Publicat per & arxivat en General.

Indagant per la solitària i esbelta vall de Remuñe. De la gran aresta del Perdiguero (3219m) a l’estètica enforcadura de Remuñe (2945m).


Dades d’interès

Després de recórrer tota la vall de Benasque fins on acaba la carretera A-139, trobem l’amagada entrada cap a la Vall de Remuñe. Una pujada directa entre una densa vegetació i un ambient amb aromes de natura. Passada mitja hora ja entrem de plè a l’inici de la vall, molt peculiar per una zona tancada entre parets de roca que es va obrint i dóna pas a les grans cadenes muntanyoses del final. Calçem esquís des d’un primer moment per superar els ibons de Remuñe i guanyar alçada, sempre amb l’estètica Forca de Remuñe entre cella i cella.

Primeres llums a l’entrda de la vall de Remuñe.

La Forca de Remuñe guardant la seva vall.

Des del Portal de Remuñe, la gran vall de Remuñe. D’esquerra a dreta: Forca de Remuñe, Tusse de Remuñe, Rabadà, Navarro, Pico de Malpas, Pico Bom i Pico de Remuñe.

El tram final de la vall agafa tendència a l’esquerra fins arribar a la part alta, al Portal de Remuñe (2831m), just a l’esquerra de la Forca. Davant nostra la gran aresta del Perdiguero. Una petita baixada cap a l’Ibon Blanco de Literiola que ens condueix als peus de la muntanya, per sumar uns metres verticals i arribar a la part alta, on comença la llarga travessa per sobre la paret nord camí del cim.

Pujada al Perdiguero des de l’Ibon Blanco de Literola amb tota l’aresta al fons.

Pujada al Perdiguero des de l’Ibon Blanco de Literola amb tota l’aresta al fons.

L’inacavable aresta final. Molt innivada i plena d’ambient.

Vistes des del cim del Perdiguero cap a les valls de Remuñe i Literola.

Coronem els 3219m del Perdiguero i gaudim d’una panoràmica de 360º excepcional. A tocar del Posets, de la cresta del Maupas, del Crabioules, al fons el Pico Alba i les Maladetes. Per allargar la baixada, provem sort baixant directes a la vall d’Estós, pensant en remontar uns metres a baix per creuar Literola i tornar de nou a Remuñe. La jugada no surt del tot bé i la falta de neu al tram final ens obliga a treure esquís i baixar per les roques, amb alguna desgrimpada vibrant. No obstant, un cop a baix si que podem traçar diagonal per travessar la Collada Gargallosa la Collada Ubaga i tornar als peus de la Forca de Remuñe per la cara oest sense haver de posar pells. Posem pells per arribar a l’enforcadura. Un lloc màgic. Després d’una petita grimpada coronem el cim més alt i retornem al coll.

Moments claus abans de fer el pas! Pulsacions al 200%!

Esquís als peus i material de supervivencia a ma. Sembla que venen emocions fortes. Sense informació de cap descens previ ni ressenyes del corredor, ens deixem anar amb uns primers girs de neu crema molt bons. El corredor agafa pendent i es va embutint fins arribar al ressalt de la part baixa. Cap reunió a la vista i els 10 metres de roca ens obliguen a improvisar un ràpel. Una petita fisura, un pitó i una baga son la salvació. Després del ressalt, una espectacular cova es dóna a conèixer a sota la roca. Màgica natura! Pleguem la corda, dos girs més i un darrer ressalt que el superem amb un salt fins a sortir del corredor amb una sobredósis d’adrenalina!

Entrada prometedora, sense complicacions a la vista. O això semblava …

Pendent mantinguda i baixada exposada en tot moment. Prohibit fallar!

Superant el ressalt amb la tècnica del tobogant!

Track activitat

Pico Perdiguero (3219m) i Forca de Remuñe (2945m)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *