender directe a la Cabana deth Pontet (amb 4×4 es pot pujar fins la cabana a la primavera).

Des de la cabana ja podem veure gran part de la muralla N, des de la imponent Pala Sarrahèra (2500m) fins al Tuc deth Port (2605m). Seguim pel PR direcció a les grans muntanyes, atravessem el pont de fusta i creuem un tram de prat alpí (coberts de neu segons l’època de l’any i la generositat nivològica) amb blocs que ens porta a superar la darrera zona boscosa, pujant amb tendència a l’esquerra, sempre amb la cara N del Tuc d’Emnes davant.

Fantàstica panoràmica després de superar la cabana. Propostes per tots els paladars.

 

Superant la primera pala, als peus del Tuc d’Emnes, bones vistes de l’Aneto i les Maladetes.

Rodegem el Tuc d’Emnes per l’esquerra, deixant la Labada de Sarrahèra i la gran Pala Sarrahèra a l’esquerra i entrem a un petit circ N on ràpidament salta a la vista el corredor. Apurem fins a l’entrada amb les pells i calçem grampons i treiem el piolet per afrontar els 300m fins al cim del Tuc de Sarrahèra. A mig corredor, trobem una variant a la dreta més assequible, que evita el tram estret de 55º.

Cara N del Tuc de Sarrahèra, que conecta amb la Labada i la Pala Sarrahèra a l’esquerra. Al centre el corredor W.

 

A darrera, el tram més vertical i estret del corredor.

El descens des del cim comença amb un primer descens de la carena per anar a buscar la vertical. Depenent de la neu podrem entrar des de dalt de tot o haurem de flanquejar els primers metres per la zona rocosa fins a l’entrada del propi corredor. Primers girs bons i espaiosos, però ràpidament s’embuteix i agafa graus en un tram realment tècnic on no hi caben els esquís. Sortin de l’estrenyiment, un petit respir. El segon tram trobem dues opcions: a l’esquerra un descens més ample i assequible, i a la dreta la continuació lògica del corredor, amb dos trams estrets i un pendent mantingut de 45-50º.

Descens en el tram més picant. Pente raide i girs mil·limètrics.

Sortida per deixar-se anar a plaer, amb el gas a tope. Desfem la ruta de pujada sense complicacions. Alpinada sobre esquín en un entorn salvatge i solitari, plè d’opcions i altament inspirador per a futurs projectes.

Publicat per & arxivat en General.

Circular al Pic de Gerri, a l’extrem S del Parc Natural de l’Alt Pirineu, pujant pel corredor N i baixant pel corredor NO


Dades d’interès

Gran circular al Pic de Gerri, a la Vallferrera (Parc Natural de l’Alt Pirineu), sortint de la pista de la Molinassa. Depenent de la neu i les condicions de la pista es pot sortir del Pla de la Selva o del pàrking de dalt. Seguim la pista direcció al Pla de Boet. Quan la pista comença a ser GR, arribats a l’alçada del Pla d’Arcalís, entrem al circ de la dreta, deixant la zona boscosa i guanyant alçada amb tendència a l’esquerra del circ.
A la part dreta trobem la cara N del Norís, i a l’esquerra el corredor N del Pic de Gerri. La pujada és molt progresiva i a la part final comença un corredor de 100m aprox que ens obliga a posar grampons.

En vermell la ruta de pujada i en verd la de baixada

Ascens pel Clot de l’Olla, seguint el Barran d’Arcalís al circ entre el Norís i el Gerri.

Remuntant els 100m finals del corredor N del Pic de Gerri.

Arribats al coll, tram final d’aresta mixta fins a coronar el Pic de Gerri (2860m). Des del cim, calçem esquís i baixem uns 20m per l’aresta E fins a trobar una pala vertical i mantinguda que la part final canalitza en un embut (ressalt rocós de 15m aprox.).

Bona panoràmica de cim amb la zona de la Pica d’Estats i l’Ariege al fons

Baixem els primers 100m de pala i fem una diagonal a l’esquerra per entrar a un estètic corredor NW de 200m que ens permet esquivar el ressalt i esquiar fins a la base, just al circ de l’altre costat. El tram final s’obre i ens permet girs amples que van perdent pendent fins al plà.

Primers girs a la part alta del corredor NO del Gerri.

Variant esquerra a la sortida del corredor.

Variant dreta a la sortida del corredor! Augé airlines!

Baixem direcció al GR, sempre per l’esquerra i sense perdre massa alçada per poder retrobar el circ del Plà d’Arcalís.Un cop superada la paret rocosa del Pic de Gerri, treiem esquís i pugem uns 30m per tornar a posar esquís i baixar amb diagonal per retrobar el camí de pujada.

Línia de baixada a la cara NO del Pic de Gerri. A l’esquerra el Pic de Palomer i la baixada fàcil pel coll de la Portella.

Track del Pic de Gerri per la Molinassa

Publicat per & arxivat en General.

Ascens al Tuc del Mig de la Tallada per l’estètic i picant corredor Esquerra, al costat del seu germà Inserso


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

Publicat per & arxivat en General, General, General, General, General, General, General.

Ascens i descens de l’estètic corredor de la Essa a la cara NW del Gran Encantat, al Parc Nacional de Sant Maurici


Detalls tècnics

Sortim del pàrking de la central elèctrica d’Espot amb la Nuere del ’80 carregada com una mula. Superem Prat de Pierró i un cop a l’estany de Sant Maurici baixem fins el refugi Ernest Mallafré, on deixem la bici i busquem la tant anel·lat or blanc. No cal dir que som la gran atracció de tots els turistes, entre comentaris poc corrents i mirades de menyspreu.

Taxi amb tots els extres!

Taxi exprés ecofriendly des d’Espot fins al Refugi Ernest Mallafré.Travessem el riu de Monastero i enfilem per bosc directes als Encantats. Després de menys de 5′ calçem esquís i seguim guanyant alçada. Quan el bosc comença a clarejar, fem una diagonal a la dreta, flanquejant la paret N dels Encantats. Superem un primer mur rocós que ens dóna unes bones vistes de l’entrada de la Vall de Monestero. Just en aquest moment, a l’esquerra trobem el con de sortida del corredor. Tot i que l’entrada és evident, fa dubtar ja que sembla morir al cap de 20m. Però no és així, ja que gira a la dreta i allà ja es veu clarament el recorregut del corredor. Una bona referència és l’espatlla dreta del Gran Encantat. Des de peu de corredor veurem perfectament el relleu de l’aresta somital.

L’ascens el fem amb grampons i algun tram amb doble piolet per zones més regelades i verticals (50-55º). Pujada molt agraïda, amb bones vistes de l’estany de Sant Maurici. Serpenteja i guanya alça ràpidament ja que el pendent és constant. A la part alta trobem una zona més complexaque ens porta a un mini corredor a l’esquerra per acabar saltant a la dreta un com arribats a la zona rocosa. Des d’aquí ja afrontem els últims cinquanta metres fins a la part alta. Bones vistes de la Valleta Seca, de la vall del riu Serull i de la zona d’Amitges.

Corredor de la essa, just a la dreta del Gran Encantat.

Ascens pel mateix corredor, amb zones més estretes, però amb un pendent constant. Al fons Sant Maurici.

Part alta del corredor, amb els trams més estrets i exposats. Entorn de fantasia entre agulles granítiques.

La sortida és amb esquís des de la mateixa aresta. Un luxe. El primer tram està molt just de neu per una allau de lliscament vassalt que a fet nèt. Però la salvem i encarem el tram central amb unes condicions de neu primavera òptimes que ens permeten baixar amb el gas a fons.

Baixada llarguíssima que sembla no tenir fi. No val a badar. La major part del recorregut és ample, però les parets rocoses, el pendent mantingut i la neu canviant no ens permeten error.

Sens dubte, un gran tresor al cor del Pallars Sobirà, al Parc Nacional, a la muntanya més emblemàtica de la zona de Sant Maurici.

Desfem l’aproximació fins al refugi per recuperar la bici i deixar-nos portar per la pista fins al cotxe amb un somriure d’orella a orella.

Tack activitat

Espot – Sant Maurici – Refugi Ernest Mallafré – Canal S – Gran Encantat

Publicat per & arxivat en Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions.

Descens de la cara N del Muntanyó dormint al refugi Josep Maria Blanc


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing d’Espot (1350m aprox.).
  • Distància total: 21.55 km.
  • Desnivell positiu: 1400m.
  • Altura màxima i mínima: 1510m (Espot Esquí) i 2711m (Muntanyó).
  • Durada: dos dies fent nit al refugi Josep Maria Blanc. Primer dia 6:00 hores (Espot Esquí-Muntanyó-JM Blanc) i segon dia 3 hores (JM Blanc-coll de Muntanyó-Espot Esquí).
  • Dificultat: descens amb foça compromís en el primer tram, al voltant dels 40-45º mantinguts en tota la canal, obrint-se i perdent graus en el tram final.
  • Material adicional: grampons, piolet, pal pioletcorda de 30m (per si hi ha algun ressalt o algun pas delicat a l’aresta depenent de les condicions), algun pitó, bagues, arnés i descensor.
  • Cartografia: Alpina Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

 

Track activitat

Espot Esquí – Muntanyó – Josep Maria Blanc

Publicat per & arxivat en Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya.

Descens amb esquís del corredor NE del Pui de Linya, al Parc Nacional d’Aiüestortes i Estany de Sant Maurici


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing d’Espot (1350m aprox.).
  • Distància total: 15 km.
  • Desnivell positiu: 1600m.
  • Altura màxima i mínima: 1350m (Espot) i 2870m (Pui de Linya).
  • Durada: 6:30 hores.
  • Dificultat: baixa en l’ascens, que el podrem fer tot amb esquís i pells. Si baixem per la ruta de pujada, trobem una pala E mantinguda de 30-35º. Si optem pel corredor NE, el terreny és força més tècnic, exposat i vertical 500m (800m fins al creuament de la pista) amb una pendent de 40º a la part alta, que perd inclinació al tram inferior.
  • Destacats:  ruta llarga i un bon desnivell per una zona poc concorreguda de l’entrada al Parc Nacional. Entre pins i avets, per moments podrem sentir-nos als boscos més densos de les Rocalloses canadenques. Si volem retallar, podem pujar amb 4×4 per la pista fins a la sala de bombes (bassa).
  • Material adicional: esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora, pal pioletbotesbotiquín, guants, gopro, dron.
  • Cartografia: Alpina Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Track activitat:

Pui de Linya pel corredor NE des d’Espot