Accés al circ del Vignemale pel Valle del Ara, remontant la marmolera del Montferrat i el corredor Moscowa fins al Pico de Cerbillona (3251m).
Dades tècniques
- Desnivell positiu: 2050m.
- Distància: 28km.
- Dificultat: mitja (alta exigència física).
- Material adicional: piolet, grampons i cordino pel corredor de la Moscowa.
- Durada: 9:50 hores.
- Punt de partida i arribada: San Nocolás de Bujaruelo.
- Cartografía: mapa Alpina del Vignemale.
Quan l’any passat vam anar a conèixer el Vignemale o Pique Longue per la glacera d’Ossau, una parella de francesos ens feien delícies parlant-nos del Valle del Ara. Des de la zona del Pico Central i el Pico Cerbillona, ens la miràvem envadalits.
La temporada d’hivern sembla que s’aplaça fins a finals de mes, de manera que disposem d’un diumenge extra per fer el turista i activar el mode “explore”.
Sortim dissabte nit de Manresa direcció Torla, i d’allà agafem el trencall cap a San Nicolás de Bujaruelo. Amb tres hores i mitja som el pàrquing. L’objectiu principal és pujar al Circ del Vignemale pel corredor de la Moscowa, i si les condicions i el temps ho permeten, realitzar una circular èpica, coronant el Pico Central (3235m), el Pico Cerbillona (3257m), el Clot de la Hount (3289m) i el Pique Longue (3299m) per acabar descendint la glacera d’Ossau fins arribar a la presa (barrage d’Ossau), pujar el Turón de la Canal i el Puerto de Bernatuara, travessar els ibons i arribar fins a Bujaruelo.
No obstant, és complicat i no coneixem la vall ni les condicions que hi trobarem a dalt, de manera que gaudint i prenent mides per un altre dia estarem satisfets.
San Nicolás de Bujaruelo és el punt de partida.
Sens enganxa el sac i fins pocs minuts abans de les vuit no arranquem. L’entrada de la vall seguint el río Ara és d’una gran bellesa pels ulls: vegetació a doju, aigua cristalina, parets de roca imponents a banda i banda i ponts de tots tipus al llarg del recorregut. L’inici es pot fer atravessant el pont romànic i seguint el sender o per l’esquerra, seguint el GR. Un tros més endavant es creuen de nou els camins. Agafem un trencall a la dreta senyalitzat i iniciem un llarg tram de pista forestal que agafa alçada a la dreta del riu, seguint en tot moment el curs d’aquest.
Valle del Ara sota les primeres llums del dia.
Conforme avançem la grandesa de la vall (en tots els sentits) es fa notar tant per davant com per darrere. Solitària, harmònica i plena d’encant, amb tots els elements característics per poder-la catalogar de màgica. Bestiar pasturant per tot arreu, ponts tibetans a baix al riu i molta vegetació. Passem el Refugio de Ordiso, amb dues habitacions i simple però molt efectiva, agafem el corriol que surt per darrera i seguim agafant alçada direcció a la cabanya o refugi de Cerbillona. La vall s’obre i la gran vegetació cada cop és més escassa, donant pas als prats, les zones rocoses i un terreny més àrid.
Carregant piles al refugi de Cerbillona, just abans de l’ascens a la marmolera del Monferrat.
Baixem uns metres per trobar el refugi de Cerbillona, una autèntica caseta de muntanya de dimensions reduides i molt acollidora. Un imprevist ens obliga a fer una llarga parada per intentar recuperar el to. Perdem gairebé dues hores i ens espera el tram més exigent, la pujada pel barranc de Cerbillona fins a la marmolera de Montferrat i el corredor de la Moscowa que ens deixarà a dalt el circ. Anem tard i el camí és confús conforme ens apropem a les impressionants parets que connecten amb el circ del Vignemale. Molta pedra suelta i algunes fites que dibuixen un camí imaginari. Arribats a la marmolera del Montferrat, s’intueixen diverses opcions per superar el darrer tram vertical i plantar-nos a dalt. La canal de la Moscowa queda amagada a l’esquerra i està marcada amb fites, però cal estar molt atents. No trobem les fites i optem per pujar per un corredor molt exposat, amb passos de IV i trams de gel. Molt espectacular, exigent i tècnic al mateix temps. Uns 150 metres per encarar un darrer tram de pedra suelta en un camí molt evident que ens deixa al coll de Lady Lister.
A l’esquerra, l’entrada al corredor de la Moscowa.
Les vistes són del millor que ens regala el Pirineu, extenent-se cap al Mont Perdut, el Taillón, el Casco, la Brecha de Rolando, els Gabietos, el Midi d’Ossau, … una xulada enmig del Pirineu més salvatge i alpí.
Caldrà modificar els plans inicials, ja que és tard i arribar al Pique Longue ens demana gairebé una hora més de cresteig. Un alpin running fins al Pic de Cerbillona serà l’opció més conservadora i segura, ja que desfer tot el que portem fet amb les cames tocades serà llarg. Envoltats d’un entorn màgic i després de més de 2000m+ sap greu despedir-se, ens quedaríem envadalits hores i hores escoltant el silenci i descobrint totes les anècdotes que ens regala el relleu.
Circ del Vignemale amb el Pique Longue a l’esquerra i el Montferrat a la dreta
En el descens, el primer tram fins a la Aguja Cerbillona (3051m) és entretingut i tècnic, amb molta pedra suelta. Aquí arriben els dubtes i la intriga. Baixar pel corredor que hem pujat sense cap corda és impensable i caldrà buscar alternatives. No podem perdre temps i estem enmig de la inmensitat i en un terreny desconegut. Als peus metres i metres de pedra que no perdonen un error en fals. Després d’investigar, decidim provar sort pel corredor que queda més a prop de la Aguja, paral·lel al que hem pujat i que acaba sent el famós Moscowa. Sense cap dificultat i molt evident i marcat, amb un tres i no res arribem al punt on es bifurcaven els dos corredors. Ens n’adonem que l’escalada que hem fet de pujada era una animalada vist les condicions i l’accessibilitat del Moscowa. Ara ja ho sabrem per la propera. Travessem les petites llengües de neu i accelerem per la marmolera del Montferrat a ritme lleuger i amb molt bones sensacions. Metres i metres de baixada en un pedregà inacavable molt perdedor, ja que les fites escassegen i no hi ha camí, és tot tartera i pedra suelta.
Conforme perdem alçada, el color verd guanya poder respecte al gris de la roca.
Motxilla completa i compacte. 11 litres aprofitats al màxim!
Les darreres llums del dia ens serveixen per arribar al punt de partida i ens regalen una despedida de postal.
Tot un descobriment la Vall del Ara, no només per la seva bellesa, sinó també per les possibilitats que ens fan volar la imaginació i ens omplen l’agenda de projectes.
28 km amb més de 2000m de desnivell positiu, una curtida de les que et deixen un bon regust. No hem assolit el gran objectiu de la volta circular al Vignemale, però hem descobert un entorn molt autèntic que fins ara ens era desconegut. Tornarem!
Track ruta:
Deixa un comentari