Tornar al Parc National des Pyrénées sempre és un luxe. Trepitjar el Midi és sinònim d’espectacle i rock&roll.
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: Pàrquing passat el Portalet (Cabane de l’Araille).
- Distància total: 20 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 1200m en total (260m la via d’escalada).
- Altura màxima i mínima: 2884m (Midi d’Ossau, Gran Pic) i 1720m (pàrking / cabane de l’Araille).
- Durada: 12 hores.
- Dificultat: Alta. Després d’una exigent aproximació, la via es troba en una paret de granit realment perdedora. Pràcticament desequipada, trobarem alguns pitons puntuals. Gairebé totes les reunions a muntar.
- Dades de la via: Fouquier a la cara E del Midi d’Ossau (Gran Pic). Es tracte d’un recorregut d’aventura en terreny alpí de 635m verticals (800m si coronem el cim del Midi d’Ossau), on únicament trobarem una desena de pitons.
- Material: botes de muntanya, motxilla 30 litres, cantimplora, gps, arnés, casc, 6 cintes express, 7 cintes extensibles, peus de gat, 2 cordes de 60m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, joc de 7 tascons, friends (fins al 3), semàfor d’aliens (groc, vermell i verd), pitons (prescindibles), bagues i cordinos.
- Cartografia: IGN Ossau Vallée d’Aspe
Un diumenge amb ganes d’aventura, escalada alpina i entorn idílic. El Midi d’Ossau és sempre un santuari per a qualsevol escaladaor, alpinista i apassionat de l’alta muntanya. La via Fouquier, oberta el 1968 per Jean Louis Perez et Mme Fouquier ens regala un itinerari a la inmensa cara E direcció al Gran Pic. 635m pràcticament desequipats (trobarem uns 10 pitons en total) que combinen llargs de variats i elegants sempre buscant la l’inia més evident i assequible.
Una paret de grans dimensions i força perdedora, on la navegació i la lectura sobre el terreny escevenen claus per arribar a bon port i no perdre el fil en cap moment, fet que ens podria posar en un bon compromís donades les característiques de l’entorn.
Després d’una nit de mil estrelles sota l’espectacular via làctea, arrenquem a l’hora dels senyors amb les primeres llums. Remuntem el primer coll i deixem enrere el refugi Pombie per anar directes a la paret. L’aproximació és evident des del mateix refugi, ja que la congesta triangular a peu de via és molt característica.
Ressnya de Luis Alfonso (Luichy), adaptada per Pincho i Juan.
La silueta del Midi d’Ossau sota una nit de molts quirats!
Les primeres llums del dia dónen vida a un entorn realment meravellós.
Un cop esquivem la rimaya, intentem ajuntar els dos primers llargs (el primer no surt a la ressenya) de tràmit que es converteixen en un flanquig cap a l’esquerra buscant una canal ample i un terreny còmode per montar la R0. Es poden fer en ensamble.
El segon llarg son 30m de IV que es fan ràpids i son de bon protegir, seguint uns petits diedres fins a una repisa on montem la R1.
El tercer llarg son 25m fàcils amb un pas aïllat de IV+. Sempre buscant la línia més evident i amb opcions per protegir els passos, tot i que a vegades cal trencar-se el cap o millor seguir amunt i no caure!
El quart llarg passa per sota una placa grisa molt característica, seguint una fissura marcada i sortint amb tendència a l’esquerra per acabar montant la R3.
El cinquè llarg son 40 metres de IV/IV+ mantinguts que segueixen un petita fissura, trobant algun pitó salvador en el pas de V fins a la R4, amb pitons.
El sisè llarg és vertical i aeri, però ens permet pujar per uns petits ressalts i anar protegint els passos fins arribar al gran flanqueig de la via. Ideal montar la R5 just abans del flanqueig. Es pot montar iniciat el flanqueig, aprofitant un pitó, però no és tan còmode.
El setè llarg posa a prova tots els sentits, sobretot el mental i la confiança amb el granit. El llarg flanqueig de difícil protecció i sense massa presa, amb tot l’ambient als peus ens posa a prova. Pitó a la sortida, on cal una cinta llarga pel retorn cap a l’esquerra i afrontar la pujada per terreny indefinit entre blocs de roca fins a completar els 55m i montar la R6.
Vuitè llarg força vertical amb lleugera tendència a la dreta en el tram final, buscant un bloc de roca tipus gendarme, on montem la R7 després de 55m.
La imponent cara N és tan llaminera com desafiant.
Entre sombres i un granit exquisit, gaudint de cada pas en una via molt completa.
El novè llarg manté una línia evident, deixant a l’esquerra una paret rocosa i esquivant un bloc desplomat per la dreta. Pujar-lo i seguir amb tendència a l’esquerra buscant el terreny fàcil fins a montar la R8 en un lloc còmode.
Desè llarg amb una sortida exigent, física i tècnica, de presa fina i dfícil protecció. Mantingut fins a superar la placa i iniciar un tram més tombat que ens porta a una grada. Recomenable montar la R9 cap a la dreta, per evitar la fricció de les cordes en el següent llarg. La repisa de roca a la dreta és bon lloc.
Els 60m de l’onzè llarg son de menú a la carta…sense massa dificultat, anar guanyant alçada per petites feixes intentant protegir de tant en tant com es pot.
Balcons selectes que donen sentita l’activitat i a una passió sense límits.
El dotzè llarg és dels exigents de la via. Comença per una placa vertical aprofitant la fissura del diedre de l’esquerra per progressar amb bavaresa i protegir la tirada, aprofitant un pont de roca abans tirar cap a la dreta i haver de decidir si pujar pel tram de V (vertical, però curt, de bon protegir i menys exigent del què aparenta) o fer la variant de IV+ de la dreta, que també s’ha de treballar fins a montar la R10. El lloc és còmode, però montar la R és realment complicat ja que tot es mou.
El tretzè llarg és un tràmit fins a les graderies, en una inmesa feixa.
El catorzè llarg és progressar per una canal de pedra suelta fins que a l’esquerra s’bre una grimpada/escalada de blocs caòtics i descompostos per acabar treien el cap en un collet. (si deixem la canal a la dreta, hi ha la variant de V+).
Quinzè llarg de petit flanqueig a l’esquerra entre pedra descomposta que baixa avall fins a trobar uns blocs encastats, con montem la R14.
El setzè i dissetè llargs superen els blocs encastats i navega fins entrar a una espectacular xemeneia plena de ponts de roca que ens condueix a la part final després de 60metres de tirada.
Sorteando la fisura del desplome pasada la R12 antes del flanqueo para encarar el tramos de V+ (o IV).
Una via autèntica de Pirineu, de les que cal saber navegar i seguir sempre la línia més evident per evitar veure’s compromès en variants impossibles.
La vía láctes des del Portalet dirección al Pico Anayet como preludio de una gran jornada.
Deixa un comentari