Publicat per & arxivat en General.

Com ja és tradició, el final de la temporada d’esquí de muntanya ens agrada que sigui amb redoble de timbals i envoltats de paisatges alpins. Un Mont Blanc exprés al juny, amb els esquís als peus, és una activitat que qualsevol apassionat a la muntanya, ja sigui amb esquís o botes d’alpinisme, té a l’agenda.

IMG_20150531_101259

Tot a punt per iniciar l’aventura. La nord de l’Aiguille du Midi sempre mereix un gran respecte.

Marxem al Mont Blanc demà passat? Sembla que les condicions poden ser bones. Propostes indecents que ens posen a cent i et carreguen d’adrenalina al segon. Per sort, tenim lloc al refugi de Grands Mulets, així que només falta que la meteorologia i el físic estiguin a l’alçada i siguin el millor aliat.

La idea és clara, el dissabte 30 de maig, després de tancar la botiga (sobre les 21:00), carreguem el cotxe amb tot el material i sortim en Xevi i l’Uri direcció Grenoble, on ens espera el tercer company, en Nacho, per recollir-lo i unir-se a l’aventura. Després d’unes vuit hores de pallissa arribem a la catedral, Chamonix, per agafar el telefèric de l’Aiguille du Midi al matí. Baixem a la intermitja (Plan du l’Aiguille) i sense temps per perdre emprenem camí del refugi de Grands Mulets. La primera jornada és una activitat suau, ja que es realitza en unes tres hores aproximadament i la major part del terreny és poc exigent. No obstant això, la cara nord-oest de l’Aiguille du Midi espanta i més en aquestes dates que els despreniments de seracs són constants. Fem el flanqueig ràpid i en la Junction (inici del Glacier du Bossons) ens encordem atenent les nombroses esquerdes i el terreny més aviat tou i descompost. Afrontem alguns passos compromesos però assequibles i per acabar remuntant amb esquís les dues últimes pales fins al refugi.

IMG_20150601_110045

En Xevi i en Nacho en plena Junction, superant els passos més complicats.

El dia es comença a posar lleig i decidim posar el material a assecar i deixar-ho tot a punt per a la jornada clau. A les 00:30 sortirem. La ruta escollida és la que va per sobre dels seracs direcció el Dome de Gouter, ja que la directa que passa per le Petite Plateau i le Grand Plateau no està en bones condicions i serà perillosa. Mengem un fantàstic arròs amb una mica de carn, una sopa calenta i un flam. 4 hores de relaxació al llit (impossible dormir amb la pujada d’adrenalina) que passen lentes, molt lentes amb el desig d’arrencar que no cessa. Som els primers a sortir, amb un altre grup de 3 catalans.

mont blanc full moon

Arrencar amb lluns plena sempre és quelcom indescriptible, dels moments més màgics.

Agafem bon ritme i des d’un principi anem encordats pel que pugui ser, l’aresta de la Dome de Gouter està plena de sorpreses amb neus canviants i som els primers en obrir traça, en molts moments tirant d’intuïció. La pujada és llarga i mantinguda encara que aviat agafa més pendent i obliga a canviar els esquís i ganivetes pels grampons. Hi ha regel i el terreny no està per jugar-se-la.

mont blanc sunrise

Bones vistes de l’Aiguille du Midi, el Glacier du Bossons i Chamonix arribant a la base del Dome de Gouter

Al voltant de les dues comencen a sortir la major part de cordades, però nosaltres a lo nostre, seguim flanquejant la zona dels seracs, aquest any des d’una altre perspectiva ja que l’any passat vam agafar la ruta directa pel Petit i le Grand Plateau.

IMG_20150601_034255

En Xevi i en nacho en plena ascensió per l’aresta de Gouter, amb la vila de Chamonix al fons.

Conforme avancem i agafem alçada el vent es fa notar i la sensació tèrmica és realment baixa. Amb les primeres llums, la panoràmica és de somni: a la vista el Dome du Gouter, la majestuosa cara nord del Mont Blanc, el Mont Maudit, el Mont Blanc du Tacul, l’aresta des Cosmiques amb el refugi, Aiguille du Midi i les viles d’Argentiere i Chamonix als nostres peus. En el primer plà, després de més de mil metres positius decidim muntar esquís, desencordarnos, recuperar forces i afrontar una llarga travessia amb suau pujada que ens porta als peus del vivouac Vallot. La pallissa inicial i la manca d’aclimatació comencen a posar-se en joc.

IMG_20150601_055123~2

Només per viure moments així, val la pena la duresa de l’alta muntanya.

Som conscients que hem cobert la part més llarga, però ara ens queda la part més exigent, on el cap dictarà sentència.

El dia no és dolent, però s’entreveu un vent realment violent en l’aresta que posarà les coses molt difícils i farà baixar molt la sensació tèrmica.

IMG_20150601_070324

Últims metres abans del refugi Vallot. Neu dura, gel, vent i molt fred.

Finalment, arribem amb els esquís al refugi vivouac Vallot. El terreny que l’envolta és gel pur i les ràfegues de vent fan trontollar tot el que hi ha fora. Entrem a descansar, reposar forces i fer una valoració de la situació per prendre la decisió més encertada. Hi ha tres coses clares: en Xevi està tocat, amb evidents símptomes de mal d’alçada sumats al fred; en Nacho ha trencat un grampó i no hi ha manera de reparar-lo; si ens fiquem a l’aresta final, serà una tortura fins al cim, ja que els remolins de vents es veuen d’inici a fi. A més, la cara nord mostra un aspecte brillant com un marbre acabat de pulir. Quatre-cents metres ens separen del cim del Mont Blanc, entre hora i mitja i dues, però avui sembla que no és el dia. Diversos grups s’aventuren, però ningú amb els esquís a l’esquena (crec). En Xevi es recupera i decidim que val més ocell en mà que cent volant, i la baixada pel Grand Plateau ens regala neu pols i uns girs impressionants. El primer tram és excepcional, però la part final fins al refugi de Grands Mulets és una odissea, amb neu dura i un terreny molt irregular totalment trenca cames. És d’hora i encara no ha transformat en les parts baixes.

Un cop a la Junction, creuem la zona d’esquerdes i flanquegem l’Aiguille du Midi amb els esquís fins que comença el terreny rocós … que no és poc! Quina pallissa a ple sol ens espera fins al telefèric. Amb paciència i posant i traient esquís més de quatre vegades arribem al Pla du l’Aiguille, no sense un parell d’ensurts en forma de seracs que baixen en els corredors oest i a la Mallory. Donem per finalitzada una llarga, exigent i gran jornada. Ara ens esperen vuit hores de viatge per demà estar al peu del canó del treball.

allau Mont Blanc Xevi

En Xevi a punt de ser absorvit per la inmensitat de l’allau. Per moments la cosa va ser seria.

allau Mont Blanc

La purga va anar agafant dimensions fins acabar amb un ensurt per pocs metres. La traça que acabàvem de fer va desaparèixer.

Venir de visita a la catedral sempre es un plaer, una llàstima que no pugui ser més sovint.

Tracks de les dues jornades:

1. Plan du l’Aiguille – Refuge des Grands Mulets

https://connect.garmin.com/modern/activity/791884207

2. Refuge des Grands Mulets – Refuge Vivouac Vallot

https://connect.garmin.com/modern/activity/791884194

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *