L’escalada de Pirineu en la seva màxima esplendor: altura, roca de qualitat i un entorn alpí
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de Coma d’Orri.
- Distància total: 10 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 800m en total (260m la via d’escalada).
- Altura màxima i mínima: 2350m (Piràmide de Coma d’Orri) i 1590m (Pla de la Molina).
- Durada: 7 hores.
- Dificultat: 6B és el grau màxim a la via d’ascens (5+ obligat) (via semi equipada de forma generosa amb 2 pitons i xapes d’inox i zincades en tots els passos claus. Reunions equipades amb 2 xapes i la última amb anelles rapelables).
- Dades de la via: Escaladors Asimptomàtics, a la paret N de la Piràmide de Coma d’Orri. Fons de la vall a l’esquerra, just abans del Pic Les Borregues.
- Material: botes de muntanya, motxilla 20-30 litres, cantimplora, gps, arnés, casc, 7 cintes express, 7 cintes extensibles, peus de gat, 2 cordes de 60m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, joc de 7 tascons, alguns friends (fins al 2), bagues i cordinos, aliens (verd, vermell i groc).
- Cartografia: Mapa Alpina Costabona
Via de caire alpí en un entorn d’alta muntanya solitari, acollidor i tranquil com la Vall de Coma d’Orri, al Pirineu oriental.
Molt recomenable pels que més enllà de l’escalada valorin el conjunt de l’activitat, amb una aproximació llarga entre els estatges subalpí i alpí que ens regala el Pirineu.
Aproximació:
Deixem el cotxe a la primera curva tancada de dretes passat Setcases (Pla de la Molina), a l’entrada de la vall (també pas del GR direcció Ulldeter). Agafem la pista ampla que comparteixen els dos recorreguts i en pocs metres trobem el cartell de Coma de l’Orri a l’esquerra (marques blaves). Travessem el pont de fusta i seguim per la pista ample que acaba sent sender en arribar al torrent de la Coma de l’Orri. El creuem i seguim per un sender molt marcat i fitat que ens manté a l’esquerra del torrent en tot moment, superant la Jaça dels Marrans i la Jaça del Mig per anar guanyant alçada i sortint de la vegetació. Quan els bosc s’obre per complet i arribem al final de la vall, a l’esquerra ja visualitzem la Piràmide de Coma de l’Orri. Per arribar-i, el millor és seguir un torrent obert que queda a la dreta, esquivant la gran tartera. També és bon punt per carregar aigua i refrescar-nos (si és plè estiu o després de dies molt secs pot ser que no corri aigua, millor omplir al torrent de baix).
Ràpidament ens plantem a peu de paret, amb una petita cova característica que separa les dues vies típiques de la paret: 20 metres a l’esquerra la Bio-Desagradable (V, equipada el juliol de 2015 per Prats, Gutierrez i Crestas) i a la dreta la Escaladors Asimptomàtics (6A, equipada el 2021 per Soler, Cuesta i Bermudo).
Ressenya original.
La via:
El tipus de roca és gneis (origen metamòrfic), característica per l’alternança de bandes fosques i clares. En general és una via de molt bona roca i grans cantells, tant en passos atlètics com en progressions laterals i alguna bavaresa. Trobem un equipament generós i grau assequible, que caldrà reforçar amb alguns flotants.
El primer llarg (35m/V+) comença amb un pas explosiu per superar el mur vertical tendir a l’esquerra per sobre la cova. Un cop superat l’esperó seguim uns metres en vertical fins a trobar la R1.
El segon llarg (45m/V+) és provablement el menys evident i discontinu de la via. Després de dos metres i una primera xapa (queda una segona xapa visible més amunt que no és de la via), hem de girar a la dreta per superar l’anterior esperó i entrar a una canal tancada que la superem per la paret de l’esquerra, flanquejant i guanyant alçada (dues xapes i un pitó) fins a un últim flanqueig de dretes que va a buscar la zona hervosa i ens deixa a la R2.
Flanqueig final del segon llarg.
El tercer llarg (40m/6A –>segons ressenya original 45m) ja guanya verticalitat i continuïtat, amb un primer pas explosiu però protegit que tendeix a la dreta, segueix recta i torna a tendir un pèl a la dreta sense arribar a sortir de la l’inia evident per tornar a l’esquerra en una espècie de canal, trobant una xapa que ens marca la sortida (combinació de 6A / V+ / 6A / V) fins a la R3, on começa la feixa. Si col·loquem cintes llargues podem empalmar la R3 i la R3BIS, evitant un tram intermig de prat alpí encordats.
Encarant el segon tram de 6A al tercer llarg, abans de sortir a l’esquerra.
El quart llarg (45m/6A) és una delícia. Variat, amb ambient i molt bona roca. Comença per una placa sense massa complicació per anar a buscar el marcat diedre de l’esquerra. Es supera un petit sostre de bon protegir i continua el diedre una mica més tumbat per acabar sortint a l’esquerra de l’esperó, buscant l’ambient fins arribar al pas més exigent del llarg. Una fissura curta i molt marcada que ens tira enfora (xapa i pitó a sota i xapa sortint). Buscant l’esperó de la dreta se supera més bé que per dins. La R4 és la més incòmode de la via i queda uns metres per sobre el pas.
En plè diedre, després de superar el sostre, la via busca el morro de l’esquerra.
Sortint del pas de 6A al quart llarg.
El cinqué llarg (35m/6B o 6A-AE –> segons ressenya original 45m) és el més exigent de la via i a la vegada el més perillós pels blocs de roca en equilibri i les lloses afilades. Sortim per la placa amb tendència a dreta fins a trobar el pas de 6B. És exigent i pt costar posar-s’hi, però hi ha la mà en el moment clau i a dalt, un cop xapat es pot agafar aire bé. Just en el pas hi ha un espàrrec sense xapa ni femella que no queda clar si s’ha tret expressament per innecessari o ha volat. El llarg continua en flanqueig ascendent cap a la dreta, buscant cantells molt bons però en blocs inestables i roques que en qualsevol moment poden cedir. *Cal anar amb molt de compte! Tram final cap a l’esquerra amb roca més compacte i menor dificultat fins a la R5.
Superat el pas de 6B entrant al flanqueig de dreta.
El sisé llarg (30m/IV) no té massa història i es caminamés que s’ecala. Es supera un petit pas de grimpada per anar seguint l’aresta per l’esquerra, passant pel costat d’un pi fins a trobar la R6, just abans d’un collet rocós.
Últim llarg de la via, tram de III fins R6.
Retorn:
Sense espantar al personal, pot arribar a ser més complicat i delicat que l’escalada en sí. Tot i que es baixa sense corda, és realment relliscós, perdedor i exposat.
Sortint de la R6, trobem el petit coll rocó i la continuació de l’aresta. del coll seguim a l’esquerra fent un flanqueig per mantenir alçada, entre nerets i algun pí. Se’ns obre una pala de prat alpí i neret que desemboca en una pineda. Més a la dreta una paret rocos amb un torrent a la base. Acabat el flanqueig i quan baixar cara avall ja és assequible començem a perdre alçada entre els nerets i el prat. Nosaltres vam baixar amb tendència a la dreta, arribant gairebé al torrent rocós, que fa de bon baixar però quea baix és de ràpel obligat. De manera que la millor opció és entrar dins de la pineda i buscar el descens més accessible. A la part esquerra del torrent rocós en surt un de més petit que es pot desgrimpar i més a l’esquerra es va baixat entre els pins amb una petita desgrimpada final també. És força incòmode i caminar per sobre el neret acaba sent estressant, però es deixa fer i la clau és no pedre la paciència. Un petit ràpel de 10-15 metres des d’algun pí ns treurà les castanyes del foc en cas de no veure clares les desgrimpades.
Comentaris recents