Publicat per & arxivat en General.

Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: Pla de la Selva.
  • Distància total: 12 km.
  • Desnivell positiu: 1100m.
  • Altura màxima i mínima: 2808m (Pic de Norís) i 1706m (Pla de la Selva).
  • Llocs d’interès: borda del Gavatxó, lo Sentinella, estany d’Aixeus, estanyol d’Aixeus, Pic Norís, circ d’Aixeus, serra de Monteixo, vistes a la Pica d’Estats …
  • Durada: 5:30 hores.
  • Dificultat: alta si es baixa per l’exposat corredor NO que surt des del mateix cim. Si optem per la clàssica baixada Nord fins a l’estany d’Aixeus, la ruta de pujada i baixada és més assequible i menys compromesa.
  • Material: esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora, pal piolet, botes, botiquín, guants.
  • Cartografia: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Línia de baixada a la cara NO del pic Norís. La canal ample de la dreta és la de pujada.

Ascens i descens amb esquís al Pic Norís (2883m), al Parc natural de l’Alt Pirineu. Sortim una mica més amunt del Pla de la Selva, per la pista fins a la Pleta dels Frares, on enfilem bosc amunt seguint el Barranc d’Aixeus. Passem el Pic Sentinella per la dreta i encarem la darrera pujada que ens deixa al circ d’Aixeus, uns metres per sobre l’estany. Vistes fascinants del Pic de Norís i tota la cresta que el continua fins a la cara nord del Monteixo. Vist que la pujada per la ruta normal (aresta nord) ens suposa perdre alçada, decidim anar directe per una canal molt evident a la dreta del cim. La bona neu acabada de caure ens permet pujar amb les pells fins dalt el coll, superant una espectacular cornisa, tot i que el més sensat és pujar amb grampons i piolet. Des d’aquí, només hem de remontar uns metres per darrera i de seguida som al cim.

Obrint traça direcció a la canal de pujada. A l’esquerra, la sortida del corredor de baixada.

En plena canal de pujada, amb l’estany d’Aixeus a baix.

Darrers metres fins el coll i el dia que sembla obrir-se.

Línia evident que descriu un corredor perfecte des del cim.

Entrant el corredor amb flow i pols de la bona!

Primer tram realment exposat del corredor.

Una finestra de migdia ens regala vistes del corredor des del cim. 20-30 cm de neu pols acabada de caure i una condicions molt estables són motius suficients per llençar-nos pel corredor NO des del mateix cim i fins a l’estany d’Aixeus. Terreny tècnic i esposat, on no hi ha opció de fallar. La línia és evident però amb un pas perdedor a l’entrada. 

Passat el primer tram tècnic, el corredor s’obre i permet girs amples a plaer.

Segon tram exposat que acaba en un embut final.

La pujada normal va per la carena oposada igual que el descens menys exposat. Com alternativa interessant, es pot pujar per la canal del track i baixar per la ruta clàssica si es vol fer circular i evitar l’exposada baixada pel corredor NO.

Una línia per al record, que després de somiar-la molts dies ja és al currículum.

Track activitat

Pic de Norís

Publicat per & arxivat en General.

Pujada i baxada al Tuc de Molières per la boca nord del túnel de Vielha.


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: Pleta d’Horna, a la pista boca nord túnel de Vielha.
  • Alçada màxima i mínima: 3009m (Tuc de Molieres) i 1500m (Pleta d’Horno).
  • Desnivell positiu: 1560m.
  • Distància: 17km.
  • Durada activitat: 6 hores.
  • Cartografia: Alpina Val d’Aran.

Ascens i descens amb esquís al Tuc de Molières des de la pista de la boca nord del túnel de Vielha, per la vall d’Horno.

Des del Pla d’Horno, l’entrada a la Vall és boníssima.

Preciós el Forcanada des del Lach deth Horo (cara est).

Agafant alçada i vorejant el Serrat dera Gervosa.

Passat el Pic dera Gervosa, arribant al Còth d’Alfred.

Track activitat

Tuc de Molières cara N

Publicat per & arxivat en General.

Destapant un dels cims més emblemàtics i imponents de la Val d’Aran, el Montardo.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing de Plan de Nera.
  • Distància total: 17.6 km.
  • Desnivell positiu: 1612m.
  • Altura màxima i mínima: 2833m (Pic de Montardo) i 1400m (pàrquing Plan de Nera).
  • Durada: 6:30 hores.
  • Dificultat: alta. La pujada pel corredor final des del coll d’Oelhacrestada requereix progressió vertical (45º) amb piolet i grampons i el descens és força tècnic i exposat. Sempre es pot optar per la ruta normal tant de pujada com de baixada per fer-la més tranquil·la.
  • Material: esquíspells de focagramponspioletpal pioletbastons, motxilla, pala arva i sonda, casc.
  • Cartografia: Alpina Val d’Aran.

Sortim seguint el camí de Rius (GR-11) que s’endinsa al bosc i va prenent altura. Arribats al pontet de Rius, enfilem bosc amunt direcció al refugi de Restanca. Una pujada molt directe i força tècnica que va fer esses per entremig dels arbres i seguint el corriol marcat amb fites. A la part alta i després de gairebé cuatre-cents metres positius, el bosc s’obre i arribem a la presa de l’estany d’Era Restanca, al costat del refugi. La creuem i iniciem el segon tram de la pujada que ens porta al coll d’Oelhacrestada, passant pel Lhac deth Cap deth Port i rodejant el Montardo per la seva vesant oest.

Pista direcció al pàrquing, amb la gran cara nord del Montardo saludant.

Des del Lhac deth Cap deth Port, vistes al coll d’Oelhacrestada.

Des del coll, optem per la pujada més directe possible, que comença amb una pala ample i acaba amb una canal que ens obliga a posar grampons fins a dalt. Des d’aquí, ens faltarà un petit tram de plà baixada per encara els darrers metres fins al Montardo (2833m). Si volem optar per la ruta més assequible, des del coll d’Oelhacrestada, flanquejarem direcció al Coll deth Montardo i anirem a buscar el mateix ascens final de la ruta del track.

Posta de sol increïble des del cim del Montardo, direcció al Tuc de Molières i el glaciar de l’Aneto.

La finestra de tardes va ser fidel a la cita i no ens va fallar!

En el descens optem per la ruta de pujada, molt directe i amb pendent mantinguda fins el coth deth Oelhacrestada.

Track activitat

Montardo

Publicat per & arxivat en General.

Culminant un dels cims més emblemàtics del Pallars Sobirà a través d’una gran ruta entre les valls de Gerber i Cabanes.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing del refugi de les Ares, unes curves abans del Port de la Bonaigua venint d’Esterri.
  • Distància total: 20 km.
  • Desnivell positiu: 1500m.
  • Altura màxima i mínima: 2887m (Pics de Bassiero) i 1753m (refugi de les Ares).
  • Durada: 7 hores.
  • Dificultat: mitja. Exceptuant el descens del coll de Xemeneies que pot tenir certa inclinació en els primers metres, la resta no presenta cap problema rellevant.
  • Material: esquís, pells de foca, grampons, piolet, pal piolet, bastons, motxilla, pala arva i sonda.
  • Cartografia: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Preciosa circular que discórrer a una de les zones més boníques del Pallars Sobirà, just a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes. Aparquem al refugi de les Ares (pujant a la Bonaigua des d’Esterri). Remuntem una primera pala per entrar al preciós bosc de la Vall de Gerber, passant pel gran estany i arribant al refugi Mataró, just davant del Pic d’Amitges amb la seva estètica cresta. A l’esquerra, ja ben visible, trobem les dues agulles que formen el Bassiero.

Fantàstiques vistes del Pic d’Amitges des del refugi Mataró.

Pala dreta i exigent direcció al coll.

Arribant al coll que separa les valls de Gerber de Cabanes i que ens condueix al Bassiero per la carena de la dreta.

L’encarem pel coll amagat de l’esquerra, superant una canal força dreta que ens deixa a la carena final. Panoràmica excepcional des del cim, amb els Encantats a tocar, l’extensió al complet de la Val d’Aran i al fons tot el Pirineu Aragonès. Baixem la inmensa pala des del cim per anar a parar a la vall de Cabanes. A l’alçada de l’Estany Negre de Cabanes calçem pells i remuntem tres-cents metres a l’esquerra fins al coll de Xemeneia, entre el Pic de Xemeneia i el Pui de la Bonaigua.

Un coll molt estètic que ens permetrà tornar a la vall de Gerber. Un entorn molt verge i salvatge plè de possibilitats i racons d’un encant incalculable. Des del coll, tenim una canal inicial força dreta, però que ràpidament s’obre i ens regala girs amples fins a baix a l’estany de Gerber, on desfem el tram inicial del camí de pujada fins arribar, de nou, al refugi de les Ares.

Track activitat

Circular al Bassiero

Publicat per & arxivat en Alps i resta del món.

Explorant una de les zones més espectaculars de Noruega, els Sunnmørsalpane, a la costa SO.


Dades d’interès

  • Vol: Barcelona-Oslo.
  • Lloguer de cotxe a l’aeroport d’Oslo fins a Sæbo (districte de Sunnmøre), (8 hores aproximadament).
  • Allotjament: bungalow de 4 places al càmping Hjørundfjord, Sæbo (700NOK/nit, 70€/nit aprox.).
  • Desnivell positiu aproximat: 14000m.
  • Distància total amb esquís: 135km (aproximadament).
  • Durada: 11 dies (9 dies d’activitat amb esquís).
  • Zones d’activitat: Sunnmøre Alps, Stranda i Stryn.
  • 11 cims assolits: Kolåstinden (1432m), Vallahornet (830m), Tinden (1264m), Ytstevasshornet (1330m), Skarasalen (1542m), Langhornet (1229m), Randers Topp (1414m), Blåbretinden (1476m), Slogen (1564m), Rindalshyrna (1677m), Kårdalstindane (1490m).
  • Àrees d’interès: fjord Hjørundfjorden, fjord Storfjorden, fjord Norangsfjorden, fjord Ørstafjorden, estació d’esquí d’Stranda, vall de Stryn (Parc Nacional de Jostedalsbreen), Ørsta, Standa, Ålesund, …
  • Material: esquís, motxillapells de foca, grampons, piolet, pal piolet, bastonsarnés, 1 corda de 30m (randonee), reversopolitja autoblocant, cargols de gelpitons, baguescordinos.
  • Cartografia: Sunnmørsalpane (Ugland IT Group) i llibre “Toppturer i Norge”.

Dia 1 (23/3/2018) – Barcelona-Oslo-Sæbo

Primeres impressions des del port de Sæbo. El jardí de casa prometia emocions fortes.

Dia 2 (24/3/2018) – Estany Trollvatnet (870m)

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing del poble de Kvistat.
  • Desnivell positiu: 1100m.
  • Distància: 13.87km.
  • Durada activitat: 4:17h.

Després d’una primera nit i matinada passats per aigua, fins ben entrat al migdia no arriba una pausa. Aprofitem per estirar les cames de tardes al costat del poble, en una de les zones més interessants i potencials de l’entorn. La meteo aguanta i ens permet descobrir les primeres meravelles de Sunnmøre.

A la vall de Kvistaddalen, creuant les cases de Kvistadsætra, amb la majestuositat del Langhornet al fons.

Descartem el pic Skarasalen a l’esquerra, per poder-lo fer un dia amb millors condicions i pugem cap a l’estany Trollvatnet. Un circ preciós i plè d’opcions en causa total admiració. No obstant, el vent comença a apretar i la visibilitat és gairebé nul·la per moments, així que decidim iniciar el descens i guardar forces per l’anticicló que dónen a partir de l’endemà.

Grans acumulacions de neu a les parts baixes. Una base generosa, tot un luxe.

Dia 3 (25/3/2018) – Stranda Skiscenter Tinden (1264) i Ytstevasshornet (1330m).

  • Punt de sortida i arribada: Stranda Skiscenter i carretera d’Ålesund, a Buvatnet (tornada fent autostop).
  • Desnivell positiu: 1000m.
  • Distància: 14.87km.
  • Durada activitat: 6:38h.

Pic Tinden a l’esquerra (amb la baixada en primer terme) i avantcim del Ytstevasshornet a la dreta.

Després d’una interessant conversa a la casa de guies del poble, ens recomanen la zona d’Stranda, ja que queda més a l’interior i sembla que el dia aguantarà. I la veritat és que és un encert. Agafem el ferri fins a Lekneset, continuem resseguint el fjord Norangsfjorden i atravessem tota la vall directes a Stranda. Trobem un sidecountry amb molt joc darrera l’estació d’esquí de Stranda. Des de la carretera a Ålesund, pugem la part esquerra de Stranda i saltem a la vall de darrera. L’estètica del pic Tinden (1264m) ens crida molt l’atenció i decidim pujar-lo per l’aresta nord amb grampons i esquiar-lo per l’exposada cara NO.

Darrers metres de l’aresta nord del pic Tinden.

Després de temptajar el terreny, ens decidim al descens fins a l’estany Tindeskardvatnet (990m). Trams de neu ventada amb altres de neu pols, no ens podem queixar. Una cabanya molt autèntica ens serveix per fer l’entrepà i agafar forces. El dia aguanta i apostem per un segon cim abans de tornar.

Descens del pic Tinden per la cara NO, primers grans girs a terres noruegues.

Creuem l’estany i enfilem directes al Ytstevasshornet (1330m). Espectaculars vistes des del cim. Una cresta escarpada i unes cornises bestials. Vistes al fjord Nordalsfjorden. Últimes llums i els núvols que baixos que volen fer la guitza. Busquem una baixada est pel llom fins al torrent Vassdalen que en portarà a la carretera, 3km més lluny del pàrquing. Una aposta personal arriscada, sense cap referència més que el mapa i que acaba sent un encert bestial. Neu pols a la part alta i fins a l’entrada del torrent.

Photosession dalt el Ytstevasshornet, a càrrec de Teto Imatge!

Baixada E del Ytstevasshornett, neu pols a tope.

Deixant la firma en un gran descens.

Darrer tram del descens, una zona estètica al torrent Vassdalen.

A baix, una mica més pesada, però un terreny molt esquiable entre arbres oberts fins arribar a la carretera. Fem autostop per anar a buscar el cotxe i tancar una circular molt interessant que ens deixa un excel·lent regust de boca.

Dia 4 (26/3/2018) – Randers Topp / Jønshornet (1414m)

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing de Kalda.
  • Desnivell positiu: 1164m.
  • Distància: 12km.
  • Durada activitat: 8:24h.

Arriba el primer gran dia de sol i temps estable i busquem una de les joies de la zona. Per les vistes, pel descens i per l’entorn. Després d’una hora i poc, aparquem a Kalda, enganxats al fjord.

Espectacle majúscul des del cim del Randers Topp.

La pujada pel barranc esdevé realment caòtica. La darrera precipitació que va ser aigua a les parts baixes, juntament amb les glaçades de la nit i una zona totalment obaga, han transformat el torrent de pujada en una pista de gel pur vertical. No ens queda altre que posar grampons i pujar pel mig del bosc fins que deixem enrere els arbres i entrem a la gelera, on la neu dura pren protagonisme. Una pujada molt directe amb tres grans pales i el cim davant nostra en tot moment.

Primers metres de l’ascens, amb el fjord de teló de fons.

A la part alta i ja amb el Randers Topp a la vista, la cara E semblava un descens ambiciós i molt interessant.

Tot i la impressionant neu pols que trobem fins al coll entre en Jønshornet i el Molladaltindane, el darrer tram d’aresta s’ha convertit en una crosta duríssima que ens obliga a posar grampons per cim. A dalt, bestial. Segurament una de les panoràmiques més impactants del viatge. La cresta escarpada i banyada de neu del pic Ramoen i el fons amb les diferents illes i fjords d’Ålesund ens roben el cor.

Superant els darrers metres amb grampons a causa d’una crosta molt dura i gelada.

Coll entre els pic Moll i Jonshornet, una finestra amb bones vistes.

La inseguretat de la neu i un alt risc d’allaus en les parts altes no ens permeten baixar per la imponent cara E, així que decidim ser conservadors i desfer el camí de pujada. Baixem l’aresta fins al coll amb el piolet a les mans (la crosta regelada és realment perillosa d’esquiar). A partir d’aquí, comença la diversió de veritat. Uns cinc-cents metres de neu pols espectaculars amb vistes al fjord Hjørundfjorden. Apurem tot el que podem fins ben entrat el torrent, però els darrers dos-cents metres de gel viu els hem de fer amb grampons.

Vistes de postal i un descens per al record.

Baixades que desitjaries que no s’acabessin mai.

Dia 5 (27/3/2018) – Skarasalen (1542m) i Langhornet (1229m) 

  • Punt de sortida i arribada: pàrquing del poble de Kvistat.
  • Desnivell positiu: 2200m.
  • Distància: 22.34km.
  • Durada activitat: 10h.

Es mantenia l’anticicló i volíem treure el cap a una de les muntanyes més emblemàtiques de la zona, just a tocar del poble. L’Skarasalen (1542m) destaca per una pujada força directa i múltiples opcions de baixada. La part alta amb vistes als tres fjords Hjørundfjorden, Storfjorden, Norangsfjorden és una meravella. Entrem per la vall de Kvistaddalen, paral·lela al riu Arsetelva. Passades les cases d’Årsesætra, comença la pujada directa cap a l’esquerra, buscant la pala ample primer, una zona acanalada després i la carena de la dreta fins al cim.

Amb el poble de Kvistad i la vall d’entrada molt evident, imatge iniciant el llom final camí del cim.

Parada obligada amb vistes als tres fjords. Terreny idíl·lic amb un encant bestial.

Optem per buscar una línia de baixada entre les canals que es formen a la cara sud, entre les espectaculars agulles de granit. Finalment la trobem i ens regalem un descens de pel·lícula, amb neu pols a la part alta i neu primavera molt divertida a la part baixa. El sol apreta i la veritat és que estem servits, però l’estètic corredor oest del Langhornet (1229m) pot ser la cirereta a una jornada per emmarcar.

Descens per les canals S del cim Skarasalen, trobant unes condicions excepcionals en un descens de gairebé 1000m.

Gaudint del bon freeride en el descens, un autèntic parc d’atraccions.

Així que posem pells i amb menys d’una hora ens presentem a peu del corredor. Presenta unes condicions de neu espectaculars a l’entrada. Està realment carregat i és més dret del que semblava. La inquietud ens mou i comencem a obrir traça per cobrir els 400m fins al cim. Gairebé mig metre de neu pols seca fins dalt. Les dues parts més exposades tenim feines per avançar. La neu sembla assentada, però amb tanta pendent (55º mantinguts i algun tram de 60º) el dilema és si la purga de neu recent serà molt gran. Dalt el cim, les darreres llums del dia ens situen en un conta de fantasia. Assaborim uns moments únics i iniciem la baixada. Els primers metres son de transció fins entrar al corredor. Sembla que hem escollit bé el dia, la hora i la línia. Una baixada de somni en les condicions òptimes. Plaisir et pente raide de dalt a baix! Freeride en estat pur!

A la meitat del corredor O del Langhornet, la cosa agafava pendent.

Amb el sol deixant les últimes llums, metres finals fins al cim. Vistes de 360º espectaculars.

Punt intermig del corredor. Neu de bogeria!

Celebrant una gran jornada d’esquí amb una nit màgica al port.

Dia 6 (28/3/2018) – Kolåstinden (1432m) i Vallhornet (830m)

  • Punt de sortida i arribada: Standalsaetra i Grepacida.
  • Desnivell positiu: 1288m i 800m.
  • Distància: 11.70km i 7.10km.
  • Durada activitat: 5h i 2:15h.

El cinquè dia d’activitat també es presenta radiant. Després de mirar i remirar, ens atrau una agulla molt estètica amagada en una de les glaceres més grans de Sunnmøre. El lloc és realment curiós. un port de muntanya amb quatre cases colgades de neu i muntanyes immenses per tot arreu. Després d’una petita aproximació, de seguida entrem a la vall de Kranndalen i ens apareix la impressionant glacera de la cara E i NE fins dalt el cim. Passem la glacera de llarg i donem la volta pel cim que queda a l’esquerra. Guanyem alçada fins a trobar un pas molt bonic a la part alta que ens permet sortir dal de la glacera, just a la dreta del cim. Flanquegem per dalt fins encarar Kolålstinden (1432m) per la cara NE. Els darrers metres amb grampons. A dalt, pell de gallina. Una petita repisa on hi cap una única persona.

Majestuós i esbelt el cim del Kolåstinden, una veritable obra d’art.

Iniciem el descens des de dalt el cim, just a una petita aresta de neu que es forma al costat. Adrenalina en vena. Neu de traca i mocador. Uns baixen per la glacera i uns per una línia de la dreta, resseguint la parta alta de la glacera. “Deep pow” digne del Canadà! A baix la neu perd qualitats i ja té un punt de crosta. Però els 700 metres d’escàndol ja no ens els treu ningú.

Descens per la glacera del Kolåstinden amb una neu pols increible.

La idea inicial era culminar la jornada amb el Sætretindane (1358m) que des del final de la glacera és bastant directa. Però atenent que fa un dia esplèndit, decidim anar al poble de Ørsta i buscar algun cim que ens permeti esquiar la cara oest amb vistes al fjord Ørstafjorden i amb la posta de sol. El temps sen’s tira a sobre i la millor opció acaba sent el Vallahornet (830m). Arribem just a temps per gaudir d’un joc de colors i formes digne de postal.

Sessió de tarda al Vallhornet per gaudir d’una excepcional posta de sol sobre el poble d’Ørsta.

Dia 7 (29/3/2018) – Slogen (1564m)

  • Punt de sortida i arribada: pista sobre el poble d’Urke.
  • Desnivell positiu: 1157m.
  • Distància: 20.35km.
  • Durada activitat: 6:54h.

Una altra de les activitats que ens atreien era poder esquiar el Pic Slogen. Una preciosa piràmide de tres cares que ens saludava cada dia al despertar. Després de valorar els tres possibles accessos, acabem al poble d’Urke, just a l’altre banda del fjord des del poble de Sæbo. La pista que entra a la vall ens permet sortir amb els esquís posats des de la cota 80m aproximadament.

Primeres llums des del port de Sæbo. Un lloc màgic, valorat en segona posició pel National Geographic com a zona més bonica del món. A l’esquerra del sol, l’objectiu del dia.

Ens endinsem per la vall d’Urkedalen i ràpidament girem a la dreta cap a Langesæterdalen, passant per les quatre cases de Haukåssætra. Anem agafant alçada i ja comencem a tenir les primeres vistes de la majestuosa paret oest del Slogen. El rodegem per l’esquerra superant l’estany Isvatnet fins a trobar la pujada evident per la cara E.

Llarga aproximació a la piràmide que obliga a rodejar el cim fins la cara E.

En verd la ruta d’ascens al Slogen i en vermell la línia de baixada per la cara NE.

Els darrers metres són amb neu dura molt encrostada pel vent i ens obliga a treure esquís i posar grampons per conquerir els 1564m de l’Slogen. Una plataforma d’uns dos metres quadrats esdevé un mirador fantàstic cap al fjord Norangsfjorden.

Darrers metres al cim, en un terreny molt vertical que s’estrenyia i exigia un esforç extra.

Una de les millors panoràmiques del viatge, amb el fjord Norangsfjorden posant la cirereta.

Gorgeous place, awesome day, amazing crew!

Amb ganes d’assaborir la neu, calcem esquís uns metres sota el cim i dibuixem una línia perfecta a la cara NE. Neu molt assentada que es deixa fer, amb la purga seguint cada gir. Un altre triomfada bestial de dalt a baix amb sis-cents metres non stop de descens. Des de la base, desfer el camí de tornada obliga a remar un tros, però després de l’èxit, serà un plaer!

Baixada espectacular amb 40cm de pols sota el cim.

Firma amb dedicatòria per la memòria.

Gaudint d’unes condicions excepcionals.

Darrers metres del descens a la imponent cara NE del Slogen.

Sota l’atenta mirada de la lluna , assaborint una gran activitat a peu del cim, sobre el fjord Norangsfjorden. I pensar que fa una estona esquiavem aquesta estètica punxa …

Dia 8 (30/3/2018) – Stryn: Rindalshyrna (1677m)

  • Punt de sortida i arribada: poble de Flo.
  • Desnivell positiu: 1725m.
  • Distància: 18.82km.
  • Durada activitat: 7:40h.

La zona de Stryn era una de les cartes amagades del viatge. De fet, no i comptavem, però les seves imponents muntanyes, la innivació i un clima molt fred ens van cridar l’atenció el dia de la nostra arribada. Veient que la millor neu estava a les orientacions NO, N i NE, el cim Rindalshyrna era l’escollit. Arribats al poble de Flo, a tocar del llac Oppstrynsvatnet, deixem el cotxe a la part alta i seguim la pista que entra cap a les muntanyes, per un terreny boscós que ràpidament agafa alçada. Aviat s’obre i ens trobem un l’estany Ångelsvatnet completament gelat amb una illa i cases aïllades al voltant. Un lloc encantador realment idíl·lic. Pugem pel torrent de la dreta direcció a l’estany Rindalsvatnet. Uns metres abans d’arribar-hi enfilem per la pala ampla que puja directa al cim, el cual afrontem pel coll de l’esquerra.

Vistes de l’estany Ångelsvatnet, una autèntica meravella de la naturalesa.

Amb l’estany Rindalsvatnet amagat a l’esquerra, ruta d’ascens i descens, amb la variant NE darrera el coll.

Veient les condicions de neu a l’altre vessant, decidim fer un primer descens per la glacera de darrera. Un encert. La neu pols que trobem és bestial. Un cop a baix, remuntem altre vegada cap al coll i baixem per la canal ample fins a trobar la ruta de pujada direcció a l’estany Ångelsvatnet.

El descens de la cara NE del cim va ser un encert. Powder noruec, tant buscat com codiciat!

Remontant cap al coll després del descens per la cara NE.

Segon descens, per la NO del mateix cim, també amb una gran neu fins a baix l’estany.

La millor manera d’acabar la jornada!

Tancant jornada amb unes magnífiques vistes des del port de Sæbo.

Nit de lluna plena, un altre gran jornada amb premi final!

Dia 9 (31/3/2018) – Blåbretinden (1476m)

  • Punt de sortida i arribada: poble Standa (Ytre-Trandal).
  • Desnivell positiu: 1231m.
  • Distància: 13.53km.
  • Durada activitat: 5:30h.

Des del cim panoràmica inhumana cap a l’oest, amb el mar al nord.

Superant els darrers metres, amb la punta del Blåbretinden darrera.

Seguint amb la idea de buscar baixades autèntiques, i amb la intenció d’esquiar al cor dels alps de Sunnmøre, agafem el ferri des de Sæbo direcció a un poble aïllat (només s’hi accedeix per mar) anomenat Standa. Ens espera un altre cim esvelt, amb grans vistes i un descens oest fins al fjord Hjørundfjorden. Recorrem tota la vall de Trandalsdalen seguint el riu Trandalselva. Deixem un espectacular circ de roca a la dreta i enfilem per una pala dreta fins a l’estany Skarrabbv. L’ascens al cim és realment tècnic i exposat, sense possibilitat d’esquiar-lo, així que optem pel de l’esquerra (1412m) que ens aporta les mateixes vistes i el podem pujar i baixar amb esquís.

En el descens, trobem neu de tots tipus, especialment pols ventada a dalt i transformada a baix. Baixada molt directa amb vistes al fjord en tot moment. En el poble, hi ha una parada obligada al restaurant, per fer un beure post activitat i gaudir del fjord a tocar. I si s’escau, quedar-se de festa (les mogudes que monten al vespre-nit tenen molt bona fama).

Descens molt directe amb vistes al fjord en tot moment.

Postes de sol impagables des dels voltants d’Ørsta.

Sopars 5 estrelles amb gent ben parida. El vi de la terra sempre a taula!

Dia 10 (1/4/2018) – Kårdalstindane (1490m) 

  • Punt de sortida i arribada: poble Viddal.
  • Desnivell positiu: 1300m.
  • Distància:14.74 km.
  • Durada activitat: 6:13h.

Ja amb les bateries a les últimes, volíem marxar per la porta gran. Buscant un cim amb vistes al fjord, baixada nord i en un entorn diferent, va sorgir el Kårdalstindane. Sense referències de si la cara nord era esquiable, decidim jugar-nos-la. Aparquem a la pista que sobre el poble Viddal. Entrem per la vall i aviat ja intuïm la pujada directa a la glacera a la dreta. Els primers metres ens permeten guanyar alçada ràpidament i plantar-nos a l’estany Litlehornvatnet en un obrir i tancar d’ulls. La cara nord ens saluda. Força gel a la vista, amb algun serac treient el cap. La neu tova ens permet pujar amb pells fins a dalt el coll tot i el pronunciat pendent. Des del coll, enfilem per l’aresta de la dreta fins dalt.

Direcció a la glacera, un teló de fons d’escàndol. L’inici del fjord amb efecte mirall, una delicatessen.

Més llarg i exigent del què pensavem, el Kårdalstindane (1490m) ens regala la millor despedida possible als Sunnmørsalpane (Alps de Sunnmøre). Una vista sencera de tot el fjord Storfjorden fins a conectar amb el fjord Hjørundfjorden en un dia gal·làctic! Quina brutalitat de paisatges. El descens fins el coll és ràpid i amb neu ventada i transformada. Des del coll retrobem la cara nord, amb neu pols en els primers tres-cents metres i neu ventada fins a l’estany.

Des del cim Kårdalstindane, vistes als fjords Storfjorden i Hjørundfjorden en la seva totalitat.

Des del coll, primers metres direcció a la cara NO amb una neu pols boníssima.

Dia 11 (2/4/2018) – Sæbo-Oslo-Barcelona

8 hores de cotxe per començar a pair uns dies bestials d’esquí de muntanya, en un dels paratges més salvatge, pur i autèntic del planeta. Un pulmó on només es respira natura, llibertat i simplicitat.

Tracks activitats

(no penjats, per mantenir l’esperit salvatge, solitari i aventurer de la zona. Amb el mapa, la brújula i el llibre s’accedeix a tot arreu sense complicacions i s’enriqueix l’activitat en el mode explorador)

https://geodata.ngi.no/arcgisportal/apps/webappviewer/index.html?id=fd597e0179fe479b9274d95a90b00931

 

Publicat per & arxivat en General.

Ascens i descens amb esquís al Monteixo (2905m), un cim estètic i plè d’encant


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: borda de Ruada.
  • Distància total: 20 km.
  • Desnivell positiu: 1700m.
  • Altura màxima i mínima: 2905m (Pic de Monteixo) i 1436m (borda de Ruada).
  • Llocs d’interès: borda del Gavatxó, lo Sentinella, estany d’Aixeus, estanyol d’Aixeus, Pic Norís, circ d’Aixeus, serra de Monteixo, vistes a la Pica d’Estats …
  • Durada: 7:30 hores.
  • Dificultat: mitja-alta si es té en compte el desnivell acumulat i la baixada inicial des del cim i la canal que la continua.
  • Material: esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, .
  • Cartografia: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Ascens i descens amb esquís a un dels cims més mítics del Pallars Sobirà. Protegit per l’estètic circ d’Aixeus, el Monteixo amaga una espectacular cara nord est, amb unes fantàstiques vistes des del cim a tot el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Passat el poble d’Àreu, seguim la pista fins on trobem neu, a tocar de la Borda de Ruada. Posem esquís i continuem la pista que va fent esses i ens permet guanyar molta alçada, passant pel Pla de la Selva i més amunt pel barranc d’Aixeus. La vegetació perd protagonisme quan sobrepassem el pic Sentinella i treiem el cap al circ d’Aixeus, amb el Pic Norís i el Monteixo de guardians.

Seguint el torrent d’Aixeus, el Sentinella treu el cap!

El Monteixo després d’una gran nevada sempre es posa de gala!

Pala de pujada direcció a la cara oest.

Darrers metres abans de la carena.

Abans d’arribar als peus del Monteixo enfilem per la dreta una pala força empinada. Un cop la sobrepassem, girem amb tendència a la dreta per rodejar l’espatlla de la muntanya, buscant el camí d’estiu orientat a la cara oest. Superem una altre pala i arribem a un flanqueig per dalt la carena que ens deixa al tram final. Ens posem els grampons i carreguem els esquís a l’esquena per superar els darrers cent metres fins dalt el cim. Baixem per la pala ample que encara guarda neu pols fins el punt on havíem calçat els esquís. Aquí provem sort per la canal NE i la jugada surt rodona. Mig metre de neu pols per estrenar i una baixada amb pendent mantingut direcció a l’estany d’Aixeus.

Felicitat i bones vistes (a estones) de la zona de la Pica d’Estats al fons.

Canal NE de baixada. Un espectacle bestial!

Retrobem el camí de pujada per afrontar el bosc d’Aixeus i la posterior pista. Gran jornada en un lloc provilegiat, sota unes condicions excepcionals.

Track activitat

Pic Monteixo

Publicat per & arxivat en General.

Descobrint una de les muntanyes més emblemàtiques i estètiques de la Val d’Aran, per la ruta clàssica, però amb variant final.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: passat Bagergue, Prat de Sièrra.
  • Distància total: 24.5 km.
  • Desnivell positiu: 1615m.
  • Altura màxima i mínima: 2881m (Tuc de Maubèrme) i 1430m (pista passat Bagergue, Prat de Sièrra).
  • Durada: 8:30 hores.
  • Dificultat: alta. La darrera pujada fins al cim, es fa per una canal primer i un corredor de gel després, am un petit pas de 70º. Si optem per la canal clàssica de més a l’esquerra no hi ha cap dificultat tècnica i s’arriba a dalt amb els esquís.
  • Material: esquíspells de focagramponspioletpal pioletbastons, motxillapala arva i sonda,casc.
  • Cartografia: Alpina Val d’Aran.

Vall eterna que segueix el riu Unhòla en sentit ascendent.

Primeres vistes al Tuc de Maubèrme, direcció al coll.

Camí del corredor per un flanqueig exposat i molt gelat.

Sortint del preciós poble de Bagergue, creuem tota la vall fins a l’alçada del Plan de Tor, on iniciem la pujada cap al Port d’Urets , just als peus del Maubèrme. Sense arribar al Port, adoptem una variant pujant directe al Còth de Maubèrme i des d’aquí anem a buscar la cara oest per afrontar-la per l’estètic corredor (el corredor requereix de piolet tracció normalment). Si es vol seguir la ruta clàssica, menys exigent i exposada, cal fer una diagonal per sota el còth de Maubèrme, a les pales del Maubèrme i pujar per la canal de l’esquerra.

La pujada al corredor agafa graus i esdevé molt mantinguda.

Pas clau de gel on calen dos piolets si hi ha gel com ens va passar.

Track activitat

Tuc de Maubèrme

Publicat per & arxivat en General, General, General, General, General, General, General.

Circular 5 estrelles a la part més salvatge del Pallars Sobirà, entrant per les bordes de Noarre i tornant per Causes.


Dades d’interès

  • Punt de sortida i arribada: bordes de Quanca.
  • Distància total: 21 km.
  • Desnivell positiu: 2000m.
  • Altura màxima i mínima: 2853m (Pic de Certascan) i 1377m (pàrking de Quanca).
  • Llocs d’interès: bordes de Noarre, estany Blau, estany de Guerossos, Pic de Certascan, estany Blanc, coll de Certascan, canal Oest de Certascan, Pic de Flamisella, estany de Flamisella, Causes, bordes de Quanca, …
  • Durada: 9 hores.
  • Dificultat: alta per la exigencia física que comporta el desnivell i la longitud, així com per les canals oest del Pic de Certascan i el Flamisella.
  • Material: esquíspells de focagramponspiolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, .
  • Cartografia: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Deixem el cotxe just a les bordes de Quanca, on comença la pista direcció al Montroig, Port de Tavascan, estanys del Port i Noarre. Ràpidament ens desviema la dreta i guanyel alçada per un PR fins arribar a l’autèntic poble de Noarre, format per unes bordes reformades i totalment cobertes del blanc més pur. Seguim el curs del riu en sentit ascendent, atravessant un bosc de pins i avets força espès i perdedor, poc senyalitzar però amb la referència del riu sempre a la dreta. Després de guanyar força alçada, la vegetació perd protagonisme i l’ambient d’alta muntanya es fa pal·lès.

Preciosa estampa de les bordes de Noarre vestides de gal·la, amb el nostra objectiu al fons.

Vista superior de la vall que recórrer el riu Noarre. Al fons, les bordes d’on venim.

Deixem enrera el riu de Noarre i arribem a un preciós pla des d’on podem contemplar el bosc que hem deixat enrera i el cim que ens espera per endavant. Superem una pala i en pocs minuts passem l’estany Blau i l’estany de Guerossos, per anar direcció al coll de Certascan.

Superat el bosc i el riu Noarre, el pla amb l’estany Blau és el millor lloc per respirar i fer un mouse.

Sobrepassant l’estany de Guerossos, direcció al coll del Certascan.

Des d’aquí, la pujada al cim és directa pel llom, amb 350m+ per endavant, amb vistes a l’estany de Certascan i la Pica d’Estats en tot moment. Un petit plà ens permet agafar aire i encarar els últims mestres fins dalt. Un cim preciós de 2853, amb una panoràmica de 360º molt interessant, entre la Val d’Aran, l’Ariege, Andorra, la Ribagorça i Osca.

La imponent cara NE del Certascan ens saluda, ja a l’aresta final camí del cim.

Amb l’esbelt estany de Certascan als peus, la zona de la Pica d’Estats prèn protagonisme en una panoràmica NE espectacular.

Primers metres des del cim fins al coll per anar a buscar la canal. Tram delicat de gel, prohibit caure!

Descens en condicions espectaculars de la canal oest del Certascan.

Amb vermell la pujada des del coll de Certascan i en verd la línia de baixada.

Descendim direcció al Certascan nord fins al coll que separa la canal Oest de la canal Est. Optem per una baixada molt interessant per la cara oest que es tradueix en més de 500m de neu pols exquisita en una canal ample de pendent mantinguda que sembla no tenir fi, fins a l’estany Blanc i al circ que forma el Tuc de Montabona, el Pic de Lassaugueda, el Pic de Lleia i el Pic de Flamisella. Pugem direcció al Pic de la Lleia, i un cop al coll, crestegem cap a l’esquerra, seguint la vessant oest sense predre alçada fins al Pic de Flamisella (2781m).

Superat l’estany Blanc, la pujada cap a la cresta, direcció al Pic de Lleia és molt directa.

Evitant la part alta de la cresta fins al Flamisella, amb un mar de núvols passatgers que posaven un punt místic a l’activitat.

Des del cim baixem directes per la cara oest, que inicialment és una pala ample molt esquiable, es va estrenyent i acaba amb tendència a la dreta entre dues roques, fins arribar a la part baixa, al riu de Flamisella. Seguim el descens cap a l’estany de Flamisella,i d’aquií remuntem uns metres fins a Causes, per baixar el preciós bosc que ens deixa a la pista.

Descens per la cara O del Flamisella, xalant fort a la canal inferior!

Les dues grans cares O esquiades durant l’activitat. A la dreta el Certascan (descens per la canal) i a l’esquerra el Flamisella (descens per la canal de la zona rocosa).

Track activitat

Circular als pics de Certascan i Flamisella

Publicat per & arxivat en General.

Com una clàssica, amb lluna plena i neu pols, pot esdevenir un secret spot!


Dades d’interès

L’ascens entre arbres carregats de neu i una lluna plena radiant, convertien la pujada en un espectacle sublim.

A tocar del refugi, una nit màgica ens aclaparava.

Superant obstacles en plè torrent. El freeride nocturn sempre era una cosa pendent …

Inici del torrent amb unes condicions de neu pols espectaculars.

La lluna plena posava la llum, nosaltres la marxa.

Darrers girs abans de deixar el torrent de la Fontfreda, amb Saldes al fons.

Track activitat

Gallina Pelada des de la Font Freda

Publicat per & arxivat en Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Esquí de muntanya, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions, Senderisme i ascensions.

Travessa circular durant dos dies per recòrrer dues de les xones més espectaculars del Parc Nacional d’Aigüestortes: la vall de Ruda i el Circ de Colomers, assolint el Gran Tuc de Sendrosa i el Tuc de Ratera.


  • Punt de sortida i arribada: última curva baixant del Port de la Bonaigua direcció a Baqueira.
  • Distància total: 35 km.
  • Desnivell positiu: 2500m en total.
  • Altura màxima i mínima: 2863m (Tuc de Ratera) i 1700m (km.42 baixant el Port de la Bonaigua).
  • Durada: 2 dies (7 hores el primer i 6 hores el segon).
  • Allotjament: refugi de Colomers (part lliure).
  • Dificultat: mitja alta. El descens del corredor N del Tuc Gran de Sendrosa és tècnic i força dret, es pot buscar una baixada alternativa a la cara E o NE. La ruta en sí és assequible i oberta al gran públic.
  • Material: motxillaesquís, pells de foca, grampons, piolet, bastons, pal pioletfogonet, màrfagasac de dormir, pala + arva + sonda, gps, .
  • Cartografia: Alpina Valh d’Aran.

*Reportatge complet en breu

  

 

Tracks activitat

Vall de Ruda – Tuc Gran deth Sendrosa – Coth deth Sendrosa – Refugi de Colomers

Refugi de Colomers – Port de Ratera – Tuc de Ratera – Refugi de Saboredo – Vall de Ruda