Una clàssica pels amants de les grans rutes de Pirineu, amb una de les baixades més llargues i estètiques que es poden trobar.
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: boca sud del túnel de Vielha i boca nord del túnel de Vielha (calen dos cotxes o tornar fent dit).
- Distància total: 19.28 km.
- Desnivell positiu/negatiu: 1455m+ i 1683m- aprox.
- Altura màxima i mínima: 3010m (Tuc de Molières) i 1363m (boca nord del túnel de Vielha).
- Durada: 5:50 hores.
- Dificultat: mitja. Ruta llarga i exigent físicament, però sense passos tècnics ni grans ascensions. L’ascens a la collada de Molières pot presentar una petita grimpada en condicions mixtes depenent de l’època.
- Material: esquís, botes d’esquí, grampons, piolet, casc.
- Cartografia: Alpina Valh d’Aran.
Vistes a la Tallada i tota la pujada des del coll previ al Molieres.
Una clàssica del Pirineu que aporta una de les millors baixades (2 cotxes o autostop). Deixem un cotxe a la boca nord i l’altre cotxe (el de la sortida) al refugi de Conangles a la boca sud del túnel de Vielha i ens endinsem a la vall.
Sortint del refugi de Conangles amb els esquís posats, un luxe!
Tuc de Molieres al fons.Des d’un inici ja amb vistes al Tuc de Molieres al fons a l’esquerra. Seguim el riu i travessem el bosc fins a trobar les primeres pendents. Podem pujar per la dreta, directes al refugi de Molieres, o per l’esquerra, fent un curt flanqueig per sota les roques que ens portarà també sota el refugi.
Resseguint tota la vall, amb les parets de la Tallada a l’esquerra i les pales fins el refugi de Molieres a davant.
Vistes de la Tallada, un festival de corredors i línies alpines.
A l’obaga el punt de sortida, amb la vall de Conangles al darrera.
Sobrepassant la grimpada del coll per encarar el cim en l’orientació oposada.
Vistes de la Tallada arribant al coll de Molieres.
Arribats a la meitat de la pujada (700m + aproximadament), toca remuntar per darrere del refugi, amunt i amb tendència a la dreta primer i a l’esquerra després per creuar una llarga llengua de neu per sota la carena rocosa (passat el Pic dera Gerbosa) i arribar al coll. Els metres finals al coll són una grimpada en terreny mixte d’uns 15 metres. Sortim al vessant nord per tornar a calçar-nos els esquís i pujar ja directes al cim.
Darrers metres fins el cim amb els esquís posats.
Coronant el darrer tresmil català de la llista. Tuc de Molières (3010m).
Festa grossa a cal Molières! La panoràmica en 360º és un espectacle!
Russell, Margalida, cresta de Salenques, Tempestades, Aneto, cresta del Medio, Maladeta, …
La baixada és totalment diferent i discórrer per una vall salvatge i molt espectacular. Els primers metres els fem resseguint el coll per on hem pujat però per l’altre vessant, fins a superar tota la cresta i un cim molt estètic, el cap de Toro i enfilar-nos al coll de continuació, el Coth d’Alfred. Aquí comença la baixada de la cara nord, amb el Serrat dera Gerbosa separant la vall de puja de la de baixada.
Primers girs, sempre buscant orientació soleia per trobar neu fresca!
Pic de la Forcanada (2883m), una de les joies de la Valh d’Aran.
El descens és, sens dubte, dels millors del Pirineu. Vistes al Pic de la Forcanada a mig descens.
Dia galàctic amb tots els requisits per gaudir d’una gran jornada!
IMPORTANT: Cal estar atents de no baixar directament avall des del cim, ja que és la baixada a Aigualluts. Un cop entrem a la vall, la baixada és clara i molt evident, només cal escollir l’orientació que més convingui i seguir la Ribereta deth Nere. Optem per traçar una diagonal i buscar la pala més a la dreta possible, on menys ha tocat el sol. I vam encertar, amb una neu pols compacta que ens regala uns grans girs.
Gran encert en la orentació del descens.
Pols i baixada per emmarcar en el tram central!
Més a baix la mateixa orientació presenta neu dura i crosta, de manera que tracem una diagonal a l’esquerra i vam canviar per complet de condicions. Aquí és neu primavera molt cremosa que s’esquia de meravella fins a la part més plana, després de deixar a l’esquerra el Tuc de Forcanada. Les parets rocoses a banda i banda són espectaculars, amb multitud de canals que surten de les parts altes i que suposen futurs projectes. Una vall remot i autèntic ple de possibilitats. Després de superar un tros pla afrontem els últims metres de baixada, per la dreta fins a creuar una zona de vegetació per arribar a la pista. Per sort hi ha neu i vam arribar amb els esquís posats fins a la carretera, just al revolt on hi ha el pont de la boca nord del túnel de Vielha.
Apurant els darrers girs fins arribar a la pista i posteriorment a la carretera.
Una de les grans clàssiques del Pirineu que presenta unes vistes precioses de tota la cresta de Selenques i Tempestats, al costat de la glacera de l’Aneto i tots els seus veïns, la Espalda, la cresta del Medio, el Pico Abadías y la Maladeta.
Al final surten gairebé 20 km, 1450m + i 1700m- en menys de 6 hores d’activitat.
Track activitat:
Deixa un comentari