Circular preciosa i exigent en un terreny plè d’encant al Parc Natural de l’Alt Pirineu, el circ de Certascan.
Detalls tècnics
- Punt de sortida i arribada: presa de Montalto
- Accés: passat el poble de Tavascan seguir la pista fins a passar la presa.
- Desnivell positiu: 2000m.
- Altura mínima 1400m (presa de Montalto) i màxima 2853m (Pic de Certascan.
- Distància: 25km aproximadament.
- Temps: 10 hores.
- Material: arnés, casc, cordino de rando de 30m, 3 anells de cinta, assegurador, 2 cintes exres, alguns friends i tascons (no van haver d’assegurar cap pas).
- Dificultat: alta pel què fa l’exposició, amb alguns passos de IIIº+.
- Cartografia: mapa Alpina de la Pica d’Estats.
Arranquem des del pàrquing de la presa de Montalto, per la pista que segueix. Totalment plana i amb un primer tram recta sota un bosc que a la tardo adquireix un encant especial. Passat un quilòmetre aproximadament, cal estar atents per deixar la pista i remuntar per un sender que puja a mà esquerra, poc visible i amb una entrada amagada. Com a referència abans del trencall tenim la Cabana de la Borda, que en cap cas l’hem de sobrepassar.
Primer tram de pista després de la presa, fins on agafarem el sender.
Aquí comença una pujada molt constant i directe per un corriol plè de curves, pedra descomposta i arrels que ens permetrà guanyar altura i sobrepassar un espès bosc seguint el riu de Certascan per la part alta. Conforme s’obre veiem la pista que puja fins a la presa de Certascan (tancada als vehicles i només accessible amb bus-taxi en temporada d’estiu).
Després d’una pujada insistent pel bosc, els arbres perden protagonisme i apareixen els primers cims.
El camí ens porta als peus d’una zona muntanyosa, on el camí evident la rodeja cap a l’esquerra en direcció al refugi de Certascan. No obstant, nosaltres la rodegerem per la dreta en un camí gens marcat però sense massa pèrdua perquè puja a través del barranc de forma evident. Sempre amb la muntanya a l’esquerra, fins arribar a l’estany de Punturri, 2313m, un regal de la naturalesa en un lloc remot 100% salvatge.
El reflexe de l’estany de Punturri i un entorn plenamente salvatge, de plè en territori de l’Alt Pirineu.
Des de l’estany de Punturri, les vistes a la cara nord de la Pica d’Estats, al Sotllo, Motcalm, … són excepcionals.
El rodegem per la dreta i enfilem pel barranc força estret i pedregós que comença a l’altre extrem. Una pujada exigent però curta que ens deixa a la base de la cresta, ja amb les primeres vistes dels cims. Optem per pujar directes al coll i encadenar un cim secundari, el Pic de Senó / Punturri (2510m), per retornar al coll i enfilar al inici de la cresta, concretament al Pic del Cap de l’Estany (2601m), després d’una primera i molt interessant grimpada amb unes grans vistes de tot el circ.
Després d’agafar alçada, es llegeix perfectament el circ que envolta l’estany de Certascan.
Baixem del cim començem a rodejar l’estany de Certascan des de l’altura, ja amb la mirada posada al Tuc de Senó (2554m), al cual s’arriba sense massa exigència tècnica, caminant i sortejant blocs de roca i alguna petita grimpada.
Baixant del Pic del Cap de l’Estany, afrontem la part més estètica de la cresta.
Arribats en aquest punt, ja amb el Pic de Certascan a tocar i amb una bona patejada al darrera, tot sembla bufar i fer ampolles. Però d’això res, arriba el tram més exigent, exposat i tècnic que et fa està molt atent per la verticalitat, les plaques amb pati constant a banda i banda i la roca poc fiable en algun tram. Els primers metres són de cames, es superen ràpid fins que ens trobem en un pas d’aresta en el que cal perdre alçada. Seguir pel fil és impossible i hem de desgrimpar per l’esquerra (vam trobar un pont de roca muntat per fer un ràpel, però no ens va caldre). Aquí la cosa va agafant ambient i l’adrenalina comença a entrar en fase efervescent.
Trams de blocs i poc compromís en plena cresta, eclipsada per una mar de núvols espectacular al vesant francès.
El primer tram es recórrer força ràpid, però l’ambient i és en tot moment.
Grimpada constant, per moments molt exposada a la part francesa i remuntant per fissures d’un granit excel·lent. L’ús del cordino en algún tram pot ser interessant i resoldre passos compromesos. Tot i portar-lo, nosaltres no l’utilitzen en cap punt.
Afrontant una placa de IIIº, amb bones preses però sense marge d’error.
Després d’un pas força exposat que obliga a desgrimpar per la fissura de l’aresta a la dreta i que nosaltres evitem per la vesant esquerra, la cresta torna a gafar altura entre blocs i passos de placo on hi ha bones mans i peus, però un pas en fals seria fatal.
Sempre acompanyats per un entorn plè d’encant, naturalesa pura.
Arriba un tram més planer i de cop l’ascens final fins al Certascan Nord (2816m), amb una grimpada interessant que té una mica de tot: passos encastats, fissures i trams de progessió fàcil. Les vistes a dalt són un espectacle, sobretot si amb la mirada resseguim tot el que portem recorregut.
La grandes de la natura i els fenòmens climatològics ens regala un dia de contrastos únics.
Ja només ens queda un descens directe entre pedra descomposta on cal anar alerta de no patinar fins arribar al coll, per afrontar la darrera grimpada, amb un primer pas de braços molt vertical fins a coronar el Pic de Certascan (2853m).
Aquí iniciem un tram d’aresta que ens permet perdre desnivell, sense massa dificultat més que la verticalitat de les parets de l’esquerra que formen el circ. Arribem a un petit cim des d’on baixem directes al coll de Certascan (2588m). Des d’aquí tenim dues opcions, baixar per la canal directes al refugi de Certascan o allargar l’activitat de cims i continuar amb l’Agulla de Guerosso (2681m), el Pic de Guerosso (2753m), el Cap de Serra Plana (2611m) i el Cap de Canalets (2505m), nosaltres no ho vam fer. Al final també porta al mateix refugi, però sumant uns 200-300 metres més de desnivell positiu. Nosaltres ens donem per satisfets i baixes per la canal de pedra fins acabar rodejant l’estany i arribar al refugi de Certascan (2345m). Aquí seguirem les marques i rodejarem la mateixa muntanya que al matí hem esquivat per la dreta, fins a trobar-nos amb el mateix sender de pujada.
Amb el refugi de Certascans al fons, voregem l’estany per retrobar el camí de pujada.
El desfem fins a la presa de Montalto sempre pel mateix recorregut que hem utilitzat en l’ascens, per acabar amb una gran jornada.
Track activitat
Deixa un comentari