Vall solitària i cims estètics d’un calcari perfecte. Descobrint una gran via alpina al Parque Natural Valles Occidentales.
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Cleta (El Rigüelo).
- Distància total: 15 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 1300m en total (300m la via d’escalada).
- Altura màxima i mínima: 2645m (Pico Aspe) i 1500m (Pàrquing de la Cleta/el Rigüelo).
- Durada: 10 hores.
- Dificultat: Alta. Mitja en l’aproximació i el descens. V és el grau màxim a la via d’ascens per la cara est (via sense equipar i molt exigent en les xemeneies).
- Dades via: Original de los Navarros al Pilar Sur de l’Aspe. Oberta el 1977 per Aldaya, Garayoa y Jerico.
- Material: botes de muntanya, motxilla 20-30 litres, cantimplora, gps, arnés, casc, 5 cintes express, 7 cintes extensibles, peus de gat, 2 cordes de 60m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, joc de 7 tascons, friends (fins al 4), aliens, pitons (prescindibles), bagues i cordinos.
- Cartografia: IGN Ossau Valle d’Aspe.
Només baixar del port te n’adones que la vall d’Aisa és un lloc seductor i tranquil, però sobretot privilegiat. En el mateix poble d’Aisa agafem la pista asfaltada que ens permet arribar al pàrquing de la Cleta, a la zona del Rigüelo. A 1500m i ja amb vistes a les grans muntanyes de la vall comença l’activitat. Després duns primers metres de bosc i de deixar el refugi lliure Saleras a l’esquerra, creuem el riu (hi ha un salt d’aigua perfecte per una remullada post activitat) i enfilem directes a la muntanya.
La primera imatge a tocar del refugi és de postal
Entrant de plè als Barrancos de Mallos de Lecherín.
Amb el Pas de la Garganta de Aísa a la vista, ens desviem per la tartera de l’esquerra.
Inicialment seguim el GR que puja pel dret direcció a l’Aspe, però aviat ens desviem cap a la dreta per endinsar-nos a la vall que ressegueix l’Aspe per la cara est, deixant els estètics Mallos de Lecherin a la dreta. Uns metres abans d’arribar al coll (Paso de la Garganta de Aisa), remuntem cap a l’esquerra per una congesta de neu que haviat es converteix en tartera fins a trobar el Pilar Sur del Pico Aspe.
Metres i metres de calcari amb doble tonalitat i un espectacle de formacions ens dónen la benvinguda. Escalada de caire clàssic i alpí, que sempre segueix la línia més lògica entre diedres, fissures i xemeneies. Roca bona en general, però val la pena no refiar-se, ja que hi ha llastres sueltes i trams descompostos.
L’inici de la via està senyalitzat amb una fita i un pont de roca llaçat, així com una preciosa Flor de Neu (Edelweis). El primer llarg puja primer per una placa i després per dues canals hervoses, sempre amb tendència a l’esquerra. Muntem reunió després d’uns metres de pedra suelta, aprofitant l’entrada de la canal/xemeneia del segon llarg. Un segon llarg més exigent i vertical en el primer tram, que es culmina amb un llarg flanqueig de II fins al replà de l’esquerra, on trobem l’única escapatòria de la via i el punt de convivència amb la via Subterrànea.
Primer llarg, amb bon cantell i línia evident.
Segon llarg força aeri i vertical fins arribar al flanqueig on canvia la tonalitat de la paret.
Quart llarg amb l’espectacular xemeneia i el bloc a dalt.
El tercer llarg comença amb tendència a la dreta, superant un tram vertical amb blocs i bon cantell fins arribar a peu de la xemeneia més estètica de tot el recorregut. Aquí comença el quart llarg de 55 metres, segurament el més físic, variat i exigent de tota la via. La xemenia és espectacular i te l’has de treballar, èrpo amb ponts de roca i friends es pot protegir bé. Un cop superats els blocs de dalt, el segon tram és un diedre molt vertical amb passos físics que si busques bé sempre trobes un bon cantell on acomodar-te.
La reunió la muntem amb un conjunt de pitons vells (la única semiequipada). El cinquè llarg també ens regla una xemeneia d’entrada, més oberta i amb un pas clau a la sortida, per després progressar amb cantells fins i tram d’adherència fins a la R5.
El sisè i darrer llarg comença amb un tram vertical i tècnic que es pot superar escalant per la dreta o recolzant-se a la gran fissura que forma el diedra. Important un cop superat el diedre fer el flanqueig a l’esquerra, ja que la xemeneia que ve a continuació és molt estreta i inescalable. Després dels tres metres de flanqueig, trobem un tram vertical amb bona cantell que ens porta al final de la via. Es pot fer una reunió intermitja si es vol evitar el gran fregament que suporten les cordes.
Darrer llarg que comença exigent i acaba amb unes vistes brutals del Midi d’Ossau i el Anayet.
Des de la part alta, baixem un parell de metres per darrera i anem flanquejant la cresta per sota, seguint fites fins a poder enfilar-nos a la part alta i culminar el cim pel prat. La millor vista del dia la tenim des d’aquí dalt, amb la màgia del Midi d’Ossau, la roca volcànica de l’Anayet, la majestuositat del Pico Collarada (2883m) i un mar de núvols que comença a devorar la vessant francesa.
Posta de sol des del Pico Aspe, amb el mar de cotó fluix posant la cirereta.
Descens directe des del cim, amb alguna clapa de neu i un pedregà constant fins a trobar el GR.
Des del cim baixem per la ruta normal, que ens permet perdre alçada de la forma més directe, travessant algunes congestes de neu direcció al Paso de la Garganta de Aspe i posteriorment a Las Llanas, on deixem enrera els grans blocs de roca calcaria per trobar tartera i finalment prat que ens guia al mateig GR de pujada.
Ressenya de “Los Caracoles Majaras”.
Track activitat
Deixa un comentari