Descobrint un Parc Nacional extraordinar-hi per combinar dues grans rutes: pujada per l’aresta i baixada per la glacera.
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: pàrquing de Pont Valsavarenche.
- Altura màxima i mínima: 4061m (Gran Paradiso) i 1960m (pàrquing de Pont Valsabarenche).
- Distància: 22km.
- Desnivell positiu: 2150m. (recomenable fer-la amb dues jornades dormint al refugi Vittorio Emanuele)
- Durada aproximada: 7 hores.
- Llocs destacats: Parco Nazionale Gran Paradiso, refugi Vittorio Emanuele, Pont, glacera del Gran Paradiso.
- Material: botes, pals, piolet, corda de rando, arnes, motxilla, casc, cantimplora,
- Cartografia: Kompass Parco Nazionale Gran Paradiso
Ruta circular a la muntanya més alta d’Itàlia (de les que no fan frontera amb altres països). Sortint del poble de Pont, la pujada és directa i per un sender molt clar fins al refugi Vittorio Emanuele (800m + aproximadament). La ruta segueix per darrere del refugi (hi ha un error en el track que es va per la vall de davant i després torna), pujant un turó de pedra per arribar a un pla on comença el gran barranc amb el riu baixant de la part alta . Vam pujar el barranc seguint fites fins a sobrepassar la part més estreta. Aquí ens desviem cap a la dreta per anar a buscar l’aresta (esquivant les geleres), trobant-la a la part alta. Un terreny molt trencat i gairebé sense marques, però evident per no tenir alternativa.
La ruta de pujada que comença pel torrent i gira a la dreta fins a l’aresta de roca.
A dalt comença un tram de pedra solta en un camí d’aquest que ens porta a la part alta de la glacera, on comencen les banyes característics de l’aresta que forma el Gran Paradiso. Els deixem a la dreta per esquivar algunes esquerdes, pujant direcció a la part alta de l’aresta rocosa, per deixar la glacera superant una espectacular esquerda i afrontar la petita grimpada final fins a la Madonna.
A la part alta de l’aresta, just abans de les estètiques agulles del Gran Paradiso, vistes al …
Saludant la Madonna a l’aresta del Gran Paradiso.
El descens en el primer trams és desfent el recorregut, fins al punt on hem pujat per les esses en terreny de pedra descomposta. Aquí girem a la dreta i entrem de ple a la part més oberta de la glacera, que acabem de recórrer per dalt.
L’espectacle d’esquerdes sense fi és brutal, però les traces no ajuden a prendre el camí correcte i a esquivar-les sense complicacions. A la part baixa tracem una diagonal a l’esquerra que ens puja a la zona rocosa, per anar a buscar el barranc per on hem pujat.
Glacera del Gran Paradiso amb l’espectacular cara NO. Ruta alternativa que vam utilitzar de baixada.
Ràpidament trobem fites en la part alta. Després pocs metres, el camí baixa directe al barranc per l’esquerra, en tram tècnic i una mica descompost, però assequible (hi ha l’opció de seguir per dalt i perdre metres de forma més progressiva fins a l’entrada del barranc). Un cop a baix, vam seguir per la part dreta del barranc per superar alguns ressalts i trobar el camí de pujada, volviento al refugi Emanuele i al sender fins a Pont.
Arribant al refugi Emanuele amb les darreres llums. Al fons, la sil·lueta del Mont Blanc despedint el dia.
21km i 2100m de desnivell positiu en una activitat de muntanya molt completa.
Track activitat
Deixa un comentari