Culminant la Corona de la Maladeta

Publicat per & arxivat en General.

Crestes, corredors i ambient alpí entre la Punta Delmás, el Mir, el Sayó, el Cordier, el Pico de la Rimaya i la Maladeta

Dades d’inetrès

Circular que discorre en les altures de la glacera de la Maladeta per coronar fins a sis cims. Sortim de la Besurta fins a la Renclusa portejant. Aquí calcem esquís i pugem directes a la base de la Punta Delmàs, reodejant-la per sota fins arribar al coll de l’Alba.

Cresta de la Punta Delmás, amb les Maladetes Occidentals i Oriental al fons.

Ascens al Pico Sayó. Primer vam pujar per la cresta fins a la Punta Delmás i després de desfer-la, per la pala de neu.

El vam pujar i vam continuar per l’aresta de roca fins a la part alta on la cresta pren dues opcions: de recte segueix fins al Pic Mir i a l’esquerra baixa uns metres per tornar a pujar fins a la Punta Delmàs (3158m). Fem la Punta i tornem per intentar arribar al Mir (3184m). Però un pas de 6A de quatre metres verticals en un coll molt exposat a banda i banda ens obliga a fer marxa enrere. Desgrimpem i pugem al coll entre el Mir i el Sayó. Des d’aquí la grimpada fins al Pic Mir (3184m) és ràpida i molt aèria.

Cresta entre la Punta Delmás y el Pico Mir. Al fons el Sayó.

Flanqueig exposat amb un ressalt de roca de III delicat, i més en condicions mixtes.

Superant els dos passos més tècnics de la cresta, ja tornant de la Punta Delmás. Al fons el Sayó, el Cordier, Pico de la Rimaya i la Maladeta.

Tornem i pugem al Pic Sayó (3220m) després d’un flanqueig per neu i un tram final entre roques. Precioses vistes. Continuem per l’aresta i després de sortejar uns blocs ens posem els esquí i foquegem fins al cim del Pic Cordier (3254m). Esquiem el corredor NO fins a la glacera de la Maladeta. Els últims metres en diagonal de dretes per quedar el més a prop possible del Pic de la Rimaya (3265m).

Descens del Cordier per un corredor exposat i plè de trampes! Millor no fallar …

Primers metres del corredor del Cordier. Tiessu tiessu!

Escapant per la directa, ja amb vistes al corredor nord de la Maladeta.

Enfilem amb grampons un corredor de neu força vertical i que s’estreny, i en pocs minuts arribem al cim. Desfem els primers metres del descens desgrimpant i, on comença la neu contínua, calcem esquís. Descens molt extrem i exposat, amb pendent mantinguda i passos estrets. Impossible fallar. Arribats a baix tracem diagonal de la dreta fins a la base de la Rimaya.

Terrassa delux des del Pic de la Rimaya. Maladeta, Pico Abadías i vall de Cregüeña.

Corrdor del Pico de la Rimaya. Semblava impossible, però hi cabien els esquís!

Els tres grans descensos del dia: El corredor N del Cordier, el corredor N del Pico de la Rimaya i la canal NE de la Maladeta.

Corredors del Cordier (dreta) i del Pico de la Rimaya (esquerra). Descensos vibrants i amb ambient.

Carreguem els esquís i posem grampons per superar la canal de la Rimaya i posteriorment arribar al cim de la Maladeta (3308m). Màxima solitud en una tarda de pur plaer. La glacera de l’Aneto totalment deshabitat i Cregüeña posant la cirereta. Posem esquís al mateix cim per baixar uns metres direcció al Pic Abadías i ràpidament canviar de direcció fins al coll de la canal. Descendim fins a la Rimaya i d’aquí fins a la Renclusa per tancar una joranda èpica entre preciosos cims i grans descensos.

Dos cims crestejant (Delmàs i Mir), tres a ritme de grampons (Sayó, Rimaia i Maladeta) i un de passeig (Cordier). 11 hores, 1820m + i 18km. Esquí alpinisme del bo!

Darreres llums a la glacera de la Maladeta per tancar una jornada memorable: la corona de la Maladeta al complert!

Track activitat:

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17879742&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

Muela i Diente del Alba i cresta del Pico Le Bondidier

Publicat per & arxivat en General.

Descobrint un cim aïllat entre les Maladetes: Pico de le Bondidier, 3153m

Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Besurta.
  • Distància total: 14.50 km aproximadament.
  • Desnivell positiu: 1420m.
  • Altura màxima i mínima: 3153m (Pico de le Bondidier) i 1843m (Besurta).
  • Durada: 6 hores.
  • Dificultat: Alta en el tram de cresta de la Muela del Alba i el Pico de le Bondidier.
  • Material: esquís, arnes, corda de rando, bagues, cordinos, reverso, mosquetons, grampons i piolet.
  • Cartografia: Alpina Parc Natural Posets – Maladeta.

Gran activitat per als amants de l’esquí i l’alpinisme. Vam pujar des de la Besurta a la Renclusa i d’aquí en diagonal per sobre de l’estany. Descendim uns metres per afrontar la llarga i directa pujada al coll de l’Alba (si es puja pel tub de l’esquerra, pegat al Sayó és més directa encara). Uns metres abans del coll pugem la canal que separa la Muela del Diente del Alba.

Tuc de Paderna a la dreta i Pico del Alba al fons.

Canal d’ascens directe ente el Diente y la Muela del Alba.

Crestegem per esborrar-los de la llista i baixem la canal per l’altre costat, ja amb el Pico de le Bondidier (3153m) davant. El primer tram és una desgrimpada, després calcem esquís i flanquegem fins al collado del Alba (3092m), on deixem els esquís i alleugerem pes.

Collado del Alba a la dreta y Punta Delmás davant.

Tracem una diagonal molt evident fins al coll del Cordier (3127m), que comunica el Sayó (3215m) a l’esquerra, el Cordier (3266m) davant i l’aresta del Bondidier a la dreta. Una aresta entretinguda i amb ambient que es pot fer sense material (millor portar un cordino per seguretat) però que presenta un parell de passos picants, sobretot la desgrimpada. Amb 20 minuts coronem el cim del Pico le Bondidier (3153m) des del coll. Les vistes de Cregüeña, la Maladeta i el Pico Maldito són espectaculars.

Pico Sayó a l’esquerra amb el collado del cordier i tota la cresta de le Bondidier a la dreta des del Diente del Alba.

Arribant al collado del Alba després de desgrimpar el Diente.

Desfem l’aresta i tornem al coll per calçar esquís i iniciar el descens. Baixem amb tendència a la dreta per arribar a la pujada normal als Portillons, evitant la baixada a l’estany de la Renclusa per falta de neu.

Coronant el Pico de le Bondidier amb l’estètica cresta en primer terme.

Vistes increibles de la Maladeta, el Pico Abadías el Pico Maldito i la vall de Cregüeña.

La cresta en el sentit de tornada. A l’esquerra el collado del Alba, al centre la Punta Delmás i a la dreta el Pico Sayó.

Sortida amb una gran dósis de sensacions alpines combinada amb un bon descens. La grimpada entre el Diente (3121m) i la Muela (3113m) es cómode i amb poc compromís més que la part aèrea i algún bloc puntual. La cresta de le Bondidier ja exigeix més tècnica i domini del cos i la ment en trams aeris i passos de II i III combinats amb trams mixtes. Una petita gran delicatessen!

Track activitat:

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17765350&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

 

Circular entre el Pico Abadías, l’Aneto per l’Estasen i el Salterillo

Publicat per & arxivat en General.

Descobrint nous itinerars per connectar una gran ruta a l’Aneto

Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Besurta.
  • Distància total: 21.70 km aproximadament.
  • Desnivell positiu: 2155m.
  • Altura màxima i mínima: 3404m (Pico Aneto) i 1843m (Besurta).
  • Durada: 10 hores.
  • Dificultat: Alta en el descens del corredor NO del Pico Abadías i mitja-alta en la canal Estasen depenent del nivell d’esquí.
  • Material: esquís, pells de foca, grampons i piolet.
  • Cartografia: Alpina Aneto.

Gran circular per recórrer un dels corredors mai desconeguts de la glacera de l’Aneto.
Sortim de la Besurta per pujar a la Renclusa, al pas dels Portillons i endinsar-nos a la glacera de l’Aneto. Després dels primers metres, girem a la dreta i pugem envoltant la zona rocosa del Portillon Superior i la Maladeta, fins arribar al coll del Abadías. Coronem el Pic Abadías i calcem esquís. Descendim el corredor NE que ens deixarà a la vall de Cregüeña. Procurant perdre el mínim d’alçada i sempre flanquejant per la zona rocosa de l’esquerra, busquem el coll de Cregüeña.

Estudiant la jugada des del coll del Pico Abadías. La Maladeta al fons.

Canal amb força pendent, trams estrets i neu pols per un descens molt poc conegut! Una delicatessen.

Línia de baixada al corredor del Pico Abadías des del Pico de la Rimaya.

Canal NO del Pico Abadías i continuació cap al coll de Cregüeña.

Sense posar pells, fem uns 20 metres amb els esquís a l’esquena i ens vam tirar per darrere, en diagonal per no perdre alçada. Després d’un primer ressalt, ja veiem l’Aneto al fons amb la cresta de Llosàs.

Descens per sobre l’estany de Cregüeña, flanquejant per sota el Pico Abadías i el collado i el Pido Madito fins el coll de Cregüeña a la dreta del tot.

Cregüeña, un indret salvatge i poc transitat. L’altre cara de la glacera de l’Aneto.

Pico Abadías a l’esquerra, coll del Maldito i Pico Maldito. El corredor Diagonal d’Arlaud és una joia que tenim pendent.

Remuntem fins a la base de la canal Estasen. La vam pujar, vam deixar el material a l’entrada i vam treure el cap al Pic de l’Aneto.

La canal Estasen lluïa un aspecte excels, amb un blanc de gal·la.

Primers metres de la canal a cop de grampó.

Metres finals de la canal. Visibilitat la justa, neu de qualitat!

Vam baixar per a calçar esquís i baixar la canal. Condicions fantàstiques i més tenint en compte que estem a mitjans de maig. Vam pujar al coll de Corones i d’aquí recorrem tota la glacera per esquiar fins al Salterillo. Continuem direcció Aigualluts i bastant abans d’arribar ens desviem a l’esquerra per pujar 100m fins al coll de la Renclusa. La baixada fins al refugi i posteriorment la Besurta és molt ràpida, amb neu humida i molt pesada.

Grimpada fins a coll de Coronas per connectar amb la glacera de l’Aneto.

Gran activitat per als que els va la marxa. 22km, 2200m + i fins a 10 hores d’aventura.

Track activitat:

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17765499&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

Valle Blanche, Aiguille du Midi, Chamonix

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món, Alps i resta del món.

Descobrint una baixada mítica amb unes condicions excepcionals

Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: telefèric de l’Aiguille du Midi i Mer de Glace fins a Montenvers (a l’hivern o temporades de molta neu s’arriba a Chamonix esquiant).
  • Distància total: 14.50 km aproximadament.
  • Desnivell positiu/negatiu: 312m / 2221m.
  • Altura màxima i mínima: 3842m (Aiguille du Midi) i 995m (Chamonix).
  • Durada: 2:54 hores.
  • Dificultat: Mitja, només cal estar atents a les esquerdes i seracs als que t’exposes en una glacera dels Alps.
  • Material: esquís, arnes, corda de rando, cargols de gel, bagues, cordinos, politges, mosquetons i piolet.
  • Cartografia: Chamonix – Mont Blanc.

El dia no era per tirar cohets i des de baix a Chamonix no les teníem totes, però s’hi havia de ser i tenir fè. Així que confiant en una possible finestra de mig matí agafem el telefèric de l’Aiguille du Midi i creuem els dits.

Descens inicial de l’aresta amb un ventdaval espectacular.

Atravessem el pont direcció al túnel de gel previ a l’aresta i el dia sembla empitjorar per segons. El cel cada cop més tapat, ràfegues constants de més de 70km/h i una temperatura gèlida de -11º. Però no tirem la tovallola, carreguem els esquís i fem l’aresta de neu somiant que el dia obrirà. Neu més amunt dels genolls i unes condicions que no podem menysprear … neu pols a primers de maig, un regal.

Paquet de neu inumà, feines a calçar-se els esquís.

Cara nord de l’Aiguille du Midi. La Mallory sempre genera molt respecte.

Busquem un pla per fer lloc i calçar esquís i de cop apareix la verge de les neus. El sol treu el cap i el vent afluixa. Tornem a tenir vistes de les muntanyes i el més enllà. És la nostra! Apareix un grup de tres que semblen controlar el terreny, així que després d’obrir traça conjuntament fins a superar el Grand Rognon per la dreta, els deixem que ens guiin.

Entrant a la Vallée Blache a la dreta del Gros Rognon.

Primers metres del descens amb una panoràmica de luxe amb el Gran Dru i les Droites.

Entrem enganxats al Gros Rognon, traçant una diagonal d’esquerres i atravessant un inmens mar de neu i gel, el Glacier du Geant. Passat el Gros Rognon apareix el Glacier d’Envers du Plan a l’esquerra i es pot apreciar el refugi du Requin penjat a dalt les roques.

Deep pow! Un dia dels que no s’obliden, especialment per les condicions.

Passat el Rognon, el Glacier d’Envers du Plan treia el cap.

Molt girs de plaer en plena solitud, dins la inmensitat.

Uns metres més avall, just abans d’arribar a l’alçada del refugi, atravessem una zona d’esquerdes i seracs en el Glacier du Tacul. L’espectacularitat de la zona de seracs ens eclipsa per complert. Just després, la baixada torna a agafar la directe cap avall en direcció al pla, a la unió entre els dos glaciars, el Glacier du Tacul i el Glacier de Leschaux. Aquí comença la gran Mer de Glace que en un estat força precari en deixa uns metres abans del funicular de Montenvers, el cual ens deixarà al tren que posteriorment ens baixarà a Chamonix.

Espectacle de seracs en el Glacier du Tacul.

Unió entre el Glacier du Tacul i el Glacier de Leschaux, on começa la Mer de Glace.

Una finestra que fer pal·lesa la nostra gran frase: s’hi havia de ser.

Track activitat

//www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17647764&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

Täsch Hute, Alphubel, Saas Fee

Publicat per & arxivat en General.

Grans rutes i ambient Alpí en terreny suís. Coronant l’Alphubel amb esquís (4206m).

Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada, Refugi Täschute i poble de Saas Fee. El primer dia vam sortir de la pista de Täsch – Ottafe direcció al refugi.
  • Distància total segon dia: 21.82 km aproximadament.
  • Desnivell positiu / negatiu: 800m + (primer dia) i 1721m / 2632m (segon dia).
    Alçada màxima i mínima: 4206m (Alphubel) i 1800m (Saas Fee).
  • Durada: 2.30 hores (primer dia) i 10:18 hores (segon dia).
  • Dificultat: Alta per l’exigència física i el terreny d’esquerdes i seracs els que t’exposes en una glacera dels Alps. A nivell tècnic mitjà.
  • Material: sac de dormir interior, esquís, pells, arnes, corda de rando, cargols de gel, bagues, cordinos, politges, mosquetons i piolet.
  • Cartografia: Zermatt – Saas Fee.

La idea inicial era agafar el telefèric Feelskin de Saas Fee fins a dalt a gairebé 3600m, per coronar el Allalinhorn (4027m), baixar cap el coll i saltar a l’altre vessant per arribar al refugi Täsch Hute a mitja tarda. No obstant, passat setmana santa només hi ha un servei de telefèric a les 16:30, i un d’adicional el dissabte a les 7:30. El primer ja sen’s ha escapat i el segon és massa tard. Finalment optem pel pla B, entrar per la vall del costat, on surt una carretereta/pista des de Täsch que s’enfila fins al poble d’Ottafe i deixar el cotxe el més amunt possible. Força metres abans del poble trobem una barrera on hem d’aparcar. Les darreres nevades però, ens permeten sortir amb els esquís calçats i només treurel’s en un parell de trams. El poble és una meravella, amb cases autèntiques i un encant 100% alpí. Ja amb vistes al refugi a l’esquerra i a la cadena de quatre mils davant. És important anar a buscar la pista evident que puja per la zona rocasa de l’esquerra, ja que ens porta directa al refugi. Si seguim pel fons de la vall, la remuntada després és molt vertical i sovint sense neu contínua.

Ottafe, el poble idíl·lic on es respira tranquil·litat i natura a totes hores.

Pista d’accés al refugi Täsch Hute. La darrera nevada ens va salvar d’un espectacular porteig.

Darreres llums que donaven pas a l’espectacle nocturn.

Nit de fades i contes de fantasia amb els fars permanents. Hotel *****

El Matterhorn treient el cap al fons.Sobre quarts de set sortim del refugi direcció al coll. Els primers metres són força incòmodes però aviat s’obren amb tendència a la dreta. Aquí és on se separen els camins de l’Alphubel cap a l’esquerra i el Allalinhorn (4027m), el Rimpfischorn (4198m) i el Strahlhorn (4190m) cap a la dreta. Traçem diagonal d’esquerres fins arribar al coll.

Encarant la part més dreta en el darrer tram fins el coll.

Des del coll, la inmensitat agafa protagonisme.

D’aquí només caldrà resseguir la base de la muntanya pels seracs i la roca fins a trobar la pujada NE. Un ascens directe, però exigent per l’alçada. El tram final perd pendrent fins arribar a l’aresta que sense masses complicacions ens deixa al cim.

L’Alphubel. Flanqueig per sota i ascens per darrera la part rocosa.

Des del cim de l’Alphubel, amb la crew!

El descens és un regal en forma de neu pols. Decidim buscar una línia diferent i un pèl més exposada. La trobem a l’esquerra, entre seracs i petites esquerdes. Un luxe!

Buscant una línia neta i plena de vibracions en el descens de l’Alphubel.

Descens amb condicions immillorables. El Monte Rosa treient el cap al fons a la dreta.

Les vises a 360º són increïbles. Matterhorn, Mont Blanc, Grand Paradiso, Breithorn, Pollux, Castor, Monte Rosa, Monch, Jungfrau, Dom, …

Recuperem el dipòsit que havíem deixat i baixem amb tendència a la dreta, sense sobrepassar el mar de seracs que separa un costat de l’altre. Més avall tel travessem direcció al telefèric Feelskin. Inicialment havíem de pujar al refugi Britania per fer-hi nit i l’endemà atacar el Rimpfischorn i companyia, però la previsió de mal temps amb nul·la visibilitat ens fa canviar de plans. Baixem fins a Saas Fee i donem per finalitzada la travessa. Pròxima parada Chamonix!

Recuperant forces i assaborint un gran descens.

L’art de la natura alpina sempre ens regala imatges úniques.

Track activitat:

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17679367&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

Tuc de Ratera i Pic d’Amitges per la vall de Gerber

Publicat per & arxivat en General.

Dibuixant una gran circular entre la vall de Gerber i els circs de Saboredo i Amitges

Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: curva posterior al Refugi de les Ares.
  • Distància total: 21.50 km aproximadament.
  • Desnivell positiu: 2008m.
  • Altura màxima i mínima: 2861m (Tuc de Ratera) i 1818m (Refugi de les Ares).
  • Durada: 9:30 hores.
  • Dificultat: alta pel desnivell acumulat i pel descens del corredor al pic d’Amitges. Si s’evita el corredor baixant pel Còth der Lac Glaçat, la tornada a Gerber és molt més simple.
  • Material: esquís, pells, ganivetes, grampons i piolet.
  • Cartografia: Alpina carpeta Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Gran circular per descobrir dues de les vall més salvatges i plenes d’encant del Pallars, a camí del Parc Nacional d’Aigüestortes. Deixem el cotxe a la curva de sobre el refugi de les Ares (pujant el Port de la Bonaigua) i superem una primera rampa que ens deixa a l’entrada de la Vall de Gerber. Seguim la vall per sobrepassar el petit estany i posteriorment creuar el gran. Pugem pel torrent, sempre amb vistes al Pui de Gerber a davant i a l’esquerra el circ d’Amitges amb el Pic i els seus característics corredors. Superat el torrent pugem direcció a la dreta del Pui, on aviat arribarem a un gran pla amb les agulles de Saboredo a la dreta.

Pui de Gerber des de l’estany de Gerber. L’estètic corredor N quedarà pendent!

Visetes del Lach de Saboredo i la canal ample d’on venim.

Pugem al coll (2604m), just al costat del Pui i d’aquí ens tirem cap als estanys de Saboredo, a tocar del refugi, fins a trobar el camí normal que ens portarà als peus del Tuc de Ratera (2861m). L’enfilem per l’esquerra, buscant la zona rocosa de la cresta. Amb pells fins als últims 5 metres que prensenten una petita grimpada. La baixada la fem per la cara SE, força vertical i mantinguda i amb vistes als estanys de Saboredo i tota la Vall de Ruda.

Part central, amb molt bona neu i un pendent mantingut.

Entrada a la pala des del cim del Tuc de Ratera.

Ruta des del Lach de Saboredo fins al Tuc de Ratera.

Ruta des del Tuc de Ratera fins al coll que separa les Agulles de Saboredo del Pui de Gerber.

Darreres llums …

Busquem el camí de tornada fins arribar a l’estany per remuntar una gran pala que ens durà al coll d’Amitges. Carenegem i ens plantem a la cresta d’Amitges, ja amb vistes al refugi Mataró i tota la vall de Gerber. Podem baixar per una primera canal més accessible o seguir crestejant per superar el Pic d’Amitges (2851m), descendir uns metres i aventurar-nos a esquiar un corredor molt estètic i vertical, amb un pas estret que ens deixarà a la base del circ.

Vistes de l’Agulla de Saboredo. Vam sortir per l’esqeurra de la foto i flanquejar fins a l’aresta d’Amitges.

Des del Pic d’Amitges, buscant bones vistes.

Analitzant la línia de baixada!

Optem per aquest darrer i les condicions són magnífiques. Només ens caldrà desfer la vall de Gerber (sempre per la part alta per evitar travessar tot l’estany) i afrontar la baixada directe fins el cotxe.

A primera vista, el tema semblava picant!

Línia de baixada al corredor del Pic d’Amitges.

Condicions espectaculars dins el corredor.

En total 9:30h, 21.50km i 2000m de desnivell positiu per descobrir una zona plena d’encant al cor del Pirineu català.

La via Làctea des d’Amitges. Espectacle dels grossos!

Track activitat:

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17405197&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

Panticosa Vignemale circular

Publicat per & arxivat en General.

Buscant racons entre el Pirineu més profund per arribar a un dels circs més espectaculars del Pirineu, el glaciar del Vignemale.

Detalls tècnics

Amb la motivació desfermada i ganes d’aventura, després de 3:15 hores arribem als Baños de Panticosa. Arrenquem sobre les 9:30, tard, però tampoc hi ha pressa, ens posarem morenos!

Seguint el GR11 des de Baños de Panticosa, deixant a la dreta les Crestas de Foratula i el Pico de Serrato al fons.

Pugem per les escales a la dreta del balneari i ens endisem al bosc pel GR. Després de mitja hora (350m+) i un no parar de fer esses, el bosc s’obre i trobem neu continuada per calçar esquís. Remuntem per guanyar alçada i flanqueja les muntanyes per la dreta. Aviat veiem el coll de Brazato per acabar atravessant els estanys Alts de Brazato i arribar al Puerto Viejo de Brazato (2566m). Des d’aquí la vista a la cara oest del Vignemale ja és un fet. La baixada evident és recta, pel barranc de Batanes, però decidim pujar primer al Pico Bazias (2754m). Descobrim una baixada impressionant que va en diagonal per la vessant NE i passa per una pala ample primer i unes canaletes després per arribar al tram final del barranc de Batanes (molt recomenable per condicions).

Reflexions i projectes a la vista des del Pico Bezias. Cara oest del Vignemale fins a la nord del Taillón.

Fa una setmana èrem penjats a la nord del Taillón. Avui des de la llotja (Pico Bazias) … nostalgia!

Les vistes des de l’alçada sempre són una font d’inspiració al Piri.

Seguim el barranc fins a conectar amb el Valle del Ara, procurant no haver descalçar els esquís. Cal atravessar el riu del barranc i remuntar el Valle del Ara fins al circ. Sortosament només ens hem de treure els esquís poc metres i amb un tres i no res ens plantem al peu de circ. Decidim pujar pel coll d’Oulettes (2615m) i deixar el Puerto de los Mulos per la tornada. Sota un sol de justícia i una color bestial ens plantem al coll, amb grans vistes al refugi d’Oulettes de Gaube i la nord del Vignemale. Les 3 de la tarda i només ens separa un descens de 500m amb cremeta fins a l’objectiu inicial del refugi. Però les forces segueixen intactes i una proposta indecent surgeix del no res. Posta de sol dalt del Vignemale? Ens agrada improvisar i exprimir el dia fins al final. Això suposarà arribar al refu a les tantes i quedar-nos sense sopar, però el que sigui per viure quelcom inexplicable. Descendim per la zona de les esquerdes, amb tendència a la paret nord, una bona embarrancada que al final salvem de miracle. Posem pells i remuntem fins a l’Hourquette d’Ossue (2734m). Saludem al personal del refugi Baysellance (2654m) i sense temps per perdre baixem fins a conectar amb l’entrada de la glacera del Vignemale. Secs com el desert del Sahara se’ns apareix la Moreneta i trobem un riu baixant entre les roques.

Màxima solitud i tranquil·litat a la glacera des oulettes. El punt negre és un romàntic a la suite 5*.

Pugem a ritme però amb les cames que cada cop es queixen més i tirant més de cor i fè que de físic. Superem el primer tram i arribem al preciós circ que dibuixa el Massís du Vignemale. Només per això ja ha valgut la pena. Ens acostem a la paret, canviem els esquís pels grampons i amb pocs minuts coronem el Vignemale (3299m), són les 19:30 del vespre i la imatge que descriuen els ulls juntament amb l’èxtasis interior és indescriptible. La posta de sol que ens regala el dia és d’escàndol. Envadalits passaríem hores i hores sense desviar la vista de l’horitzó.

El dia cau i amb ell, una majestuosa jornada en un indret privilegiat del Piri.

Joc de colors i espectacle de tarda, dels que no es podran comprar mai a taquilles de la gran pantalla!

Sense massa temps i amb el neguit de la foscor que està al caure, baixem per l’aresta i la desgrimpada a ritme. Esquiem la glacera amb un regel horrible al principi i força agraït al final, fins al desviament cap a Baysellance. Posem pells per remuntar fins el coll de l’Hourquette d’Ossue, ja de nit i d’aquí esquiem fins al refugi d’Oulettes. Passades les 23:00 de la nit ens presentem al refugi sota un cel màgic.

Ni una ànima, i això que tenen totes les places ocupades. Tothom roncant menys els guardes, que molt amablement s’interessen per nosaltres i ens ofereixen un menú delicatessen que recordarem tota la vida.

Mai vaig entendre per què la gent pagava per un hotel de 5* si allà fora les regalaven … serà per por a compartir-les?

La nord del Vignemale a vista de mussol!

Arribar a les 23:00 amb el refugi ple (tothom dormint) després de més de 3000m+ i que els guardes et treguin sopa, lassanya, pa amb formatge, pastís de xoco i una copa de vi dolç … “grâce à l’attention et la sympathie”!

Ens llevem amb les cames pesades i una mica encarcarats, però encara amb l’èxtasis de les darreres llums al cim del Vignemale. La tornada a Panticosa s’augura llarga i feixuga, però de motivació ens en sobra. Després d’estudiar bé el mapa i contrastar informacions amb el guarda, busquem una ruta alternativa que ens eviti passar pel track d’anada. Per començar, ens enfilem cap al Puerto de los Mulos, la forma més directa de travessar al Vall del Ara.

Vistes des de la finestra de casa per un dia … la nord del Vignemale sempre es fa respectar!

Aquí comencen els dubtes, ja que la pujada pels Ibons de Batanes no és gens evident i crea confusions. Després de mirar i remirar el mapa, llegir la muntanya i fer anar la intuició, remuntem uns blocs de roca primer i una pala ample després que ens deixa a l’Ibon Bajo. Seguim cap a l’Alto, ara ja més ubicats i d’aquí ens enfilem cap a l’esquerra, per sota la Cresta de los Buitres. Un petit coll i un flanqueig ascendent ens porten al Cuello de los Batanes (2814m).

Ascens al Cuello de los Batanes des de l’Ibon Alto de los Batanes i la Cresta de los Buitres.

Les vistes als Ibons Bramatueros són sensacionals, en un entorn salvatge que s’extés fins a Bachimaña. Ens acostem al cim (2839m) que queda a tocar a la dreta, sortejant blocs de roca, tot suma. Vistes espectaculars de la cara oest del Vignemale. Desfem la grimpada per posar esquís i gaudir d’uns girs de neu primavera fins al Peñon, a peu de l’ascens final als Dientes de los Batanes. La pujada és per un llom que progressivament agafa alçada i ens porta a la part més estètica de l’aresta.

Des del Cuello de los Batanes, el Pico i los Dientes de Batanes d’esquerra a dreta.

Des del Diente de los Batanes, a la dreta el coll d’on venim i al fons de la vall el refugi de Bachimaña.

Arribats als Dientes de los Batanes (2875m), fem el darrer mouse per gaudir amb garanties de l’úlim descens del dia fins als Baños de Panticosa. Una baixada realment estètica i força llarga, a la vegada que perdedora, que ens porta a l’inici de la ruta, després de creuar per sota els Picos de Lavaza i els Picos del Serrato.

Acabem la jornada a la tarda, desfent el GR fins als Baños amb els esquí a l’esquena i assaborint una autèntica ruta de Pirineu, amb més de 4000m de desnivell positu en un dia i mig i 50 km recorreguts.

Súper stocked! Un altre cop aquella sensació de formigueig i benestar màxim … la raó de tot!

Track activitat:

1er dia (el track només és del tram Baysellance-Vignemale-Oulettes): Panticosa-Collado Brazato-Pico Bezias-Barranco Batanes-Valle del Ara- Col des Oulettes-Refugio Baysellance-Glacier d’Ossoue-Pique Longue/Vignemale

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17418057&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

2on dia: refugi d’Oulettes de Gaube-Collado Los Mulos-Valle del Ara-Cuello de los Batanes- Dientes de los Batanes-Panticosa

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17668041&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

Taillón pel corredor clàssic de la cara N

Publicat per & arxivat en General.

Buscant ambient alpí en una de les nords més estètiques del Pirineu, la del Taillón

Detalls tècnics

 

Partint de Sant Nicolás de Bujaruelo, ascens al Taillón per la seva cara nord. Travessem el magnífic pont de pedra i enfilem amunt, passant la central elèctrica fins a trobar neu per posar esquís i pujar al Port de Bujaruelo a ritme (la primera hora / 450m portejant esquís). Amb tres hores aproximadament arribem al Port, i d’allí tracem la diagonal directa fins a peu de paret. Canviem esquís per grampons, deixem la corda i tot el material dur a mà i que comensi la festa!

Petit descans en el plà previ al Port de Bujaruelo.

Port de Bujaruelo, “dónde empezó todo”!

Des d’un primer moment ja s’intueix la línia del corredor N.

Respecte i admiració per una de les nords clàssiques del Pirineu.

Amb un pendent molt mantingut de 50-55º, els 700 metres són ràpids però exigents a nivell físic i mental. Aquí un error es paga molt car. El ressalt central presenta uns quatre o cinc metres de mixt que es superen bé, tot i que s’ha de veure molt clar si no es vol anar encordat.

Travessa de dretes després del primer corredor, per anar a buscar el segon.

Encarant el segon corredor, cada cop més vertical i exigent el terreny.

Arribant al ressalt de roca. Terreny alpí i ambient a ambós costats.

Superant el tram mixte amb un joc de piolets i tècnica de grampons. Una bona vibrada!

D’aquí fins al cim hi ha algun tram força vertical i un parell de flanquejos gelats sense més. La idea inicial era baixar per la mateixa cara nord esquiant, però la neu no transforma i l’exposició del descens en neu dura no ens compensa.

Seguim amunt, just abans del flanqueig d’esquerres que ens deixa al darrer corredor.

Després del blanqueig d’esquerra i ja amb el cim a la vista, uns darrers metres realment verticals.

Darrers metres, realment verticals, que ens deixen a una petita aresta a l’esquerra. Finalment volem assegurar la jugada i gaudir d’una baixada, pel què busquem el descens per la cara SE direcció a la Brecha de Rolando i d’allà directes al refugi de Serradets, per traçar una diagonal per sobre i buscar una altra vegada la nord del Taillón sense perdre alçada. És interessant anar per dalt per remar el mínim fins al Port de Bujaruelo. La baixada la fem en una neu primavera al punt, espectacular.

Aresta final fin al cim. La imponencia i majestuositat de la cara nord, contrasta amb la simplicitat de la cara sud.

En total 9 hores i gairebé 20km, amb 1820m + i un dia excepcional. Tornarem per baixar-la esquiant, segur!

La Brecha de Rolando sempre és un símbol màgic del Pirineu.

Baixada molt disfrutona des de la Brecha fins a retrobar la N del Taillón.

El refugi de Serradets amb les cascades de Gavarnie al fons. Una gran estampa!

Track activitat

Taillon pel corredor clàssic de la cara N

Canal central dels Encantats amb esquís

Publicat per & arxivat en General.

Enmig del lloc més selecta del Pirineu català, ambient alpí hivernal al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing d’Espot (1350m aprox.).
  • Distància total: 21.55 km.
  • Desnivell positiu: 1347m.
  • Altura màxima i mínima: 1350m (Espot) i 2631m (Emforcadura).
  • Durada: 8:30 hores.
  • Dificultat: BD+/D (descens amb foça compromís, especialment en els metres finals i si les condicions no són bones). 65-70º al ressalt i al voltant de 50º mantinguts a la canal, amb 55º a l’entrada i la sortida.
  • Material adicional: grampons, dos piolets, corda de 30m (pot ser justa depenent de les condicions del ressalt, millor 40 o 50m), 2 cargols de gel, bagues, un parell de pitons, arnés i descensor.
  • Cartografia: Alpina Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Jornada d’èxtasis i emocions fortes, de les que fan xup-xup tota la vida. Aparquem al pàrquing d’Espot (1350m aprox.) i pugem per la pista portejant (el taxi és pels turistes, nosaltres el tenim prohibit com a delicte no penat). Amb 30 minuts passem pel pàrquing de Prat de Pierró (1634m) i amb 1:30h agafem el trencall cap el refugi Ernest Mallafré (1890m). Ens calçem els esquís en el primer punt on es creua la pista amb el GR. Pel sender ens els hem de treure tres o quatre cops fins al refugi.

Passat el refugi Ernest Mallafré, creuar el riu és obligat.

Directes a la canal pel mig del bosc, amb el destí sempre visible.

Del refugi baixem cap al riu, travessem el pont i enfilem directes a peu de canal, sempre amb vistes als Encantats. Comença l’espectacle! Canviem esquís per grampons 100 metres abans del ressalt. Força cobert, però amb 10-20 metres de 65-75º que combinen gel, roca i neu. Neu pols, gel al punt i roca perillosa …

Ambient i piolet tracció en el ressalt. Una delicatessen que fa més alpina l’activitat.

Superat el ressalt, panoràmica de Sant Maurici.

Compromís alt, especialment perquè no ens encordem ja que ho veiem força clar. La pujada fins a l’Emforcadura (2631m) és un no parar d’obrir traça, sovint amb 50cm de neu pols que ens relenteixen la progressió.

Metres i metres obrint traça. Canal llarga però agraïda per l’entorn i les vistes.

Després del tram central, s’estreny i torna a agafar pendent tot dibuixant una S fins l’emforcadura.

La canal perd inclinació en el tram central, especialment quan la direcció es desvia lleugerament a l’esquerra, per acabar agafant un altre cop graus i estretor en el darrer tram. No obstant és molt mantinguda i oberta al mateix temps.

Flanqueig per arribar als metres finals. Sempre seguint el far!

Arribant al con final sota un dia excels.

A quarts de dues fem un “drop in”. Una neu pols de somni en la major part del descens i una baixada amb tots els al·licients. Arribats al ressalt, no veiem clar saltar els 10 metres (volada sense error possible) per una recepció dolenta i molt gel a l’entrada, així que muntem un ràpel de 15 metres (anàvem amb corda de 30m) destapant dos merlets entre la roca coberta de pols.

Polsarraka de la bona a tota la canal. Unes condicions privilegiades!

Sé al lloc oportú en el moment escollit. Èxtasis del bo!

A ritme de tambors. Primers d’abril i condicions espectaculars.

15 metres de ràpel de baixada per superar el ressalt.

Posem esquís de nou i seguim fins al riu amb una neu que a dalt és pols i acaba sent primavera conforme entrem al bosc.
Jornada per emmarcar, sens dubte un dels descensos privilegiats del Pirineu pels que busquen pendent i quelcom més alpí, sobretot si es combina amb una ascensió al Petit o Gran Encantat (a nosaltres ens va faltar temps)! 8 hores i mitja d’activitat anant de cara a la idea.

Foto finish després d’una bona curtida! La baixada fins Espot amb l’arbre a l’esquena ja no era un problema.

Track activitat:

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=17072336&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″

Posets per Viadós amb esquís

Publicat per & arxivat en Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, General, General, General, General, General, General, General, General, General, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions.

Una altre clàssica dels Pirineus que combina una ruta llarga i variada de pujada, una interessant cresta i un apassionant descens.

*Reportatge en breu

Cresta d’Espadas a l’esquerra i cresta del Posets al centre, amb la vall d’Estós a la dreta.

Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing del refugi de Viadós, a la zona de les granges. Nosaltres no i vam poder arribar per trams de neu a la pista i ens vam quedar a 2 km.
  • Distància total: 21.07 km.
  • Desnivell positiu: 2000m.
  • Altura màxima i mínima: 3371m (Pico Posets) i 1530m (aparcament, abans del càmping Virgen Blanca).
  • Durada: 10 hores.
  • Dificultat: mitja fins dalt l’aresta. El darrer tram fins al cim és molt aeri i exposat sense error possible.
  • Material: grampons i piolet. Si es vol pujar pel corredor Jean Arlaud, calen un parell de cordes de 30m, cargols de gel, dos piolets, bagues, algun friend i tascons.
  • Cartografia: Alpina Posets – Perdiguero.

Des de la carretera d’Ainsa al túnel de Bielsa, agafem el desviament a la dreta que ens porta a Saravillo (no s’arriba a entrar al poble), Plan i Sant Juan de Plan. Just passat aquest últim poble, en un revolt molt tancat d’esquerres comença la pista que ens condueix al refugi de Viadós després d’uns 25 ‘aproximadament.

Passat el Refugi de Biadós, segui la pista uns metres fins a trobar el sender cap al pont.

Travessem el pont de fusta i girem a l’esquerra per seguir la pista que primer flanqueja per sobre el riu i després puja directa fins a superar els arbres i deixar-nos enfront de les grans pales de neu que condueixen al coll del Posets, just a l’esquerra de l’aresta final.

Les bones vistes al Urdicetu y la Sierra de Picaruela, amb el Gran Bachimala a la dreta (no es veu a la foto).

 

La pujada és mantinguda i força evident. Cal prendre-s’ho amb calma.

Sobrepassant el plà de la cara N, amb vistes al corredor Jean Arlaud.

Des del coll, al qual arribem amb grampons comença el tram més técncnico d’ambient i grans vistes. Dividit en dues parts, tenim la cresta d’Espases al davant en tot moment.

Uns metres abans de l’aresta, treiem esquís i ja ens posem el grampons.

L’estètica aresta és una meravella d’inici a fi. Aèrea i molt evident, però sense error possbile.

Pales amples i amb pendent mantingut, la tònica en un descens llarg i molt agradable.

El descens esquiant, és desfent el camí de pujada en tot moment, buscant les orientacions soleies per trobar la neu transformada al punt.

Apurant els darrers metres entre arbres, just abans de trobar la pista a l’esquerra.

 

Retroban el pont que ens acosta al Refugi de Biadós.

Gran activitat en esquís de muntanya per trobar un dels millors descensos del Pirineu, en quan a vistes, metres esquiables i accessibilitat. Recomanable tot l’any, però especialment a la primavera si es vol evitar caminar o foquejar el primer tram fins al refugi i les granges, així com per la seva orientació sud oest que permet un descens en neu transformada exquisit. Nosaltres trobem clapes de neu que ens van fer deixar el cotxe un parell de quilòmetres abans, el que es va convertir en una jornada de gairebé 2000m de desnivell positiu.

Track activitat:

https://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=16863249&measures=on&title=on&near=on&images=on&maptype=S” width=”500″ height=”400″