Circular maratoniana des de San Nicolás de Bujaruelo per culminar una de les grans escalades clàssiques del Pirineu.
*Reportatge complet en breu
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: Refugi de San Nicolás de Bujaruelo o Pont d’Espagne.
- Temps: entre 17 (anant per Pont d’Espagne) i 20 hores (anant per San Nicolás de Bujaruelo). Ideal repartir en dues jornades dormint a la zona del refugi d’Oulettes si es vol anar més tranquil.
- Distància: 32km des de Pont d’Espagne o 36km des de San Nicolás de Bujaruelo (aproximadament).
- Altura màxima i mínima: 3298m(Vignemale o Pique Longue) i 1340m (San Nicolás de Bujaruelo).
- Desnivell positiu: 2500m (800m la via clàssica a la N del Vignemale).
- Detalls de la via Norte Clásica al Vignemale: 800m amb dificultats de fins a V+/6A.
- Material: grampons, piolet, arnés, 2 cordes dobles de 60m o 1 de simple de 60m, reverso, politja autoblocant, joc de 7 tascons, joc de camalots fins el 3 o joc de totems, algun pitó, bagues i cordinos.
- Punts d’interès: Valle del Ara, collado los Mulos, circ del Vignemale, marmolera del Monferrat, glacera del Vignemale, refugi d’Oulettes, corredor de la Moscowa, …
- Cartografia: mapa Alpina Vignemale o IGN Vignemale.
A les 21:00 passades del dissabte sortim de Manresa després de tancar la botiga. Els compis dormen a Pont d’Espagne. A un servidor li esperen 3:15h de cotxe fins a San Nicolás de Bujaruelo. Descansar poc més d’1h per arrencar abans de les 3:00am direcció al Refugi d’Oulettes. La idea és trobar-nos sobre les 6:30 al refugi.
Creuar tot el Valle del Ara sota una nit estrellada i un clima suau, amb la companyia del frontal i la música. Després de 1:30h i 10km superem la cabana de Cerbillona i seguim directes al Collado los Mulos. A les 5:50 coronem el coll, amb 3h, 17km i 1500m a les cames. Ens espera una baixada tècnica i exigent fins al refugi, però veure el dia despertar i les boires baixes a la paret N del Vignemale son una injecció d’endorfines. A les 6:15am arribem al refugi i com un rellotges suís apareixen els tres companys que pugen de Pont d’Espagne.
Aprofitem per carregar aigua, abrigar-nos i deixar que el dia s’aclareixi. Enfilem directes al glaciar, esquivant el primer tram per la dreta fins que ja no tenim altre opció que creuar la base de la paret N per sobre el gel. Ens posem els grampons per fer un primer flanqueig i una posterior remontada fins a la part més alta. Arribem a la rimaia i ràpidament visualitzem el peu de via.
Una òptima repisa ens permet entrar a la paret amb una simple passa. Un luxe tenint en compte els invents que a vegades cal fer.
Imponent i desafiant, 800m de roca calcàrea esculpits de forma natural amb una silueta única.
Rimaia d’entrada a la via. Perfecte per no haver de fer invents!
1er Llarg: 55m, V+/6A
És el més exigent física i tècnicament de la via, sobretot per la continuïtat i per algun tram que costa protegir. Un primer pitó a la dreta, arran de rimaia ens marca l’inici. Un metres més amunt un altre i visible des d’abaix també hi ha un cordino que serà el tercer. Temdeix a l’esquerra, buscant gairebé l’esperó però sense sobrepassar-lo. Sempre seguint la vira característica de la paret. Passat el cordino, torna cap a la dreta per superar un tram vertical i arribar a una primera reunió opcional. La obviem i seguim amunt fins a trobar una bona repisa amb una xapa trencada.
2on llarg: tirada d’ensamble de 150m de III amb algun pas aïllat de IV fins arribar al gran flanqueig d’esquerres, sota el gendarme
Sortim amunt amb tendència a l’esquerra, per esquivar un diedre marcat. Superat el diedre, terreny obert on cal guanyar altura en línia recta, sempre buscant les zones més fàcils. Van apareixent pitons (la majoria vells i amagats). En general es pot protegir molt bé i no té massa pèrdua. Cal vigilar la roca, que algun tram és força descomposta i els de darrera estan molt exposats. Conforme ens aproximem al gran gendarme, després d’un pas més vertical, a la dreta surt una canal i l’esquerra es veu un flanqueig totalment horitzontal molt evident, amb un pitó a l’inici. La roca és molt poc compacte i cal fer-lo per la part baixa.
3er llarg: III/IV, 50 m
Després del flanqueig sota el gendarme i la canal més vertical, la via s’enfila a l’aresta, el què seria la continuació del gendarme. Algun pas tècnic, però amb bona roca i de bon protegir fins arribar a l’aresta on la via tomba fins als dos pitons de la reunió, just abans del flanqueig de supervivència, amb un pitó a la sortida direcció a la canal.
4rt llarg: III/IV, 35m
Deixem l’aresta a la dreta per anar amb tendència a l’esquerra, fins a superar un petit esperó en descens i entrar en una canal. La via original puja per la canal i monta la R aprofitant dos pitons a la part alta, just abans d’arribar al fil de l’aresta. No obstant, nosaltres la montem 4 metres a l’esquerra de la canal, seguint paral·lels a l’aresta en una variant que al 5è llarg retoroba la ruta original dalt l’aresta.
5è llarg: V+, 35 metres (III/IV si seguim la canal i pugem a l’aresta per la ruta original)
Progressa per unes plaques de IV a l’esquerra de l’aresta, amb una xapa i un pitó força amunt, però visibles només sortir. El primer tram de 20 metres és fàcil, però trencat i de mal protegir. Ràpidament comença a posar-se vertical, just quan passem una reunió a l’esquerra (dues xapes amb parabolt i un cordino triangulat). A continuació ve el tram clau del llarg, vertical i físic, però amb molt bon cantell, el pitó i opció de protegir fins a un flanqueig d’esquerres que ens deixa un altre cop a l’aresta. Reunió d’un pitó, just abans del pas físic IV+/V un pèl desplomat en plena aresta. En aquest punt trobem una intal·lació de ràpels a l’altre costat de l’aresta, entenem que per abandonar en cas d’emergència.
Després del gran flanqueig i la posterior canal, superant el gendarme per l’esquerra, camí de l’aresta.
Després del primer tram d’aresta, la via salta a l’esquerra en un flanqueig curiós i remonta per la canal.
Variant en el llarg que puja a l’aresta. La normal s’enfila a l’arest ràpidament. La variant ho fa en el trem final, després d’un V+/6A fantàstic, protergit amb pitons i amb dues curioses reunions abans de la part vertical.
6è llarg: IV+/V, 60m
Seguim uns metres per l’aresta i ràpidament ens plantem davant del tram vertical de xemeneia. Dos pitons força junts ens permeten protegir el pas, que és bastant físic però amb bona roca. Un cop superat, seguim per l’aresta, trobant un altre pitó. La via va un pèl a la dreta, però és important no anar-hi massa, ja que hi ha una línia de pitons d’una altre via. Seguim per una placa ample de III/IV a la mateixa aresta fins a trobar dos pitons.
7è llarg: IV+, 35m
Comença per terreny simple a l’esquerra de l’aresta aprofitant un parell de pitons. Ràpidament apareix el, amb un empotrador encastat. És curt però físic, amb una bavaresa molt bona i una sortida acrobàtica divertida. Superem el llom posterior i trobem un pitó. Lloc molt evident ja que tenim el gran flanqueig d’esquerres als morros.
8è llarg: III+, 35m
Flanqueig un pèl trencat en algun punt. Trobem un espit primer i un pitó ja a la sortida, just abans del collet. Podem seguir amunt, buscant l’aresta, però la fricció de les cordes és molt gran i és preferible montar reunió còmodament al collet. La reunió és precària, però amb imaginació es pot protegir.
Sortint del pas de V, la via va un pèl a la dreta per retrobar el fil de l’aresta en tram aeri preciós!
Flanqueig del vuitè llarg fins a trobar el collet.
9è llarg: VI+, 150m.
Fem els primers 60 metres, superant l’aresta vermella i progressant amb tendència a la dreta per les plaques descompostes i exposades de IV+. Quan s’acaba la corda sortim en ensamble fins a trobar la canal i l’aresta de la dreta. Un flanqueig molt marcat fins al coll, sense entrar a la canal ens porta a una R de dos parabolts (queda amagada darrera l’aresta, fins al coll no es veu)
10è llarg: 150m, IV+ en ensamble
A partir d’aquí la via ja va a buscar la vertical fins al final, fent esses per trobar els trams més evidents i superant una fissura amb passos físics que resulta la cirereta. Passada la fissura va un pèl a l’esquerra per superar unes plaques i acabar fent una diagonal de dretes per sota uns desploms a l’aresta. Aquí trobem un pitó on montar la última R. Darrera ja s’intueix la tartera fins al cim.
11è llarg: caminant, tenim un 60 metres per terreny descompost fins al cim del Vignemale
Arribant al coll del 9è llarg, deixant la canal i amb la Punta Chaussenque i el Pitón Carré de taló de fons.
Superant les plaques de lúltim llarg, abans del flanqueig final.
Bona feina d’equip per un dia rodó! I un mestre pastisser que ens va portar per bon camí en tot moment!
Després de vuit hores coronem cim abans de les 16:00. Núvols en formació de tardes i una mandra terrible per afrontar la baixada son mals companys de ruta. Desfem el tram exposat de grimpada fins a la glacera, passant per la bestial cova del Russell. Un cop sobre la neu, separem camins. Tres segueixen en sentit descendent per trobar el camí del refugi Baysellance, la Horquette, el refugi d’Oulettes i la baixada fins al Pont d’Espagne; un servidor traça diagonal fins al collado Central (entre el Pico Central i el Pico Cerbilona). Baixada per la cara S seguint fites per una tram trencat i exposat direcció a l’aresta descendent de la dreta. Seguint l’aresta fins al final i superant un petit cimet, ens apareix la canal de la Moscowa a l’esquerra, marcada amb fites i de bon baixa sense corda (important superar el petit cimet per veure la canal. Si no superem al cimet i entre a la canal d’abans a l’esquerra la cosa es complica. S’han de fer tres petites desgrimpades de IV molt exposades sense corda). Passada la Moscowa, terreny incòmoda per anar a buscar la marmolera característica del Montferrat. Aquí comença un descens directe al Valle del Ara de 1000m- fins la Cabana de Cerbillonar. Des de la cabaña, hauremde desfer els 9km de sender inacavable fins a San Nicolàs de Bujaruelo.
Una jornada èpica per posar a prova els límits en un dels entorns més salvatges del Pirineu!
Track activitat
Comentaris recents