Descubrint una de les muntanyes més estètiques com és el Midi d’Ossau (2884m). Amb un encant especial i un entorn que enamora, tota la vall d’Ossau és un lloc de visita obligada.
Passat el Portalet, just després de la frontera amb França, fem nit a peu de carretera i l’endemà iniciem el camí cap al refugi de Pombie (2032m). La pujada al refugi és ràpida i força directa, i ens permet una de les millors postals de l’espectacular paret de la cara sud del Midi d’Ossau.
Sempre seguint l’instint animal. Ens agrada tot el s’associa amb la paraula salvatge.
Des del refugi, les vistes al Midi són de postal. Passaríem hores i hores envadalits amb aquest monument de la naturalesa.
Aquí podrem hidratar-nos i carregar aigua per afrontar el que queda d’activitat. Seguim el camí que flanqueja per la dreta, amb una zona pedragosa i que es ens porta al col de Suzon, a la dreta del Midi. Des d’aquí iniciem un estret corriol que enfila directa a la paret est del pic.
Arribats a peu de paret, comença la primera xemeneia. Per evitar els ràpels de baixada, l’esquivem amb una grimpada a la dreta, aïllada i un pèl exposada, però assequible.
Camí de pujada, des del qual ja es pot apreciar la primera i segona xemeneies.
Recorregut de pujada i baixada amb les tres xemeneies. (Imatge: rutaspirineo.org)
Continuem pel camí força evident i amb algunes fites que ens orienten, amb tendencia a la dreta fins a trobar la segona xemeneia. Aquesta bastant més tècnica i exposada. A l’esquerra hi ha una variant que queda enclotada i que ens permet progressar sense corda fins a dalt, per retrobar la ruta normal a la dreta.
Buscant sempre la línia més fotogènica.
Seguim amb una petita caminada a la dreta que ens porta a un replà amb bones vistes de la vessant nord del Midi, des d’on iniciem el darrer tram, força directa, fins al cim. Girem lleugerament a l’esquerra i enfilem amunt, direcció a la darrera xemeneia. Llarga i exposada, però fàcilment grimpable, sobretot per la dreta.
Darrers passos després de l’última xemeneia.
Pics de Bachimaña i zona de Panticosa a l’horitzó.
Un cop superada només ens caldrà sortejar un tram de tartera i unes zones de blocs, cada vegada amb menys inclinació, fins arribar als inmensos blocs de la part alta. Les vistes són espectaculars, tant per la bellesa de les valls com per la panoràmica inacavable dels Pirineus.
Vistes del Pirineu més occidental, direcció a l’Atlàntic.
La baixada no té massa secret, ja que és desfer la ruta d’ascens en tot moment. Des del cim, valorem l’opció de baixar directes al coll entre el Petit i el gran Midi, però sense conèixer el terreny ni portar material (corda, arnés i empotradors), deixem l’aventura per la propera visita a la vall d’Ossau.
Les desgrimpades de les xemeneies eren tot un espectacle de recursos i passos impossibles.
Desfent el camí de pujada, ja direcció al refugi després d’acomiadar-nos del Gran Midi.
Sens dubte, un racó únic i inigualable del Pirineu. Assequible i molt recomenable tant pels amans de l’alta muntanya, l’alpinisme i l’escalada, com pels que prefereixen el senderisme més tranquil de les valls i els entorn de gran vegetació.
Tornarem!
Track ruta:
Deixa un comentari