Enllaçant el Montardo i el Pà de Sucre per la salvatge Serra/Cresta de Tumeneia des de Cavallers
Dades d’interès
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de la presa de Cavallers.
- Distància total: 28 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 2250m.
- Altura màxima i mínima: 2864m (Pic del Pà de Sucre) i 1763m (pàrquing de Cavallers).
- Durada: 11 hores.
- Dificultat: Alta. A més de l’exigència física i mental que suposa una cresta al Pirineu, hi ha passos molt aeris amb roca descomposta, dues desgrimpades/ràpels exposats i molts trams sense marcar que cal visualitzar prèviament.
- Llocs destacats: estany des Monges, refugi Ventos i Calvell, Estahns de Mar, Montardo, Serra de Tumeneia, Tuc des Monges, Estany de Malavesina, Estany Negre, Estany de Travessani, Pà de Sucre, Estanys de Tumeneia, …
- Material: botes de muntanya, motxilla 20-30 litres, cantimplora, gps, arnés, 1 corda de 30m (2 si volem anar més tranquils), reverso, politja autoblocant, mosquetons de seguretat, joc de 7 tascons, friends (grans i micros, totes les mides), pitons, bagues i cordinos.
- Cartografia: Alpina Vall de Boí.
Ruta d’alta muntanya que comença amb una travessa fàcil des de Cavallers fins al cim del Montardo, superant l’embassament de Cavallers, l’estany Negre, el refugi Ventosa i Calvell, l’estany de Travessani i arribant al coret d’Oelhacrestada, on comença la pujada més exigent del dia.
Des de l’estany de Travessani, la Serra de Tumeneia amb els cim característics.
Coronem el cim del Montardo (2833m) i el descendim per la variant de la dreta que baixa entre els gendarmes directa al coret d’Oelhacrestada. Fem una parada tècnica al preciós estany des Monges, on agafem forces i estudiem bé la cresta.
Des del Montardo, tota la cresta a l’esquerra, amb l’estany de Mar i la glacera de l’Aneto al fons.
D’aquí ens enfilem directes a la part alta, deixant a l’esquerra tot el camí de primera hora i a la dreta el Circ de Restanca amb Lac de Mar. Comencem a resseguir la salvatge i espectacular cresta de Tumeneia, amb un primer tram força simple i només una pujada delicada que es pot esquivar per baix. Comença a agafar alçada amb el Pic des Monges (2667m).
En plena cresta, superant gendarmes i grimpant constantment.
Ja a davant s’alça l’espectacular Pic de Tumeneia, però per arribar-hi seguint la cresta caldrà superar un extens tram de grimpades, gendarmes i blocs de roca que cal sortejar amunt i avall. Per arribar als peus del Pic de Tumeneia (2783m), hi ha un ràpel d’uns 15 metres amb una reunió de parabolts montada. Ens deixa al petit coll de Tumeneia, on la pujada directa al cim és una escalada en tota regla. Després d’estudiar-la i provar-la sense corda, optem per rodejar el cim per la dreta i pujar-lo per darrera, on només cal grimpar fins dalt la cresta de l’altre vessant i coronar-lo. Desfem un tros de cresta i seguim en direcció al Pà de Sucre (2864m), una autèntic bloc de roca davant nostra, més lluny del què sembla. Trobem un ràpel obligat de 15 metres, montat amb bagues i un maillo. Seguim progressant per un tram de cresta que sembla pujar directa al cim, però no, en aquest cas, ens deixa a un estètic coll a la vessant nord on s’ha de decidir la millor opció de pujada. Les línies directes també demanen de material d’escalada per equipar i superar trams verticals de placa amb alguna fissura, així que optem per rodejar-lo per darrera fins a trobar una grimpada/escalada lògica que ens porti a la cresta sense material flotant.
A pocs minuts de les 19:00 coronavem el Pà de Sucre i èrem partíceps d’una posta de sol màgica rera el Bessiberri Nord.
Coronem el cim i desfem la cresta, pel camí de fites, retrobant la vessant nord i baixant a un collet petit que ens permet dues opcions: perdre més alçada i donar la volta a un gendarme per trobar la Bretxa de Pauss i iniciar el descens final, o remuntar uns metres per tornar a la vessant sud i desgrimpar o rapel·lar 30 metres (hi ha fites de baixada en un terreny exposat) fins a trobar la tartera. La primera opció és la més fàcil.
Sobrepassant l’estètic Estany de Malavesina, ja amb les darreres llums.
Nosaltres optem per la segona i al final no ens cal la corda. La baixada per la tartera de blocs gegants no té cap camí evident fins a l’estany de Malavesina . Passat l’estany, arriben els problemes, ja que el camí evident es perd i optem per baixar enganxats al riu. Al principi es fa bé però acabem sucant de valent en els trams humits i on hi ha petites cascades, fins a uns cent metres abans del plà que no retrobem un camí lògic. Des d’aquí, anem a buscar l’embassament de Cavallers i desfem el PR que ens torna a la presa. Activitat llarga i exigent en un terreny poc marcat. Si no es busca la part més aèrea i crestejar en tot moment, es poden buscar alternatives més fàcil per l’esquerra.
Track activitat
Montardo, Serra de Tumenei i Pà de Sucre
Deixa un comentari