Descobrint una cresta emblemàtica del Parc Nacional d’Aigüestortes (Cavallers), a tocar del refugi Ventosa i Calvell.
Dades d’interès
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de la presa de Cavallers.
- Distància total: 25 km aproximadament.
- Desnivell positiu: 2300m (875m fins la darrera Agulla).
- Altura màxima i mínima: 3014m (Punta Alta) i 1763m (pàrquing de Cavallers).
- Durada: 12 hores (9h si no es puja la Punta Alta).
- Dificultat: Alta. A més de l’exigència física i mental que suposa una cresta al Pirineu, hi ha passos d’escalada (IV i IV+), desgrimpades/ràpels exposats.
- Llocs destacats: estany Negre, refugi Ventosa i Calvell, Agulles de Travessani, Montardo, Serra de Tumeneia, Tuc des Monges, Estany de Malavesina, Estany de Travessani, Pà de Sucre, Estanys de Tumeneia, …
- Material: botes de muntanya, motxilla 20-30 litres, cantimplora, gps, arnés, 2 cordes de 30m (o una de 40m mínim), reverso, politja autoblocant, mosquetons de seguretat, joc de 7 tascons, friends (grans i micros, totes les mides), pitons, bagues i cordinos.
- Cartografia: Alpina Vall de Boí.
Fantàstica activitat en un entorn privilegiat del Parc Nacional d’Aigëustortes. Sortint del pàrquing de la presa de Cavallers, rodegem el llac fins a la Pleta de Riumalo, per travessar el riu diversos cops i acabar pujant cap al refugi Ventosa i Calvell. Just darrera treuen el cap les estètiques Agulles de Travessani, formant una cresta perfecte que culmina amb el Pic de Travessani.
Vistes de tota la cresta de Travesssani amb el Tuc de Lluçà al centre, des de l’estany de la Roca.Un cop al refugi, el passem en direcció als Estanys de Colieto, per començar a pujar per camí no traçat, just donar-li l’esquena al refugi. Hi trobem alguna fita, que s’enfila cap a les visibles Agulles de Travessany, entre prats i pedregals. L’inici de la cresta està en un gran bloc pla, just al peu.
Descripció:
Des del peu del bloc s’escala per unes fisuretes paral·leles, fins arribar a uns jardins penjants. Cap a l’est la paret perd continuïtat, i cap a l’oest les dificultats són majors i més verticals. Se segueix per terreny incert, buscant els passos més evidents, sortejant canals i blocs, fins arribar a una repisa, on a la banda esquerra hi ha un marcat diedre, al mig un esperonet (4º), i cap a la dreta, l’est, es pot evitar. De seguida s’arriba a la primera agulla, es destrepa amb facilitat fins a la primera bretxa. Aquí l’itinerari comença a fer-se més obligat, i més lògic. Es continua per un sistema de diedres, i poc a poc la verticalitat augmenta, el fil de la cresta és molt ampla encara i amb varies opcions.
Predomini del 3º, es troba algun pitó, i s’arriba al cim de la segona agulla, que es pot rodejar per l’oest. D’aquí, ja hi ha una panoràmica més bona del que queda de cresta, i sobretot de l’escalada de la tercera agulla. Alhora, les possibilitats d’escapament disminueixen al tenir parets molt més altes a banda i banda. Es destrepa per terreny fàcil però de seguida molt aeri, fins a una instal·lació de ràpel (spits i cable d’acer amb maillon), hi ha un petit passamans d’accés, en un pont de roca (normalment precari), per l’estat de la corda que s’hi troba. Vint metres de ràpel molt vertical, i s’arriba la segona bretxa.
S’escala la tercera agulla per blocs fisurats(3º), lleugerament per l’est i poc a poc emprenent el fil de la cresta fins al cim. El descens, és primerament fàcil, i poc després, algun pas de 3º, i en pocs metres s’arriba a la tercera bretxa i inici de l’escalada de la quarta, que és la que té majors dificultats i continuïtat. Es fa un flanqueig cap a la dreta (oest), i es reedreça lleugerament per continuar recta per uns murs verticals fisurats, s’escala per un petit esperonet, per a continuació agafar un diedre. S’hi troben varis pitons (4º-4+). En pocs metres de 2º s’arriba a la quarta agulla. Es destrepa fins la bretxa (delicat), amb un pas de tercer just per acabar d’arribar-hi.
Es comença l’escalada de la cinquena, pel fil de l’esperó, per, una mica més amunt, marxar cap una banda o l’altra, fisures i diedres verticals (3+). Es continua per un zona més horitzontal, on trobem el cim, però amb passos molt aeris pel fil de la cresta. S’hi troben dos ràpels no obligats de 5 metres, el primer per un diedre que mira al nord est, i el segon al fil d’un esperó, amb dues anelles, per la vessant est es pot destrepar en 3º, el segon una mica exposat, en el canvi de vessant. Per acabar de baixar a la cinquena bretxa, hi ha un altre ràpel de 10 metres més difícil d’evitar, però possible per la vessant nord oest. Aquí s’acaba la travessa de les agulles, tot i que es pot continuar cap al pic de Travessany, o fins i tot més enllà.
Descens:
De la cinquena bretxa, es baixa per una canal herbosa molt inclinada cap a l’est, es voreja tota la paret est de les agulles i es torna a l’inici de la cresta, i d’aquí al Ventosa, i fins a Cavallers. Nosaltres decidim continuar crestejant cap el Pic de Travessani i el Pic Occidental de Travessani. Amb algun pas curt de IV fins al primer cim. Al segon si arriba caminant per un llom sense complicacions. Des d’aquí enfilem el darrer cim de la cresta, el Tuc de Lluçà (2777), que també requereix grimpades i desgrimpades constants, sempre buscant la línia lògica i més fàcil, a vegades per esquerra i a vegades per dreta (màxim III+). Arribats al cim, baixem directes cap a la vall, a l’alçada dels estanys de Colieto.
Una bona combinació si volem fer una ruta circular (l’exigència física augmenta considerablement) és pujar el Punta Alta i baixar pel barranc de Comalesbienes. El track puja i baixa la Punta Alta per la ruta de Colieto, ja que teníem les motxilles al refugi Ventosa i Calvell.
Track activitat
Deixa un comentari