Arista NO del Petit Astazou des de Pineta

Una escalada clàssica de Pirineos para los amantes de la escalada alpina en altura con vistas privilegiadas.

*Reportatge complet en breu

Detalls tècnics

• Punt de sortida i arribada: pàrking de Pineta.
• Temps: 18hores. Ideal repartir en dues jornades dormint al Balcó de Pineta o al refugi de Tucarroya. També es pot fer en el dia des de Gavarnie, més lluny amb el cotxe però escurçant notablement els quilòmetres i el desnivell de l’activitat.
• Distància: 35km des de Pineta (aproximadament).
• Altura màxima i mínima: 3012m (Petit Astazu) i 1280m (pàrking de Pineta).
• Desnivell positiu: 2700m (500m d’escalada a l’aresta NO de l’Astazu).
• Detalls de la via a l’aresta NO: 800m amb dificultats de fins a V+/6A.
• Material: grampons, piolet (si el glaciar encara està tapat), arnés, 2 cordes dobles de 60m o 1 de simple de 60m, reverso, politja autoblocant, joc de 7 tascons, joc de camalots fins el 3 o joc de totems, joc d’aliens, algun pitó, bagues i cordinos.
• Punts d’interès: Valle de Pineta, puerto de Lera, circ d’Estaubé, Hourquette d’Alans, Hourquette de Pailla, refuge des Espuguettes, Couloir Swan, Balcó de Pineta, cara N del Mont Perdut, Petit i Gran Astazus,  …
• Punts d’aigua: zona baixa de Pineta i cascada inferior del Couloir Swan.
• Cartografia: mapa Alpina Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido o IGN.
• Llibre: Los Pirineos. Las 100 Mejores Ascensiones y Excursiones (Patrice de Bellefon).

Arrenquem de Pineta uns minuts abans de les 4 am, per atravessar el pla i ràpidament començar a guanyar alçada direcció al Balcó de Pineta, Lago de Marboré o Puerto de Lera. Un cop superada la vegetació apareix el cartell del desviament a la dreta direcció al Puerto Nuevo de Pineta o Puerto de Lera. Una pujada ben fitada per terreny tarterós que guanya altura en pocs quilòmetres. Amb dues hores non-stop i després de 1200m+ assolim els 2460m del fantàstic . Un mouse ràpid i amb el crepuscle aportant les primeres llums baixem pel sender marcat directes al Circ d’Estaubé, passant per sota el Pico de Pineta i el Pico de Tucarroya, així com el refugi del mateix nom.

Un llarg i còmode camí que deixa la Hourquette de Pailla a l’esquerra fins a trobar la pujada a l’Hourquette d’Alans, el darrer coll que ja ens portarà direcció al refugi d’Espuguettes (visible en tot moment des que iniciem la baixada del Puerto de Lera). Pujada curta però trencacames. A dalt la Hourquetta gaudim d’una esplèndida panoràmica a banda i banda, amb la sortida de sol de colofó.

Des de la Hourquetta d’Alan ja podem contemplar l’estètica aresta NW de l’Astazu, així com el refugi d’Espuguettes, que sembla allà mateix. El sender és molt bo i va directe al refugi. No obstant, una mica abans de la meitat decidim deixar-lo i baixar cap a l’esquerra, directe a la tartera per traçar una línia recta cap al coll de l’Astazu que ens permeti minimitzar quilòmetres i mantenir la cota.

La jugada ens surt bé, i després d’un petit repetxó als peus de l’Astazu Gran podem arribar a la cascada, on es troben les restes de la glacera i l’inici del corredor Swan. Es pot dir que és l’unic punt en tot el recorregut (des de la pujada al Puerto de Lera) on podrem carregar aigua.

Esquivem la glacera per la dreta i pugem per l’esquerra de la cascada. Arribats al petit plató, ens queda una petita remuntada per tartera fins al coll. Des del coll, les vistes de tot el circ de Gavarnie, amb

Després de 5:30h, 21km i 2000m+, ens plantem a peu de via a les 10 del matí. El company fós, un servidor exultant i amb l’adrenalina a tope després del que portem a sobre i la via que ens espera. La meteo ha de ser bona tot el dia, així que la pressa tampoc ens neguiteja.

Fem escampada de material i ens posem el mono d’escaladors.

-“Maiol, falten els camalots…”

– “Que no els portaves tu?”

– “No..jo portava la corda i el C3!” Doncs tocarà sobreviure amb els aliens i el C3! Reduir pes sempre és bo per anar més àgils!”

COLL FINS R0 –> 100m de II/III fins a un petit coll amb un vertical un pèl desplomat.

R0-R1 –> 60m de IV+/IV fins a una aresta horitzontal.

R1-R2–> 

R3-R5–>

R5-R6–>

R6-R10–> ..

Arribar a la R10 és força confús i és molt important tenir clar que queda a un morros sortint de l’aresta de la dreta. Les dues pasarel·les perpendiculars que permeten caminar cap a l’esquerra creen confusió.

R10-R11–> 55m, V+/IV+ (es pot eviat el primer tram de V+ per una canal a l’esquerra o per la dreta del pas)

La mítica “laja cortada”. Sens dubte, el llarg més tècnic i obligat de tota la via. El primer pas de V+ amb un pitó a la part baixa i difícil de protegir cal llegir-lo bé, confiar en l’adherènica i no pensar-s’ho. Un cop superat, trobem una espècie de xemeneia de IV+ amb bon cantell però un pèl desplomada i que requereix tres passos força físics. Segons com resulta més exigent que el pas de V.

R11-R12–> 25m, III

Últim llarg, gairebé de tràmit. La fissura de III està bé, però molt curta i anecdòtica.

R12-Aresta somital Astazu –> Grimpant i caminant: 100m de II/III

Un cop a l’aresta superior, podem plegar material o seguir encordats per fer la xemeneia/canal de III. Exposada, però fàcil i amb bona presa. Primer hem de superar 20m d’aresta de II exposada fins a trobar un collet on neix la canal que puja a l’aresta somital.

Ressenya impecable d’en Luichy.

Segon llarg, superant el tram clau de IV+ per dins el diedre.

Trobar Edelweiss a mitja via sempre és un colofó inesperat que suma bonus extra!

Superant el pas clau de V+ a la icònica laja cortada.

Sortejant el llarg de V+. La confiança i la posició son claus.

Aresta prèvia al cim. Un mirador obligat als circs de Gavarnie i Vignemale.

Un cop superada l’avantaresta, ens queda la canal de III per connectar amb l’aresta cimera.

Aresta cimera amb el Gran Astazú al fons. La roca granítica esmolada per capes és un reclam per la vista.

Descens des del collado dels Astazus cap al Balcó de Pineta, amb l’espectacular cara N del Perdut a la dreta.

Track Pineta – Aresta NW Astazu – Pineta