Publicat per & arxivat en General.

Ascens al Tuc del Mig de la Tallada per l’estètic i picant corredor Esquerra, al costat del seu germà Inserso


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

Publicat per & arxivat en General.

Ascens i descens de l’estètic corredor de la Essa a la cara NW del Gran Encantat, al Parc Nacional de Sant Maurici


Detalls tècnics

Sortim del pàrking de la central elèctrica d’Espot amb la Nuere del ’80 carregada com una mula. Superem Prat de Pierró i un cop a l’estany de Sant Maurici baixem fins el refugi Ernest Mallafré, on deixem la bici i busquem la tant anel·lat or blanc. No cal dir que som la gran atracció de tots els turistes, entre comentaris poc corrents i mirades de menyspreu.

Taxi exprés ecofriendly des d’Espot fins al Refugi Ernest Mallafré.Travessem el riu de Monastero i enfilem per bosc directes als Encantats. Després de menys de 5′ calçem esquís i seguim guanyant alçada. Quan el bosc comença a clarejar, fem una diagonal a la dreta, flanquejant la paret N dels Encantats. Superem un primer mur rocós que ens dóna unes bones vistes de l’entrada de la Vall de Monestero. Just en aquest moment, a l’esquerra trobem el con de sortida del corredor. Tot i que l’entrada és evident, fa dubtar ja que sembla morir al cap de 20m. Però no és així, ja que gira a la dreta i allà ja es veu clarament el recorregut del corredor. Una bona referència és l’espatlla dreta del Gran Encantat. Des de peu de corredor veurem perfectament el relleu de l’aresta somital.

L’ascens el fem amb grampons i algun tram amb doble piolet per zones més regelades i verticals (50-55º). Pujada molt agraïda, amb bones vistes de l’estany de Sant Maurici. Serpenteja i guanya alça ràpidament ja que el pendent és constant. A la part alta trobem una zona més complexaque ens porta a un mini corredor a l’esquerra per acabar saltant a la dreta un com arribats a la zona rocosa. Des d’aquí ja afrontem els últims cinquanta metres fins a la part alta. Bones vistes de la Valleta Seca, de la vall del riu Serull i de la zona d’Amitges.

Corredor de la essa, just a la dreta del Gran Encantat.

Ascens pel mateix corredor, amb zones més estretes, però amb un pendent constant. Al fons Sant Maurici.

Part alta del corredor, amb els trams més estrets i exposats. Entorn de fantasia entre agulles granítiques.

La sortida és amb esquís des de la mateixa aresta. Un luxe. El primer tram està molt just de neu per una allau de lliscament vassalt que a fet nèt. Però la salvem i encarem el tram central amb unes condicions de neu primavera òptimes que ens permeten baixar amb el gas a fons.

Baixada llarguíssima que sembla no tenir fi. No val a badar. La major part del recorregut és ample, però les parets rocoses, el pendent mantingut i la neu canviant no ens permeten error.

Sens dubte, un gran tresor al cor del Pallars Sobirà, al Parc Nacional, a la muntanya més emblemàtica de la zona de Sant Maurici.

Desfem l’aproximació fins al refugi per recuperar la bici i deixar-nos portar per la pista fins al cotxe amb un somriure d’orella a orella.

Tack activitat

Espot – Sant Maurici – Refugi Ernest Mallafré – Canal S – Gran Encantat

Publicat per & arxivat en General.

Descens de la cara N del Muntanyó dormint al refugi Josep Maria Blanc


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing d’Espot (1350m aprox.).
  • Distància total: 21.55 km.
  • Desnivell positiu: 1400m.
  • Altura màxima i mínima: 1510m (Espot Esquí) i 2711m (Muntanyó).
  • Durada: dos dies fent nit al refugi Josep Maria Blanc. Primer dia 6:00 hores (Espot Esquí-Muntanyó-JM Blanc) i segon dia 3 hores (JM Blanc-coll de Muntanyó-Espot Esquí).
  • Dificultat: descens amb foça compromís en el primer tram, al voltant dels 40-45º mantinguts en tota la canal, obrint-se i perdent graus en el tram final.
  • Material adicional: grampons, piolet, pal pioletcorda de 30m (per si hi ha algun ressalt o algun pas delicat a l’aresta depenent de les condicions), algun pitó, bagues, arnés i descensor.
  • Cartografia: Alpina Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

 

Track activitat

Espot Esquí – Muntanyó – Josep Maria Blanc

Publicat per & arxivat en Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya.

Descens amb esquís del corredor NE del Pui de Linya, al Parc Nacional d’Aiüestortes i Estany de Sant Maurici


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing d’Espot (1350m aprox.).
  • Distància total: 15 km.
  • Desnivell positiu: 1600m.
  • Altura màxima i mínima: 1350m (Espot) i 2870m (Pui de Linya).
  • Durada: 6:30 hores.
  • Dificultat: baixa en l’ascens, que el podrem fer tot amb esquís i pells. Si baixem per la ruta de pujada, trobem una pala E mantinguda de 30-35º. Si optem pel corredor NE, el terreny és força més tècnic, exposat i vertical 500m (800m fins al creuament de la pista) amb una pendent de 40º a la part alta, que perd inclinació al tram inferior.
  • Destacats:  ruta llarga i un bon desnivell per una zona poc concorreguda de l’entrada al Parc Nacional. Entre pins i avets, per moments podrem sentir-nos als boscos més densos de les Rocalloses canadenques. Si volem retallar, podem pujar amb 4×4 per la pista fins a la sala de bombes (bassa).
  • Material adicional: esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora, pal pioletbotesbotiquín, guants, gopro, dron.
  • Cartografia: Alpina Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Track activitat:

Pui de Linya pel corredor NE des d’Espot

Publicat per & arxivat en General.

Espectacular circular recorrent una de les zones més belles del Pirineu central.


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: Entrada al Valle de Barrosa, esplanada després de la primera curva de dretes (pisat molt dolenta).
  • Distància total: 32 km aproximadament.
  • Desnivell positiu: 3000m.
  • Altura màxima i mínima: 3133m (Pic de la Munia) i 1450m (pàrking pista Valle de Barrosa. Amb 4×4 es pot pujar més amunt, però no val la pena).
  • Durada: 12:00 hores.
  • Dificultat: alta per la longitud i el desnivell de l’activitat si la realitzem en un dia. A ni vell tècnic, destaca la xemeneia del Pic de Tromouse (IV amb corda fixada), la pujada al Sierra Morena per la cara NE, amb un pas vertical de III+ amb una corda fixa (es pot esquivar el cim per l’esquerra i fer-lo per l’altre vessant, més fàcil), el descens de la Munia (corda fixa en el pas més exposat) i la pujada al Robiñera per la cara N (grimpades de III constants, es poden esquivar si anem a buscar la pujada clàssica a cim, fent la volta pel coll de la dreta).
  • Material: motxilla, botespals, casc, cantimplora, botiquín, 1 cordino de 30m (d’emergència), bagues, mosquetonsasseguradorpolitja autoblocant, joc de 7-10 tascons, algun friends, algun aliens (groc, vermell i verd)pitons, …
  • Cartografia: Alpina Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.

Sortint de la vall de Barrosa, remuntem tota la vall fins que el bosc comença a aclarecer i passem pel refugi. Al davant, la immensitat de la Munia i el Sierra Morena. Vam pujar cap a la dreta, sigueindo 1 sensero molt ben marcat que ens porta direco a el Port de Barroda (2534m). Les vistes a nord, amb els estanys de Barroda és un espectacle. A el fons, la reserva d’Nouvielle.
Just al coll seguim 90º a l’esquerra, direcció a la paret E de l’Pic Tromouse, per una petita aresta. Abans de la paret descendim uns metres fins veure una canal de pedra trencada a la dreta, darrere de l’gendarme. La prenem i en uns cent metres sortim a un mirador dels llacs de Barroda. Aquí girarem a l’esquerra i després d’un petit flanqueig vam pujar en diagonal buscant la part més evident, sempre amb tendència a l’aresta SE de l’Tromouse. Alguna grimpada fàcil fins arribar a un mur amb una xemeneia de IV amb una corda nuada per facilitar l’ascens. Les fites ens porten una mica a la dreta per superar un tram descompost i tornar a el tall de l’aresta fins al cim del Pic Tromouse (3085m).

Seguim per l’aresta nord directes a la Pointe Aires (3028m) i al Pic Heid (3022m), en un cresteo aeri i agraït de gairebé 1 km d’anada i un de tornada.
Des del Tromouse baixem per l’aresta SO fins al pla que connecta amb el Pic de Sierra Morena (3090m), just a continuació. Una grimpada vertical i mantinguda de 200m, amb una corda en el pas clau ens deixa al cim. La baixada per l’altra banda és molt més suau. Seguim la carena fins a enllaçar, sense cap complicació, la Petita Munia (3096m) i posteriorment el Pic de la Munia (3133m). Parada obligada per a una bona panoràmica i reposar forces amb un bon àpat.

Seguim en direcció oest fins al coll de la Munia (2853m), destrepant i passant per una corda fixa al tram més vertical.
A partir d’aquí, comença el tram més salvatge de la ruta. L’aresta Nord de el Pic Robiñera (3001m) ens crida l’atenció per la seva verticalitat i línia alpina, de manera que seguim el tall fins arribar a la paret. En un primer moment evitem la part més vertical sortint a la dreta, però ràpidament hem de fer un flanqueig a l’esquerra amb molt bona roca i presa gran (lloc exposat però que es passa sense corda) fins a sortir al cim. Una pujada preciosa i d’alt voltatge que ens deixa un gran sabor de boca.

Descendim per l’aresta Sud i anem crestejant resseguint la Vall de Barrosa des de les altures. La millor opció és arribar al Pic de Espluca Prego (2631m) i baixar per la cara NE des del coll fins a trobar l’antic camí de les Mines de Lieza. Es tracta d’un tram equipat amb cables i cadenes (marques blanques i verdes) que flanqueja per tot el circ de Barrosa en la seva part alta. No ho trobem de primeres i optem per ser conservadors, descendint uns metres des del pic fins a trobar un petit pas i tornar a remuntar per agafar el sender que creua la pista de Chisagües i arriba a un petit coll on comença el camí de baixada per les Mines de Lieza, directe fins a la pista on hi ha el cotxe, a la Vall de Barrosa. Un descens llarg i bonic, passant per les restes de les antigues mines de Plom i Plata (forats, màquines, torre de control, telefèric, …).

Ruta cinc estrelles que es pot partir en dues jornades dormint als llacs de la Munia o en algun cim dels més romàntics.

Track activitat

Circ de Tromouse i cresta de la Munia

Publicat per & arxivat en General.

Destapant les intimitats del Parc Nacional de Sant Maurici en una circular 5*

Detalls tècnics

La vall de Subenuix amaga autèntiques joies. Mirador amb vistes a les agulles d’Amitges i Bassiero.

Preciosa circular que recórrer dues de les vall més maques del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Sortim del pàrking de Prat de Pierró direcció a l’estany de Sant Maurici. Abans d’arribar-hi agafem el trencall a l’esquerra que ens porta al refugi Ernest Mallafré. El superem i emprenem un sender que agafa alçada i flanqueja cap a l’esquerra, sempre paral·lel al riu. Ens endinsem a la frondosa vall de Monestero, que, conforme guanyel alçada es va destapant i ens ensenya les seves muntanyes guardianes. Superem l’estany de Monestero i seguim pel GR fins a trobar el desviament a la dreta (just davant del Pic de Peguera) que ens porta al coll de Peguera (2717m).
Des d’aquí seguim carenejant cap a la dreta fins al coll de Mar, per coronar el Pic de Mar (2841m) i continuar la cresta cap al Pic dels Vidals (2903m).
Baixem cap al coll de Carboneres (2799m) i tenim l’opció de coronar el darrer cim de la cresta (Pic Tort, 2886m) o de baixar directes cap a l’estany Morto.


Amb una banyada obligada després de tota la càrrega acumulada, reprenem l’activitat amb la pujada cap a les Pales de la Montanyeta, passant pels preciosos estanys amagats i traçant una diagonal a l’esquerra directe al Pic de Subenuix (2950m). Un punt cèntric del Parc Nacional que ens regala una panoràmica excepcional: refugi de la Colomina, refugi d’Estany Llong, Amitges, vall de Monestero, vall de Filià i Ricuerna i vistes als principals cims del Pirineu d’Osca.

Una parada als peus del Encantats és obligada per resseguir l’estètica silueta que formen els dos cims.

Baixem fins al coll per encarar el retorn a través de la vall de Subenuix. Una baixada dreta i pedregosa (tartera de bon fer) ens porta al cor de la vall. Anem perdent alçada endinsant-nos a la zona més boscosa, sobrepassant els estanys de Subenuix i veient de fons l’Estany de Sant Maurici.
Vall llarga però de bon fer, conecta amb un sender perifèric que recórrer l’estany de Sant Maurici. L’afrontem per la dreta, direcció al refugi Ernest Mallafré (sense arribar-hi). Deixem el refugi i els Encantats a la dreta i arribem a la presa de l’Estany, on prenem la pista ample que conecta amb el sender de pujada fins al pàrking. Jornada llarga i amb desnivell que es pot dividir amb dues etapes fent nit a la Colomina o un bivac a l’estany Morto.

Track activitat

Pic de Mar, Pic dels Vidals i Subenuix: de la vall de Monestero a la de Subenuix

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món.

Afilada i desafiant, la Dent del Gegant és a l’agenda de qualsevol alpinista, com el Cavall Bernat a la d’un montserratí.

*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

Sortint del refugi Torino, i amb la vista posada a la Dent de Géant, creuem el Glaciar du Geant i deixem enrere la cresta de les Aiguilles de Marbreé.

En plena aresta de la Dent de Geant, amb la Mer de Glaç a la dreta. Elscalar el tercer llarg en lliure és un espectacle.

El quart llarg és el més dur mental i físicament. Ambient i una línia variada de placa, flanqueig i xemeneia força mantinguda.

Panoràmica espectacular de l’aresta de Peuterrey a l’easquerra, el Mont Blanc al centre i el Tacul a la dreta amb el característic couloir Gervasutti.

 

Una express al sempre estètic Gran Paradiso amb la seva espectacular glacera es bien abans de tornar a casa.

Track activitat

Dent de Geant

Publicat per & arxivat en General.

Tornar al Parc National des Pyrénées sempre és un luxe. Trepitjar el Midi és sinònim d’espectacle i rock&roll.


Detalls tècnics

Un diumenge amb ganes d’aventura, escalada alpina i entorn idílic. El Midi d’Ossau és sempre un santuari per a qualsevol escaladaor, alpinista i apassionat de l’alta muntanya. La via Fouquier, oberta el 1968 per Jean Louis Perez et Mme Fouquier ens regala un itinerari a la inmensa cara E direcció al Gran Pic. 635m pràcticament desequipats (trobarem uns 10 pitons en total) que combinen llargs de variats i elegants sempre buscant la l’inia més evident i assequible.

Una paret de grans dimensions i força perdedora, on la navegació i la lectura sobre el terreny escevenen claus per arribar a bon port i no perdre el fil en cap moment, fet que ens podria posar en un bon compromís donades les característiques de l’entorn.

Després d’una nit de mil estrelles sota l’espectacular via làctea, arrenquem a l’hora dels senyors amb les primeres llums. Remuntem el primer coll i deixem enrere el refugi Pombie per anar directes a la paret. L’aproximació és evident des del mateix refugi, ja que la congesta triangular a peu de via és molt característica.

Ressnya de Luis Alfonso (Luichy), adaptada per Pincho i Juan.

La silueta del Midi d’Ossau sota una nit de molts quirats!

Les primeres llums del dia dónen vida a un entorn realment meravellós.

Un cop esquivem la rimaya, intentem ajuntar els dos primers llargs (el primer no surt a la ressenya) de tràmit que es converteixen en un flanquig cap a l’esquerra buscant una canal ample i un terreny còmode per montar la R0. Es poden fer en ensamble.

El segon llarg son 30m de IV que es fan ràpids i son de bon protegir, seguint uns petits diedres fins a una repisa on montem la R1.

El tercer llarg son 25m fàcils amb un pas aïllat de IV+. Sempre buscant la línia més evident i amb opcions per protegir els passos, tot i que a vegades cal trencar-se el cap o millor seguir amunt i no caure!

El quart llarg passa per sota una placa grisa molt característica, seguint una fissura marcada i sortint amb tendència a l’esquerra per acabar montant la R3.

El cinquè llarg son 40 metres de IV/IV+ mantinguts que segueixen un petita fissura, trobant algun pitó salvador en el pas de V fins a la R4, amb pitons.

El sisè llarg és vertical i aeri, però ens permet pujar per uns petits ressalts i anar protegint els passos fins arribar al gran flanqueig de la via. Ideal montar la R5 just abans del flanqueig. Es pot montar iniciat el flanqueig, aprofitant un pitó, però no és tan còmode.

El setè llarg posa a prova tots els sentits, sobretot el mental i la confiança amb el granit. El llarg flanqueig de difícil protecció i sense massa presa, amb tot l’ambient als peus ens posa a prova. Pitó a la sortida, on cal una cinta llarga pel retorn cap a l’esquerra i afrontar la pujada per terreny indefinit entre blocs de roca fins a completar els 55m i montar la R6.

Vuitè llarg força vertical amb lleugera tendència a la dreta en el tram final, buscant un bloc de roca tipus gendarme, on montem la R7 després de 55m.

La imponent cara N és tan llaminera com desafiant.

Entre sombres i un granit exquisit, gaudint de cada pas en una via molt completa.

El novè llarg manté una línia evident, deixant a l’esquerra una paret rocosa i esquivant un bloc desplomat per la dreta. Pujar-lo i seguir amb tendència a l’esquerra buscant el terreny fàcil fins a montar la R8 en un lloc còmode.

Desè llarg amb una sortida exigent, física i tècnica, de presa fina i dfícil protecció. Mantingut fins a superar la placa i iniciar un tram més tombat que ens porta a una grada. Recomenable montar la R9 cap a la dreta, per evitar la fricció de les cordes en el següent llarg. La repisa de roca a la dreta és bon lloc.

Els 60m de l’onzè llarg son de menú a la carta…sense massa dificultat, anar guanyant alçada per petites feixes intentant protegir de tant en tant com es pot.

Balcons selectes que donen sentita l’activitat i a una passió sense límits.

El dotzè llarg és dels exigents de la via. Comença per una placa vertical aprofitant la fissura del diedre de l’esquerra per progressar amb bavaresa i protegir la tirada, aprofitant un pont de roca abans tirar cap a la dreta i haver de decidir si pujar pel tram de V (vertical, però curt, de bon protegir i menys exigent del què aparenta) o fer la variant de IV+ de la dreta, que també s’ha de treballar fins a montar la R10. El lloc és còmode, però montar la R és realment complicat ja que tot es mou.

El tretzè llarg és un tràmit fins a les graderies, en una inmesa feixa.

El catorzè llarg és progressar per una canal de pedra suelta fins que a l’esquerra s’bre una grimpada/escalada de blocs caòtics i descompostos per acabar treien el cap en un collet. (si deixem la canal a la dreta, hi ha la variant de V+).

Quinzè llarg de petit flanqueig a l’esquerra entre pedra descomposta que baixa avall fins a trobar uns blocs encastats, con montem la R14.

El setzè i dissetè llargs superen els blocs encastats i navega fins entrar a una espectacular xemeneia plena de ponts de roca que ens condueix a la part final després de 60metres de tirada.

Sorteando la fisura del desplome pasada la R12 antes del flanqueo para encarar el tramos de V+ (o IV).

Una via autèntica de Pirineu, de les que cal saber navegar i seguir sempre la línia més evident per evitar veure’s compromès en variants impossibles.

La vía láctes des del Portalet dirección al Pico Anayet como preludio de una gran jornada.

Publicat per & arxivat en General, General, General, General, General, General, General, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions.

Navegant per les sinuoses parets de Collroig, entre canaleres i un calcari compacte exquisit.


Detalls tècnics

La zona de Montgrony és, sens dubte, un dels grans atractius del Ripollès a nivell de natura. Boscos densos i frondosos en harmonia de colors segons l’època de l’any, roques d’un calcari exquisit per la seva textura, compactabilitat i contrast amb l’entorn.

Des de Campdevànol agafem la carretera que puja direcció al poble de Gombrèn, per continuar uns quilòmetres més amunt (direcció al Coll de Merolla i la Pobla de Lillet) fins a trobar el desviament al Santuari de Montgrony a la dreta.

Seguim la pista asfaltada i guanyem alçada ja per una zona privilegiada. Arribats a la bifurcació, prenem la pista de l’esquerra cap al refugi de Planelles (deixem a la dreta el Santuari de Montgrony). Passat el refugi, la pista deixa de ser asfaltada i comencen unes curves amb algun tram delicat, però s’arriba al coll on trobem el pàrking de Collroig sense complicacions. Just davant, l’esbelta paret ens saluda, amb les vies al cantó dret.

Aproximació ràpida (10-15′) seguint fites i marques vermelles, amb tendència a la dreta.

Ressenya de les vies Alicorn i Ullets d’Esmeralda. Extreta del blog silenciomineral.

Via Alicorn:

  • Un primer llarg de tràmit, que perd encant per la travessa entre boixos fins a trobar la R1.
  • Segon llarg a l’ordre del dia. Tècncis, exigent i complert. Amb les assegurances justes i un parell de trams físics que ens posen les piles de cop. Escalada d¡adherencia i entre canaleres en tota regla. Un gran llarg!
  • Tercer llarg: és la continuació del segon però amb menys exigències, excepta la sortida final que es posa vertical (6A) i escassegen els cantells. Hem d’entrar dins la fissura i encastar peus i mans per progressar fins a superar -lo i arribar a la R3. Els friends i els aliens entren de conya.
  • Descens caminant per darrere o fent 3 ràpels fins peus de via o 2 ràpels i agafant un caminet per desfer el primer llarg.

Descens mitjançant dos/tres ràpels per la mateixa via Alicorn.

Via Ullets d’Esmeralda:

Surt una mica més a la dreta de l’Alicorn, just abans de la paret de roca sortint que queda a la dreta.

  • Primer llarg ràpid i de pur tràmit que acaba amb tendència a l’esquerra cam a la vegetació.
  • Segon llarg du plasir! Preciós, elegant i un repertori complet de situacions: escalada d’adherencia constant, entre canaleres, plaques, trams amb bústies d’escàndol i alguna travesia de confiar molt interessant.
  • Tercer llarg: Una placa vertical que ens fa jugar amb les contraposicions i l’obertura de cames. A la tercera xapa la placa és més fina. El tram final fins la R3 és per gaudir amb plenitud.
  • Quart llarg de tràmit que fa un flanquig d’esquerres per acabar superant un bloc i arribar a la R4.

Descens igual que la via Alicorn.

Segon llarg de la Ullets d’Esmeralda, una combinació de bústies i canalers per gaudir de l’escalada amb tota la plenitud!

Arribant al tram de 6A del penúltim llarg de la Ullets d’Esmeralda.

Dues vies per gaudir de l’escalada i d’un entorn privilegiat!