Publicat per & arxivat en General.

Destapant una gran clàssica alpina al cor dels Ecrins


Detalls tècnics

1a Jornada: pàrking le Pas de l’Ane (Villar d’Arene) – Refuge Adèle Planchard (3169m)

  • 21km, 1660m+/100m-, 6 hores

Arrenquem des del pàrking del final de la pista que porta a le Pas de l’Ane. Amb un any de gran innivació i fent la travessa abans es pot trobar neu, però aquest any a les parts baixes escasseja i ens toca portejar esquís tota la primera rampa, el posterior plà seguint el curs del riu la Romanche i fins al final de la vall, a l’alçada del refuge de l’Alpe Villar de l’Arene. Una hora i quart ben bona. Aquí la vall s’enva cap a la dreta, deixant a l’esquerra el Pic de Chamoissiere. Seguint el curs del riu, la dreta veiem la vall del Refuge du Pavé, per on baixarem el darrer dia.

Aproximació fins al Pas de l’Ane … pas de neige!

Al fons de la vall, iniciant la pujada fins al Refuge Adele Planchard

Nosaltres seguim per la part baixa de la vall principal, guanyant alçada de forma molt progressiva fins arribar pràcticament al final, on começa el Glacier de la Plate des Agneaux. En aquest punt, comença la pujada més exigent del dia fins arribar al refuge Adèle Planchard. Gairebé 700m+ directes per la vessant S de la vall fins al refugi.

Conforme anem agafant altura, la Barre d’Ecrins i el Dome comencen a treure el cap.

Suant la gota en el darrer tram direcció al refuge Adele Planchard.

La pujada és feixuga i sota un sol demolidor però es fa molt bé per una pendent progressiva que cada cop ens regala vistes més espectaculars. Amb la Barre i el Dome darrera, l’ambient alpí cada cop prèn més forma. Busquem el refu amb la mirada ansiosos d’arribar, però fins que no som a escassos cent metres no treu el cap. Una terrassa impagable, un entorn rústic en alçada com els de tota la vida i una posta de sol de traca i mocador son la recompensa.

Després d’una llarga pujada, veure un refu tant autèntic és una glopada d’aire fresc!

Darreres llums iluminant la Barre des Ecrins i el Dome de Neige

2a Jornada: Adèle Planchard – Pic La Grande Ruine – Col des Neiges – Col Deserte – Refuge Promontoire

  • 24km, 1830m+/1907m-, 10h

Després d’una bona matinada i una albada bestial, afrontem la segona jornada amb el dilema de si sortir dora per tenir marge en una jornada que es presenta llarga i plena d’incògnites per un terreny alpí totalment desconegut o sortir més tard per assegurar que la neu a la cara S del Grande Ruine hagi transformat i estigui en condicions òptimes fins al Col des Neiges.

Finalment deixem pas a les primeres cordades i sortim al voltant de les 8:00, calculant amb la idea de superar els sis-cents metres de desnivell fins al cim amb meys de dues hores, podent estar de baixada a les 10:00 com a hora límit. La pujada en diagonal i la posterior remuntada fins a la base son realment ràpides.

Albada màgica des del Refuge Adele Planchard

Dexant enrere el refuge Adelle Planchard, guanyant metres direcció al Grande Ruine.

Veiem el corredor SE del Grande Ruine sense tracesperò aparentment en prou bones condicions, així que no ho dubtem i sortint de la ruta normal ens plantem a l’inici del couloir per canviar esquís i pals per grampons i piolet. Neu profunda i un primer pas en mixte de IV per trobar la llenga de neu. Incomprensiblement com més amunt som més fina i tova és la neu, sense una base sòlida. El flanqueig cap a l’esquerra per trobar l’aresta somital de la via noraml el veim molt exposat amb aquesta neu tan fràgil i decidim seguir en línia recta per afrontar una sortida de IV rocosa directe al cim. Una roca mediocre i blocs trencats ens posen realment a prova i acabem perdent molt temps fins a culminar la Pointe Brevoort (3765m), el punt més alt de la Grande Ruine. La idea de baixar el corredor esquiant queda descartada i resseguim la ruta normal en sentit descendent fins al coll S.

Obrint traça en plè corredor SE de la Pointe Brevoort (Grande Ruine).

Vistes privilegiades a tota la perifèria del Grande Ruine sota un dia radiant!

Calçem esquís i gaudim d’un descens de 400m molt bo flanquejant la paret rocosa fins a conectar amb el Col des Neiges (3348m). Treiem esquís per superar un flanqueig rocós i els tornem a posar per baixar els cent metres del coll fins al plató, direcció al Col de la Casse Desert (3440m). Baixar amb grampons i piolet és millor opció si està gaire gelat. Travessem l’esplenada amb els grampons i “ràpidament” ens plantem als peus del coll de Casse Desert. Decidim posar grampons des del primer moment i acaba sent un error, ja que la neu extremadament transformada ens enfonsa fins a la cintura, un desgast extra que amb pells de foca hauríem evitat. Dins el corredor la traça feta ens permet remuntar els gairebé 200 metres fins arribar al Casse Desert força ràpid.

Per accedir al Glacier de la Grande Ruine, ens cal desfer uns cinquanta metres de neu i gel per un corredor fins a trobar una reunió a la paret esquerra. Aquesta ens permet superar el ressalt rocós amb un ràpel de 30 metres. Al portar corda de 30 metres, tocava fer invents, tenint en compte que per la dreta hi ha la opció de desgrimpar un petit corredor mixte i fins i tot montar reunió en algun bloc encastat. Després de fixar la corda i fer un primer ràpel fins a baix aprofitant tota la longitud, estudiem bé la possibilitat que el segon desfaci el primer tram per la zona de neu i monti un ràpel de 10 metres a la dreta, aprofitant un ressalt de roca molt sòlid.

Arribant al Col des Neiges. Fantàstica baixada des del Grande Ruine.

Descens exposat i plè d’ambient al Casse Desert abans del ràpel per connectar amb el glaciar.

Un cop al glaciar, calcem esquís i toca navegar per un terreny alpí força complex, ja que el gel, els seracs i alguna esquerda t’obliguen a trobar el camí correcte. Uns primers girs amb cremeta i pols reciclada buscant la part dreta per ràpidament creuar en diagonal a l’esquerra on trobem un pas entre seracs que amb cura i molta punteria ens deixa a una pala de bon esquiar.

Superats els seracs, diagonal a dreta i anem encadenant girs buscant la millor orientació entre petites canals i evitant els ressalts rocosos del final per l’esquerra fins al refugi de Chatelleret. Una baixada boníssima de més de 1200m- que sembla no tenir fi. Entorn solitari i salvatge on cada gir és una pujada d’adrenalina!

Palpant la inmensitat del glaciar sobre els esquís, just en el tram obligat entre seracs i esquerdes.

Un cop a la vall i ja amb el refugi de Chatelleret davant, recuperem forces i carreguem aigua aprofitant els rius que baixen del glaciar. Les vistes de tota la integral de la Meije, des de l’occidental fins a l’Oriental son bestials. El refugi de Promointoire es un punt enmig de la paret rocosa que s’enfila cap a la Meije Occidental. Ens esperen 800 metres positius fins a donar per finalitzada una llarga i exigent jornada, però ara amb la certessa que arribarem amb la llum del dia i que el destí està a vista! La pujada va per l’esquerra, fins a trobar una zona elevada que guanya alçada directe a l’aresta S de la Meije, amb el refugi penjat. Just en arribar a l’aresta, l’esquivem per l’esquerra per acabar amb una diagonal directe al refugi de Promontoire (3092m).

Màxima tranquil·litat i un entorn idíl·lic per desconectar i respirar alpinisme. Compartim estància amb dos francesos i una parella d’alemans que el dia següent volen encadenar la integral de la Meije amb esquís a la xepa….ou mama! Unes besties!

Es confirmen els rumors que ens havien arribat i la ruta clàssica per la cara N del massís de la Meije no s’ha fet en tota la temporada per manca de bones condicions. L’entrada per la Breche de la Meije es veu bé, però el Passage du Serret du Savon està impracticable, així com el descens fins al pàrking pel Glacier de l’Homme que està molt obert.

Des del Refuge Chatelerete, tota l’aresta integral des de la Meije Occidental fins a la Meije Oriental.

Deixant enrere el refuge de Chatelerete i guanyant alçada cap al circ de la Meije. A l’esquerra el llarg descens que ens va deixar a peu de vall.

3a Jornada: Refuge Promontoire – Col du Pavé – Refuge du Pavé – Pointe des Chamois – pàrking Le Pas de l’Ane (Villar d’Arene)

  • 28km, 1220m+/2652m-, 10h

Amb un dia que es presenta tranquil, ens llevem i esmorzem amb la calma, sense massa pressa. El plà B ens portarà a creuar el Col du Pavé i recórrer tota la vall du Clot des Cavales.

Sortim del refugi i desfem gairebé tres-cents metres de la ruta del dia anterior per anar a buscar el Glacier des Etançons i superar tota la cara S de l’aresta de la Meije. Guanyem alçada a bon ritme directes al gran serac que penja sota el Col du Pavé.

L’hora del crepúscle eclipsada per una lluna plena molt seductora!

Uns metres abans del serac treiem esquís i ens posem grampons per fer el flanqueig i remuntar el pas de gel de l’esquerra del serac. Posteriorment seguim amb tendència a la dreta, deixant enrere la Meije Orientale (3891m) i Le Pavé (3831m) fins a culminar el Col du Pavé (3554m), un excel·lent mirador amb ambient per tots costats.

Iniciant la pujada cap al col du Pave, als peus de la Meije Orientale

Flanqueig vorejant el serac per accedir al pas clau, als peus de la Meije Orientale.

Afrontant el pas clau abans del Col du Pave, on la pendent és més pronunciada i el gel més viu.

Ja amb el sol apretant de valent, atravessem una aresta mixte fins a trobar el pas que ens permet accedir a través d’un petit ràpel/desgrimpada a la pala de neu que porta al Lac i el refuge du Pavé. Queda força amagat eclipsat per la gran cornisa.

Desfem deu metres i ens posem esquís per gaudir de la baixada fins al refuge du Pavé amb una neu cremeta al punt!

Des del Col du Pavé, amb el Pic du Pavé a tocar i la Meije Oriental a continuació.

Aresta d’accés al descens cap al Refuge du Pavé. Al fons, Le Grande Ruine i la Barre d’Ecrins.

Petit ràpel del col du Pave al descens fins al refuge du Pavé.

Descens pels lloms de sobre el refuge du Pavé

Després d’un bon recovery al refu du Pavé i descartant l’opció d’intenar el Pic Gaspar (3882m) per la manca de neu en el primer flanqueig que porta al Glacier Claire, optem per la pujada directa que ens queda a davant, direcció a la Breche des Chamois (3250m), entre la Pointe Emma (3300m) i el Corne des Chamois (3305m). El sol crema de valent i la pujada amb les pells xopes com fregones es fa realment esgotadora. Després d’enfilar-nos a la Corne (sense coronar), comencem a baixada.

En un primer moment desfem les zetes de pujada, però ràpidament tirem una diagonal cap al Glacier du Clot des Cavales, passant per sota la Pointe Emma i el Pic Nord des Cavales.

Deixant enrere la Pointe Emma (3300m) abans d’arribar a la Pointe des Chamois (3315m). Al fons el Grande Ruine.

L’entorn és realment alpí i amb molt bones opcions per posar pells i encadenar vàries baixades. No obstant, és tard i donem per bona la línia entre els seracs de la part baixa, als pues del Col du Diable i el Roche Méane, per enllaçar amb el Torrent du Clot des Cavales fins la Romanche, on la vall connecta amb la pujada del primer dia.

Descens pel glacier du Clot dee Cavales

Ens espera una bona remada en direcció al refuge de l’Alpe de Villar d’Arene. La calor dels últims dos dies a fet mal i ens descalçem esquís força abans del punt on vamb posar-los el primer dia. Amb una hora de porteig arribem al pàrking del Pas de l’Ane.

Últim descens de la tercera etapa, des de la Brèche des Chamois fins al plà de la Romanche.

Retorn al Pas de l’Ane, amb vistes al Torrent de l’Homme i al Glacier de l’Homme, per on finalitza la ruta original.

Tracks rutes

1a Jornada: pàrking le Pas de l’Ane (Villar d’Arene) – Refuge Adèle Planchard

2a Jornada: Adèle Planchard – Pic La Grande Ruine – Col des Neiges – Col Casse Deserte – Refuge promontoire

3a Jornada: Refuge Promontoire – Col du Pavé – Refuge du Pavé – Pointe des Chamois – pàrking les Pas de l’Ane (Villar d’Arene)

Publicat per & arxivat en General.

Circular amb esquís de muntanya al Capcir, coronant el Puig de la Portella Gran i retornant per la solitària vall de la Galba


Vistes de la ruta des de la Serra de Mauri

Arribant al coll entre el Puig Peric i el Pic de la Portella Gran

Darrers metres del llom, just abans de l’aresta somital. Vistes de l’Ariege.

Afrontant l’aresta final, amb la Cerdanya al fons.

Descens directe cap a la Vall de la Galba

Superant les canals de la Galba, penetrant un bosc de pí negre molt ferèstec.

Track activitat

Puig de la Portella Gran des de Formigueres

Publicat per & arxivat en General.

Recorrent el cor de les Valls del Ter i el Freser: d’Ulldeter a Coma de Vaca; del Tirapits al Bastiments


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrking inferior estació d’esquí de Vallter (Pastuira).
  • Distància recorreguda: 26km aproximadament.
  • Horari: 10 hores.
  • Desnivell positiu: 2220m.
  • Altura màxima i mínima: Pic de Bastiments o Pic del Gegant, 2.881 i pàrking de Pastuira (1900m).
  • Dificultat: mitja-alta tenint en compte la distància i desnivell. Múltiples opcions per retallar-la.
  • Llocs d’interès: refugi d’Ulldeter, coll de la marrana, refugi de Coma de Vaca, coll de Carançà, Balandrau, Pic Inferior de Vaca, coll de Tirapits, Pic de l’Infer, Pic de freser, Bastiments, coll de la Geganta.
  • Material:  esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora, pal pioletbotesbotiquín, guantscasc.
  • Cartografia utilitzada: Alpina Puigmal Vall de Núria Ulldeter.

Circular d’aventura que recórrer racons amagats de les Valls del Ter i el Freser.
Sortint del pàrking inferior de l’estació de Vallter, pugem pel rorrent directes al refugi d’Ulldeter. Seguim sempre per la pista de l’esquerra, superant el Gra de Fajol Petit i posteriorment el gran fins arribar al Coll de la Marrana. Aquí treiem pells i ens tirem per la vessant oposada, passant per la Jaça Grossa de freser, Emprius i el Planell de les Eugues, fins arribar al refugi de Coma de Vaca, amb el Balandrau a l’esquerra i el Torreneules a davant.

Descens per la Jaça Grossa de Freser cap al refugi de Coma de Vaca

Creuem el torrent i enfilem per la vall de Coma de Vaca, sempre per la part dreta-alta del torrent. La vall es va obrint mentre deixem a la dreta el Pic de la Duna fins que distingim a l’esquerra el Font Negre i el Puig d’Arques, el Coll de Carançà el Pic Inferior de Vaca, el Coll de Vaca o Tirapits i el Pic de Tirapits més a la dreta. Enfilem direcció al Pic Inferior de Vaca per una de les pales més evidents. Les vistes a la vall de Carançà son precioses.

Deixant enrere el refugi de Coma de Vaca, amb el Balandrau de rere fons.

Pic Inferior de Vaca amb vistes a l’Infern, el Freser i el Tirapits. A l’esquerra Carançà.

Descens del Tirapits amb el Freser cara a cara. Al fons el Bastiments.

Treiem pells per baixar la carena direcció al Pic de Tirapits i baixem per la cara NE, amb una neu pols exquisita. Seguim el torrent deixant a l’esquerra el Pic de l’Infern i el Freser i just quan trobem el Bastiments parem per posar pells.
Remuntem direcció al coll de Freser, però sense acabar-hi d’arribar enfilem per la cara Oest del Bastiments fins a l’aresta per acabar culminant tota la cresta somital.

Ascens al Bastiments, amb el Pic d’Orri, el Pastuira i el Balandrau al fons

Coronant el Bastiments amb el Freser i l’Infern de taló de fons

Treiem pells i esquiem tota la cara N del Batiments amb molt bona neu, enllaçant la zona acanalada inferior que ens deixa al Puig d’Ombriga, on comença el torrent direcció al refugi de Carançà. Posem pells i remuntem direcció al Coll de la Geganta, fins arribar a l’esquena d’Aze del Bastiments per esquiar la pala E.

Estudiant el millor drop in a la N del Bastiments.

Descens de la cara N del Bastiments

Crepúscle des del coll de la Geganta mirant la N del Bastiments

Arribem a la part alta de l’estació de Vallter i descendim per pistes cap al refugi d’Ulldeter i posteriorment fins al pàrking de Patuira.
Jornada llarga i molt profitosa en un entorn privilegiat del Pirineu Oriental. 10 hores, 26km i 2200m+.

Track activitat

Haute Route Ulldeter

Publicat per & arxivat en General.

Una línia amb gran ambient alpí i bones condicions hivernals pujada escalant i baixada amb esquís


Detalls tècnics

Amagat a la dreta del corredor Gigoló i compartint entrada amb l’Eclair, el poc transitat Bougnagas és una joia.

Sortim del pàrking de Saint Pierre dels Forcats i remuntem les pistes fins a la part alta. Deixem enrere l’estació per l’esquerra fins a treure el cap alcirc de Cambre d’Aze. Una neverea plena de sucoses línies d’alpinisme molt agoserades.

Atravessem la pala de neu fina a la paret rocosa, on comença el clàssic corredor Gigoló. L’entrada de la Bougnagas és just a la dreta, compartint inici amb l’Eclair. Aquesta s’enva per un embut de neu a l’esquerra i la Bougnagas segueix recte fins a topar amb un mur mixte de 16 metres i IV, que es pot canviar per una estreta xemeneia al costat esquerra.

Blue bird i el circ de Cambre d’Aze excels després de la darrera nevada.

Deixant enrere la canal central i entrant de plè al con de sortida de la Gigoló.

El gel és pràcticament inexistent i trobem la neu justa per fer l’escalada realment complexe. Gran part de la roca està mig coberta i és difícil trobar cantos bons per agafar-se. Conforme fem neteja avancem amb tendència a la dreta i buscant les poques repises que permet el terreny. Els primers metres son molt psicològics, ja que les mans escassegen i cal confiar molt amb els peus. Més amunt, trobem millors mans i tot i que l’ambient augmenta la sensació de seguretat també ho fa. Un cop davant la pedra sortint, flanquegem el corredor de neu cap a l’esquerra per sortir del tram de roca i aparèixer a la canal de neu (dos pitons ens permeten muntar reunió i al baixar instal·lar el ràpel).

Tram més exposat i tècnic de tot el corredor. 15 metres de IV en condicions mixtes.

Passat el tram de mixte, el corredor és una línia directe de neu (150 metres aprox.) fins a dalt l’aresta. Destaca un pas estret primer i més amunt la sortida que cal sortejar-la per on la cornisa sigui més assequible. Nosaltres rodegem la gran roca per la dreta fins a sortir per sobre i encara els darrers metres cap a la cornisa on sembla que és menys perillosa. Després de trencar-la a cops de piolet, fem una petita escaleta per minimitzar la pendent i evitar que es pugui trencar l’espectacular visera que guarda tota l’entrada al couloir.

Pas estètic a la part mitja alta.

Cornisa de dimensions considerables a la sortida. Va tocar tirar de pala per rebaixar la vertical.

Entrem al corredor seguint la mateixa línia de sortida, vigilant molt l’estabilitat del mantell i mantenint-nos en llocs segurs per si la cornisa cedís o alguna placa es pogués desencadenar. Els primers girs son amb molta pendent i una neu molt bona. Ràpidament ens trobem el pas estret de poc més d’un metre d’amplada. La única opció és baixar de recta i a la sortida ràpidament girar a la dreta per frenar.

Arribant al pas clau del descens, l’embut.

 

Darrers girs abans d’arribar a la reunió de l’esquerra per montar ràpel.

Ens queden mitja dotzena de girs fins arribar al tallat de roques, on hem d’acostar-nos a la zona rocosa de l’esquerra per montar el ràpel. Aprofitem els dos pitons units per un cordino per fixar la corda i descendir el tram mixte sense treure esquís. Amb una corda de 30 metres si a la base hi ha força neu arriba clavat. Anys de poca neu millor portar algun metre de més.

Ràpel de 16 metres per superar el ressalt de mixte i trobar el con de sortida.

Ens acabem de regalar seguint el con de sortida fins a la part baixa, amb una neu pols compacte molt bona. Un luxe de dia amb unes condicions molt ben trobades! Una altra de les grans del circ ja és nostra!

Bona activitat i bona cordada per superar un dels grans descensos del circ en condicions excel·lents.

Publicat per & arxivat en General.

Ascens i descens d’una muntanya icònica del Prepirineu per la clàssica Tartera


Detalls tècnics

Ascens i descens del Pedraforca des de l’àrea recreativa de la Serra, per la tartera fins a l’Enforcadura. Des d’aquí remuntada del Pollegó Superior per la cara SW.

Descens calçant esquís al mateix cim i seguint el mateix recorregut de pujada. Com més ens apropem a la cara N del Pollegó Inferior més quantitat i qualitat de neu trobarem.

Publicat per & arxivat en General.

Una circular completa d’esquí i alpinisme en plè Parc National des Pyrenees Occidentales


Detalls tècnics

Sortim del pàrking de més el N de l’estació de Piau Engaly perdent uns metres al costat de la telecorde i anant a buscar el riu Badet que recórrer la vall per sota l’estació. Si no volem perdre massa altura, el primer tram el podem fer seguin la pista, fins a veure el pont i baixar uns metres per poder creuar el riu.

Remuntant el fons de vall, amb el Pic Lentille i el Campbieil de taló de fons.

Deixem a la dreta les parets allavoses dels Pics Campbieil i Lentille, per seguir el curs del Neste de Badet vall endins. El darrer tram de la vall, just quan superem el Pic du Piau a l’esquerra, tendim a la dreta, deixant un primer corredor i arribant a la paret rocosa on comença el couloir String. Estètic i molt evident, és un ascens d’uns 200 metres amb una pendent mantinguda de 45-50º, molt directe fins a la carena. Al mig i trobem un tram estret i una sortida força exposada, amb una espectacular cornisa que evitem per l’esquerra en una pendent de 55-60º on cal estar molt atents.

Deixant enrere el Pic de Piau i la Hourquette de Chermentas, arribant a peu del couloir String.

Superat el pas estret, queda una apretada final fins a treure el cap per dalt.

La sortida del couloir  és realment tiessa tot i evitar la cornisa per l’esquerra. La recompensa no té preu!

Les vistes al coll de dalt son una meravella. El Perdut, el Cilindro, els Astazús, el Vignemale, …

Seguim la carena direcció S primer i SE després, en un tram tècnic pel fil de l’aresta, con cal grimpar algun pas aïllat de III i navegar en terreny mixte. Una aresta molt divertida d’uns dos-cents metres de llarg que ens porta directe al cim del Pic de la Géla (2851m).

Sortint del String, remuntem una pala que ens deixa a l’aresta final.

Aresta somital amb trams mixtes. Exposada i amb bona panoràmica per tots cantons.

Des del Pic de la Gela, amb la vall .. al fons. Gavarnie i el massís del Vignemale a continuació, darrera els núvols.

Desfem uns vint metres per trobar un petit collet que ens permet calçar esquís i iniciar el descens de la cara N del pic. Cal llegir una mica la baixada per trobar neu continua i a la vegada seguir la ruta més evident fins a la Hourquette de Chermentas. En general la baixada tendeix a la dreta, buscant la zona rocosa del camí d’estiu. Superant una petita canal i deixant a l’esquerra zones verticals de roca. Un cop al coll, baixem tota la vall del riu Badet que hem fet de pujada però pel costat dret, trobant una barreja entre neu primavera i pols reciclada.

Desfent els darrers metres del cim per calçar esquí i iniciar el descens.

Descens molt entretingut des de dalt fins a baix, amb molt bones condicions tot i algun tram rocallós.

Si no volem remar massa, és interessant anar resseguint el Pic du Piau sense perdre molt alçada.

Una ruta molt completa d’esquí i alpinisme en un entorn salvatge i plè d’opcions. Una gran font d’inspiració per a futurs projectes. El Pirineu francès sempre té quelcom d’especial!

Aprofitem les darreres llums del dia per fer una parada fanàtica a la boca N del túnel de Bielsa i treure la corda per encadenar una cascada de gel.

Darrer ressalt abans d’arribar a la R.

Inici del primer ressalt a la via Diagonal.

Track activitat

Pic de la Géla pel couloir String

Publicat per & arxivat en General.

Esquí de muntanya al cor del Capcir


Detalls tècnics

Sortim des del pàrking de més el N de l’estació d¡esquí de Les Angles.

Des d’aquí prenem un sender/pista que rodeja l’estació pel vessant nord, entre un preciós bosc de pins i avets fins a deixar enrere el Mont Llaret, punt culminant de l’estació. Els bosc perd densitat en el moment que travessem l’Etang de la Balmette. Una petita remuntada ens deixa a un gran pla on trobem la Cabane de la Balmeta.

Flanqueig després del plà amb la Cabane de la Balmeta i el Mont Llaret al fons.

Pujada directe amb el Petit Peric a la dreta i el Puig Peric a l’esquerra.

Ja amb els dos Perics al fons els encarem en línia recta, superant la gran esplanada i amb un lleuger ascens buscant mantenir cota i no perdre alçada.

Deixem a la dreta la pala S del Petit Peric i entrem al circ que formen els dos Perics, fins arribar a la Coma de la Llosa, on girem a l’esquerra i encarem el Pic Peric per la cara E. Apurem les voltes maria cada cop més properes a l’aresta fins que la pendent i la duresa de la neu ens obliguen a posar grampons per coronar els 2810m del Puig Peric.

Entrant al circ que dóna ccés al coll entre els dos Perics. Les canals de baixada del Puig Peric es començaven a coure!

Ascens amb grampons des del coll fins al cim.

Bones vistes del Canigó, de tota la Cerdanya, el Pirineu andorrà, el Carlit i les Bolloses i el Cadí.

La zona del refugi estany de Camporells, amb la S del Puig de la Portella Gran i el Mortiers amb molta neu.

Arribant a cim en un dia bluebird molt primaveral!

Cremeta bona en les canals de la cara SE del Puig Peric.

Des del cim baixem per la vessant SE, primer per la carena i després per les canals que baixen directes a l’entrada del circ per on hem iniciat l’ascens al cim. Neu primavera al punt!

Seguim desfent el camí fins a la Cabane de Balmeta, on posem les pells de foca i remuntem pel bosc la cara NW del Mont Llaret (2376m). Una pujada suau i ràpida que en el tram final s’esclareix i ens deixa a una gran esplanada per canviar de vessant i trobar la part alta de l’estació de Les Angles.

Descens per pistes fins al cotxe per culminar una matinal molt interessant en un entorn preciós del Pirineu Oriental.

Track activitat

Pic Peric des de Les Angles

Publicat per & arxivat en General.

Descens amb esquís de la cara SW del Barlonguera, una muntanya mítica dera Val d’Aran


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrking del Plà de Beret (1840m).
  • Distància recorreguda: 24km aproximadament.
  • Horari: 8 hores.
  • Desnivell positiu: 1479m.
  • Descens: 800m des del cim fins la base, on creuem arriu des Bandolèrs.
  • Dificultat: alta en el ascens per la cara N i en descens per la cara SW. Pendents de fins a 50º força mantinguts. 4.2/E2, PD-45º.
  • Llocs d’interès: pista de Montgarri, poble en ruines de Montgarri, refugi de Montgarri, Pic de Barlonguera (2802m), barranc deth Milh, riu Noguera Pallaresa.
  • Material:  esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora, pal pioletbotesbotiquín, guants.
  • Llibrerira i cartografia utilitzada: Val d’Aran Freeride i Alpina Val d’Aran.

Condicions del descens el dia de l’activitat vS condicions generoses

Sortim del pàrking del Plà de Beret direcció a Montgarri per la pista de Bonabé (dreta), rodejant la muntanya de Dossau per un preciós bosc de pins i avets.

Accedint a la llarga pista de Bonabé, amb la cara NO del Barlonguera ben visible en tot moment.

Superat el pont de Montgarri, seguint Arriu Porquer per iniciar l’ascens cap al torrent deth Milh (zona acanalada).

Seguim en sentit descendent per la pista de Bonabé fins a sobrepassar una zona oberta (Es Planheres) i finalment el poble en ruines de Montgarri. Passat el poble a l’esquerra tenim un pont que ens permet creuar la Noguera Pallaresa i iniciar l’ascens cap al Barlonguera pel Arriu Pòrquer. Primer per l’esquerra i més endavant el creuem per remuntar el Barranc deth Milh i remuntar tot el Torrent deth Milh fins al coll. Un ascens llarg i mantingut fins als peus del coll, a tocar de la cara E del Barlonguera on creuem un petit plà fruit d’un estany gelat i enfilem els cent cinquanta metres fins a dalt al coll. El tram final el gel i el vent ens obliguen a posar grampons aprofitant una zona arresarada. Des del coll (2688m), comencem a carenejar fins a trobar la imponent cara N que apunta al cantó francès de l’ariege.

Passat l’estany gelat, encarant el darrer tram fins al coll.

De peus al coll, soportant el fort vent que entrava de N.

Remuntant l’exposada i alpina cara N. Al fons l’imponent cara SW del Mont Valier i el Pic de Clavera a la dreta.

El tram final és una paret de gel de 55º que cal navegar per trobar els passos més còmodes i directes fins al Pic de Barlonguera (2802m). La preciosa aresta cimera és un regal per gaudir de les vistes cap a l’oest, amb tot el Parc Nacional d’Aigüestortes, el Molleres, els glaciars de l’Aneto i la Maladeta, tot l’Aran i l’Ariege, … Darrera ens queda el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Últims metres de l’aresta somital fins al cim.

Foto de rigor per celebrar el dia de la Llum!

El dia se’ns ha tirat a sobre i tocarà un descens de tardes amb el sol caient. L’enfarinada del matí i la neu transformada dels vessant soleis ens han deixat unes condicions òptimes a tota la cara SW.

Estudiant línia de baixada i condicions.

Calcem esquís al mateix cim i encarem la pendent directes cap a l’embut/acanalament que s’amaga a l’esquerra. Després d’una petita diagonal ens hi posem de plè. Uns 15-20cm de neu tova amb una base molt estable ens permeten gaudir de cada gir sense cap mirament. La calor dels últims dies ha purgat força la muntanya, deixant trams de roca a la vista. Un pas estret en plena canal esdevé un punt més de compromís en el descens.

La manca de neu segurament ens regala algun grau extra. Al final de la canal la pendent va perdent inclinació, passant de 45/50º a 40º i cap a 35º la pala del con de sortida.

Pente raide i neu fresca en el primer tram del descens!

Arribant a la zona més estreta del corredor amb una neu excel·lent.

Sortint del con, la pendent perd graus i la neu transformada ens regala girs amb el gas obert.

Seguim per la pala ample per anar a buscar l’Arriu des Bandolèrs que entra per la dreta a la part baixa i que connecta amb el torrent deth Milh, per desfer la ruta de pujada. Arribar a l’Arriu des Bandolèrs és una aventura, ja que la manca de neu ens obliga a buscar un descens de supervivència fins al torrent.

Tram de safary ski per arribar a l’Arriu des Bandolèrs.

Una baixada exigent i llarga de fins a mil metres en un lloc màgic i salvatge, on es respira soledat i ambient alpí en tot moment!

Ja a la pista de tornada, parada obligada al refugi de Montgarri per assaborir un bon beure tot rememorant la gran línia. Encara ens esperen els 6km de pista de Bonabé en lleuger ascens fins al pàrking de Beret, on arribem amb les darreres llums del dia!

Posant el check a una de les grans activitats de l’Aran amb una neu al punt!

Track activitat

Pic de Barlonguera o Tuc du Mil amb esquís des de Beret

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món, Alps i resta del món, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya.

Tour amb autocarabana per descobrir alguns dels racons més prehuats dels alps autríacs


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

  • Dies de ruta: Del 5 al 13 de febrer. 2 dies de viatge i 7 d’activitat.
  • Llocs d’interès: Stubaital (vall de l’Stubai), Sant Anton am Alberg,
  • Cims assolits: Zuckerhütl (3507m) el sostre del Tirol, Wilder Freiger (3419m),
  • Material utilitzat:
  • Cartografia i recursos: FATMAP, Oruxmap,

5-2-2022  En ruta! Comença el road trip pel Tirol Austríac.

Manresa –> França –> Suïssa –> Àustria –> Gältur (Tirol)

Després de 14h dins de la llauna, arribem al destí.

6-2-2022 Fadnerspitze (2788m)

Entrant a la vall, mil possibilitats, un objectiu: començar amb bon als Alps del Tirol Autríac.

Portar bons sherpas sempre és garantoa d’èxit! Si més no d’intents i jornades llargues,

Primers girs de pols al Tirol.

Buscant panoràmica i començant a aclimatar el cos als cims d’Àustria.

Retorns de bon fer després d’una jornada ben aprofitada.

Tancar el dia amb una bona posta sempre puntua doble!

7-2-2022 Nevada intensa. Saint Jakob am Alberg ens regala una jornada de pols protegits del temporal

Aproximació express des del CB per dins de St Jakob

Aprofitant la pista d’estiu per guanyar alçada.

Aixopluc molt codiciat per un bon tè i canviar el mode up pel down!

Un bon drop in sempre és mitja baixada!

Xalant de valent amb una neu seca a la tirolesa!

 

8-2-2022 Big day! Blue bird + 50cm deep pow = St Anton Ski pass

9-2-2022 Saltem a la Vall de Stubai per descobrir els Alps d’Stubaittal. Schaufelspitze ()

21.85km, 1866m, 6:15h

Tour per l’estació de Stubaital

10-2-2022 Coronant el sostre del Tirol, Zuckerhütl (3507m).

    

11-2-2022 Salvant el mal temps a tocar d’Innsbruk, a Axams. Finestra de tardes, neu fresca i a xalar!

Aprofitant la vigilia del mal temps per descobrir Innsbruk. Racons acollidors, tranquilitat i bicis everywhere!

Apurant una pujada que no prometia massa…el whiteout regnava i el vent gèlid apretava.

 

Fent temps a cota alta tot esperant una miraculosa finestra. La neu al punt era un reclam!

En qüestió de minuts el dia va obrir i la baixada amb neu fresca i vistes a Innsbruk va ser un regal!

Aprofitant les condicions de tarda per una segona ronda. La neu i el dia s’ho valien!

 

12-2-2022 Descobrint racons de la gran Vall de Ötztal, una de les més boníques d’Àustria 

Niederthai –> Schwenfurter Hütte (2028m) –> Breiter Griebkogel (3287m) –> Grasstallfeiner –> Niederthai

27.5km, 1940m+, 7:50h

Una circular cinc estrelles en un entorn salvatge i molt llaminer!

13-2-2022 Fí de trajecte!

Grenoble –> Manresa