Descubrint, sense cap mena de dubte, l’autèntic pulmó dels Pirineus. Entrant pel Circo de Sarriata i tornant pel Circo de Cotatuero, una passejada de molts quirats!
Dades d’inetrès
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Pradera.
- Distància total: 40 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 2450m.
- Altura màxima i mínima: 3144m (Pico Taillón) i 1350m (Pradera).
- Durada: 10 hores.
- Dificultat: Mitja- alta, especialment per l’exigència física, la grimpada als Gabietos i la grimpada al Taillón (evitable per la dreta).
- Material: casc, grampons, piolet, arnés, 1 corda de 30m (emergència),reverso, politja autoblocant, joc de 7 tascons, pitons, bagues i cordinos).
- Cartografia: Alpina Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
Eclipsats per unes parets de roca impressionants a banda i banda i per una vegetació densa enmig engalarnant el paisatge, arranquem de la Pradera desfent un tram de carretera, fins a sobrepassar el Puente de las Fuentes, per trobar la casa d’Oliván i enfilar direcció el Circo de Sarriata i el Tozal de Mallo.
Enmig d’un bosc dens, les esses per guanyar alçada són una tònica fins que el Circ de Salarons es deixa veure. El superem per les Clavijas de Salarons, deixant a l’esquerra el preciós i estètic Tozal del Mallo.
La bellesa del Tozal del Mallo ens va robar des del primer moment.
Punta Gallinero, el guardià de la Vall d’Ordesa.
És obligat girar-se, observar i respirar. Un entorn màgic que només es pot veure a Ordesa. Envoltats d’una obra d’art, sembla més propi d’un paratge fantasiós que de la realitat. Seguim guanyant alçada, ara per un sender trencat i ja sense vegetació que no sigui l’herba fresca. Superem el Circo de Salarons i ens endinsem a un fons de vall idíl·lica que ens fa entrar en un somni profund. Un plà tot verd, amb un riu que baixa per la dreta i amb més de 50 isards i marmotes gaudint del seu “pati”. Bestial! Des d’aquí ja contemplem, al fons, els Gabietos i el Taillón dibuixant una silueta perfecte.
Aguas Tuertas i el Barranco de Salarons, juntament amb una fauna inacavable van ser el lloc idíl·lic de l’activitat.
Tan curiosa com bella, la Plana de Cutarta ens deixa als peus de la gran cadena muntanyosa.
Recorrem la vall fins gairebé el fons, per arribar a la Plana Catuarta, una inmensa esplanada que serveix per conectar amb la paret de les grans muntanyes. La travessem i pugem amb tendencia a la dreta, direcció al Cuello de Gabieto. Pujada poc evident, gairebé pel dret però sense massa pèrdua, perquè tot porta al mateix lloc. El Pico Blanco primer i el Pico Royo després, ens serveixen de referència deixant-los a la dreta. Uns cent metres abans del Coll de Gabieto, creuem en diagonal ascendent per sota l’aresta, en una espècie de canal de pedra descomposta que ens deixa a l’inici de la cresta. Des d’aquí ja gaudim d’una panoràmica de luxe, amb la vall de Bujaruelo, el Valle del Ara i el Vignemale. Iniciem la grimpada sempre per la part alta, amb trams aeris però còmodes fins a superar el Gabieto Sur (3035m) i el Gabieto nord (3031m). Desgrimpem i baixem cap al coll de Gabieto, on trobem la pujada directa per l’aresta SO del Taillón. Entretinguda i amb passos de III que requereixen concentració però molt fiables, amb una roca boníssima. En pocs minuts coronem el Taillón (3144m).
Descens ràpid, divertit i molt juganer que ens permet baixar cap a la falsa Brecha amb pocs minuts, fins a sobrepassar el Dedo i arribar a l’espectacular Brecha de Rolando (2805m).
Camí de la Brecha, amb l’imponent Casco al fons.
El pas cap al Cuello de los Sarrios, un tram de ferrata per conectar la Brecha de Rolando amb la pujada normal al Casco.
Optem per la via directa que flanqueja per la paret sud fins a trobar una grimpada que ens deixa en una cova. Es tracte d’una pujada vertical molt estètica per dintre la muntanya, amb un pas de III que ens deixa al darrer tram del Casco (3011m). No obstant, està realment carregada de neu, tant a baix com a dalt, amb la sortida taponada i l’aigua regalimant per tot arreu. Sembla que és massa aviat i fins ben entrat juliol o agost no es podrà fer. Desfem la grimpada i seguim el flanqueig de cadenes fins al Cuello de los Sarrios. Resseguim la part més vertical per atacar el cim per la vessant Est i acabar amb una pujada directa per la cara sud. Vistes genials de Gavernie i les valls franceses engulides per una densa massa de núvols.
Des del cim del Casco, fenòmens de la natura i el temps.
Gavarnie i el salt més gran d’Europa, un lloc que sempre desperta un carisme especial.
Baixem desgrimpant per l’aresta direcció a la Torre. Però ràpidament ens desviem a la dreta per trobar unes llengües de neu que ens deixen al Cuello de los Sarrios.
Des d’aquí, el destí final, el barranc i el Circ de Cotatuero s’intueixen, però queda un llarg descens entre blocs, prats i parets rocoses.
Sobrepassem el Plano de Millaris, el creuem i continuem seguint fites per un terreny pla plè de forats propis d’un laberint. La zona de Mondrarruego és realment curiosa i ens acosta cada cop més a Cotatuero. Baixem una petita canal per acabar seguint un afluent que desemboca al Barranco Rivereta. Les cascades que es formen uns metres més amunt són realment estètiques. De cop ens endinsem al barranc de Cotatuero, baixant entre blocs a tocar d’un espectacular salt d’aigua.
Des del Plano de Millaris, la Brecha i el Casco prenen protagonisme.
El barranc de la Rivereta, un joc de cascades per acabar alimentant el gran salt del Cotatuero.
La Cascada de Cotatuero, un altre regal de la natura.
Passem per les Clavijas de Cotatuero i baixem directes per una zona cada cop més espessa que ens porta de dret a la Pradera.
Jornada maratoniana amb un còctel dels que es digereixen amb passió, èxtasis i emoció fins al final. Una ruta circular molt ben trobada per recórrer un dels indrets més autèntics del Pirineu des de tots els seus vessants: vegetació, terreny alpí, fauna autòctona i natura en la màxima expressió.
Track activitat:
Deixa un comentari