Publicat per & arxivat en General.

Una línia amb gran ambient alpí i bones condicions hivernals pujada escalant i baixada amb esquís


Detalls tècnics

Amagat a la dreta del corredor Gigoló i compartint entrada amb l’Eclair, el poc transitat Bougnagas és una joia.

Sortim del pàrking de Saint Pierre dels Forcats i remuntem les pistes fins a la part alta. Deixem enrere l’estació per l’esquerra fins a treure el cap alcirc de Cambre d’Aze. Una neverea plena de sucoses línies d’alpinisme molt agoserades.

Atravessem la pala de neu fina a la paret rocosa, on comença el clàssic corredor Gigoló. L’entrada de la Bougnagas és just a la dreta, compartint inici amb l’Eclair. Aquesta s’enva per un embut de neu a l’esquerra i la Bougnagas segueix recte fins a topar amb un mur mixte de 16 metres i IV, que es pot canviar per una estreta xemeneia al costat esquerra.

Blue bird i el circ de Cambre d’Aze excels després de la darrera nevada.

Deixant enrere la canal central i entrant de plè al con de sortida de la Gigoló.

El gel és pràcticament inexistent i trobem la neu justa per fer l’escalada realment complexe. Gran part de la roca està mig coberta i és difícil trobar cantos bons per agafar-se. Conforme fem neteja avancem amb tendència a la dreta i buscant les poques repises que permet el terreny. Els primers metres son molt psicològics, ja que les mans escassegen i cal confiar molt amb els peus. Més amunt, trobem millors mans i tot i que l’ambient augmenta la sensació de seguretat també ho fa. Un cop davant la pedra sortint, flanquegem el corredor de neu cap a l’esquerra per sortir del tram de roca i aparèixer a la canal de neu (dos pitons ens permeten muntar reunió i al baixar instal·lar el ràpel).

Tram més exposat i tècnic de tot el corredor. 15 metres de IV en condicions mixtes.

Passat el tram de mixte, el corredor és una línia directe de neu (150 metres aprox.) fins a dalt l’aresta. Destaca un pas estret primer i més amunt la sortida que cal sortejar-la per on la cornisa sigui més assequible. Nosaltres rodegem la gran roca per la dreta fins a sortir per sobre i encara els darrers metres cap a la cornisa on sembla que és menys perillosa. Després de trencar-la a cops de piolet, fem una petita escaleta per minimitzar la pendent i evitar que es pugui trencar l’espectacular visera que guarda tota l’entrada al couloir.

Pas estètic a la part mitja alta.

Cornisa de dimensions considerables a la sortida. Va tocar tirar de pala per rebaixar la vertical.

Entrem al corredor seguint la mateixa línia de sortida, vigilant molt l’estabilitat del mantell i mantenint-nos en llocs segurs per si la cornisa cedís o alguna placa es pogués desencadenar. Els primers girs son amb molta pendent i una neu molt bona. Ràpidament ens trobem el pas estret de poc més d’un metre d’amplada. La única opció és baixar de recta i a la sortida ràpidament girar a la dreta per frenar.

Arribant al pas clau del descens, l’embut.

 

Darrers girs abans d’arribar a la reunió de l’esquerra per montar ràpel.

Ens queden mitja dotzena de girs fins arribar al tallat de roques, on hem d’acostar-nos a la zona rocosa de l’esquerra per montar el ràpel. Aprofitem els dos pitons units per un cordino per fixar la corda i descendir el tram mixte sense treure esquís. Amb una corda de 30 metres si a la base hi ha força neu arriba clavat. Anys de poca neu millor portar algun metre de més.

Ràpel de 16 metres per superar el ressalt de mixte i trobar el con de sortida.

Ens acabem de regalar seguint el con de sortida fins a la part baixa, amb una neu pols compacte molt bona. Un luxe de dia amb unes condicions molt ben trobades! Una altra de les grans del circ ja és nostra!

Bona activitat i bona cordada per superar un dels grans descensos del circ en condicions excel·lents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *