Publicat per & arxivat en General.

Circular entre valls i muntanyes alpines: del Vignemale al Montferrat per les valls de l’Ara i Canau


Detalls tècnics

  • Punt de sortida i arribada: Refugi de San Nicolás de Bujaruelo.
  • Temps: 15 hores (anant de cara a la idea). 2 dies fent nit al refugi de Baysellance si es vol anar més tranquil.
  • Distància: 35km aproximadament.
  • Altura màxima i mínima: 32m(Vignemale o Pique Longue) i 1340m (San Nicolás de Bujaruelo).
  • Desnivell positiu: 3300m.
  • Material: grampons, piolet, sac de dormir prim. Opcional (si volem protegir l’ascens al corredor de la Moscowa i passos de la cresta del Vignemale i el Monferrat): arnés, 1 corda de 30m/60mreversopolitja autoblocantjoc de 7 tasconsfriends (semàfor), algun pitó, bagues i cordinos.
  • Punts d’interès: Valle del Ara, Valle de Ordiso, circ del Vignemale, marmolera del Monferrat, glacera del Vignemale, vallee de la Canau, lac de Bernatuara, refugi de Sandarauelo, …
  • Cartografia: mapa Alpina Vignemale o IGN Vignemale.

Sens dubte, de les valls més autèntiques del Pirineu. El tresor que amaga la Vall de l’Ara és de molts quirats!

Ruta circular que combina l’essència d’una autèntica vall de Pirineu com la del río Ara, una de les poques glaceres que encara persisteixen com la d’Ossoue i una fantàstica cresta que recórrer tot el circ del Vignemale, des de la Pique Longue fins al Tapou Inferior.

Des del càmping/refugi de San Nicolás de Bujaruelo ens endinsem a la sempre bonica vall del Ara, seguint el riu en sentit ascendent, primer per una pista boscosa i posteriorment entre prats, bestiar i un sender que guanya alçada a la dreta del riu.

Després de gairebé 10km i 450m+, arribel al refugi de Labaza/Cerbillona, una caseta de pastors que esdevé un bivac d’emergència molt acollidor. Aquí comença la part més exigent de tota la ruta. Superat el refugi, a la dreta s’enfila un sender de fites que puja directe cap a les parets rocoses que es projecten a la part més alta. Ens espera una pujada de 1400m+ en 3.5km, passant per la marmolera (als peus del Monferrat) i grimpant el corredor de la Moscowa per anar a sortir a l’impressionant circ del Vignemale, entre el Pico Central a la dreta i el Pico Cerbillona a l’esquerra. Optme per pujar el Pico Cerbillona i seguir crestejant cap al Clot de la Hount i el Pico Comachibosa per acabar coronant el cim de la Pique Longue per una vessant que no habíem fet mai en sentit ascendent. Solitud i ambient alpí en tot moment, però sense grans dificultats tècniques més enllà de l’exposició i algun pas delicat de grimpada.

Moments de reflexió. Fer un cim sempre suposa projectar-ne de nous a l’horitzó.

Baixem per la ruta normal fins a la glacera, per atravessar-la i retrobar el coll previ al Pic Central, seguint en la direcció oposada la cresta que havíem iniciat. El primer tram fins al Monferrat és un espectacle, tot fent equilibris per sobre la imponent paret S-SO del Monferrat. En pocs minuts coronem el cim, amb una vista perfecte de tot el circ del Vignemale i la ruta clàssica des del refugi Baysellance. Continuem la cresta cap al Grand Pic de Tapou sortejant blocs, descendint uns metres fins arribar en un pas de desgrimpada de V que esquivem desgrimpant a l’esquerra, buscant la canal que baixa del coll, la cual remuntem per acabar amb una estètica grimpada fins al Grand Tapou. La cresta continua navegant sense masses complicacions, però amb ambient a banda i banda, coronant el Pic du Milieu, el Pico del Medio i finalment el Petit Pic de Tapou. El descens més ràpid i marcat cap als Lacs de Monferrat surt abans del Petit Tapou. Decidim seguir crestejant fins arribar a la Brecha de Tapou. Terreny d’aventura força trencat, que ni suma ni resta. A la Brecha trobem fites que ens porten als Lacs du Monferrat.

La marmolera del Monferrat, una espectacular paret de roca que ratlla tota la cara S.

Ascens final al Monferrat, amb el Tapou, el Medio i el Milieu darrera.

Un lloc acollidor, aïllat de tot i perfecte per un bivac de nit estrellada. Superats els llacs, ve un punt clau de la ruta. Cal baixar fins a la Cabana de Lourdes, esquivan el Pic Rond per l’esquerra. Nosaltres no vam perdre prouta alçada i vam pujar al Pla d’Aube per error, des d’on resulta complicat retrobar la vall de Canau i el Port de Bernatuara. Així doncs, arribats a la cabana de Lourdes, seguim el curs del riu de forma ascendent per una vall tant bonica com inacavable i fins i tot eterna. Una pujada final curta però exigent ens deixa al Port de Bernatuara, on ja gaudim de l’amagat Ibón de Bernatuara. L’esquivem per la dreta fins a saltar a la vessant oposada, on el riu Bernatuara baixa nu i desenfrenat fins al Puente Sandarauelo. Un descens per un sender més o menys marcat i fitat que ens acosta a l’arribada de forma directe. Passem el refugi i seguim avall fins arribar al pont. L’atravessem i anem a trobar el clàssic sender que puja al Port de Bujaruelo, però en aquest cas descendent fins arribar a San Nicolás de Bujaruelo.

Track activitat (IMPORTANT: hi ha un error en el descens. Cal baixar del Lac de Monferrat a la cabana de Lourdes i remuntar la vall de Canau fins el Port de Bernatuara, superar l’ibón de Bernatuara per baixar directes cap a San Nicolàs de Bujaruelo):

Circular al Vignemale des de San Nicolás de Bujaruelo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *