Publicat per & arxivat en General.

Una escalada clàssica i d’època en un entorn privilegiat. Imprescindible per tot/a amant de l’escalada alpina.


Dades activitat

Cartografia: Alpina Posets Perdiguero.

Arribant al refugi d’Estós amb l’albada i sobre rodes. Situat en un lloc selecta i molt pinturesc.

Després d’una pujada força exigent, a l’Ibon de Gias ja veiem la remuntada final fins al coll. Una zona de bivac molt recomenable.

 

Des del coll, el descens direcció al col des Gourgs Blancs per rodejar el Pic Gourdon i el Pic des Spijeoles fins a remuntar la cara E.

Desixant enrere el Lac Glacé, amb el col de Pluviomètre en primer terme i la cresta de Literola al fons, des del Perdiguero fins als Crabioules.

Remuntada fins a peu de paret per un terreny de bon fer, sempre amb el Gran Diedre visible. Franja rocosa roja final amb passos de III.

Afrontant la segona meitat de la via en el Gran Diedre es mostra en tot el seu explandor. Love Climbing!

 

Iniciant el penúltim llarg per una placa molt bona fins a trobar el bloc desplomat.

Superant el bloc desplomat en el pas de V, un llarg variat, complet i de gran bellesa.

Un llarg delicatesen amb un pas tècnic abans de la penúltima reunió.

Sortint del pas de V i arribant a la r. Ambient, solitud i unes vistes privilegiades.

Últim llarg de diedre fissurat amb moltes rugositats a la placa de la dreta.

Disfrutada fins al coll per culminar una gran via d’escalada clàssica.

Cares alegres dalt el Pic des Spijeoles (3065m) després d’una gran matinada i una súper activitat.

El llarg retorn sempre es fa més amè amb l’objectiu a la butxaca. Preciosa la Vall de Soula, amb els Lac du Milieu, des Isclots i des Caillaouas.

Descens cap al col del Pic Gordon per retrobar la ruta de pujada rodejant el cim per l’esquerra i remuntant al col abans del descens a Estós.

Desixant enrere el Refugi d’Estós a la Golden Hour, un luxe acabar el dia així.

Corriol ciclable de dalt a baix, amb algun tram tècnic molta pista en la part final.

Publicat per & arxivat en General.

Terreny salvatge, solitari i de gran encant, una travessa d’alta muntanya **** al Parc Natural de l’Alt Pirineu


Punt de sortida i arribada: Pista que surt de Quanca cap a la Font de la Costa (pàrking habilitat per anar al poble de Noarre).

Altura màxima i mínima:  2864m (Montroig)i 1550m (pàrking entre Quanca i Noarre)

Desnivell positiu: 3300m.

Distància: 35 km.

Horari aproximat: 14 hores. (es pot dividir en dues jornades fent bivac al Port de Tavascan, nit al refugi lliure de Montroig o al guardat de Certascan).

Dificultat: mitja-alta. L’activitat no té cap tram extremadament tècnic que superi les grimpades/desgrimpades de II i en algun lloc puntual III. No obstant, el terreny alpí, l’altura i la distància sempre son components a valorar i amb els que cal estar habituat. Els passos més exposats els trobem: pujada directe al Pic de la Gallina (es pot evitar rodejant el cim per la dreta), tram final del Montroig i descens fins l’enforcadura (trams obligats i força exposat. Una corda de 20m/30m pot ser útil per assegurar els passos). Pic de Mariola-Pic de Montareno: grimpades constants entre llastres i blocs alternades amb trams aeris de sender no definit. Descens del Flamisella a l’Estany Blanc amb un últim tram de desgrimpada exposada (es pot evitar tornant al coll entre el Pic de la Lleia i el Flamisella i baixant per la tartera directe a l’estany). Pujada al Certascan: ascens per trams de tartera i pedra suelta, a estones per canal i altres per un esperó fins a l’aresta final. A l’aresta tenim un parell de grimpades i desgrimpades de fins a III per arribar al cim (es pot evitar la pujada tècnica rodejant el cim per la dreta des de l’estany Blanc fins al Coll de Certascan i utilitzant l’ascens normal).

Llocs d’interès: Estanys de la Gallina, Pic de la Gallina, Pic de la Tartera, Montroig, Montroig de França, Pic de l’Estanyet, Pic de Mariola, Estany de Mariola, Pic de Montarenyo, Port de Tavascan, Estany del Port de Tavascan, Pic de Marterat, Pic de Lleia, Pic de Flamisella, Estany Blau, Pic de Certascan, Port de Certascan, Estany Blanc, Cabana de Guerosos, poble de Noarre.

Material utilitzat: motxilla, cantimplora, rellotge GPS, jaqueta impermeable, bastons plegables, calçat d’aproximació, samarreta màniga curta, samarreta tèrmica, guants, shorts, malla llarga, jaqueta insuladafarmaciola, entrepà, cinc barretes energètiques, dues fruites, un gel.

Cartografia utilitzada: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Track activitat: Circular entre el Montroig i el Certascan

Superada la Cabana del Fangassal, seguint el torrent de la Roia de Mollàs direcció al Refugi del Montroig

Deixant enrere l’Estany Major de la Gallina i el Ventolau al fons, camí del Pic de la Gallina.

Superat el Pic de la Gallina, seguim per l’aresta direcció al Pic de la Tartera.

Desgrimpada del Montroig fins a l’enforcadura. Exposada i perdedora. Màxima prudència!

Coronant el Montroig tot seguint la divisòria del Pirineu que sempre ens regala contrast i climes diferents: espectacle.

Descens del Montroig per sender tècnic però de bon fer.

Descens del Pic de l’Estanyet, ja amb la mirada posada a l’imponent Pic de Mariola al fons.

Perspectiva del camí recorregut, amb el coll de Cerví a la dreta i el Montroig al fons. A baix els estanys de la Ribereta.

La barrage de Mariola, una gran obra d’art en altura!

Visualitjant el tram final i la segona part de la travessa, amb el mar de núvols penetrant el Port de Tavascan.

Deixant enrere el Mariola i el seu espectacular estany, camí del Pic de Muntanyola per una zona afilada.

Like an eagle on air! L’Ariege cobert de cotó fluix. El Port de Salau i Salau completament engolits.

Des del Tuc de Marterat, el Port de Tavascan a la dreta, el Mariola i el seu estany al centre i el Montroig a l’esquerra. Al fons el Mont Valier.

Estany Blanc des del Pic de Certascan, amb el Flamisella i el Pic de Lleia al centre.

Després d’una llarga travessa que feia temps voltava la retina, dibuixar-la sobre el terreny és el millor final.

Descens directe cap al Port de Tavascan on deixem la tartera i prenem el GR que passa per l’estany Blau, l’Estanyet de Guerosos, la cabana de Guerosos, el Salt de Flamisella i la preciosa vall fins a Noarre.

Publicat per & arxivat en General.

Dues vies alpines pels amants de l’escalada tradicional en entorns màgics i solitaris d’alta muntanya.


Detalls tècnics

Deixant enrere el Lac deth Monges i ja amb la vista posada a la Serra de Tumeneia i el Pà de Sucre. A sota, imponent, l’Esperó Mordor.

Primer i segon llargs empalmats de l’Esperó: fissures XXL i granit de qualitat!

Tercer llarg, continuant amb la tònica i el característic pirulí posant a prova la ment.

Inici del quart llarg, amb molt ambient, incòmode i de màxima exigència.

Llarga fissura del quart llarg. De difícil progressió i col·locació.

Sortida de l’últim llarg, una panoràmica preciosa dels llacs de Tumeneia, la cresta de Travessani, la zona del Contraix, …

Zona de descans…esperant l’albada per agafar forces i arrencar direcció al Gran Diedre del Drac de Tumeneia.

Superada la bretxa entre el Pà de Sucre i la Punta d’Arlé, una baixada resseguint la Paret del Pà fins a visualitzar el Drac i posteriorment el Gran Diedre. 15′ aprox

Primer llarg del Gran Diedre, amb un inici explosiu i un posterior canvi de costat per trobar la zona més còmode de progressar i protegir.

Segon llarg, curt però intens. Va agafant verticalitat i acaba amb un desplom de difícil col·locació.

Sortint del desplom ja en terreny més còmode. Cada rugositat que dibuixa el granit és mel.

Tercer llarg, molt mantingut i exigent, en un diedre perfecte on cal donar-ho tot.

 

Quart llarg, mantenint la tòncia del tercer, però amb millors cantells. Una gran disfrutada.

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món, Alps i resta del món, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya.

Del refugi de la Valette al refugi de Col de la Vanoise coronant el Döme des Sonnailles, la Pointe de Réchasse i la Grande Casse.


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrking picina/bowling Pralognan-la-Vanoise, 1208m.
  • Altura màxima i mínima: 3855m (La Grande Casse) i 1208m (Pralognan-la-Vanoise).
  • Desnivell positiu i negatiu: 4700m+/- (+2188m/-1035m , +1977m/-2075m, +1480mm/-2577m).
  • Distància recorreguda: 73km (25km + 24km + 22km).
  • Durada: 3 dies (9h + 10h + 8h).
  • Refugis utilitzats: refuge lliure de la Valette i refuge guardat del Col de la Vanoise.
  • Cims assolits: Döme des Sonnailles (3360m), Pointe de Réchasse (3212m) i Grande Casse (3855m).
  • Material utilitzat:esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora,pal pioletbotesbotiquín, guantsarnés, casc1 corda de 30mreversopolitja autoblocant, cargols de gelalgun pitó, mosquetons de seguretat, bagues i cordinos.
  • Dificultat: mitja-alta. La major part de la ruta es desenvolupa per sobre els 2500m, amb trams de glaciar (en l’ascens la Grande Casse) on els grampons i el piolet son imprescindibles. A més a més, cal tenir en compte l’exigència física de l’activitat. Es recomana fer-ho amb 4 jornades si es vol anar més descansat (2 nits al refugi del Col de la Vanoise).
  • Cartografia: Mapa Rando Vanoise.
  • Tracks al final de l’article.

1er dia: poble de Pralognan-la-Vanoise, refuge de la Valette, Döme des Sonnailles, refuge de la Valette

El punt de sortida pot variar en funció de les condicions. La nostra idea era entrar a la vall de Prioux (pista asfaltada a la part alta del poble) amb cotxe (deixant unes vambes amagades a l’inici per anar recuperar el cotxe a la tornada) per estalviar els 4km i gairebé 300m+ de pista, però un cartell de Route Barré ens fa replantejar la situació. Entrem a la vall per veure el panorama i decidir si ens la juguem a una multa o no, pero amb tan operari treballant, decidim deixar tot el material i passatgesrs just on comença el sender cap a la Valette. La idea és tornar el cotxe al poble i pujar corrent els 4km/300m+. Amaguem les vambes i ja les tornarem a buscar l’últim dia amb el cotxe.

Deixant enrere la vall de Prioux, amb le Petit Mont Blanc totalment cobert.

Carregats i sense neu a la vista, enfilem sender amunt. El dia es comença a tancar però tenim l’esperança que ens enganxi a cota alta i sigui neu.

Després de mitja hora, comencem a trobar neu continua i posem esquís, deixant enrere el Chalet des Nants per arribar al circ que forma la muralla oest del Döme des Sonnailles i el Pic de la Vielle Femme. El camí d’estiu rodeja la Vielle Femme per l’esquerra per no perdre altura. Nosaltres decidim superar-lo per la dreta cap el Col des Thurges ja que hi ha més neu. Des del coll, treiem pells i amb un parell de minuts ens plantem al pinturesc refuge de la Valette.

Un refuge de fusta autèntic com el de la Valette. Darrera entre la boira el Col des Thurges i el Döme des Sonnailles.

Descarreguem pes, aprofitem per fer un break, palegem l’entrada del refuge i quan veiem possibilitat de finestra ens enfilem de nou cap al Col des Thurges per encarar la pujada final al Döme des Sonnailles. Superat el col el dia s’obre i ens regala unes fantàstiques vistes amb un resol confortant fins gairebé a la carena final. No obstant, sota un cel tenebrós i un punt místic que pot tancar-se de nou en qualsevol moment.

Deixant enrere el Col des Thurges i el Pic de la Vielle Femme enfilant directes al Döme des Sonnailles.

Entre la boira encara podem resseguir amb la mirada el Glacier du Pelve just als nostres peus i la Pointe du Dard, el Glacier de la Vanoise i el Mont Pelve en direeció NE-E.

Sense coronar el punt més alt, optem per assegurar la baixada amb unes condicions boníssimes, entrant pel corredor que surt directe des de l’aresta somital. Aprofitant cada finestra per perdre alçada, la primera meitat del descens amb neu pols esdevé la millor carta de benvinguda. En el segon tram de la baixada, la boira ens engoleix i toca seguir les traces de pujada fins arribar al refuge.

Ens espera el caliu d’una cabanya de fusta molt autèntica i acollidora, amb estufa de llenya i un bon tiberi de motxilla mentre observem la nevada per la finestra. Una jornada ben aprofitada en la que no ens hem trobat ningú en tot el dia.

Entrada per la canal oest just a la carena del Döme des Sonnailles amb unes condicions de neu pols brutals.

Aprofitant cada finestra per perdre altura tot dibuixant una línia de baixada amb pendent i força divertida.

2on dia: refuge de la Valette, col du Grand Marchet, refuge del Col de la Vanoise, Pointe de Réchasse, refuge del Col de la Vanoise

Sortim del refuge de la Valette sense pells per gaudir d’un primer descens amb neu pols fresca sense perdre massa alçada, flanquejant el Lac de la Valette per l’esquerra. Anem direcció al Col du Tambour, tot i que sense arribar-hi, ja que ens quedem al primer col que queda a l’esquerra del petit monticle per no haver de remontar tants metres.

Sortint del refuge, rodegem el Lac de la Valette direcció al Col du Tambour.

Des d’aquí iniciem un llarg descens amb tendència a la dreta que baixa directe a Le Petit Marchet (2568m). Important fer una diagonal enganxats a la zona rocosa de la dreta fins a trobar la baixada continua (si baixem directes ens podem trobar algun ressalt rocós a la part final). Des de la base de Le Petit Marchet tenim dues opcions: podem anar a buscar el col de la dreta que a través d’una canal molt estètica i força dreta ens condueix al Cirque du Grand Marchet, o bé la opció més conservadora, que és rodejar le Petit Marchet per l’esquerra per torbar un petit pas de neu continua (uns metres més amunt de la ruta d’estiu) que després d’un flanqueig una mica exposat per la cara N del Petit Marchet i un descens molt gratificant ens deixa als peus del Cirque du Grand Marchet.

Descens directe a Le Petit Marchet entre les lleganyes d’un cel plè de mística i un entorn salvatge i solitari.

Rocorrent el Cirque du Grand Marchet, amb la mirada posada al Col du Grand Marchet.

Seguim el circ fins al fons, sempre enganxats a la cara S del Grand Marchet i resseguint la direcció de l’afilada cresta oest. Després d’una curta però intensa pujada ens plantem al Col du Grand Marchet (2490m). Les vistes canvien per complet i aprofitem per fer un mouse tot treient les pells.

Enfilant els darrers metres fins al Col du Grand Marchet, deixant enrere l’espectacular cara N de le Petit Marchet.

L’entrada és força dreta però ràpidament s’obre i ens regala una gran baixada, amb neu crema. Apurem tot el que la neu ens permet seguint el Torrent du Dard i el sender d’estiu. Les últimes llengües de neu en permeten flanquejar i conectar amb la vall del costat, que ens ha de portar directe al refuge del Col de la Vanoise.

Inici del descens al Col du Grand Marchet, direcció NE cap al Torrent du Dard.

Pujada progressiva seguint el curs del Ruisseau de l’Arcelin direcció al Lac des Assiettes, deixant a l’esquerra el cim de Le Moriond. Nosaltres optem per no arribar al torrent i guanyar altura més a la dreta, fins a un plató final que ja ens deixa cara a cara amb la Grande Casse. D’aquí mantenim cota ja amb el refuge del Col de la Vanoise en línia recta.

Deixant enrere el Col du Grand Marchet i encarant la vall de l’Arcelin direcció al refuge del Col de la Vanoise.

Ja amb la la majestuosa Grande Casse cara a cara, darrers metres fins al refuge del Col de la Vanoise.

Després d’una llarga hivernació, les primeres marmotes ja s’aventuren a treure el cap en altura.

Uns metres abans del refuge del Col de la Vanoise, just al Lac des Assiettes tracem una diagonal ascendent direcció al Glacier de la Réchasse, amb tota la muralla N-NE ben visible. És un ascens ràpid i còmode fins arribar a la llarga i rocosa aresta NO. La rodegem per la dreta i flanquegem per la vessant sud, ja immersos en l’espectacular Glacier de la Roche Ferran.

Anem perdent lleugerament altura sense arribar al gran plató del Glacier i un cop s’acaba la paret rocosa apareix una gran pala de neu continua que, traçant una diagonal ascendent de 200 metres ens permet connectar amb l’aresta SE, que ens deixa dalt l’aresta principal (NO). Un petit tram rocós fins arribar al fil, on una llarga travesia obrint traça ens permet coronar la part alta de la Pointe de Réchasse (3212m). A un costat les parets S-SE-SO de la Grande Casse. A l’altre la inmensitat del Glacier de la Vanoise connectat amb el Glacier de la Roche Ferran i el Galcier de l’Arcelin.

La inmensitat del Glacier de Roche Ferran connctat mb el Glacier de la Vanoise. A l’esquerra treu el cap el Mont Pelve.

Llarga travessa per obrir traça i recórrer tota l’aresta oest de la Pointe de Réchasse en plena solitud.

Des del cim de la Pointe de Réchasse (3212m), eclipsat pels glaciars a un costat, i la Grande Casse a l’altre.

Desfem l’aresta sobre els esquís fins a connectar amb la pala que baixa directe al Glacier. Sense arribar al plató, seguim la traça de pujada en el sentit oposat, flanquejant la paret rocosa. Posem pells per remuntar els últims 50 metres fins a la part alta. Des d’aquí ens espera un regal de tardes en forma de descens sobre cotó fluix per pedre 500 metres fins arribar al refuge del Col de la Vanoise.

Arribant al refuge del Col de la Vanoise, un camp base de primera amb moltes possibilitats.

3er dia: Refuge del Col de la Vanoise, Grande Casse, poble de Pralognan-la-Vanoise

Ens aixequem a les 6am per estar en marxa a les 7 del matí. Sortim direcció NE, deixant a l’esquerra el Lac Long en un petit descens per encarar tota la cara oest de la Grande Cassé i el seu mític Glacier des Grands Colouirs. Una pujada força maninguda de 1400metres positius. L’inici més còmode busca una canal que es forma al lateral esquerra, a tocar de la paret rocosa. Després d’unes voltes maria apretades i amb força pendent, la canal s’obra amb tota l’amplada del glaciar i ens permet una petita treva.

Deixant enrere el refuge del Col de la Vanoise per accedir a la base de la Grade Casse.

Seguim per la part central ràpidament agafant pendent per sobre els 40º fins a desviar-nos a l’esquerra, sobre una zona rocosa. Aquí hi ha el tram més dret de tota la ruta, fregant els 50º que cal superar amb grampons. La bona trinxera dels primers ens permet progressar de forma ràpida i àgil. Conforme perd inclinació treiem esquís de la motxilla i seguim foquejant fins al gran plató superior.

Deprés d’unes zetes força incòmodes, agafant aire enmig del Glacier des Colouirs sobre un mar de núvols.

Arribant al plató final amb un dia dubitatiu però acollidor. Al fons, el Glacier de la Vanoise i la Pointe du Dart.

Aquí la pujada canvia d’orientació i encara el darrer tram fins al cim per la cara sud. Una pujada curta i directe fins a l’aresta oest que va resseguint el fil amb un ambient de vertigen a la cara nord fins a deixar-nos a la part més alta de la Grande Cassé (3855m). Son prop de les 10:00am i anem amb un timming molt millor del que ens pensavem. Als nostres peus, la paret nord sembla no tenir fi.

Aresta final o com flotar sobre els núvols. Neu pols i un dia realment màgic que es va obrir en el moment clau.

Les constants finestres i un dia que sembla voler despertar ens regalen unes vistes excepcionals dels fons de vall i els cims veins. Quatre fotos de rigor i una rehidratada amb un petit mouse en un lloc privilegiat realment estret i exposat, on millor no jugar-hi massa estona. Ràpidament treiem pells i ens posem els esquís per iniciar un descens que es presenta apassionant.

Arribar i moldre. La finestra ens esperava a gairebé 4000m per poder lluir davant la càmera.

Últims preparatius al cim de la Grande Casse (3855m). Ens esperava una baixada al punt de caramel tota per estrenar.

Seguim la línia de pujada, primer pel fil de l’aresta per acabar baixant a l’esquerra fins al gran plató. Neu molt bona i un cel destapat es la perfecte combinació per uns primers girs somiats, obrint traça des del cim.

Encarem el segon tram amb una secció força còmode fins a trobar la part més dreta de la ruta. Després d’un parell de girs fem una diagonal a la dreta buscant unes canals amb força acumulació que van a parar al plató de més avall.

Primers viratges de polseta a la part alta del Glacier des Grands Colouirs.

Encarant la part més vertical del descens, amb trams que superen els 45º. Les bones condicions eren la tònica.

Xalant de forma desmesura en un descens de més de 1000m imprescindible per a qualsevol esquiador de big mountain!

Un cop al plató, el mar de núvols ens absorveix i aprofitem per fer un break i carregar piles tot esperant una finestra que no pot tardar. Quan es comença a obrir aprofitem el moment per rependre el descens, en aquest cas enganxats a la part rocosa esquerra (la pujada l’havíem fet per la dreta), seguint uns tubs amb molt bona neu que ens porten directes a la base del glacier.

Amb un somriure d’orella a orella ens espera una petita remada fins al refuge del Col de la Vanoise. El núvol s’acaba apoderant de la muntanya i el temps comença a torçar-se. Recollim les quatre coses que tenim al refu i iniciem la baixada per la dreta de la Aguille de la Vanoise, deixant enrere el Lac des Vaches i els Chalets de la Glière fins al Refuge de les Barmettes (2020m), el punt més alt de l’estació.

Apurem per les pistes d’esquí tot el que les llengües de neu ens permeten. Quan ja no hi ha continuïtat, ens pengem els esquís a l’esquena i seguim pels prats de les pistes fins al poble de Prolognan-la Vanoise. Arribats al cotxe comencen a caure les primeres gotes amb insistència.

Una jornada rodona i una travessa realment recomenable en un entorn poc massificat. La Vanoise és guai!

Tracks activitat:

Publicat per & arxivat en General.

8 dies d’activitat entre la capital, Mestia, i el poble més impressionant i acollidor, Ushgulli.


*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

1er dia: Barcelona – Kutaisi

Després de gairebé vol, arribem a les tantes de la matinada a l’aeroport de Kutaisi. Recollim maletes i ja ens espera el 4×4 a fora per carregar trastos. Encabir 6 persones, amb els corresponents equipatges en un Toyota Highlander, un espectacle. Per davant, gairebé 5 hores de carretera fins a Mestia.

2on dia: Mestia Ski resort

3er dia: Mirador Ushba + circular pel glacier

4rt dia: Tetnuldi Ski Resort

5è dia: Laila Pass + 

6è dia: Mestia – Ushgulli, canvi d’escenari

7è dia:

8è dia:

9è dia:

Madlowa Georgia!

Track activitats

Publicat per & arxivat en General.

Alpinada mixte en una cara N amb molt ambient. El Valle de Tena, un dels racons amb més potencial dels Pirineus.


Punt de sortida i arribada: Parking Lacuniacha (una mica més amunt de Piedrafita de Jaca, parking habilitat).

Altura màxima i mínima: 2761m (Peña Telera) i 1370m (parking Lacuniacha).

Desnivell positiu i negatiu: 1270 metres +/-.

Distància recorreguda: 14.50km.

Material utilitzatgramponspalscasccantimplora, termobotesbotiquínguants2 piolets tècnicsarnés2 cordes de 60mreverso5 cargols de gelpolitja autoblocant, joc de 7 tascons, joc de totems fins el verdpitons (opcionals), bagues i cordinosmotxillapala, arva i sonda (opcional depenent de les condicions).

Dificultat: Alta. Corredor D+ de neu, gel i roca que presenta passos tècnics de gran exigència en tots els seus llargs (fins a 75º i IV+). Descens en dos ràpels pel corredor de la Z (també es pot baixar pel corredor de la Y, que queda més a prop de la sortida del corredor Maria José, a la dreta just superada la Cima del Capullo).

Cartografia: Alpina Valle de Tena.

Arranquem del pàrking de Lacuniacha sobre les 6:00am amb les primeres llums. Seguim la pista ample direcció al refugi de Telera que el deixem a la dreta. La pista va fent esse molt marcades que podem retallar pel mig seguint els senders entre els arbres. Just a la curva més tancada de dretes, on trobem el desviament de l’Ibon de Piedrafita a l’esquerra, és on començarem a estar a tents per deixar la pista. Podem tallar camp a través o la millor opció és seguir el primer torrent que ens aparegui a l’esquerra.

Ràpidament deixem enrere el bosc i trobem una gran esplanada amb tota la Peña Telera a davant. Seguim directes a peu de paret amb una diagonal ascendent fins a trobar la gran tartera del con de sortida. Quan comencem a trobar neu deixem les vambes i ens posem l’armadura per afrontar tot el corredor.

Tot i ser primavera avançada, el corredor en perfectes condicions.

Rampa final fins l’entrada del corredor.

Després d’una bona tirada entre parets de roca i algunes esses, amb un primer estrenyament de gel que es mou als 60º, trobem el primer ressalt vertical. La pluja del dia anterior l’ha deixat en condicions complicades perquè la primera capa es trenca, però amb una mica de traça i sense pensar-s’ho massa es supera bé. La sortida es manté en un corredor de neu compacte de 50º fins a trobar la paret rocosa de l’esquerra, on montem la reunió aprofitant algun pitó i bagues antigues i reforçant (tirada de 60 metres).

Primeres dificultats de gel abans del primer ressalt vertical.

Deixant enrere el primer ressalt de gel.

Des de la reunió ja ens queda a tiru el següent ressalt. Realment espectacular i molt estètic, amb el clàssic bloc encastat que no facilita massa les coses però ens permet una bona protecció (baga llaçada). La placa de la dreta acumula una capa de gel força fina i tampoc permet protegir massa bé fins a la sortida, on podem col·locar cargols de gel sense problema. Sortint de la placa, un petit ressalt ens deixa a la paret rocosa de davant on montem la reunió.

Llarg mixte espectacular amb el bloc encastat i paret de gel.

Canvi del mixtes a la fina capa de gel. Un ressalt més i la reunió a tocar.

Sortint de la reunió, una llarga tirada en ensamble per una pendent força mantinguda als 55-60º fins a trobar l’últim ressalt en un lloc curiós i difícil d’interpretar. La lògica et faria tirar recte per la zona rocosa, seguint la cova per connectar amb la sortida de neu i gel, però el terreny és molt trencat i difícil de protegir. La millor opció acaba sent fer un flanqueig molt exposat i aeri d’uns set metres fins a trobar una línia bona de pujada entre la zona rocosa i el gel. Protegir aquest tram és una prohesa. Tampoc trobel el pitó que en teoria salva una bona volada. Sortim de la part rocosa amb un cargol per trobar un corredor de gel molt estret i amb poca base impossible de protegir. Moments tensos al notar la roca amb la punta dels grampons, però amb un joc de peus i aprofitant alguns cantos rocosos per cantejar es pot trampejar. Acaba sent més llarg del que aparenta fins que la sortida permet bufar a fons. La paret rocosa de l’esquerra amb fissures molt marcades és ideal per muntar la reunió amb friends. Només ens quedarà una tirada d’ensamble per superar la cornisa final.

Sortint del mixte, llarga progressió cada cop més vertical fins al darrer ressalt.

Inici del llarg més exposat, amb un flanqueig molt aeri difícil de protegir.

Sortint de l’últim llarg, reunió al gust del consumidor.

Sortida final per la cornisa clàssica, amb el cim de Peña Telera a l’esquerra i el Capullo a la dreta.

Després d’un llarg flanqueig per la part alta de Peña Telera buscant el descens, ens passem de llarg el corredor de la Y acabem a la Z. Dues anelles a dos metres d’altura ens fan pensar que la cosa pinta malament però a tocar hi ha una altre instal·lació més antiga que ens torna l’esperança. Un llarg ràpel en terreny força agraït i un petit resalt pel camí. Important apurar els 60 metres de ràpel. Si ens quedem en la primera instal·lació que trobem (40-50 metres), el proper ràpel queda curt i toca un tram extra de corredor sense assegurar o un tercer ràpel innecessari. De manera que arribant als 60 metres, a la dreta (mirant la baixada) trobem la instal·lació del segon ràpel. Més nova i brillant que la intermitja. Tirem el segon ràpel que ens deixa en una zona còmode i pleguem cordes per iniciar el descens final d’uns dos-cents metres de corredor a 45º aproximadament, caminant com podem en funció de la duresa de la neu. Es fa un pèl llarg i en algun moment exposat perquè una caiguda t’envia directe a la base de la paret, però la darrera nevada ens ha deixat una capa de neu pos compacte ideal.

Al fons Peña Telera i la bretxa per on surt el corredor Maria José, amb tot el flanqueig fins al corredor Z de baixada.

Segon ràpel de baixada pel corredor de la Z en un terreny molt agraït.

Arribats al con de sortida, baixem en diagonal a la dreta fins a un plà. Baixar per la Z, a diferència de la Y requereix un retorn més llarg, ja que cal superar la base de la Cima Sin Nombre per arribar a l’entrada dels corredors Maria José i Maribel. Canviem les botes d’alpinisme pel calçat d’aproximació que havíem amagat a la base i baixem per la tartera fins a trobar la pista de pujada. Amb un descens ràpid i prou directe ens plantem al cotxe a una hora molt decent.

Primera incursió a Peña Telera que ens deixa amb molt bon regust de boca i amb ganes de tornar-hi amb esquís!

Reseña extreta del blog Silencio Mineral. El corredor de la Z queda pasada la Cima Sin Nombre.

Publicat per & arxivat en General.

Integral express per enllaçar dues de les crestes més exigents del Pirineu en el dia des de la Sarra


*Reportatge complet en breu

Detalls activitat

Activitat de gran exigència per enllaçar dues de les crestes més cobejades del Pirineu: Diable i Costerillou, culminant amb un dels cims amb millors vistes, el Balaitús,
Unes 17:00 hores d’activitat sortint del pàrquing de la Sarra passades les 2:00 i arribant passades les 19:00.
*Dormint al refugi de Respomuso escurcem 8km i gairebé 700m+.
Els timmings aproximats van ser:

  • 1:45h fins a refugi Respomuso
  • 3:45 fins a inic de la Cresta Diable
  • 8:15 fins a inici cresta Costerillou
  • *30′ parada tècnica
  • 12:45 fins al Balaitús
  • *45′ descans al cim
  • 17:15h fins al pàrquing de la Sarra

Activitat fil per randa

Arribem al pàrking de l’embassament de la Sarra passades la 1a.m.

Fem el ronsu durant 20′ fins que a les 2am sona el despertador. Esmorzar ràpid i a les 2:20 engeguem les màquines pel GR direcció al refugi de Respomuso.

8 km i gairebé 700m+ per terreny pedregós però fàcil i progressiu que cubrim amb 1:40h. Just abans del refugi, prenem el sender a l’esquerra que s’enfila direcció al Balaitús per la ruta normal de la Brecha Latour. Aquí trobem un dels últims punts d’aigua abans de la cresta. Una pujada força dreta que en el primer pla, deixa el sender a l’esquerra i inicia una diagonal amb petit descens direcció al torrent (a l’inici trobem aigua però ràpidament queda sec). Seguim un tros per dins el torrent fins a iniciar la pujada directa a la cresta.

Pujada fugaç sota un cel serè de fantasia. Totes les contel·lacions a vista i la silueta de la cresta marcant la direcció.

Albada espectacular després de superar els primers trams tècnics de la cresta del Diablo.

Direcció a la Torre de Costerillou, un tram molt aeri i afilat, plè de blocs en equilibri i pedra trencada on cal estar amb els 5 sentits posats.

 

Track activitat

La Sarra – cresta Diablo – cresta Costerillou – Balaitús – Brecha Latour – La Sarra

Publicat per & arxivat en General.

Preciosa cresta a les altures de la Vall d’Eriste que culmina amb el Pic Posets entre colors i formes fruit de la roca metamòrfica


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: poble d’Eriste.
  • Durada activitat: 11:45 hores.
  • Desnivell positiu: 2400m.
  • Distància: 32km aproximadament.
  • Dificultat: en general la Cresta d’Espadas es mou entre el III i el III+, amb algun pas aïllat que pot estar al IV. No obstant, hi ha trams aeris i roca trencada on l’exposició és alta.
  • Punts d’interès: Vall d’Eriste, cascada d’Espigantosa, refugi Angel Orús, ibón de Llardaneta, collado de Eriste, Tuca de Posets, Diente de Llardana, Canal Fonda.
  • Material:
  • Cartografia: Alpina mapa Parque Natual Posets Maladeta

Preciosa activitat en un entorn privilegiat del Pirineu. Combia una vall d’enorme bellesa, amb un circ muntanyosa de gran valor per les formes i els colors, culminant en una de les muntanyes més altes del Pirineu.
La ruta comença al poble d’Eriste. És estiu i la pista està tancada, per la qual cosa tenim un extra amb bicicleta fins al pàrquing. Allí amaguem les bicicletes i comencem l’activitat a peu. Recorrem la preciosa Vall d’Eriste, passant per la cascada d’Espigantosa i els salts d’aigua del riu Eriste per ràpidament guanyar alçada fins a deixar enrere la vegetació i arribar al refugi Angel Orús.

Pista entre el poble d’Eriste i el pàrking de la Vall d’Eriste. Llarga pujada que en el descens agraïrem haver agafat la bici.

Darrere del refugi segueix el sender del GR11 direcció al Posets, superant trams de granit en una diagonal ascendent. Creuem el pont i comencem la pujada fins a la part alta, on deixem a la dreta la Canal Fonda (ruta normal d’ascens al Posets) i seguim el riu amunt fins a l’espectacular ibon de Llardaneta. L’envoltem per la dreta i ens quedarà una curta però exigent pujada fins al coll d’Eriste o de la Forqueta (2862m). Aquí començarem la carena d’Espades fins al Pic Posets.

Panoràmica de la Cresta d’Espadas des del Diente de Llardana.

Creuar l’Ibón de Llardaneta pel seu flanc dret és un dels moments Top de la ruta. Aigua crsitalina i un entorn de postal.

Comença amb una grimpada de III mantinguda per superar el primer mur vertical, fins arribar a un petit coll i el primer cim, la Diente Royo (2943m). Des d’aquí ja tenim una bona perspectiva de gran part de la carena, especialment del tram més alt entre el Pic Espases i el Posets.

Primers metres de l’aresta, amb el Collado de Eriste i les Tuques de la Forqueta Norte i Sur al fons.

La cresta segueix a tot moment pel fil, sense cap pèrdua i esquivant els passos aeris i les grimpada pel més evident, sense gaires complicacions. Després de perdre uns metres ràpidament iniciem la segona pujada que ens deixa al Tucón Royo (3122m).

Deixant enrere el Tucón Royo, la cresta cada cop és més espectacular conforme s’aproxima al Pic d’Espadas.

Després d’uns 100 metres baixem a un coll per afrontar un llarg ascens fins al Pico Espases (3228m). Alguna grimpada interessant i un terreny molt divertit amb unes vistes precioses del Bachilama i la Vall d’Anyes.
La cresta manté altura per superar un tram aeri curt, al costat del clàssic Paso del Funambulista. Després del coll, petita pujada fins a coronar la Tuca de Llardaneta (3311m) per terreny fàcil. Aquí comença un descens exposat amb alguna destrepa fins arribar a un ample coll (sortida del corredor Jean Arlaud a la N del Posets).
Només ens queda l’exigent però fàcil pujada per tartera fins a la Tuca de Posets (3375m) seguint la part més marcada amb tendència al tall de l’aresta.

Arribant al pas del Funambulista, amb la Tuca de Llardaneta a tocar.

Com sempre, coronar el Posets és un autèntic privilegi. Vistes fantàstiques i molta tranquil·litat.
Temps just per reposar forces i iniciar el descens per l’aresta S, direcció al coll de la Dent de Llardana (3017m). Baixada tècnica amb molta pedra trencada. Arribats al coll, encarem la Dent de front, per després traçar una diagonal a l’esquerra. Per la vira bella es puja bé (trepada III) i per baix fent una diagonal entre la pastura alpí i la pedra encara millor. Hi ha fites que faciliten el camí. Una petita grimpada final fins a l’aresta somital que connecta l’última punta de la Dent de Llardana (3085m).

Des del Collado de Llardanete, la pujada la línia de pujada al Diente traça una diagonal d’esquerres seguint les vires.

Trobar Flors de neu (Edelweis) a les vires hervoses del Diente va ser la cirereta.

Desfem el camí de pujada fins al coll per continuar baixant per l’evident tartera que s’encaixona convertint-se en clàssica Canal Fonda. Llarg però fàcil descens fins a trobar el Torrent de Llardaneta i seguir el sender GR de la pujada, però en sentit descendent fins a arribar al refugi Angel Orus.

Descens per la Canal Fonda, amb vites a la Cresta de Forcau mb la característica enforcadura entre l’Alto i el Bajo.

Des d’aquí només ens queda penetrar la Vall d’Eriste i seguir el seu preciós torrent fins al pàrquing. En el descens, múltiples gorgs i zones idíl·liques per a un remull revitalitzant i recuperador alhora que fresquet.
Sens dubte una activitat ***** en una zona privilegiada del Pirineu.

Track activitat

Cresta de Espadas i Diente de Llardana des de Eriste

Publicat per & arxivat en Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions.

Integral recorrent dues de les grans crestes del Pirineu francoaragonès en una jornada llarga i exigent


*Reportatge complet en breu

Dades d’interès

La motivació, la curiositat i l’esperit de superació molts cops ens empenyen a buscar situacions incertes, projectes fruit de la imaginació i nous reptes sortint de la zona de confort i posant a prova totes les capacitats del cos humà. Sens dubte, aquesta n’ha estat una més. Creuavem Benasque i arribàvem al pàrking de Remuñe superada la mitjanit per descansar un parell d’hores i arrencar amb els frontals i la llum d’una lluna plena enteranyinada a les 4:00am.

Creuar tota la vall de Remuñe de nit mig groguis no va ser excessivament complicat, sabíem que la magnitud i l’exigència de l’activitat i les tindríem a la cresta de Lezat i sobretot en el llarg i feixuc retorn des del refugi de Portillón fins al pàrking.

Superant el mur final dela Vall de Remuñe amb el crepúscle marcant el ritme.

Albada estratosfèrica darrera el Pic Boom, des de la Forca de Remuñe.

Encarant la Cresta de Remuñe amb unes vistes cada cop més nítides i un relleu més definit.

Després de superar la Forca de Remuñe, seguint el sender que la rodeja per l’esquerra i l’encercla per darrera, ens enfilem a l’aresta que connecta la Forca amb la Tuse de Remuñe (3041m). Des d’aquí l’albada s’aixeca per damunt d’un mar de núvols i les siluetes de les muntanyes deixant entreveure els primers colors. Un veritable espectacle. Tres hores llargues per assolir la part alta de l’aresta. Un vent gèlid entrant de S i els núvols amenaçants no son un bon pressagi, però la meteo ha d’aguantar fins a la tarda així que gas i xampany.

Baixem uns metres fins al coll de Crabioules i comencem el cresteig. Ràpidament trobem el primer pas obligat de IV+ per arribar a l’Agulla Jean Garnier. La superem amb tendència a l’esquerra (S), buscant una fissura horitzontal i trobant en tot moment bones preses de mans i peus. L’ambient és de traca, això sí! Un cop a dalt, llaçem l’agulla per assegurar el pas i prosseguim la cresta ensamblats, posant flotants i llaçant blocs primer amb una desgrimpada força exposada i després amb una remuntada de IV que va perdent verticalitat fins arribar al Crabioules Oriental (3116m). D’aquí fins al Crabioules Oriental (3106) l’aresta baixa i torna a pujar, sent força còmode i sense trams tècnics, més enllà de l’ambient i els blocs inestables en alguns punts.

Baixant el Crabioules Oriental per encarar l’Occidental.

Vistes de la Cresta de Crabioules des del Crabioules Occidental.

Després d’una parada obligada per hidratar i reposar energia, iniciem el descens del Crabioules Occidental, comencem el descens cap a la Bretxa Mamy, ja amb el Lézat a vista, encara que amb molta feina per endavant. Després d’una desgrimpada còmode, arribem a un petit ràpel d’uns 15 metres (desgrimpable amb cura) per una canal rocosa que ens dexia a la Bretxa. És la sortida natural de la cresta de Crabioules, ja sigui per retornar o per continuar per la cresta de Literola fins al Perdiguero.

Anem bé de temps i molt motivats, de manera que descartem les dues anteriors opcions i seguim en la direcció de l’aresta principal. Una grimpada curta però exigent ens deixa a la Pointe Mamy (3041m). És el primer escull de la cresta de Lézat.

Superada la Bretxa Mami, pujada cap a la Punta Mami per retrobar el fil de l’aresta amb el Pic Lézat al fons.

 

Culminant la Punta Lacq, terreny exposat però de bon fer i amb unes visates excepcionals.

Ràpel obligat en el descens de la Punta Lacq.

Superant el flanquig exposat al Gendarme Blanco. Un dels trams més estètics de tota la cresta.

Darrers metres entre l’Aguja Superior de Lézat i el Pic Lézat, amb la tempesta trepitjant els talons.

Comando cima des del Pic Lézat, amb vistes a l’Spijoules.

Remuntada des del Lac du Portillon i el refuge du Portillon direcció al collado Inferior de Literola.

Baixant del collado Inferior de Literiola direcció al Portal de Remuñe.

 

Track activitat

Cresta de Crabioules i cresta de Lézat per la vall de Remuñe

Publicat per & arxivat en General, General, General, General, General, General, General, General, General, General.

Circular de gran bellesa en un entorn solitari: de les valls de Cregüeña i Coronas als glaciars de l’Aneto i la Maladeta


Dades d’interès

Tour circular que recórrer els massissos de les Maladetas i l’Aneto.
Sortint del pàrquing de la Besurta, remuntem els dos-cents metres fins al refugi de la Renclusa. D’aquí pugem al Ibón de la Renclusa per buscar la pujada directa al coll d’Alba, aconseguint els últims metres en grampons.

Metres finals fins al collada de Alba.

Posem esquís i comencem un llarg descens fins a la part superior de l’ibón de Cregüeña. El primer tram envolta el pic Bondidier per la cara S, passant per un coll que forma aquest cim juntament amb un de petit.
Arribats a l’ibó, posem pells i comencem l’ascens que deixa enrere la impressionant paret S de la Maladeta i el Pico Abadías i ens porta fins al coll de Cregüeña, creuant tota la carena que enllaça del Pico Aragüells fins al Pico Maldito.
Baixem uns metres per la cara sud i ràpidament comencem un llarg flanqueig ascendent per la cara S de la Punta Astor, la carena del Mig i el coll de Corones fins a arribar a la cara O de l’Aneto, als peus del corredor Estasen.
Posem grampons i traiem el piolet per remuntar l’estètic corredor, prenent la variant Petit Black que ens deixa a l’Agulla Daviu (3364m) després d’una petita grimpada sortint del coll. D’aquí destrepem fins al coll Estasen per flanquejar i buscar la cara S que ens porta directament al cim de l’Aneto (3404m).

Baixada divertida i llarga fins a Cregüenya.

Guanyant altura des de l’ibón de Cregüeña, per darrera la S de la Maladeta i el Pico Abadías.

Deixant enrere l’Aragüells i la cresta del Medio direcció a l’Estasen.

Deixant enrere la canal Estasen i entrant de plè a l’estètic corredor Petit Black. Al fons el collado de Coronas.

Passat el coll de l’Estasen, flanqueig i grimpada per la cada E fins dalt l’Aneto.

Temps just per menjar alguna cosa i la foto de record ja que el cel gris pot empitjorar en qüestió de segons. Travessem el pas de Mahoma per posar esquís i esquiar tota la glacera direcció al Portillón Superior.
Traiem esquís per afrontar la petita grimpada i el posterior flanqueig fins al desviament de la glacera de la Maladeta. Baixada directa fins a la Renclusa amb una neu cremeta al punt. Carreguem esquís a la xepa per calçar les sabatilles i arribar al cotxe en mitja hora.

 

Desfent el pas de Mahoma, sortejant blocs i la pluja que començava a remullar.

Descens de l’Aneto cap al glaciar. Salvant un cel amanaçador.

Activitat llarga i solitària per terreny salvatge enllaçant colls i la pujada més emblemàtica del Pico Aneto.

Track activitat

Circular Maladetes Aneto