Del refugi de la Valette al refugi de Col de la Vanoise coronant el Döme des Sonnailles, la Pointe de Réchasse i la Grande Casse.
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: pàrking picina/bowling Pralognan-la-Vanoise, 1208m.
- Altura màxima i mínima: 3855m (La Grande Casse) i 1208m (Pralognan-la-Vanoise).
- Desnivell positiu i negatiu: 4700m+/- (+2188m/-1035m , +1977m/-2075m, +1480mm/-2577m).
- Distància recorreguda: 73km (25km + 24km + 22km).
- Durada: 3 dies (9h + 10h + 8h).
- Refugis utilitzats: refuge lliure de la Valette i refuge guardat del Col de la Vanoise.
- Cims assolits: Döme des Sonnailles (3360m), Pointe de Réchasse (3212m) i Grande Casse (3855m).
- Material utilitzat:esquís, pells de foca, grampons, piolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora,pal piolet, botes, botiquín, guants, arnés, casc, 1 corda de 30m, reverso, politja autoblocant, cargols de gel, algun pitó, mosquetons de seguretat, bagues i cordinos.
- Dificultat: mitja-alta. La major part de la ruta es desenvolupa per sobre els 2500m, amb trams de glaciar (en l’ascens la Grande Casse) on els grampons i el piolet son imprescindibles. A més a més, cal tenir en compte l’exigència física de l’activitat. Es recomana fer-ho amb 4 jornades si es vol anar més descansat (2 nits al refugi del Col de la Vanoise).
- Cartografia: Mapa Rando Vanoise.
- Tracks al final de l’article.
1er dia: poble de Pralognan-la-Vanoise, refuge de la Valette, Döme des Sonnailles, refuge de la Valette
El punt de sortida pot variar en funció de les condicions. La nostra idea era entrar a la vall de Prioux (pista asfaltada a la part alta del poble) amb cotxe (deixant unes vambes amagades a l’inici per anar recuperar el cotxe a la tornada) per estalviar els 4km i gairebé 300m+ de pista, però un cartell de Route Barré ens fa replantejar la situació. Entrem a la vall per veure el panorama i decidir si ens la juguem a una multa o no, pero amb tan operari treballant, decidim deixar tot el material i passatgesrs just on comença el sender cap a la Valette. La idea és tornar el cotxe al poble i pujar corrent els 4km/300m+. Amaguem les vambes i ja les tornarem a buscar l’últim dia amb el cotxe.
Deixant enrere la vall de Prioux, amb le Petit Mont Blanc totalment cobert.
Carregats i sense neu a la vista, enfilem sender amunt. El dia es comença a tancar però tenim l’esperança que ens enganxi a cota alta i sigui neu.
Després de mitja hora, comencem a trobar neu continua i posem esquís, deixant enrere el Chalet des Nants per arribar al circ que forma la muralla oest del Döme des Sonnailles i el Pic de la Vielle Femme. El camí d’estiu rodeja la Vielle Femme per l’esquerra per no perdre altura. Nosaltres decidim superar-lo per la dreta cap el Col des Thurges ja que hi ha més neu. Des del coll, treiem pells i amb un parell de minuts ens plantem al pinturesc refuge de la Valette.
Un refuge de fusta autèntic com el de la Valette. Darrera entre la boira el Col des Thurges i el Döme des Sonnailles.
Descarreguem pes, aprofitem per fer un break, palegem l’entrada del refuge i quan veiem possibilitat de finestra ens enfilem de nou cap al Col des Thurges per encarar la pujada final al Döme des Sonnailles. Superat el col el dia s’obre i ens regala unes fantàstiques vistes amb un resol confortant fins gairebé a la carena final. No obstant, sota un cel tenebrós i un punt místic que pot tancar-se de nou en qualsevol moment.
Deixant enrere el Col des Thurges i el Pic de la Vielle Femme enfilant directes al Döme des Sonnailles.
Entre la boira encara podem resseguir amb la mirada el Glacier du Pelve just als nostres peus i la Pointe du Dard, el Glacier de la Vanoise i el Mont Pelve en direeció NE-E.
Sense coronar el punt més alt, optem per assegurar la baixada amb unes condicions boníssimes, entrant pel corredor que surt directe des de l’aresta somital. Aprofitant cada finestra per perdre alçada, la primera meitat del descens amb neu pols esdevé la millor carta de benvinguda. En el segon tram de la baixada, la boira ens engoleix i toca seguir les traces de pujada fins arribar al refuge.
Ens espera el caliu d’una cabanya de fusta molt autèntica i acollidora, amb estufa de llenya i un bon tiberi de motxilla mentre observem la nevada per la finestra. Una jornada ben aprofitada en la que no ens hem trobat ningú en tot el dia.
Entrada per la canal oest just a la carena del Döme des Sonnailles amb unes condicions de neu pols brutals.
Aprofitant cada finestra per perdre altura tot dibuixant una línia de baixada amb pendent i força divertida.
2on dia: refuge de la Valette, col du Grand Marchet, refuge del Col de la Vanoise, Pointe de Réchasse, refuge del Col de la Vanoise
Sortim del refuge de la Valette sense pells per gaudir d’un primer descens amb neu pols fresca sense perdre massa alçada, flanquejant el Lac de la Valette per l’esquerra. Anem direcció al Col du Tambour, tot i que sense arribar-hi, ja que ens quedem al primer col que queda a l’esquerra del petit monticle per no haver de remontar tants metres.
Sortint del refuge, rodegem el Lac de la Valette direcció al Col du Tambour.
Des d’aquí iniciem un llarg descens amb tendència a la dreta que baixa directe a Le Petit Marchet (2568m). Important fer una diagonal enganxats a la zona rocosa de la dreta fins a trobar la baixada continua (si baixem directes ens podem trobar algun ressalt rocós a la part final). Des de la base de Le Petit Marchet tenim dues opcions: podem anar a buscar el col de la dreta que a través d’una canal molt estètica i força dreta ens condueix al Cirque du Grand Marchet, o bé la opció més conservadora, que és rodejar le Petit Marchet per l’esquerra per torbar un petit pas de neu continua (uns metres més amunt de la ruta d’estiu) que després d’un flanqueig una mica exposat per la cara N del Petit Marchet i un descens molt gratificant ens deixa als peus del Cirque du Grand Marchet.
Descens directe a Le Petit Marchet entre les lleganyes d’un cel plè de mística i un entorn salvatge i solitari.
Rocorrent el Cirque du Grand Marchet, amb la mirada posada al Col du Grand Marchet.
Seguim el circ fins al fons, sempre enganxats a la cara S del Grand Marchet i resseguint la direcció de l’afilada cresta oest. Després d’una curta però intensa pujada ens plantem al Col du Grand Marchet (2490m). Les vistes canvien per complet i aprofitem per fer un mouse tot treient les pells.
Enfilant els darrers metres fins al Col du Grand Marchet, deixant enrere l’espectacular cara N de le Petit Marchet.
L’entrada és força dreta però ràpidament s’obre i ens regala una gran baixada, amb neu crema. Apurem tot el que la neu ens permet seguint el Torrent du Dard i el sender d’estiu. Les últimes llengües de neu en permeten flanquejar i conectar amb la vall del costat, que ens ha de portar directe al refuge del Col de la Vanoise.
Inici del descens al Col du Grand Marchet, direcció NE cap al Torrent du Dard.
Pujada progressiva seguint el curs del Ruisseau de l’Arcelin direcció al Lac des Assiettes, deixant a l’esquerra el cim de Le Moriond. Nosaltres optem per no arribar al torrent i guanyar altura més a la dreta, fins a un plató final que ja ens deixa cara a cara amb la Grande Casse. D’aquí mantenim cota ja amb el refuge del Col de la Vanoise en línia recta.
Deixant enrere el Col du Grand Marchet i encarant la vall de l’Arcelin direcció al refuge del Col de la Vanoise.
Ja amb la la majestuosa Grande Casse cara a cara, darrers metres fins al refuge del Col de la Vanoise.
Després d’una llarga hivernació, les primeres marmotes ja s’aventuren a treure el cap en altura.
Uns metres abans del refuge del Col de la Vanoise, just al Lac des Assiettes tracem una diagonal ascendent direcció al Glacier de la Réchasse, amb tota la muralla N-NE ben visible. És un ascens ràpid i còmode fins arribar a la llarga i rocosa aresta NO. La rodegem per la dreta i flanquegem per la vessant sud, ja immersos en l’espectacular Glacier de la Roche Ferran.
Anem perdent lleugerament altura sense arribar al gran plató del Glacier i un cop s’acaba la paret rocosa apareix una gran pala de neu continua que, traçant una diagonal ascendent de 200 metres ens permet connectar amb l’aresta SE, que ens deixa dalt l’aresta principal (NO). Un petit tram rocós fins arribar al fil, on una llarga travesia obrint traça ens permet coronar la part alta de la Pointe de Réchasse (3212m). A un costat les parets S-SE-SO de la Grande Casse. A l’altre la inmensitat del Glacier de la Vanoise connectat amb el Glacier de la Roche Ferran i el Galcier de l’Arcelin.
La inmensitat del Glacier de Roche Ferran connctat mb el Glacier de la Vanoise. A l’esquerra treu el cap el Mont Pelve.
Llarga travessa per obrir traça i recórrer tota l’aresta oest de la Pointe de Réchasse en plena solitud.
Des del cim de la Pointe de Réchasse (3212m), eclipsat pels glaciars a un costat, i la Grande Casse a l’altre.
Desfem l’aresta sobre els esquís fins a connectar amb la pala que baixa directe al Glacier. Sense arribar al plató, seguim la traça de pujada en el sentit oposat, flanquejant la paret rocosa. Posem pells per remuntar els últims 50 metres fins a la part alta. Des d’aquí ens espera un regal de tardes en forma de descens sobre cotó fluix per pedre 500 metres fins arribar al refuge del Col de la Vanoise.
Arribant al refuge del Col de la Vanoise, un camp base de primera amb moltes possibilitats.
3er dia: Refuge del Col de la Vanoise, Grande Casse, poble de Pralognan-la-Vanoise
Ens aixequem a les 6am per estar en marxa a les 7 del matí. Sortim direcció NE, deixant a l’esquerra el Lac Long en un petit descens per encarar tota la cara oest de la Grande Cassé i el seu mític Glacier des Grands Colouirs. Una pujada força maninguda de 1400metres positius. L’inici més còmode busca una canal que es forma al lateral esquerra, a tocar de la paret rocosa. Després d’unes voltes maria apretades i amb força pendent, la canal s’obra amb tota l’amplada del glaciar i ens permet una petita treva.
Deixant enrere el refuge del Col de la Vanoise per accedir a la base de la Grade Casse.
Seguim per la part central ràpidament agafant pendent per sobre els 40º fins a desviar-nos a l’esquerra, sobre una zona rocosa. Aquí hi ha el tram més dret de tota la ruta, fregant els 50º que cal superar amb grampons. La bona trinxera dels primers ens permet progressar de forma ràpida i àgil. Conforme perd inclinació treiem esquís de la motxilla i seguim foquejant fins al gran plató superior.
Deprés d’unes zetes força incòmodes, agafant aire enmig del Glacier des Colouirs sobre un mar de núvols.
Arribant al plató final amb un dia dubitatiu però acollidor. Al fons, el Glacier de la Vanoise i la Pointe du Dart.
Aquí la pujada canvia d’orientació i encara el darrer tram fins al cim per la cara sud. Una pujada curta i directe fins a l’aresta oest que va resseguint el fil amb un ambient de vertigen a la cara nord fins a deixar-nos a la part més alta de la Grande Cassé (3855m). Son prop de les 10:00am i anem amb un timming molt millor del que ens pensavem. Als nostres peus, la paret nord sembla no tenir fi.
Aresta final o com flotar sobre els núvols. Neu pols i un dia realment màgic que es va obrir en el moment clau.
Les constants finestres i un dia que sembla voler despertar ens regalen unes vistes excepcionals dels fons de vall i els cims veins. Quatre fotos de rigor i una rehidratada amb un petit mouse en un lloc privilegiat realment estret i exposat, on millor no jugar-hi massa estona. Ràpidament treiem pells i ens posem els esquís per iniciar un descens que es presenta apassionant.
Arribar i moldre. La finestra ens esperava a gairebé 4000m per poder lluir davant la càmera.
Últims preparatius al cim de la Grande Casse (3855m). Ens esperava una baixada al punt de caramel tota per estrenar.
Seguim la línia de pujada, primer pel fil de l’aresta per acabar baixant a l’esquerra fins al gran plató. Neu molt bona i un cel destapat es la perfecte combinació per uns primers girs somiats, obrint traça des del cim.
Encarem el segon tram amb una secció força còmode fins a trobar la part més dreta de la ruta. Després d’un parell de girs fem una diagonal a la dreta buscant unes canals amb força acumulació que van a parar al plató de més avall.
Primers viratges de polseta a la part alta del Glacier des Grands Colouirs.
Encarant la part més vertical del descens, amb trams que superen els 45º. Les bones condicions eren la tònica.
Xalant de forma desmesura en un descens de més de 1000m imprescindible per a qualsevol esquiador de big mountain!
Un cop al plató, el mar de núvols ens absorveix i aprofitem per fer un break i carregar piles tot esperant una finestra que no pot tardar. Quan es comença a obrir aprofitem el moment per rependre el descens, en aquest cas enganxats a la part rocosa esquerra (la pujada l’havíem fet per la dreta), seguint uns tubs amb molt bona neu que ens porten directes a la base del glacier.
Amb un somriure d’orella a orella ens espera una petita remada fins al refuge del Col de la Vanoise. El núvol s’acaba apoderant de la muntanya i el temps comença a torçar-se. Recollim les quatre coses que tenim al refu i iniciem la baixada per la dreta de la Aguille de la Vanoise, deixant enrere el Lac des Vaches i els Chalets de la Glière fins al Refuge de les Barmettes (2020m), el punt més alt de l’estació.
Apurem per les pistes d’esquí tot el que les llengües de neu ens permeten. Quan ja no hi ha continuïtat, ens pengem els esquís a l’esquena i seguim pels prats de les pistes fins al poble de Prolognan-la Vanoise. Arribats al cotxe comencen a caure les primeres gotes amb insistència.
Una jornada rodona i una travessa realment recomenable en un entorn poc massificat. La Vanoise és guai!
Tracks activitat:
Comentaris recents