Georgia amb esquís

Descobrint la part més salvatge i autèntica del Caucas. De la màgia de Svaneti (al NO del país), a Gudauri i Kazbegi (al NE).

Detalls tècnics

• Vol: Barcelona-Kutaisi (directe amb WizzAir, 4:45h).
• Lloguer de cotxe a l’aeroport de Kutaisi (4h fins a Mestia, 6h fins a Ushguli i 3h fins a Tiblisi).
• Allotjament: Guest House (Svaneti Outdoor Experience a Mestia, guest hause a Ushguli i Gudauri).
• Desnivell positiu aproximat: 11000m.
• Distància total amb esquís: .
• Durada: 15 dies (12 dies d’activitat amb esquís).
• Zones d’activitat: Svanetia (Mestia, Tetnuldi i Ushguli) i Gudauri.
• Cims i zones d’activitat: mirador Ushba (3328m), Laila (4009m), Tetnuldi, Ushguli (Kareta Pass, Gvibari Range, Glacera Shkhara), Gudauri, Mount Kazbek.
• Àrees d’interès: cim Ushba, cim Shkara (el més alt de Georgia), Laila (de les muntanyes més maques), poble de Ushguli, torres de vigilància, Mestia, Gudauri, Tbilisi, …
• Material: esquís, motxilla, pells de foca, grampons, piolet, pal piolet, bastons, arnés, 1 corda de 30m (randonee), pala, arva i sonda, reverso, politja autoblocant, cargols de gel, bagues i cordinos.
• Cartografia: Georgia Caucasus Mountains comfort map (editorial Terra Quest) i mapa digital

Un país del tot desconegut i per molts desubicat, que amaga una vessant alpina de gran riquesa paisatgística, ja sigui amb les impressionants i escarpades muntanyes o amb les valls esbeltes que i dónen accés. Si a l’estiu mana el verd dels prats i les valls, plens de rius i cascades, a l’hivern, el blanc més pur s’apodera de les grans muntanyes del Caucas i el pre Caucas per vestir de gala les seves siluetes.

Tot i que l’evolució de la regió de Svaneti ha estat considerable respecte l’edat mitjana, quan era un lloc aïllat i considerat una tribu, actualment segueix mantenint l’autenticitat i la puresa que la caracteritza, amb les impressionants torres de vigilància, les cases de pedra típiques, les famílies autòctones i el bestiar (vaques, cavalls, gossos, porcs i gallines) apoderant-se dels carrers durant el dia.

Dia 1 (8-9/3/19) – Barcelona – Kutaisi

Després d’un vol “ràpid” i tranquil, amb menys de 5h ens plantem a Kutaisi, la segona ciutat més important del país amb 120.000 habitants. Recollim el Pathfinder a les 3am i comencem l’aventura. Ens esperen 4h de trajecte fins a Mestia, la principal ciutat de la regió de Svaneti. Conduir de nit va acabar sent una gran el·lecció després de veure les imprudències al volant de la gent local. Carreteres descuidades i plenes de trampes que esdevenen gairebé caòtiques quan més ens allunyem dels nuclis urbans. Forats, esllavissades, trams sense asfaltar, trams amb paviment a diferents alçades, bestiar apoderant-se de la circulació, … un espectacle i un perill constant!

L’autèntic pà de llenya georgià sortia d’aquí. Una delícia i un gran descobriment!

Dia 2 (9/3/19)- Kutaisi – Mestia – Mirador Ushba (3328m)

• Punt de sortida i arribada: poble de Mestia.
• Desnivell positiu: 2000m.
• Distància: 20.40km.
• Durada activitat: 6:30h.

Arribem a la capital de Svaneti, Mestia, sobre les 9 del matí. Les principals muntanyes apareixen amb les primeres llums i ens regalen una sortida de sol antològica. Quedem embadalits amb les formes i la bellesa del Caucas, banyat d’un blanc pur digne del Canadà.

Després d’esmorzar i amb ganes de tastar les neus caucaries tot i no haver dormit més que una migdiada a l’avió, decidim fer una incursió a les rodalies de Mestia, buscant alçada i bones vistes. Entre pitus i flautes arrenquem passades les 12:00, però mega motivats com sempre per descobrir unes muntanyes del tot noves per nosaltres. Iniciem la pista que puja cap al refugi Cloud Base Hut, que amb la darrera nevada ens permet sortir amb els esquís posats des del cotxe. Després de sobrepassar la zona boscosa, deixem el refugi enrera per fregar-nos els ulls amb la primera meravella del viatge.

Deixant enrere el bosc i uns metres abans del refugi, les bordes ens permeten un diagnosi ràpid de la situació.

Comprobant l’estabilitat del mantell i l’estructura de l’immoble.

El Mount Ushba (4710m), un Pedraforca amb 2300m més, s’eleva davant nostra per donar-nos la benvinguda. Les ganes ens poden, i decidim anar sumant metres fins al cim que queda davant aquesta gran enforcadura. El dia se’ns envà totalment de les mans, però aprofitant el clima i les vistes, no volem deixar escapar una gran activitat. Una posta de sol bestial i les darreres llums coincideixen amb el nostra descens. La neu que feia unes hores era pols, ha encrostat en els llocs soleis i la baixada acaba sent més tensa del què esperàvem.

La gran joia del Caucas georgià, l’Ushba per la cara S ens dóna la benvinguda.

Festival de llums en el llarg descens de més de 2000m.

Dia 3 (10/3/19) – Mestia – Ushguli – Pic Gvabiri (2943m)

• Punt de sortida i arribada: zona d’Ushguli, poble de Murkmeli.
• Desnivell positiu: 1500 m.
• Distància: 14.37km.
• Durada activitat: 6h.

Ens aixequem relativament dora per afrontar el trajecte de Mestia a Ushguli. Són només 45km, però les condicions conforme avança el camí son realment salvatges. El primer tram de carretera fins al port de Tetnuildi ja ens permet veure el que ens espera. Trams de gel, forats i grans acumulacions de neu en plena carretera que sense un 4×4 resulten impossibles de superar. El descens del port es fa més o menys bé i a partir d’aquí comença l’autèntica aventura. Entrem a un espectacular barranc amb parets que es desfan a banda i banda i el riu a sota. Incrèduls en un primer moment, no imaginem que s’hi pugui circular. Doncs si, l’asfalt desapareix i comença un camí trencat i sinuós, plè de trampes en forma d’irregularitats, blocs de roca, restes d’esllavissades i purgues de neu i molts moments de tensió. Al final, per sort, tot és una anècdota i quan el barranc s’obre s’acaba l’exposició als perills, culminant amb l’arribada al preciós poble d’Ushguli, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1996.

Arribar a Ushguli sempre és una aventura, amb anècdotes constants i el cor a 200 pulsacions.

L’autèntic poble d’Ushguli amb el pic Shkhara (5068m) fent de guardià.

Deprés de l’experiència del dia anterior, tenim clar que per trobar bona neu cal buscar orientacions nord. La resta són sinònim de regel al matí i neu transformada a partir del migdia. Així que amb l’Alexey decidim moure’ns per una de les zones més típiques d’Ushguli, el Gvibari Range, just a sobre el poble. La pujada és força directe, primer seguint el torrent fins a superar la zona de vegetació i posteriorment encarant la pendent pel dret, amb tendència a l’esquerra al final per poder coronar la part alta des de la zona menys exposada. Gairebé mil metres d’ascens fins al cim Gvabiri (2943m). Busquem el descens de més a la dreta per retrobar el torrent a baix. Neu pols tot obert! El descens se’ns fa curt i tornem a posar pells per remuntar de nou fins la part alta, però en aquest cas buscant el cim de l’esquerra per poder baixar cap al torrent del costat. Un encert rotund per la neu i les característiques del descens, molt mantingut i divertit fins entrar en una zona encaixonada del torrent que ens deixa a la part baixa del primer ascens.

Bones vistes, bona pujada i bon ambient des de la cresta Gvibari.

Primer descens a la zona amb condicions immillorables.

Dia 4 (11/3/19) – Ushguli – mirador Shkhara (2980m) – mirador Shkhara 2 (3067m)

• Punt de sortida i arribada: zona d’Ushguli, poble de Zhibiani.
• Desnivell positiu: 1000 m.
• Distància: 11.68km.
• Durada activitat: 5h.

Després del bon regust de boca del dia anterior, optem per un altre dels clàssics de la zona d’Ushguli. Es tracte del cim més proper i visible que hi ha al poble. Un cim que en la seva part alta es transforma en una aresta planera que s’extén fins a conectar amb la gran serralada del mateix Shkhara. Sortim amb els esquís posats des de la Guest House per travessar el poble i encarar la pendent.

Un dia fotogènic plè de contrastos al cel. A l’altre costat, la zona que havíem esquiat el dia anterior.

Una pujada molt directe de gairebé 900m+, amb un parell de replans pel camí. La gran recompensa de la pujada es tradueix amb una panoràmica bestial del pic Shkhara. Un cara a cara espectacular amb la muntanya més alta de Georgia.

Joc de finestres amb l’imponent pic Shkhara i el seu corredor W deixant-se seduir. Un mirador 5*.

Recorrem gran part de l’aresta buscant una baixada evident i poc exposada a possibles allaus. Les condicions a la part alta no són les millors, ja que el vent ha fet acte de presència i ha encrostat la primera capa. Finalment, abans d’arribar al cim de 3067m, trobem una línia que sembla mantinguda i que ens pot donar joc. I encertem. Tot i uns primers metres incòmodes, ràpidament trobem els girs de pols que perseguíem. I quan entrem a la zona més tancada, la neu és de “qualitat suprema”.

Després de valorar molt la baixada i superar un primer tram ventat, neu pols tot obert!

Terreny per regalar-se entre petites cornises i una baixada mantinguda.

El tram final que ens deixa a la vall ens permet un esquí entre arbres, amb la mateixa qualitat de neu i un terreny de pillows digne del Japó! Baixada espectacular amb vistes constants a una de les zones més escarpades del Caucas. El descens ens deixa a tocar del refugi del Shkhara, al final de la vall del riu Enguri. Caldrà recórrer tota la vall en sentit invers i seguint el caudal del riu per la dreta fins a creuar el riu i descobrir l’amagada estació d’esquí d’Ushguli (Ushguli Ski Resort). Un únic remuntador format per un cable de cent metres de llargada amb uns suports de plàstic on agafar-se que permet baixades amb un desnivell d’uns seixanta metres. Darrera l’estació trobem la pista que amb pocs minuts ens deixa al bell mig del poble.

Japow style! El darrer tram fins la vall, entre arbres secs i pillows, ens rememora els típics boscos de Hokkaido.

Ushguli és d’aquells entorns rurals que desprenen essència les 24h. Autèntic i seductor, un camp base excepcional.

Dia 5 (12/3/19) – Ushguli – Gvibari Range, cim sense nom (3013m)

• Punt de sortida i arribada: zona d’Ushguli, poble de Zhibiani.
• Desnivell positiu: 1000m.
• Distància: 11.42km.
• Durada activitat: 5h.

El tercer dia a Ushguli prometia emocions fortes. Després de descobrir una zona interessant el dia anterior des de la llunyania, decidim treure-hi el cap i posar-nos el mono d’exploradors. El sector escollit era proper al del primer dia, seguint el mateix Gvabiri Range cap a l’esquerra. Una inmensa pala nord que s’encaixona i acaba amb un embut, el cual penetra en el bosc fins a desembocar a la vall d’Ushguli, una mica més enllà del poble.

Visualitzant un descens de somni a punt de caramel. Quan es reuneixen tots els ingredients només cal deixar-se portar!

La pujada és pel tram final del segon descens del primer dia a Usguli. Seguim el torrent a la part inicial fins a sortir per l’esquerra entre una zona d’arbres secs. La vegetació acaba desapareixent i tendim a buscar l’aresta de l’esquerra fins a sortir a la part alta. Coronem l’estètic cim de la dreta (3014m) i desfem el tram d’aresta final, resseguint la carena per la part alta fins a trobar una entrada bona al descens escollit. El circ presenta unes condicions de neu excel·lents des de la cornisa de l’entrada fins al bosc final. En els darrers metres fins a trobar la pista d’Ushguli cal tenir imaginació per traçar una línia neta de branques. Creuem el riu, posem pells i remuntem uns cinc-cents metres fins arribar de nou al poble.

Posant la firma amb estil.

Gaudint de valent amb la polseta fresca.

La baixada prometia neu pols profunda i no va fallar. Girs de plaer de dalt a baix.

Postes de sol que no tenen preu des de la part alta del poble.

Dia 6 (13/3/19) – Part 1: Mestia – Nakipari – Part 2: Tetnuldi ski resort Backside – Zhabeshi

• Punt de sortida i arribada: matí poble Nakipari i tarda estació de Tetnuldi (acabant a Zhabeshi).
• Desnivell positiu i negatiu: 322m + i 800m-.
• Distància: 2.24km + 3km.
• Durada activitat: 2.40h + 1:30h.

Marcaven un dia molt gris i tempestuós, d’aquells que és millor sortir amb poques expectatives i veure-les venir. Teníem una zona que ens cridava l’atenció des de feia dies per les estètiques muntanyes que amagava com el Lasili (3494m), el Totani (3050m) i el Laltbashi (3071m). I als seus voltants tenia un terreny que cumplia els requisits amb aquell dia de mala mèteo: bosc fins a una altura generosa, orientació nord i entorn autèntic. Així que tocava sortir d’exploració per la vall del riu Lasili.

Un entorn aïllat i remot, talment vingut de l’edat medieval.

Després d’aparcar en una zona força autèntica del poble de Nakipari, seguim la carena per la part boscosa procurant guanyar metres. La pujada de temperatures havia deixat la neu pastosa i extremadament humida i el bosc era més dens del què pensàvem. Segurament hauria estat millor opció entrar per la vall i buscar una pujada directe per alguna zona més oberta, tot i estar més exposats a la mala visibilitat. Veient que la cosa no millorava decidim abortar i tornar enrere.

Barba de viejo! Màxima puresa en els boscos de Svaneti.

Hawaians perduts a les entranyes de Svaneti.

Ens quedava el plà B en dies de mal temps: l’estació de Tetnuldi. Així que aprofitant que venia de camí, provem sort en el backside de darrere el resort. Zona boscosa també orientada a cara nord, molt famosa per les baixades entre pillows fins als pobles de darrera. Remuntem uns metres per les pistes, abans d’arribar al final del remuntador principal i ens tirem cap al bosc de l’esquerra en diagonal, buscant el torrent i les zones obertes amb pendent mantinguda per evitar remar. Entre la intuició i alguna traça vella aconseguim dibuixar una línia prou interessant, amb una neu pols un pèl humida que es deixa esquiar perfectament fins al poble de Zhabeshi. Una baixada que sembla inacavable, entre un bosc aïllat i els diferents torrents que el travessen. Arribats al poble cal tenir un segon cotxe, que et vinguin a recollir, trobar un taxi que et torni a l’estació o remuntar la baixada amb les pells de foca. La veritat és que val la pena, sobretot en dies de mal temps.

Baixada de parc d’atraccions al backside de Tetnuldi. Inacavable i plena de carmels en forma de pillows!

Dia 7 (14/3/19) – Backside del Peak Laila + visita Mineral Water Lezgaratvibi River

• Punt de sortida i arribada: Lezgara.
• Desnivell positiu: 1400 m.
• Distància: 14 km.
• Durada activitat: 7 h.

Una de les grans ilusions que havíem madurat al llarg dels dies a Ushguli era intentar el Peak Laila, considerat un dels més bonics de Georgia. Semblava que venia una finestra i la volíem aprofitar, sense més pretencions que pujar tant amunt com puguéssim i gaudir de les vistes i d’uns bons girs. És una activitat extremadament llarga i exigent que s’envà als 3000m+ i que trepitja una glacera, amb trams força exposats a les allaus des d’un bon principi. Portàvem bon ritme i la muntanya feia goig. Però el sol apretava i les allaus de fusió es reproduien en totes les orientacions soleies.

Obrint traça des de ben avall després d’una generosa nevada de 30-40cm.

Sobrepassat el bosc, l’espectacle que ens regala la zona del Laila és majúscul.

El primer pas clau presentava una esquerda de més d’un metre deguda a les altes temperatures i la única opció d’esquivar-la era per un torrent molt carregat i exposat. Després de valorar-ho bé, decidim fer un parell de baixades i minimitzar riscos. Remuntem l’aresta de la dreta i ens tirem per la vall del costat, trobant una gran baixada de neu pols.

Aresta superior a la ruta normal. A baix a l’esquerra, ben visible, l’esquerda.

Posem pells i remuntem fins l’aresta per iniciar la segona baixada des de la part alta direcció al bosc, buscant el camí de pujada uns metres més avall.

Remuntant després d’uns grans girs de pols en busca de la segona ronda.

Aprofitem la jornada per visitar la zona Mineral Water, una font d’aigua amb gas que brolla des de sota terra. Diuen que purificadora i molt gustosa, però amb un regust de ferro important. Una forma curiosa d’acabar la jornada.

Dia 8 (15/3/19) – Intent al Peak Laila (4009m).

• Punt de sortida i arribada: Lezgara.
• Desnivell positiu: 1327 m.
• Distància: 13 km.
• Durada activitat: 5:45h.

Superant els primers metres de la pista, arribant al trencall de la “Mineral Water”.

L’espina clavada del dia anterior no ens va deixar dormir. I sense massa contemplacions, volíem un segon intent al Laila. Ens quedaven tres dies a la zona i semblava que l’única bona finestra era aquest dia, així que la volíem aprofitar. Sortir dues hores abans i resar perquè el sol no fós tant insistent era el què marcaria l’evolució de l’activitat. De les set hores de sol que marcava la previsió el dia abans, vam passar a una previsió nefasta el mateix matí. Però s’hi havia de ser per poder recordar l’intent i no marxar lamentant haver renunciat abans d’hora. Portàvem un ritme brutal tot i que la llum solar no semblava treure el cap i que la nevada començava a fer acte de presència. Superat el bosc, a l’alçada del refugi, alguna tímida finestra ens donava una petita esperança. Però va ser un miratge, i el què semblava un canvi de temps a millor, va convertir-se en un empitjorament a mesura que passaven els minuts.

Deixant enrere el refugi del Laila (esquerra), completament colgat de neu.

Decidim obrir traça pel torrent aprofitant que en aquella zona encara hi ha visibilitat. Tot i ser molt exposat i estar carrregadíssim de neu nova, ens sembla que el perill és força controlat. La neu és realment humida i ens enfonsem fins més amunt dels genolls. Arribats a la part alta, cap signe de millora. Estem inmersos en el núvol i sense visibilitat, no té cap sentit seguir guanyant alçada. Així que amb la satisfacció d’haver fet el què ens demanava el cor, treiem pells i gaudim d’una baixada de neu pols humida fins baix.

Una silueta perfecte defineix l’entorn del Laila, una zona que sedueix des del primer moment.

Descens del torrent, ja sota la nevada i un dia gris.

Dia 9 (16/3/19) – Mestia – Ushguli – Kareta Pass

• Punt de sortida i arribada: zona d’Ushguli, poble de Zhibiani.
• Desnivell positiu: 1000 m.
• Distància: 18.5km.
• Durada activitat: 6:40h.

La meteo fa un gir inesperat i dónen unes hores de sol (comptades) de bon matí, sobretot com més al E de la serralada. Amb la idea de poder pujar força amunt per evitar la neu humida, creiem que tornar a Ushguli pot ser la gran jugada. Ens queda pendent una selecta zona entre la glacera del Shkhara i els cims de davant el poble, amb algunes opcions orientades al nord molt interessants. De nou navegant per la ruta de la mort fins a Ushguli, aquest cop sorpresos per una carretera extremadament gelada. Arribem un pèl tard, però motivats com sempre, ens calcem els esquís i ens endinsem a la vall del riu Enguri direcció al Shkhara fins gairebé el refugi. Ens desviem uns quilòmetres abans cap a l’esquerra, per iniciar la pujada cap al Kareta Pass. De cop i volta el temps es torna boig i se’ns menja el núvol quan ja afrontàvem els darrers metres. Visibilitat nul·la, el vent comença a bufar i el dia es torna realment lleig.

Entrant a la vall del Shkhara, amb la glacera i el cim al fons.

La neu tampoc és cap meravella, i tot i estar a gairebé a 3000m segueix sent molt humida, pel què no tenim esperances de trobar res millor a la zona. Girem cua i baixem a la vall de nou. Fem un segon intent al bosc del davant, d’orientació nord i amb millor visibilitat. La neu també resulta una pastarada. Així que el millor serà esperar que la nevada prevista per la tarda ens regali una darrera esquiada amb bona neu per despedir la zona l’endemà.

Portar un bon nivòleg al grup sempre et fa anar més tranquil. Conclusió: millor anar al bar.

Dia 10 (17/3/19) – Ushguli – Gvibari Range (2943m) – Mestia

• Punt de sortida i arribada: zona d’Ushguli, poble de Murkmeli.
• Desnivell positiu: 1300 m.
• Distància: 12 km.
• Durada activitat: 5 h.

La previsió es compleix i la nevada ha estat generosa, fins i tot a cotes baixes com el propi poble. Dónen una possible finestra a mig matí, així que decidim sortir dora per arribar dalt en aquella hora i gaudir de visibilitat. Optimisme mai ens en falta. Escollim la zona N de darrera el poble, on ja vam estar el primer dia. Des d’un primer moment ens toca obrir traça, però fer-ho tornant a trepitjar neu pols seca és un plaer. Ens cruspim els gairebé mil metres de desnivell fins al cim del Pic Gvibari amb un tres i no res.

Darrera dia al camp base d’Ushguli. Sortir amb els esquís des de casa no té preu.

La hipotètica finestra no apareix per enlloc, i tot esperar força estona esperant una millora, el temps va a pitjor i tirem avall com podem. Conforme baixem la visibilitat millora i la neu és una delícia en tot moment. Amb temps per endavant, decidim fer una segona ronda, baixant pel torrent del costat, sense pujar a tanta alçada. I quina bona elecció! Després de remuntar pel bosc i arribar a la línia de visibilitat, el descens és bestial.

Retrobant les bones condicions en una baixada perfecte per despedir un poble que ens ha robat el cor.

Dia 11 (18/3/19) – Mestia – Kutaisi – Tbilisi – Gudauri

Dia de transició. La intenció és dormir a la regió del Kazbegi, passada l’estació d’esquí de Gudauri i el port de muntanya del pas de la creu. Ens trobem la carretera tallada i els policies no parlen anglés, només entenem “avalanche”. Nit a Gudauri i a esperar l’endemà.

Tancant la nostra estada a Mestia amb una fantàstica barbacoa i descobrint com destil·len alchool 100% natural, amb fruita triturada per aconseguir la beguda típica del país, el Chacha.

Dia 12 (19/3/19) – Gudauri backside

• Punt de sortida i arribada: Base estació d’esquí Gudauri
• Desnivell positiu: 3.300 m. amb ajuda de remuntadors
• Distància: 40 km.
• Durada activitat: 5 h.

Ens aixequem a primera hora per seguir el nostre camí cap a la regió del Kazbegi, però ens tornem a trobar la carretera tallada. Després d’unes hores d’espera i desconcert de tothom, decidim que no podem perdre més el temps i anem cap a la base de l’estació de Gudauri. Les condicions han canviat, la pujada de temperatures dels últims dies i temporal de neu i fred del dia anterior fan que no veiem bones condicions, però al saltar al vessant nord de  l’estació tot canvia, amb unes condicions de neu pols inmillorables.

Vistes des del coll del Bidara a l’oest, abans de la baixada a la carretera (Military road)

Gudauri és una estació amb infinites possibilitats de freeride, sortint des dels mateixos remuntadors o fent aproximacions. Anem tard i després de probar la neu i mirar on anar, acabem fent Satzele pala oest (3.268m), la baixada fins al poble de Kobe, i finalment la baixada oest des del Bidara (3.011m) fins la carretera, on fent autostop uns amables armenis ens recullen de tornada a Gudauri.

Dia 13 (20/3/19) – Shevardeni (Agatkau, vall del riu Terek, direcció Oest desde Kobe) – Pic sense nom (3.390m) – Shevardeni

• Punt de sortida i arribada: poble Shevardeni
• Desnivell positiu: 1600 m.
• Distància: 21 km.
• Durada activitat: 8 h.

Vistes des del cim sense nom 3.390m amb l’imponent Kazbek al fons.

Últimes Z abans d’arribar al punt més alt del dia, entre el laberint de roques i formes volcàniques.

Amb les bones condicions a les vessants Nord, decidim anar direcció al volcà Horisar, 3.736m. Comencem per la pista que surt a mà esquerra abans del poble de Shevardeni, on la deixem a l’última curva per enfilar a un coll on passem a la vall del costat pel camí d’estiu marcat en la majoria de mapes de la zona. A 2.500m aproximant-nos als peus del volcà, molts “woumfs” ens avisen que tenim problemes amb les capes del mantell. Fem una petita cata, i comprovem que sota els 30cm de neu pols, es troba una capa de 15-20cm de crosta i a sota 40-50cm de sucre sense cohesió. Tot i això les bones condicions ens fan seguir fins la base del volcà, on els problemes van creixent i ens fan renunciar.

Pujada sempre buscant les zones de menys pendent i segures. Vistes del Kazbek a la dreta i cims ja Russos de prop de 5.000m.

Kazbek, 5.033m segon punt més alt de Georgia i cinquè del Caucas, i per tant, d’Europa.

A l’esquerra del volcà, veiem un llom molt estable i per acabar el dia el seguim, fins a coronar un cim de 3.390m, on decidim baixar per la zona amb menys pendent per minimitzar el risc i disfrutar de la neu pols.

Dia 14 (21/3/19) – Carretera de Sno-Akhaltsikhe-Juta – Pic Kvenamta (3.151m) – Carretera de Sno-Akhaltsikhe-Juta

• Punt de sortida i arribada: Carretera de Sno-Akhaltsikhe-Juta
• Desnivell positiu: 1400 m.
• Distància: 21 km.
• Durada activitat: 6.30 h.

Amb el risc tan elevat d’allaus, busquem una vessant Nord amb poc pendent i terreny sense trampes per circular. Això ens porta a la vall de Sno-Akhaltsikhe-Juta, on abans d’arribar a Juta deixem el cotxe i ens desviem direcció a la vall on porta al Gudamakari pass, a 2.347m. És una vall on es tanca de seguida i la “pista” pel costat del riu és un cementiri d’allaus i purgues de fusió provinent de les parets on més incideix el sol.

Un cop la vall es torna a obrir, seguim la pista fins una cabana on es diferencien les tres valls següents: a l’esquerra, apareixen les “dolomites del Caucas, amb el Nord Chaukhi, seguint la pista al Gudamakari pass, i a la nostra dreta el circ on apostem per arribat al Mt. Kvenamta. Pugem sense dificultat fins el coll, on un fàcil llom ens deixaria al cim.

Els últims 30m però ens trobem que es converteixen en una pala de 30º molt perillosa ja que els “woumfs” tornen a aparèixer. No decidim arriscar per 30m i gaudim d’una baixada llarguíssima nord-est amb una neu i un dia excel·lent per acabar el viatge.

Des del coll, primers girs amb un temps i neu exel·lents. Tancant un viatge 5 estrelles amb redoble de tambors!

Aprofitem el vespre per anar a Tbilisi i visitar la bonica capital de la ciutat, per l’endemà tornar a Kutaisi.

Dia 15 (22/3/19) – Tblisi – Kutaisi – Barcelona

Des de la capital Tiblissi, ens esperen tres hores de cotxe fins a l’aeroport de Kutaisi. Retornem al cotxe i emprenen un vol de tornada de gairebé cinc hores fins a Barcelona que ens serveix per assaborir un viatge 5*. Vam arribar amb dificultats per situar Georgia en el mapa i marxem amb un “madlova” (georgià) / “iuasohavi” (svanetti) per donar les gràcies a un país que per uns dies ens ha permès formar part de la seva cultura, de les seves muntanyes i de la seva gent. Fins aviat Georgia!