Buscant ambient alpí en una de les nords més estètiques del Pirineu, la del Taillón
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de San Nicolás de Bujaruelo.
- Distància total: 20 km.
- Desnivell positiu: 1825m.
- Altura màxima i mínima: 3147m (Taillón) i 1340m (San Nicolás de Bujaruelo).
- Durada: 9 hores.
- Dificultat: alta a la pujada, moderada en el descens si es baixa per la Bretxa de Rolando.
- Material adicional: esquís, pells de foca, grampons, 2 piolets tècnics, pala arva i sonda, pal piolet, arnés, corda de 60m o2x30m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, joc de 7 tascons, friends (semàfor), pitons, bagues icordinos.
- Cartografia: Alpina Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
Partint de Sant Nicolás de Bujaruelo, ascens al Taillón per la seva cara nord. Travessem el magnífic pont de pedra i enfilem amunt, passant la central elèctrica fins a trobar neu per posar esquís i pujar al Port de Bujaruelo a ritme (la primera hora / 450m portejant esquís). Amb tres hores aproximadament arribem al Port, i d’allí tracem la diagonal directa fins a peu de paret. Canviem esquís per grampons, deixem la corda i tot el material dur a mà i que comensi la festa!
Petit descans en el plà previ al Port de Bujaruelo.
Port de Bujaruelo, «dónde empezó todo»!
Des d’un primer moment ja s’intueix la línia del corredor N.
Respecte i admiració per una de les nords clàssiques del Pirineu.
Amb un pendent molt mantingut de 50-55º, els 700 metres són ràpids però exigents a nivell físic i mental. Aquí un error es paga molt car. El ressalt central presenta uns quatre o cinc metres de mixt que es superen bé, tot i que s’ha de veure molt clar si no es vol anar encordat.
Travessa de dretes després del primer corredor, per anar a buscar el segon.
Encarant el segon corredor, cada cop més vertical i exigent el terreny.
Arribant al ressalt de roca. Terreny alpí i ambient a ambós costats.
Superant el tram mixte amb un joc de piolets i tècnica de grampons. Una bona vibrada!
D’aquí fins al cim hi ha algun tram força vertical i un parell de flanquejos gelats sense més. La idea inicial era baixar per la mateixa cara nord esquiant, però la neu no transforma i l’exposició del descens en neu dura no ens compensa.
Seguim amunt, just abans del flanqueig d’esquerres que ens deixa al darrer corredor.
Després del blanqueig d’esquerra i ja amb el cim a la vista, uns darrers metres realment verticals.
Darrers metres, realment verticals, que ens deixen a una petita aresta a l’esquerra. Finalment volem assegurar la jugada i gaudir d’una baixada, pel què busquem el descens per la cara SE direcció a la Brecha de Rolando i d’allà directes al refugi de Serradets, per traçar una diagonal per sobre i buscar una altra vegada la nord del Taillón sense perdre alçada. És interessant anar per dalt per remar el mínim fins al Port de Bujaruelo. La baixada la fem en una neu primavera al punt, espectacular.
Aresta final fin al cim. La imponencia i majestuositat de la cara nord, contrasta amb la simplicitat de la cara sud.
En total 9 hores i gairebé 20km, amb 1820m + i un dia excepcional. Tornarem per baixar-la esquiant, segur!
La Brecha de Rolando sempre és un símbol màgic del Pirineu.
Baixada molt disfrutona des de la Brecha fins a retrobar la N del Taillón.
El refugi de Serradets amb les cascades de Gavarnie al fons. Una gran estampa!
Track activitat
Deja un comentario