Ascens al Taillon per una línia poc concorreguda de la majestuosa cara N. Intent de descens pel corredor central i finalment per la cara SE cap a la Brecha de Rolando
La integral completa d’ascens i descens a la cara N. El pla inicial.
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de San Nicolás de Bujaruelo.
- Distància total: 23 km.
- Desnivell positiu: 2000m (1825m sense l’intent de baixada pel corredor N).
- Altura màxima i mínima: 3147m (Taillón) i 1340m (San Nicolás de Bujaruelo).
- Durada: 12 hores.
- Dificultat: alta a la pujada, moderada en el descens si es baixa per la Bretxa de Rolando. Si el descens és per la cara N, la dificultat és màxima.
- Material adicional: esquís, pells de foca, grampons, 2 piolets tècnics, pala arva i sonda, pal piolet, arnés, corda de 60m o 2x30m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, joc de 7 tascons, friends (semàfor), pitons, bagues i cordinos.
- Cartografia: Alpina Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
Arrenquem a les 2 am des de Manresa. 3:15h de cotxe fins al pàrking de San Nicolás de Bujaruelo. Engeguem frontals i comencem l’aventura. Per endavant, una pujada duríssima amb gairebé 15kg a l’esquena fins al Port de Bujaruelo. Superem la zona boscosa a bon ritme, i amb menys d’una hora ja sumem 400m+. Ni rastre de neu, seguim per un terreny tarterós, amb uns núvols amenaçadors a la vista. Passem el refugi de l’elèctrica i en el primer pla veiem la congesta de neu fins dalt el Port. Després de més de 700m+, ens calçem esquís, un descans important fins al coll. El núvol carregat d’humitat ens engoleix i un vent incòmode que no dóna treba ens menja la moral. Pocs éssers a la zona. Seguim en diagonal ascendent directes a la paret N. De cop, ens n’adonem que estem sobrepassant el núvol i quan ja som davant el Taillón, un cel serè i amb un despertar excels ens saluden. Sembla un miratge, el dia ha canviat per complet i els núvols rauen sota els nostres peus. Un regal pel cual ja ha valgut la pena tot l’esforç. La paret està realment carregada i amb un look preciós. Una gran purga a la part baixa i petits torrents en plena paret no semblen un bon auguri. No obstant, l’aire fred de nord ens fa pensar que el perill mentre el sol no apreti és força baix. Canviem esquís per grampons i piolets, ens enfundem arnés, corda i ferralla pel què pugui ser i comencem l’alpinada. El tram inicial és un mixt de neu regelada i crosta amb neu humida sota. Quan es comença a obrir, veiem bones condicions al corredor directe i ens decidim per explorar una ruta desconeguda, molt evident des d’un primer moment.
El primer cara a cara amb la N del Taillon sempre imposa.
El corredor Directe manté la verticalitat i l’ambient en tot moment.
Com el nom indica, la ruta evita la navegació i va de cara a la idea, en un tram molt vertical i mantingut i amb lleugera tendència a l’esquerra, per entrar a una zona més acanalada que ens porta a un ressalt de roca, on penja una preciosa cascada de gel. A l’esquerra, un pas curt en mixte de neu i gel (70-75ºaprox) que requereix de piolet tracció (hi ha una reunió de tres pitons prèviament a l’esquerra) ens facilita les coses.
Superant el primer ressalt de neu i gel. 70º-75º aprox.
La via continua per un corredor preciós, ample i amb molt ambient, que després de 150m ens deixa al segon ressalt. Una paret de roca d’uns quaranta metres, coberta per una cascada de gel molt estètica. L’esquivem pel corredor de l’esquerra, d’uns 55-60º aprox. Passat el tram més dret, s’obren dues opcions, a l’esquerra una continuació fàcil cap a l’aresta o a la dreta la línia lògica per sobre del ressalt, que puja directe al cim en un corredor de la mateixa pendent, per girar a l’esquerra al arribar a la zona rocosa. Arribats a la part alta, el darrer tram fins l’aresta somital és al gust del consumidor. Tot i que el primers metres son un tram de neu de 45-50º, un cop superats tenim diverses opcions que combinen neu, gel i ressalts de roca per guanyar els darrers cinquanta metres fins dalt. Nosaltres tendim a l’esquerra, buscant un tram força vertical i exposat, però amb més neu. Superem dos ressalts de 70º/III-IV i un cop a l’aresta, seguim direcció W fins a tocar el cim.
El segon ressalt s’evita pel corredor de 55-60º que queda a l’esquerra.
Gaudim d’unes vistes post nevada realment espectaculars, tant a la zona del Vignemale, com a Gavernie i el valle de Ordesa. El mar de núvols enganxat a la part francesa fa el dia més pintoresc. Recuperem forces i canviem grampons per esquís. El corredor N clàssic ens espera. Arrenquem del mateix cim fins a trobar l’entrada. Una capa superficial plena de les típiques “ales d’àngel” en forma de plomes de gel fruit del vent i la neu recents ens obliga a extremar les precaucions. L’esperança que més avall la neu sigui més tova ens fa seguir endavant. Girs tècnics i molt exposats que no permeten error. La neu passa a ser crosta i molt dura. Ja amb el ressalt a la vista i superats gairebé dos-cents metres, decidim que no té cap sentit continuar si no hem de gaudir d’una bona baixada.
Primers metres del descens de la cara N clàssica. Pendent mantinguda, prohibit caure.
Ens treiem els esquí i tornem a pujar cap el cim. Optem per la baixada sud cap a Ordesa per acabar direcció a la Brecha de Rolando. La neu pols transformada ens regla una gran baixada, tot i els núvols que ens dificulten la visibilitat en algun moment. Remuntem uns metres per passar la Brecha i ens deixem caure cap al refugi de Serradets. El coll de l’esquerra ens permet retrobar el Taillon per la cara E, i amb una baixada curta cap a l’esquerra arribem a la cara N. Seguim cap al Port de Bujaruelo i desfem la pujada de primera hora fins a San Nicolás. Una bona curtida en una jornada alpina de les que sempre deixen bon regust, fins i tot quan no tot surt perfecte. Navegar per la imponent cara N del Taillon sempre és un luxe. Tornarem!
Flanqueig fins la Brecha de Rolando després del descens de la cara S.
Track activitat
Deixa un comentari