Destapant la grandesa del Parc Natural de l’Alt Pirineu en un dels seus paratges més salvatges.
Dades d’interès
- Punt de sortida i arribada: estació de Tavascan (arribada a les bordes de Quanca).
- Distància total: 25 km.
- Desnivell positiu: 2000m.
- Altura màxima i mínima: 2863m (Pic de Montroig) i 1400m (Bordes de Quanca).
- Llocs d’interès: Ventolau, Pic dels Tres Estanys, Estanys de la Gallina, refugi del Montroig, borda del Fangassal, Pleta Palomera, bordes de Quanca, …
- Durada: 8:00 hores.
- Dificultat: alta si es baixa per l’exposat corredor E del Montroig.
- Material: esquís, pells de foca, grampons, piolet, motxilla, pala, arva i sonda, pals, casc, cantimplora, pal piolet, botes, botiquín, guants.
- Cartografia: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Circular cinc estrelles per recórrer un dels indrets més salvatges i autèntics de l’Alt Pirineu. Sortim de l’estació d’esquí de Tavascan, per agafar ràpidament el torrent de la dreta, que ens permet agafar alçada, fins que s’obre una pala progressiva a la dreta que ens allunya de l’estació. Seguim guanyant metres per un terreny còmode i ascendent fins arribar al coll de la carena de la Coma del Forn. Saltem a l’altre vessant, ja amb vistes al Ventolau al fons i a l’impressionant Pic dels Tres Estanys en primer plà. Baixem en diagonal d’esquerra per acabar a la base del Pic dels Tres Estanys, que el rodegem fins a trobar la pala que ens porta directa dalt el Ventolau (2852m). Vistes privilegiades de tot el Pirineu.
Ascens al Ventolau per la cara S, des de l’aresta de la Coma del Forn.
Des del cim del Ventolau, vistes del segon ascens de la jornada.
Descens del Ventolau per la cara O, direcció a l’estany Gran de la Gallina.
Des del Pic de Tartera, la cresta final fins al Montroig.
El Montroig es veu lluny, però després del descens es fa bastant més curt. Per empendre el descens, primer baixem uns metres amb els esquí a l’esquena per la carena O, fins a trobar neu continua i baixar cap a l’estany Major de la Gallina, envoltat pel circ de la Gallina. Tornem a posar pells per remuntar cap al Pic de Tartera (2847m) i posteriorment començar l’estètica cresta que ens condueix al Montroig (2863m). L’espectecular Mont Velier ens roba els ulls en el vessant de l’Ariege francès. Seguim la cresta, amb un tram molt exposat de desgrimpada en terreny mixtes fins arribar al coll/enforcadura (es recomana donar la volta per sota si es vol evitar l’exposada aresta). Al coll comença l’espectacular corredor E del Montroig. Uns primers metres força mantinguts (45-50º), per obrir-se i trobar un tram més planer que ens ofereix diverses opcions. Decidim seguir avall pel següent corredor, una altre meravella, amb un pas molt estret abans d’arribar a la part baixa.
Corredor E del Montroig des de la cabana del Fangassal.
Seguim perdent altura pel torrent de la Roia de Mollàs, però amb tendència a l’esquerra ràpidament, buscant la cabana del Fangassal i el GR que ens porta a travessar un pont i, després de remuntar uns metres, a la pista que va de les bordes de Cuanca al port de Tavascan. Baixem fins arribar a les bordes/carretera. Hi ha tres opcions: una és haver deixat un cotxe aquí i pujar a buscar l’altre, la segona és fer autostop i la tercera (la que vam adoptar) és haver amagat unes vambes al matí, amagar el material d’esquí i pujar caminant fins a l’estació.
Track activitat
Deixa un comentari