Circular a les Maladetes Occidentals amb esquís.

Pico Mir (3187m), Sayó (3215m) i Cordier (3266m) amb esquís.

Amb una previsió força incerta, sembla que les condicions de neu segueixen intactes passada la Renclusa. Una de les activitats que fa temps perseguim, és encadenar uns quans cims a la zona de les Malades Occidentals.

Així que sense més, ens enfilem des del refugi fins a l’estany de la Renclusa. Aquí, s’obren les possibilitats. Deixant de banda la ruta clàssica que porta al coll de l’Alba, un corredor molt estètic entre el Pico Mir i el Sayó sembla tenir la clau de l’ascens. Uns metres més amunt de l’estany calçem esquís i remuntem tota la pala que agafa pendent fins darrera del …… Una zona de purgues i força tancada que encara acumula grans quantitats de neu. Després d’una bona apretada per sota les parets del Pico Mir, arribem al corredor.

Línia de pujada i baixada als pics Mir, Sayó i Cordier.

Estany de la Renclusa.

L’ascens, d’uns 100 metres amb esquís a l’esquena i grampons, és realment agraït, amb trams de gel, mixtes i neu compacte. Una pendent força constant d’uns 50°. Arribats al coll, s’obra una panoràmica preciosa direcció a Cregüeña. Crestegem fins el Pico Mir (3187m), amb passo força aeris i exposats, però assequibles. Tornem enrera fins al coll i enfilem una grimpada molt maca amb blocs de roca fins a dalt al Pico Sayó (3215m). Es pot esquivar per la dreta, remuntant la pala de neu. Des del Sayó, s’extèn una de les millors panoràmiques de les Maladetes.

Aresta del Pico Mir des de la grimpada al Pico Sayó. Al fons a l’esquerra el Pica Alba.

Coll entre el Pico Sayó (a la imatge) i el Cordier (a l’esquena).

Descendim uns metres per la vesant NE fins a un extens coll que ens permetrà el darrer ascens fins el Pico Cordier (3266m). Un tram fàcil que careneja i agafa alçada progessivament, sempre amb l’opció de buscar l’aresta de roca o la pala de neu a l’esquena. Amb pocs minuts arribem al cim. Les línies de baixada que es dibuixen fins a la glacera de la Maladeta, permeten fer volar la imaginació. Pendent, roques i múltiples entrades. No obstant, el que més crida l’atenció en aquest punt, és l’espectacular cresta que conecta amb el Pic de la Rimaya, la Rimaya i la Maladeta Oriental. Escarpada, desafiant, molt aèrea i amb gendarmes que li posen un ambient més autèntic.

Bones vistes del Cordier i el Pic de la Rimaya des del Pico Sayó.

Preciós espectre de Brocken en la grimpada al Pico Sayó.

Sense massa temps per pedre, i amb una mèteo que comença a empitjorar, triem una estètica línia que surt del mateix Pico Cordier cap a l’esquerra, entre roques. La idea és trobar neu cremeta fins a la part intermitja, on caldrà buscar el pas que conecta amb la glacera i confiar que hi haurà neu per creuar-lo.

La recuperació com a base d’un dia complet!

Track:

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=13668137&measures=on&title=nf&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″></iframe><div style=”background-color:#fff;color:#777;font-size:11px;line-height:16px;”