Al Capcir a la tardor és una mina d’or desconeguda i poc concorreguda
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: pàrquing passat el poble d’Ascou, on acaba la pista.
- Distància total: 9 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 880m en total (410m la via d’escalada).
- Altura màxima i mínima: 2222m (Pic de la Dent d’Orlú) i 1498m (pàrquing).
- Durada: 8:20 hores.
- Dificultat: Alta. Mitja en l’aproximació i el descens. 5C és el grau màxim a la via d’ascens per la cara E (via equipada amb xapes d’inox i reunions).
- Dades de la via: .
- Material: botes de muntanya, motxilla 30 litres, cantimplora, gps, arnés, casc, 4 cintes express, 7 cintes extensibles, peus de gat, 2 cordes de 60m, reverso, mosquetons de seguretat, politja autoblocant, joc de 7 tascons i semàfor d’aliens (groc, vermell i verd) (útils per algun llarg de fissura poc protegit), bagues i cordinos.
- Cartografia: IGN Ax les Thermes
La Dent d’Orlu és d’aquells llocs que sempre has sentit a parlar per la seva estètica, per un granit de qualitat i per ser un del símbols del Capcir. Provablement un petit santuari en forma de Parc Natural on només per perdre-s’hi una estona ja val la pena la quilometrada. Boscos frondosos i humits, vall solitàries i parets de roca que fan el deliri de qualsevol amant del Pirineu. L’essència del Piri francès queda del tot reflectida en aquest petit gran racó del Pirineu Oriental.
Aparquem al pàrquing de la cara N, després d’una pista que surt del poble d’Ascou. Després d’una aproximació per dins el bosc, amb una hora ens plantem al coll on hi ha la ruta normal si seguim recte, o la cara E si flanquegem la paret en lleuger descens. En pocs minuts, l’esbelta paret E ens dóna el bon dia. Passem al Tapas sans Dalle i anem seguint les marques vermelles fins a trobar la nostra via: A Bisto de Nas (nom escrit a la roca i dos parabolts a peu de via).
El primer llarg ja ens deixa entreveure el tarannà de la via. Granit adherent i de bona qualitat, amb cantell puntuals i assegurances justes però suficients pel tipus de via que és. Jugar amb la posició i confiar molt amb l’adherència de peus és clau. En general, quan els trams són de placa adherent tomben un pèl, i quan hi ha cantell i bons reclzaments la via és vertical amb algun sostre puntual.
La línia està molt ben trobada a la paret, essent realment continua i mantinguda, a la vegada que variada pels tipus d’escalada i algun flanqueig. Tots els llargs tenen interès i les vistes són una constant. La tranquil·litat de la vall juga un paper clau per donar-li a l’escalada un punt romàntic i espectacular.
Els dos darrers llargs són menys exigents, però igual d’interessants i plens d’ambient. Al sortir, esem en plena aresta, amb un pati bestial a banda i banda. Ens sembla que hi ha bona roca i el cantell generós i decidim recórre-la fins al cim sense anar encordats. No obstant, hi ha un primer pas del cavall i un tram vertical de IV posteriorment que millor assegurar, especialment el segon.
Un cop a cim, la panoràmica del Capcir s’extèn fins al Pic Rulhe i més enllà. Sols en una agulla solitària que desprèn màgia per tots cantons. El descens és per l’altre costat, buscant un sender pedregós que ens porta ràpidament al coll on ens hem desviat per anar a buscar la via.
Una activitat completa en un entorn *****!
Track activitat
Deja un comentario