Recorregut realment interessant i complaent coronant un dels tresmils més emblemàtics del Pirineu català, la Punta Alta de Comalesbienes (3014m).
Detalls tècnics
- Punt d’inici i arribada: pàrquing de la Presa de Cavallers.
- Desnivell positiu: 1663m.
- Punt més alt: Punta Alta de Comalesbienes (3014m).
- Distància: 18km.
- Temps: 8 hores.
- Dificultat: mitja.
Circular des de Cavallers pujant pel barranc de Comalesbienes fins als estanys de Comalesbienes, enfilant fins al Pic de Comalesbienes (2993m), la Punta Alta de Comalesbienes (3014m), baixant al coll i pujant el Cap Brau (2832m) fins als Pics de Comalespada (2830m) per la cresta (sense arribar als pics de Comalespada per tempesta elèctrica i pedregada). Descens per la vall de Comalespada fins a l’estany de la Roca, el Refugi Ventosa i Calvell i la presa de Cavallers.
Ascens pel barranc de Comalesbienes, pesat i un no parar de pedra suelta amb recompensa final!
Sortim del darrer pàrquing de la presa de Cavallers, i a la última curva per arribar a dal a la presa ja agafem un camí que boreja la paret de roca en el sentit oposat a la presa fins a conectar amb l’entrada del barranc. Comença amb una pista plena de curves tancades, però ràpidament es transforma amb un cami pedregós que puja realment directa i vertical cap amunt. El primer tram permet guanyar molt desnivell i aviat sobrepassem la zona de vegetació per travessar uns blocs de roca i segui al costat del riu. Descendim uns metres i afrontem un darrer ascens fins al final de la vall amb les espectaculars vistes dels tres estanys de Comalesbienes. El de la dreta amagat a sota el circ que forma la Pala Alta de Serradé (2983m).
Estanys de Comalesbienes al final de la vall. Entre un i l’altre hi ha el camí que puja directe al Pic de Comalesbienes i la Punta Alta.
Travessem entre els dos estanys finals per un pas de roques que els separa i ja enfilem per un camí de pedra que aviat es converteix en tartera de blocs de roca fins a dalt el coll que separa el Pica de Comalesbienes, de la Punta Alta de Comalesbienes (3014m). Hi ha diferents opcions en la pujada, com més a l’esquerra més a prop del Comalesbienes i com més a la dreta, més directes a la Punta Alta. Des del coll, fem una pujada ràpida al primer per desfer el camí i coronar el 3000.
Coronant la Punta Alta de Comalesbienes.
Panoràmica molt espectacular amb el Contraix i la cresta de Comalesbienes a un costat i els Besiberris, Comaloforno i Montardo a l’altre.
Bones vistes des del cim, amb projectes nous que flueixen d’un amor a primera vista. Tranquil·litat i uns núvols amenaçants que ballen a bon ritme, apoderant-se del cel i les vistes en pocs segons.
Baixem per una petita desgrimpada que queda a la vessant opsada d’on venim, per arribar a un fals coll i perdre metres en una tartera que ens durà al coll. Aquí la ruta més comuna travessa cap als Tarterals de Colieto i directa cap a l’estany de la Roca. No obstan, nosaltres seguim la tartera fins a un coll de més avall, just a sota el Cap Brau (2832m), on hi ha l’inici de la cresta que ens conduirà als Pics de Comalespada. Aprofitem per grimpar el Cap de Brau i sumar un cim sense importància però mol estètic i entretingut, desgimpant per la vessant oposada i inventan un camí que ens condueixi a la cresta.
Just en el darrer ascens, als Pics de Comalespada (2830m). Toco retirada! Pedregada bestial i festival sonor i lluminós.
La cresta és molt estètica i plena de petits gendarmes, sense cap camí evident i esquivables per l’esquerra. Sortegem els primers trams en un joc de pura intuició fins que arriba el temporal. Comença a pedregar amb insistència i en qüestió de minuts tot queda moll. Amb la darrera pujada fins a Comalespada a tocar, però amb uns últims metres de cresta en condicions molt complicades. En un principi trobem aixopluc sota una roca, però la temperatura baixa i el festival de llamps i trons comença a agafar protagonisme. Busquem una escapatoria impossible baixant pel dret, amb tendència a la dreta fins a trobar una canal enganxada a sota el Cap de Brau. La roca és pur gel i els llamps posen la pell de gallina a cada pas.
Sortegem els blocs de roca fins a la part més plana i seguim un camí imaginari fugint del circ, esperant veure la Vall de Colieto al final de la zona de blocs. Superat el primer tram, arriba una zona rocosa, força compacte però amb un camí gens incert. La intuició ens porta a descendir amb tendència a la dreta i amb pocs metres ja podem veure la vall i una obra d’art sota els nostres peus: l’estany de la Roca. Una baixada directe ens porta al camí d’ascens normal a la Punta Alta, just a tocar de l’estany. El cel s’ha calmat i el dia ha canviat en qüestió de minuts. Sembla el moment perfecte per gaudir d’un entorn màgic entre la solitud, el silenci i la conexió amb la muntanya. El sol treu el cap i mirar enrera per veure d’on venim sembla un malson.
Aquells moments que conectes amb la muntanya i el seu entorn.
Baixant de la Vall de Comalespada, vistes a l’estany de la Roca.
Seguim el sender de baixada, ara perfectament definit i marcat amb fites, i amb pocs minuts ens plantem en plena vall de Colieto. Travessem el riu i girem a l’esquerra (a la dreta pujaríem cap al coll del Contraix).
Després del descens de l’estany de la Roca, punt de conexió amb els camins que van al coll del Contraix (dreta) i refugi Ventosa i Calvell (esquerra).
Superem l’estany de Colieto, descendim per una zona tècnica per acabar enfilant uns metres fins a trobar un altre racó per enmarcar, l’estany Negre. Les vistes amb les darreres llums del dia són genials. Passem pel refugi de Ventosa i Calvell i agafem el desvio de l’esquerra que perd una mica d’alçada fins a trobar una senyal que ens indica la pujada al Montardo i el refugi de la Restanca o la baixada cap a la presa de Cavallers. Tirem per la baixada amb bones vistes a tota la cresta dels Bessiberris i a Comalestorres, el barranc de Riumalo i l’estany de Malavesina.
Estany de Colieto.
Estany Negre, sota el Refugi Ventosa i Calvell i amb vistes des del Bessiberri Nord fins al Comaloforno.
La baixada és realment llarga i feixuga després de la pallissa acumulada, però és tranquil·la i assequible. La tendència sempre és cap a l’esquerra i aviat ja veiem el Planell de Riumalo i l’inici del Barranc. Travessem tota l’esplanada i descendim els darrers metres fins a vorejar tota la presa de Cavallers. Moments de reflexió per assaborir una gran jornada amb el descobriment de llocs plens d’encant que sempre porten a nous projectes.
Aigüestortes, la màgia de la natura al costat de casa!
Track activitat:
Deixa un comentari