Publicat per & arxivat en Alps i resta del món.

Descobrint una de les zones més belles des de les alçades.


*Reportatge complet en breu

Informació d’interès

  • Durada: del 11 al 23 de setembre.
  • Ruta amb furgoneta amb dues nits de càmping a Canazei i Cortina d’Ampezo.
  • Zones destacades: Lago di Garda, Arco, Carezza, Campitello di Fassa, Bajolet Towers, Catinaccio, Canazei, Gupo Sella, Paso Pordoi, Sas Becce, Sas Pordoi, Castell d’Andraz, Paso Falsarego, Torre de Falsarego, 5 Torri, Tofana, Mount Averau, Mount Nuvolau, Misurini, Cortina d’Ampezo, Paso Giau, Alleghe, Monte Civetta, Lago del Mis.
  • Escalades: Sas Becce per l’aresta oest (IV+, 200m), Torre Grade di Falzarego via Dibona (V+, 300m), via del Guide a les 5 Torri (V+, 150m), via Dulfer a l’agulla Gulia de Amicis (6A/V+,A0. 80m), via normal a la Cima Grande di Lavaredo (VI+, 700m).
  • Valls: Val di Fassa, Val Duron, Val Contrin, Val Cadine,
  • Material utilitzat:
  • Cartografia utilitzada: Kompass Mapa Dolomiti.

Via Dulfer a l’agulla Gulia de Amicis (6A/V+,A0. 80m), sobre el poble de Misurini

Via normal a la Cima Grande di Lavaredo

  

Publicat per & arxivat en Senderisme i ascensions.

Escalada alpina per sobre 3000 metres en un entorn incomparable.


*Reportatge complet en breu

Des del Balcó de Pineta, vistes a la cara N del Mont Perdut i la ruta d’accés a peu de via.

Remuntant el glaciar del Mont Perdut. Condicions fantàstiques després d’una primavera força innivada.

Terreny d’aventura descompost i força precari en els primers dos llargs.

Ja en plena escalada, l’ambient i les vistes al Lago Helado y el Collado del Cilindro son un regal.

Tenir el Mont Perdut i l’escupidera de talons de fons és un incentiu.

Flanqueig lateral per les escames del sisé llarg, molt estètic.

 

Flanqueig lateral per les escames del sisé llarg abans de la R6, molt estètic.

Flanqueig lateral amb molt ambient abans de la R6.

       

El vuité llarg és curt però amb un tram compromès i roca delicada.

Des del cim del Cilindro de Marboré els 360º que ens envolten no tenen preu.

Publicat per & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Circular enllaçant els pics Sotllo, Verdaguer, Montcalm, Pica d’Estats, Punta Gabarró, Rodó de Canalbona i Baborte entrant per la vall de Broate.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: poble de Tavascan.
  • Altura mínima i màxima: 1122m (Tavascan) i 3143m (Pica d’Estats).
  • Distància: 47 km.
  • Desnivell positiu: 3500m.
  • Durada activitat: 12:24h.
  • Llocs destacats: Pla de Boavi, grades i cascades de Broate, refugi de Broate, coll dels Guins de l’Ase, pic Sotllo, pic Verdaguer, Montcalm, Pica d’Estats, Punta Gabarró, Rodó de Canalbona, estany Gelat, estany d’Estats, estany de Sotllo, estanys de la Coma del Sotllo, coll de Baborte, pic Baborte, estanys de Baborte, refugi de Baborte, cabana de Sallente.
  • Material utilitzat: Motxilla, vambes, bastons, cantimplora, gorra, ulleres, casc, bicicleta.
  • Cartografia utilitzada: Alpina Pica d’Estats Montroig.
  • Track activitat: Haute Route a la Pica d’Estats

Ruta circular des de Tabascan per enllaçar els sis cims de tres-mil metres de la zona de la Pica d’Estats. Tram des del poble de Tavascan fins al Pla de Boavi amb bicicleta. Ascens per la vall de Broate i descens per la zona de Baborte i el torrent de Sallente fins al Pla de Boavi. Ruta realitzada majoritàriament corrent. L’ideal és partir-la en dues o tres etapes.
Recorrem la preciosa i salvatge vall de Broate fins al refugi. Just abans del refugi a la dreta trobem un sender poc definit que s’enfila per una tartera primer i un torrent després.

Les grades de Broate es convinen amb cascades i piscines naturals d’aigua cristalina.

Darrera cascada de la vall de Broate, amb el refugi uns metres més amunt.

L’anem seguit buscant les fites i després de 600m+ arribem al coll dels Guins de l’Ase. La cresta de la dreta ens porta directa al Pic de Sotllo. Si la seguim pel fil trobem algun pas de fins a III en un terreny força aeri. Per l’esquerra sempre és més amable. Un cop al cim, baixem cap al coll del Sotllo pel sender ben marcat.

Perspectiva de tots els tresmils des del Pic Sotllo, amb la cresta del Verdaguer com a primer escull.

Del coll enfilem directes cap al pic Verdaguer per l’aresta oest, amb grimpades constants de II i III+ (en algun pas aïllat). Un cop coronat, baixem al coll i en desviem a l’esquerra per anar cap al Montcalm i tornar. És l’únic tram on la ruta es repeteix en direccions oposades.

Vista de la ruta des del Montcalm, amb l’esntrada cap a la vall de Riufred a la part baixa.

De la Punta Gabarró direcció al Rodó de Canalbona. A la dreta els estanys d’Estats i Sotllo. A l’esquerra l’estany Gelat.

Des del coll coronem la Pica d’Estats i seguim l’aresta direcció sud est, desgrimpant en uns passos força aeris i exposats de III+. Seguim sempre pel fil sense deixar l’aresta. En algun punt, per la dreta la dificultat disminueix. Un cop arribats a una petita bretxa on s’acaba la desgrimpada ja tenim la Punta Gabarró a tocar. Una enfilada ràpida per coronar-la i seguir l’aresta en la mateixa direcció fins arribar al Rodó de Canalbona i tancar el cercle dels pics de 3000 metres després de sis hores d’activitat. Baixem a l’estanyol occidental de Canalbona i aprofitem per fer una remullada refrigeradora i recuperar forces.

Les vistes des del balcó on es troba l’estany Gelat amb el pic Baborte al fons son de postal.

Remuntem cap al coll direcció al Pic de Canalbona i ràpidament trobem el sender que baixa torrent avall cap a l’estany Gelat primer i a l’estany d’Estats després. De l’estany d’Estats baixem cap el del Sotllo on trobem la cabana de pedra i el trencall cap amunt que ens porta cap als Estanys de la Coma del Sotllo (un paratge realment idíl·lic).

Estanys de la Coma del Sotllo, un dels llocs més fotogènics de la travessa. A l’esquerra el pic Sotllo.

D’aquí acabem de pujar fins al coll de Baborte. Des del coll ens espera una pujada exigent duns tres-cents metres fins al Pic de Baborte.

Ascens al Pic de Baborte amb companyia autòctona. Al fons les muntanyes de l’Aran i el Pirineu central.

El descens el realitzem pel mateix recorregut fins al coll, on seguim el GR cap als llacs de Baborte. Sens dubte una de les zones més salvatges i espectaculars de la ruta. Una altre refrescada obligada per encarar el darrer tram de la ruta. deixem el refugi de Baborte a l’esquerra i enfilem cap al coll de Sallente, la darrera pujada de la ruta (uns 100m+ aproximadament).

Els estanys de Baborte i el circ glacial que formen les seves muntanyes, un paratge natural espectacular.

Des d’aquí el camí ja només mira cap avall, endinsant-nos en la vall de Sallente i seguint el curs del mateix riu. Passem la cabana de Sallente i ja deixem enrera l’estatge alpí per retrobar de nou el subalpí, amb una vegetació cada cop més tupida. Després d’una llarga i directe baixada arribem de nou al pont de fusta que separa les valls de Broate i Sallente i desfem les esses dins el bosc d’avetoses que ens porten al Pla de Boavi. Recuperem la bicicleta i retornem al poble de Tavascan després d’una llarga i exigent ruta. Sens dubte, de les més recomenables al Pirineu català pels amants de l’alta muntanya i els paisatges alpins.

<iframe frameBorder=”0″ scrolling=”no” src=”https://www.wikiloc.com/wikiloc/embedv2.do?id=179871882&elevation=on&images=on&maptype=H” width=”600″ height=”500″></iframe><div style=”color:#777;font-size:11px;line-height:16px;”>Powered by&nbsp;<a style=”color:#4C8C2B;font-size:11px;line-height:16px;” target=”_blank” href=”https://www.wikiloc.com”>Wikiloc</a></div>

Publicat per & arxivat en Esquí de muntanya, General.

Esquí alpinisme en una de les grans cares nords del Pirineu.


Dades activitat

Després d’una curta nit al pàrquing de l’entrada de Gavarnie (l’accés al poble està tancat per obres i només estan habilitats els pàrquings de fora), arranquem a les 4:15am amb la motivació disparada i les motxilles a rebentar. Creuem tot el poble fins al trencall del refugi d’Espuguettes. Allà iniciem una llarga pujada fins a superar la zona d’arbres i trobar la Cabana de Pailla. Portem una hora i anem a bon ritme. Ja amb la paret nord dels Astazus davant, la manca de neu a la base ens permet avançar de forma ràpida per l’esquerra, evitant les purgues de neu humida i els trams de gel. Calcem grampons uns dos-cents metres per sota el corredor Swan. Arribats a la primera rimaya i amb dues cordades per davant, optem per seguir sense encordar-nos fins a la primera R (r0), ja que la traça és bona tot i que vertical. Obviem que portar cordades davant és perillós per tot el gel que deixen anar i quan ens n’adonem ja és massa tard per encordar-nos, de manera que tocarà anar ràpid i no aixecar el cap.

Hora del crepúscle tot guanyant altura a bon ritme amb el frontal i els grampons.

Superant les congestes de neu camí del Swan.

Arribats a la R, traiem les cordes i després de deixar que la cordada de davant sigui ben entrat el segon llarg per evitar al màxim tot el que pugin tirar, iniciem els 60 metres de llarg fins la cova. Una escalada amb gel preciosa i força mantinguda sobre els 70-75º fins a la rampa final. A la dreta una entrada entre l’acumulació de neu i la paret rocosa permet tirar-se de cap a la gran cavitat per muntar la reunió amb tres pitons plens d’història.

Primer llarg amb gel continu i condicions excel·lents.

Tram final del primer llarg, just abans de la cova.

El segon llarg és més amable i després d’un ascens en diagonal, ràpidament trobem un petit embut de gel d’uns 70º que ens deixa a una rampa més ample de neu dura. Xapem un pitó sortint de l’embut i en trobem un altre més amunt (50metres), just abans de la reunió a 60 metres (dos pitons amb cordino i maillón).

Segon llarg, després de l’embut de gel, una pendent mantinguda fins la R2.

El tercer llarg ja és força opcional. La pendent segueix mantinguda sobre 65º, amb neu dura. Es puja bé i es pot seguir amb ensamble, ja que després es complicat protegir i segons com es perd molt temps. Però si cal, muntar una tercera R és viable.

Progressant en el tercer llarg per una pendent que segueix sent força vertical (superat el tram més vertical de gel).

Després d’uns 80 metres, tendim a l’esquerra per buscar la zona més amable de la pala i afrontar la llarga remuntada de més de 300 metres amb una pendent mantinguda als 55º que ens deixarà al Col Swan (2967m).

Rampa final molt mantinguda sobre els 55º, amb Gavarnie a baix.

Fem l’entrepà i pleguem cordes per encarar l’aresta del Gran Astazu fins assolir el cim (3071m) en un tram de grimpada força aeri. La panoràmica de la nord del Mont Perdut, tot el balcó de Pineta, la nord del Taillón, Gavarnie als peus i el Massís del Vignemale a l’oest és brutal. Ens posem els esquís 50m per sota el cim i gaudim d’uns girs amb neu cremeta fins a l’Ibon de Marboré, on ens tocarà remuntar 100m amb els esquís a l’esquena per arribar al Refugio de Tucarroya (2675m). Esquiem la canal nord est amb una neu de bon fer i just a l’altura del Bourne de Tuquerouye aprofitem el mini coll per tirar una diagonal sense perdre altura, buscant arribar a la Hourquette d’Alans el més amunt possible (també es pot pujar per la  Hourquette de Pailla, però surten 190m+ extres aprox).

Des del Col Swan, aresta mixta fins a coronar el Gran Astazu.

Aresta final del Gran Astazu, amb el massís del Vignemale a la dreta i la cadena del Taillón, Bretxa, Casco i Marboré a l’altre.

Descens de l’aresta rocosa direcció al Petit Astazu per poder calçar esquís.

Primers girs de cremeta amb la N del Mont Perdut i el Cilindro d’espectadors.

Arribats al Refugi de Tucarroya, posem esquís per canviar de vall i saltar cap Estaube.

Bourne de Tuquerouye, pas clau per evitar baixar fins a la base de la vall d’Estaube.

Posem les pells de foca i enfilem els darrers 250m+ fins a la Houquette d’Alans (2433m). A partir d’aquí ja tot mira cara avall. La zona del refugi d’Espuguettes està més justa de neu i decidim baixar per la cara W-N amb tendència a l’esquerra, resseguint la paret del Pic Rouge de Pailla fins a trobar la base del del corredor Swan, on les purgues de neu i les canals desemboquen al Plateau de Pailla (1800m). Aquí traiem esquís, canviem botes per vambes i carreguem el macutu amb tots els trastos per iniciar el descens directe fins a Gavarnie.

Després d’apurar tota la neu que quedava en les colades de les canals, al Plateau de Pailla vista magnífica de la N dels Astazus.

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món, Esquí de muntanya, General.

Descobrint una zona exòtica i molt salvatge del Càucas turc, a la frontera amb Georgia


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

Dia 1 i 2: Barcelona-Istanbul-Trabzon (avió), Trabzon-Erzurum-Yusufeli (bus), Yusufeli-Olgunlar (taxi). Kaçkar Pension – upper valley (ski).

La nova ubicació de Yusufeli, a sobre el pantà i amb un espectacular viaducte a punt de ser inaugurat.

Ultimant la logística per poder arribar a destí amb tot l’arsenal!

Yusufeli, un poble en un lloc privilegiat immers en una transformació constant.

L’aventura d’arribar a Olgunlar semblava impossible amb la carretera nevada i un cotxe fora del seu hàbitat.

Arribar i moldre! Primera incursió a les Kaçkar Mountains aprofitant una tarda força radiant.

Arribant al coll al ritme que els núvols i el vent prenien protagonisme. Catabàtic a les Kaçkar i un clima que anava canviant!

Primers girs de pols amb una posta de sol força somiada per ser el primer dia.

Arribant a Olgunlar, un lloc autèntic i amb infinitat de possibilitats.

Dia 3:

La meteo canviava però confiàvem amb una mínima finestra i les ganes d’aventura ens van poder.

Primers girs tot sortint de la boira i buscant les canals amb més bones condicions fins a la vall.

Segona baixada del dia a la mateixa vall, una canal que va superar les expectatives.

Neu primavera molt divertida en tot el descens fins al poble. Jornada salvada tot i un clima complex.

Dia 4:

Sortir del poble ja era una autèntica aventura.

Dia 5:

Deixant enrera la vall principal del poble per remuntar una canal i entrar a la subvall.

Guanyant metres a bon ritme, ja amb el cim principal visible a l’esquerra.

Coronant entre la boira. Un cim prou afilat i estètic. La posterior finestra va ser un regal.

La èlit en nivologia deliberant la millor línia de baixada possible. La muntanya estava molt carregada.

Deixant les firmes en un descens ***** des del cim. Condicions excel·lents i bona elecció de terreny.

Gaudint d’una segona ronda du plasir en el gir que es va trencar l’allau i gairebé se’l cruspeix.

Arribant a la vall principal amb les últimes llums i una neu prou bona tot i la insulació a cota baixa!

A funny day it’s a happy day!

Dia 6:

Remuntant torrent amunt abans d’enfilar-nos al llom de la dreta per remuntar un terreny menys exposat.

Remuntant el llom amb un temps variable que ens seguia respectant.

Deixant enrere el primer cim, muntanyes i muntanyes saturades per un blanc intens.

Últimes traces fins a coronar. Possibilitats a tots costats i una panoràmica de postal.

Màxima felicitat un cop dalt. La baixada ens esperava!

A punt pel drop in! Hi havia ganes de trobar la línia i començar l’aventura.

Primers girs cap a l’embut amb una neu boníssima.

Ja en plena canal, la neu cada cop més humida però molt disfrutona.

Dia 7:

Al mal temps, dia de trees i woodpark en un terreny *****!

Aprofitant la única finestra del dia per guanyar altura i trobar línies de traca amb pols i pendent!

Abans que el mal temps ens engolís, uns girs de polsarraka amb vistes!

White room modo on!

Un dia dels que es recorden i que voldries no acabar mai.

Remuntant de Yaylalar cap a Olgunlar per la carretera després de la última baixada per la canal central.

La vida dels habitants a Yaylalar en plè hivern.

Dia 8: 

Avaluant la situació després de la immensa allau que va arrasar els afores de l’hostal durant la nit.

Guanyant altura a bon ritme en el preciós bosc de pins i avets.

Un petit resol a la part alta ens regalava vistes limitades i uns metres extres!

Dies 9 i 10: Olgunlar-Yusufeli (taxi), Yusufeli-Trabzon (bus), Trabzon-Istanbul-Barcelona (avió).

Publicat per & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Una escalada clàssica i d’època en un entorn privilegiat. Imprescindible per tot/a amant de l’escalada alpina.


Dades activitat

Cartografia: Alpina Posets Perdiguero.

Arribant al refugi d’Estós amb l’albada i sobre rodes. Situat en un lloc selecta i molt pinturesc.

Després d’una pujada força exigent, a l’Ibon de Gias ja veiem la remuntada final fins al coll. Una zona de bivac molt recomenable.

 

Des del coll, el descens direcció al col des Gourgs Blancs per rodejar el Pic Gourdon i el Pic des Spijeoles fins a remuntar la cara E.

Desixant enrere el Lac Glacé, amb el col de Pluviomètre en primer terme i la cresta de Literola al fons, des del Perdiguero fins als Crabioules.

Remuntada fins a peu de paret per un terreny de bon fer, sempre amb el Gran Diedre visible. Franja rocosa roja final amb passos de III.

Afrontant la segona meitat de la via en el Gran Diedre es mostra en tot el seu explandor. Love Climbing!

 

Iniciant el penúltim llarg per una placa molt bona fins a trobar el bloc desplomat.

Superant el bloc desplomat en el pas de V, un llarg variat, complet i de gran bellesa.

Un llarg delicatesen amb un pas tècnic abans de la penúltima reunió.

Sortint del pas de V i arribant a la r. Ambient, solitud i unes vistes privilegiades.

Últim llarg de diedre fissurat amb moltes rugositats a la placa de la dreta.

Disfrutada fins al coll per culminar una gran via d’escalada clàssica.

Cares alegres dalt el Pic des Spijeoles (3065m) després d’una gran matinada i una súper activitat.

El llarg retorn sempre es fa més amè amb l’objectiu a la butxaca. Preciosa la Vall de Soula, amb els Lac du Milieu, des Isclots i des Caillaouas.

Descens cap al col del Pic Gordon per retrobar la ruta de pujada rodejant el cim per l’esquerra i remuntant al col abans del descens a Estós.

Desixant enrere el Refugi d’Estós a la Golden Hour, un luxe acabar el dia així.

Corriol ciclable de dalt a baix, amb algun tram tècnic molta pista en la part final.

Publicat per & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Terreny salvatge, solitari i de gran encant, una travessa d’alta muntanya **** al Parc Natural de l’Alt Pirineu


Punt de sortida i arribada: Pista que surt de Quanca cap a la Font de la Costa (pàrking habilitat per anar al poble de Noarre).

Altura màxima i mínima:  2864m (Montroig)i 1550m (pàrking entre Quanca i Noarre)

Desnivell positiu: 3300m.

Distància: 35 km.

Horari aproximat: 14 hores. (es pot dividir en dues jornades fent bivac al Port de Tavascan, nit al refugi lliure de Montroig o al guardat de Certascan).

Dificultat: mitja-alta. L’activitat no té cap tram extremadament tècnic que superi les grimpades/desgrimpades de II i en algun lloc puntual III. No obstant, el terreny alpí, l’altura i la distància sempre son components a valorar i amb els que cal estar habituat. Els passos més exposats els trobem: pujada directe al Pic de la Gallina (es pot evitar rodejant el cim per la dreta), tram final del Montroig i descens fins l’enforcadura (trams obligats i força exposat. Una corda de 20m/30m pot ser útil per assegurar els passos). Pic de Mariola-Pic de Montareno: grimpades constants entre llastres i blocs alternades amb trams aeris de sender no definit. Descens del Flamisella a l’Estany Blanc amb un últim tram de desgrimpada exposada (es pot evitar tornant al coll entre el Pic de la Lleia i el Flamisella i baixant per la tartera directe a l’estany). Pujada al Certascan: ascens per trams de tartera i pedra suelta, a estones per canal i altres per un esperó fins a l’aresta final. A l’aresta tenim un parell de grimpades i desgrimpades de fins a III per arribar al cim (es pot evitar la pujada tècnica rodejant el cim per la dreta des de l’estany Blanc fins al Coll de Certascan i utilitzant l’ascens normal).

Llocs d’interès: Estanys de la Gallina, Pic de la Gallina, Pic de la Tartera, Montroig, Montroig de França, Pic de l’Estanyet, Pic de Mariola, Estany de Mariola, Pic de Montarenyo, Port de Tavascan, Estany del Port de Tavascan, Pic de Marterat, Pic de Lleia, Pic de Flamisella, Estany Blau, Pic de Certascan, Port de Certascan, Estany Blanc, Cabana de Guerosos, poble de Noarre.

Material utilitzat: motxilla, cantimplora, rellotge GPS, jaqueta impermeable, bastons plegables, calçat d’aproximació, samarreta màniga curta, samarreta tèrmica, guants, shorts, malla llarga, jaqueta insuladafarmaciola, entrepà, cinc barretes energètiques, dues fruites, un gel.

Cartografia utilitzada: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Track activitat: Circular entre el Montroig i el Certascan

Superada la Cabana del Fangassal, seguint el torrent de la Roia de Mollàs direcció al Refugi del Montroig

Deixant enrere l’Estany Major de la Gallina i el Ventolau al fons, camí del Pic de la Gallina.

Superat el Pic de la Gallina, seguim per l’aresta direcció al Pic de la Tartera.

Desgrimpada del Montroig fins a l’enforcadura. Exposada i perdedora. Màxima prudència!

Coronant el Montroig tot seguint la divisòria del Pirineu que sempre ens regala contrast i climes diferents: espectacle.

Descens del Montroig per sender tècnic però de bon fer.

Descens del Pic de l’Estanyet, ja amb la mirada posada a l’imponent Pic de Mariola al fons.

Perspectiva del camí recorregut, amb el coll de Cerví a la dreta i el Montroig al fons. A baix els estanys de la Ribereta.

La barrage de Mariola, una gran obra d’art en altura!

Visualitjant el tram final i la segona part de la travessa, amb el mar de núvols penetrant el Port de Tavascan.

Deixant enrere el Mariola i el seu espectacular estany, camí del Pic de Muntanyola per una zona afilada.

Like an eagle on air! L’Ariege cobert de cotó fluix. El Port de Salau i Salau completament engolits.

Des del Tuc de Marterat, el Port de Tavascan a la dreta, el Mariola i el seu estany al centre i el Montroig a l’esquerra. Al fons el Mont Valier.

Estany Blanc des del Pic de Certascan, amb el Flamisella i el Pic de Lleia al centre.

Després d’una llarga travessa que feia temps voltava la retina, dibuixar-la sobre el terreny és el millor final.

Descens directe cap al Port de Tavascan on deixem la tartera i prenem el GR que passa per l’estany Blau, l’Estanyet de Guerosos, la cabana de Guerosos, el Salt de Flamisella i la preciosa vall fins a Noarre.

Publicat per & arxivat en General, Senderisme i ascensions.

Dues vies alpines pels amants de l’escalada tradicional en entorns màgics i solitaris d’alta muntanya.


Detalls tècnics

Deixant enrere el Lac deth Monges i ja amb la vista posada a la Serra de Tumeneia i el Pà de Sucre. A sota, imponent, l’Esperó Mordor.

Primer i segon llargs empalmats de l’Esperó: fissures XXL i granit de qualitat!

Tercer llarg, continuant amb la tònica i el característic pirulí posant a prova la ment.

Inici del quart llarg, amb molt ambient, incòmode i de màxima exigència.

Llarga fissura del quart llarg. De difícil progressió i col·locació.

Sortida de l’últim llarg, una panoràmica preciosa dels llacs de Tumeneia, la cresta de Travessani, la zona del Contraix, …

Zona de descans…esperant l’albada per agafar forces i arrencar direcció al Gran Diedre del Drac de Tumeneia.

Superada la bretxa entre el Pà de Sucre i la Punta d’Arlé, una baixada resseguint la Paret del Pà fins a visualitzar el Drac i posteriorment el Gran Diedre. 15′ aprox

Primer llarg del Gran Diedre, amb un inici explosiu i un posterior canvi de costat per trobar la zona més còmode de progressar i protegir.

Segon llarg, curt però intens. Va agafant verticalitat i acaba amb un desplom de difícil col·locació.

Sortint del desplom ja en terreny més còmode. Cada rugositat que dibuixa el granit és mel.

Tercer llarg, molt mantingut i exigent, en un diedre perfecte on cal donar-ho tot.

 

Quart llarg, mantenint la tòncia del tercer, però amb millors cantells. Una gran disfrutada.

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món, Esquí de muntanya, General.

Del refugi de la Valette al refugi de Col de la Vanoise coronant el Döme des Sonnailles, la Pointe de Réchasse i la Grande Casse.


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrking picina/bowling Pralognan-la-Vanoise, 1208m.
  • Altura màxima i mínima: 3855m (La Grande Casse) i 1208m (Pralognan-la-Vanoise).
  • Desnivell positiu i negatiu: 4700m+/- (+2188m/-1035m , +1977m/-2075m, +1480mm/-2577m).
  • Distància recorreguda: 73km (25km + 24km + 22km).
  • Durada: 3 dies (9h + 10h + 8h).
  • Refugis utilitzats: refuge lliure de la Valette i refuge guardat del Col de la Vanoise.
  • Cims assolits: Döme des Sonnailles (3360m), Pointe de Réchasse (3212m) i Grande Casse (3855m).
  • Material utilitzat:esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora,pal pioletbotesbotiquín, guantsarnés, casc1 corda de 30mreversopolitja autoblocant, cargols de gelalgun pitó, mosquetons de seguretat, bagues i cordinos.
  • Dificultat: mitja-alta. La major part de la ruta es desenvolupa per sobre els 2500m, amb trams de glaciar (en l’ascens la Grande Casse) on els grampons i el piolet son imprescindibles. A més a més, cal tenir en compte l’exigència física de l’activitat. Es recomana fer-ho amb 4 jornades si es vol anar més descansat (2 nits al refugi del Col de la Vanoise).
  • Cartografia: Mapa Rando Vanoise.
  • Tracks al final de l’article.

1er dia: poble de Pralognan-la-Vanoise, refuge de la Valette, Döme des Sonnailles, refuge de la Valette

El punt de sortida pot variar en funció de les condicions. La nostra idea era entrar a la vall de Prioux (pista asfaltada a la part alta del poble) amb cotxe (deixant unes vambes amagades a l’inici per anar recuperar el cotxe a la tornada) per estalviar els 4km i gairebé 300m+ de pista, però un cartell de Route Barré ens fa replantejar la situació. Entrem a la vall per veure el panorama i decidir si ens la juguem a una multa o no, pero amb tan operari treballant, decidim deixar tot el material i passatgesrs just on comença el sender cap a la Valette. La idea és tornar el cotxe al poble i pujar corrent els 4km/300m+. Amaguem les vambes i ja les tornarem a buscar l’últim dia amb el cotxe.

Deixant enrere la vall de Prioux, amb le Petit Mont Blanc totalment cobert.

Carregats i sense neu a la vista, enfilem sender amunt. El dia es comença a tancar però tenim l’esperança que ens enganxi a cota alta i sigui neu.

Després de mitja hora, comencem a trobar neu continua i posem esquís, deixant enrere el Chalet des Nants per arribar al circ que forma la muralla oest del Döme des Sonnailles i el Pic de la Vielle Femme. El camí d’estiu rodeja la Vielle Femme per l’esquerra per no perdre altura. Nosaltres decidim superar-lo per la dreta cap el Col des Thurges ja que hi ha més neu. Des del coll, treiem pells i amb un parell de minuts ens plantem al pinturesc refuge de la Valette.

Un refuge de fusta autèntic com el de la Valette. Darrera entre la boira el Col des Thurges i el Döme des Sonnailles.

Descarreguem pes, aprofitem per fer un break, palegem l’entrada del refuge i quan veiem possibilitat de finestra ens enfilem de nou cap al Col des Thurges per encarar la pujada final al Döme des Sonnailles. Superat el col el dia s’obre i ens regala unes fantàstiques vistes amb un resol confortant fins gairebé a la carena final. No obstant, sota un cel tenebrós i un punt místic que pot tancar-se de nou en qualsevol moment.

Deixant enrere el Col des Thurges i el Pic de la Vielle Femme enfilant directes al Döme des Sonnailles.

Entre la boira encara podem resseguir amb la mirada el Glacier du Pelve just als nostres peus i la Pointe du Dard, el Glacier de la Vanoise i el Mont Pelve en direeció NE-E.

Sense coronar el punt més alt, optem per assegurar la baixada amb unes condicions boníssimes, entrant pel corredor que surt directe des de l’aresta somital. Aprofitant cada finestra per perdre alçada, la primera meitat del descens amb neu pols esdevé la millor carta de benvinguda. En el segon tram de la baixada, la boira ens engoleix i toca seguir les traces de pujada fins arribar al refuge.

Ens espera el caliu d’una cabanya de fusta molt autèntica i acollidora, amb estufa de llenya i un bon tiberi de motxilla mentre observem la nevada per la finestra. Una jornada ben aprofitada en la que no ens hem trobat ningú en tot el dia.

Entrada per la canal oest just a la carena del Döme des Sonnailles amb unes condicions de neu pols brutals.

Aprofitant cada finestra per perdre altura tot dibuixant una línia de baixada amb pendent i força divertida.

2on dia: refuge de la Valette, col du Grand Marchet, refuge del Col de la Vanoise, Pointe de Réchasse, refuge del Col de la Vanoise

Sortim del refuge de la Valette sense pells per gaudir d’un primer descens amb neu pols fresca sense perdre massa alçada, flanquejant el Lac de la Valette per l’esquerra. Anem direcció al Col du Tambour, tot i que sense arribar-hi, ja que ens quedem al primer col que queda a l’esquerra del petit monticle per no haver de remontar tants metres.

Sortint del refuge, rodegem el Lac de la Valette direcció al Col du Tambour.

Des d’aquí iniciem un llarg descens amb tendència a la dreta que baixa directe a Le Petit Marchet (2568m). Important fer una diagonal enganxats a la zona rocosa de la dreta fins a trobar la baixada continua (si baixem directes ens podem trobar algun ressalt rocós a la part final). Des de la base de Le Petit Marchet tenim dues opcions: podem anar a buscar el col de la dreta que a través d’una canal molt estètica i força dreta ens condueix al Cirque du Grand Marchet, o bé la opció més conservadora, que és rodejar le Petit Marchet per l’esquerra per torbar un petit pas de neu continua (uns metres més amunt de la ruta d’estiu) que després d’un flanqueig una mica exposat per la cara N del Petit Marchet i un descens molt gratificant ens deixa als peus del Cirque du Grand Marchet.

Descens directe a Le Petit Marchet entre les lleganyes d’un cel plè de mística i un entorn salvatge i solitari.

Rocorrent el Cirque du Grand Marchet, amb la mirada posada al Col du Grand Marchet.

Seguim el circ fins al fons, sempre enganxats a la cara S del Grand Marchet i resseguint la direcció de l’afilada cresta oest. Després d’una curta però intensa pujada ens plantem al Col du Grand Marchet (2490m). Les vistes canvien per complet i aprofitem per fer un mouse tot treient les pells.

Enfilant els darrers metres fins al Col du Grand Marchet, deixant enrere l’espectacular cara N de le Petit Marchet.

L’entrada és força dreta però ràpidament s’obre i ens regala una gran baixada, amb neu crema. Apurem tot el que la neu ens permet seguint el Torrent du Dard i el sender d’estiu. Les últimes llengües de neu en permeten flanquejar i conectar amb la vall del costat, que ens ha de portar directe al refuge del Col de la Vanoise.

Inici del descens al Col du Grand Marchet, direcció NE cap al Torrent du Dard.

Pujada progressiva seguint el curs del Ruisseau de l’Arcelin direcció al Lac des Assiettes, deixant a l’esquerra el cim de Le Moriond. Nosaltres optem per no arribar al torrent i guanyar altura més a la dreta, fins a un plató final que ja ens deixa cara a cara amb la Grande Casse. D’aquí mantenim cota ja amb el refuge del Col de la Vanoise en línia recta.

Deixant enrere el Col du Grand Marchet i encarant la vall de l’Arcelin direcció al refuge del Col de la Vanoise.

Ja amb la la majestuosa Grande Casse cara a cara, darrers metres fins al refuge del Col de la Vanoise.

Després d’una llarga hivernació, les primeres marmotes ja s’aventuren a treure el cap en altura.

Uns metres abans del refuge del Col de la Vanoise, just al Lac des Assiettes tracem una diagonal ascendent direcció al Glacier de la Réchasse, amb tota la muralla N-NE ben visible. És un ascens ràpid i còmode fins arribar a la llarga i rocosa aresta NO. La rodegem per la dreta i flanquegem per la vessant sud, ja immersos en l’espectacular Glacier de la Roche Ferran.

Anem perdent lleugerament altura sense arribar al gran plató del Glacier i un cop s’acaba la paret rocosa apareix una gran pala de neu continua que, traçant una diagonal ascendent de 200 metres ens permet connectar amb l’aresta SE, que ens deixa dalt l’aresta principal (NO). Un petit tram rocós fins arribar al fil, on una llarga travesia obrint traça ens permet coronar la part alta de la Pointe de Réchasse (3212m). A un costat les parets S-SE-SO de la Grande Casse. A l’altre la inmensitat del Glacier de la Vanoise connectat amb el Glacier de la Roche Ferran i el Galcier de l’Arcelin.

La inmensitat del Glacier de Roche Ferran connctat mb el Glacier de la Vanoise. A l’esquerra treu el cap el Mont Pelve.

Llarga travessa per obrir traça i recórrer tota l’aresta oest de la Pointe de Réchasse en plena solitud.

Des del cim de la Pointe de Réchasse (3212m), eclipsat pels glaciars a un costat, i la Grande Casse a l’altre.

Desfem l’aresta sobre els esquís fins a connectar amb la pala que baixa directe al Glacier. Sense arribar al plató, seguim la traça de pujada en el sentit oposat, flanquejant la paret rocosa. Posem pells per remuntar els últims 50 metres fins a la part alta. Des d’aquí ens espera un regal de tardes en forma de descens sobre cotó fluix per pedre 500 metres fins arribar al refuge del Col de la Vanoise.

Arribant al refuge del Col de la Vanoise, un camp base de primera amb moltes possibilitats.

3er dia: Refuge del Col de la Vanoise, Grande Casse, poble de Pralognan-la-Vanoise

Ens aixequem a les 6am per estar en marxa a les 7 del matí. Sortim direcció NE, deixant a l’esquerra el Lac Long en un petit descens per encarar tota la cara oest de la Grande Cassé i el seu mític Glacier des Grands Colouirs. Una pujada força maninguda de 1400metres positius. L’inici més còmode busca una canal que es forma al lateral esquerra, a tocar de la paret rocosa. Després d’unes voltes maria apretades i amb força pendent, la canal s’obra amb tota l’amplada del glaciar i ens permet una petita treva.

Deixant enrere el refuge del Col de la Vanoise per accedir a la base de la Grade Casse.

Seguim per la part central ràpidament agafant pendent per sobre els 40º fins a desviar-nos a l’esquerra, sobre una zona rocosa. Aquí hi ha el tram més dret de tota la ruta, fregant els 50º que cal superar amb grampons. La bona trinxera dels primers ens permet progressar de forma ràpida i àgil. Conforme perd inclinació treiem esquís de la motxilla i seguim foquejant fins al gran plató superior.

Deprés d’unes zetes força incòmodes, agafant aire enmig del Glacier des Colouirs sobre un mar de núvols.

Arribant al plató final amb un dia dubitatiu però acollidor. Al fons, el Glacier de la Vanoise i la Pointe du Dart.

Aquí la pujada canvia d’orientació i encara el darrer tram fins al cim per la cara sud. Una pujada curta i directe fins a l’aresta oest que va resseguint el fil amb un ambient de vertigen a la cara nord fins a deixar-nos a la part més alta de la Grande Cassé (3855m). Son prop de les 10:00am i anem amb un timming molt millor del que ens pensavem. Als nostres peus, la paret nord sembla no tenir fi.

Aresta final o com flotar sobre els núvols. Neu pols i un dia realment màgic que es va obrir en el moment clau.

Les constants finestres i un dia que sembla voler despertar ens regalen unes vistes excepcionals dels fons de vall i els cims veins. Quatre fotos de rigor i una rehidratada amb un petit mouse en un lloc privilegiat realment estret i exposat, on millor no jugar-hi massa estona. Ràpidament treiem pells i ens posem els esquís per iniciar un descens que es presenta apassionant.

Arribar i moldre. La finestra ens esperava a gairebé 4000m per poder lluir davant la càmera.

Últims preparatius al cim de la Grande Casse (3855m). Ens esperava una baixada al punt de caramel tota per estrenar.

Seguim la línia de pujada, primer pel fil de l’aresta per acabar baixant a l’esquerra fins al gran plató. Neu molt bona i un cel destapat es la perfecte combinació per uns primers girs somiats, obrint traça des del cim.

Encarem el segon tram amb una secció força còmode fins a trobar la part més dreta de la ruta. Després d’un parell de girs fem una diagonal a la dreta buscant unes canals amb força acumulació que van a parar al plató de més avall.

Primers viratges de polseta a la part alta del Glacier des Grands Colouirs.

Encarant la part més vertical del descens, amb trams que superen els 45º. Les bones condicions eren la tònica.

Xalant de forma desmesura en un descens de més de 1000m imprescindible per a qualsevol esquiador de big mountain!

Un cop al plató, el mar de núvols ens absorveix i aprofitem per fer un break i carregar piles tot esperant una finestra que no pot tardar. Quan es comença a obrir aprofitem el moment per rependre el descens, en aquest cas enganxats a la part rocosa esquerra (la pujada l’havíem fet per la dreta), seguint uns tubs amb molt bona neu que ens porten directes a la base del glacier.

Amb un somriure d’orella a orella ens espera una petita remada fins al refuge del Col de la Vanoise. El núvol s’acaba apoderant de la muntanya i el temps comença a torçar-se. Recollim les quatre coses que tenim al refu i iniciem la baixada per la dreta de la Aguille de la Vanoise, deixant enrere el Lac des Vaches i els Chalets de la Glière fins al Refuge de les Barmettes (2020m), el punt més alt de l’estació.

Apurem per les pistes d’esquí tot el que les llengües de neu ens permeten. Quan ja no hi ha continuïtat, ens pengem els esquís a l’esquena i seguim pels prats de les pistes fins al poble de Prolognan-la Vanoise. Arribats al cotxe comencen a caure les primeres gotes amb insistència.

Una jornada rodona i una travessa realment recomenable en un entorn poc massificat. La Vanoise és guai!

Tracks activitat:

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món, Esquí de muntanya, General.

8 dies d’activitat entre la capital, Mestia, i el poble més impressionant i acollidor, Ushgulli.


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

1er dia: Barcelona – Kutaisi

Després de gairebé vol, arribem a les tantes de la matinada a l’aeroport de Kutaisi. Recollim maletes i ja ens espera el 4×4 a fora per carregar trastos. Encabir 6 persones, amb els corresponents equipatges en un Toyota Highlander, un espectacle. Per davant, gairebé 5 hores de carretera fins a Mestia.

2on dia: Mestia Ski resort

3er dia: Mirador Ushba + circular pel glacier

4rt dia: Tetnuldi Ski Resort

5è dia: Laila Pass + 

6è dia: Mestia – Ushgulli, canvi d’escenari

7è dia:

8è dia:

9è dia:

Madlowa Georgia!

Track activitats