Ascens i descens a una de les parets de granit més imponents del circ de Colomers.
- Punt de sortida i arribada: Pàrquing de la Bòrda de Servat.
- Distància total: 28 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 1620m.
- Altura màxima i mínima: 2861m (Tuc de Ratera) i 1478m (pàrquing Bòrda de Servat).
- Durada: 9:21 hores.
- Dificultat: alta si optem per l’ascens i sobretot el descens del corredor NO. Si optem per la ruta normal que puja i baixa pel Port de Ratera, la dificultat baixa considerablement.
- Material: esquís, pells de foca, grampons, piolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora, pal piolet, botes, botiquín, guants., cordino de 30m, cargol de gel, bagues, mosquetons i assegurador per si està molt gelat o els ressalts del flanqueig descoberts.
- Cartografia: Alpina carpeta Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Magnífica activitat d’alpinisme hivernal en un entorn privilegiat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Jornada llarga per la distància des del pàrquing al peu de la muntanya (es pot dividir en dues si es fa nit al refugi de Colomers). L’inmens circ de Colomers és un paradís per a qualsevol amant de l’alta muntanya, especialment quan el blanc més pur el tenyeix després d’una nevada. Amb orientacions per a tots els gustos i muntanyes per a totes les exigències, ens fixem en el vertical i directe corredor NO del majestuós Tuc de Ratera, a la part esquerra del final del circ.
Magnífica vista de la cara NO des del Lac de Clòto, amb el corredor dibuixant una línia perfecte.
Sortim del pàrquing de la Bòrda de Servat amb la moral baixa veient que la neu ha desaparegut per complet en la pista fins a Bahns de Tredos i a les muntanyes del costat. No obstant, aviat trobem congestes en les curves obagues i això ens reconforta. Entre pitus i flautes, calçem esquís després de més de 4km de porteig, seguint la pista en tot moment i només desviant-nos en el sender indicatiu del Refugi de Colomers. Rodegem l’estany de Colomers per la part alta esquerra fins a trobar el Lac Redon i el Lac Long, que encara gelats, els deixem enrera per la dreta, ja amb vistes al nostra gran objectiu.
El fred i les darreres nevades han canviat el panorama de les parts altes, tornant a cobrir els estanys i donant un ambient més alpí a les grans parets de granit que estructuren les muntanyes de la zona.
Superant el Lac Obago, abans d’iniciar l’ascens final a peu de corredor.
Seguim avançant per la ruta del GR11, atravessant el Lac Obago i iniciant l’ascens al Port de Ratera. Aviat però, deixem el GR11 a l’esquerra i ens desviem a la dreta per buscar una pujada directe cap a la paret NO del Ratera, el punt on comença el corredor. Un terreny que agafa pendent progressivament i que en pocs minuts ens condueix al con d’entrada del corredor. Canviem esquís i pals per grampons i piolet, ens posem els arnesos per si el flanqueig no està cobert o hi ha algun pas complicat i iniciem la pujada. Les previsions es compleixen i el núvol ens atrapa en els primers metres. La nevada també entre en acció i l’activitat agafa un aire més èpic. Dins el corredor hi ha força punts de referencia i tot sembla força estable, així que decidim seguir amunt. La neu és realment bona i recent, el què ens esperona a superar un dia gris i gaudir d’un tram súper alpí. Arribem al flanqueig a bon ritme, sorpresos per la quantita de neu i la pendent que es concentra en aquest punt (50º ben bons). Feines a obrir traça, amb neu que ens cobreix fins la cintura.
Primers metres del corredor, que ràpidament s’encaixona fins al flanqueig.
Flanqueig obligat cap al segon tram amb una acumulació de neu important.
Superem el flanqueig i entrem en el segon tram del corredor, el que ja puja directa al cim. Comença obert, amb una variant a la dreta que va a parar a un extrem de l’aresta, i el corredor que ens queda en línia recta amunt. Aquest segon tram és força mantingut i el més rellevant és veure com es va estrenyent la paret de roca fins a tenir una amplada de dos metres en algun moment. El corredor culmina en un estètic coll entre el cim principal a la dreta, i un altre cim secundari a l’esquerra. Coronem i busquem una zona rocosa que ens protegeixi del vent, que aquí dalt va descontrolat i el fred apreta.
Condicions exigents al cim, però calia posar la cirereta.
Ens posem els esquís i que comenci la festa! Després d’una entrada de tempteig, la neu pols ens permet deixar-nos anar i accelerar, amb l’adrenalina disparada a cada gir. El tram previ al flanqueig és el més obert i còmode, però cal vigilar perquè una caiguda o passar-se de llarg el pas suposaria anar a parar a la zona rocosa. Superem l’entrada del flanqueig i ens llençem a la part final del descens xalant com mai. A la sortida, la neu és un pèl humida, però es deixa fer sense problemes.
Primers metres del corredor, amb neu excepcional, pendent mantinguda i bery narrow. Pente raide al poder!
Part intermitja amb el flanqueig de dreta a la vista.
Sortida amb molt bona neu i un terreny més fàcil.
El retorn el fem seguint el camí de pujada, desviant-nos a la dreta de l’estany de Colomers per evitar treure esquís i així anar a parar directes a la pista. La cota de neu puja desmesuradament i ens enganxa un diluvi important fins al cotxe, on arribem com ànecs.
Track activitat
Deja un comentario